 |
| |
|
| |
| Introducció |
| El paper hegemònic de la televisió en la societat i en els sistemes mediàtics actuals atorguen una especial rellevància a l’Educació en Televisió en l’Ensenyament Secundari obligatori. No podem oblidar en cap moment, que, malgrat la creixent aparició de nous mitjans i tecnologies, la televisió continua tenint un gran poder de seducció i d'impacte. Tot i la ràpida generalització de nous usos informàtics i telemàtics entre el joves és indiscutible que un elevadíssim percentatge dels seus coneixements provenen encara dels mitjans de comunicació social i, en particular, de la televisió. Així mateix, sembla força innegable, que la petita pantalla incideix en els seus hàbits, actituds i conductes i, en definitiva, en la seva representació del món. |
| Malauradament, la manca de tradició, de formació i de propostes i materials fan que els mitjans,i en especial la televisió, continuïn, encara ara, absents de les aules. Per tot això, conscients que l’edició de materials didàctics és un punt clau i bàsic per a l’extensió i generalització de l’Educació en Comunicació presentem aquesta proposta. |
| Com és i com es fa la televisió són uns materials didàctics dirigits a l’alumnat de Secundària, que, pels seus continguts interdisciplinars i flexibles es poden treballar individualment o en petit grup i des de diferents àrees, tot possibilitant també una utilització que no segueixi l’ordre de successió en què es presenten els mòduls, seleccionant els continguts que siguin més rellevants en funció dels interessos i les necessitats educatives. Els materials pretenen provocar una reflexió sobre la relació que els nois i les noies mantenen amb la TV que els permeti mirar d’una altra manera, conèixer i descobrir aquesta “petita capsa” tan coneguda i desconeguda alhora. L’objectiu és facilitar un coneixement global del mitjà que iniciï els i les alumnes en una lectura més autònoma, crítica i selectiva de la TV i que afavoreixi l’adquisició de competència comunicativa i expressiva en els mitjans audiovisuals. |
| La proposta planteja, partint dels hàbits i coneixements de l’alumnat, treballar totes les etapes del procés comunicatiu televisiu, des de la producció fins al consum, per tal de possibilitar una interpretació global i completa dels teletextos i del fenomen televisiu en general. Els materials consten de 6 mòduls que, al seu torn, estan subdivits en sis blocs de continguts amb les seves respectives activitats. |
| |
LA TELEVISIÓ I NOSALTRES: partint de l’exploració del propi consum es pretén amb aquest bloc de continguts que l’alumnat arribi a copsar la incidència i la repercussió de la TV en la vida individual, social i política. |
| |
PROPIETAT, PROGRAMACIONS I PROGRAMES: ofereix informacions per aprendre a reconèixer els diferents tipus de canals, públics i privats, les formes de propietat i finançament i les línies de programació. Tot evidenciant que el disseny de les programacions ve determinat i controlat pels índex d’audiència i les inversions publicitàries. |
| |
EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL: aquest mòdul planteja un treball sobre els principals elements de les imatges en moviment: planificació, moviments de càmera, il·luminació, so i música, etc. i proposa diversos exercicis d’anàlisi de la imatge. |
| |
LA FICCIÓ TELEVISIVA: es donen, en aquest cas, unes pautes per poder llegir els textos televisius de ficció i entreteniment d’una manera més crítica, eficient i comprensiva tot descobrint com són i com es fan aquest tipus de text. |
| |
LA INFORMACIÓ TELEVISADA: l’objectiu és ara explicitar la construcció i mediació que els mitjans fan de la realitat a través dels missatges informatius i d’opinió i aportar eines i habilitats per aprendre a descodificar-los, contrastar-los i produir-los. |
| |
LA PUBLICITAT: es tracta de fer visibles a l’alumnat les finalitats dels missatges publicitaris, els recursos tècnics, formals, conceptuals i ideològics que utilitzen i les seves repercussions en les tendències de consum i en l’adquisició de valors i pautes de conducta. |
|
| El plantejament metodològic de Com és i com es fa la televisió intenta trencar, fins allà on és possible, amb les dinàmiques d’aula més transmissives i fer possible un espai de diàleg en què les noies i els nois puguin parlar i expressar la seva opinió sobre allò que veuen quotidianament i comencin a utilitzar el llenguatge audiovisual i televisiu com a eina de comunicació. Per això, en cada mòdul, que parteix dels coneixements previs de l’alumnat, les activitats tenen un paper central i s’integra una activitat de síntesi que proposa exercicis de producció. |
| L’objectiu de les activitats finals de producció i realització és no tant treballar a fons els aspectes més tecnològics i formals, sinó conèixer i descobrir, a través de la pràctica, els processos i les dinàmiques de la producció audiovisual. I, en últim terme afavorir l’ús de la càmera com a instrument d’ expressió i de creació. |
| |
| Mòduls |
| |
| CONSUM, EFECTES I IMPACTE SOCIO-CULTURAL |
PROPIETAT, PROGRAMACIÓ I PROGRAMES |
| EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL |
| EL RELAT TELEVISIU |
| LA INFORMACIÓ TELEVISADA |
| LA PUBLICITAT |
| REFERÈNCIES |
| |
|
