CONCLUSIÓ
|
CONCLUSIÓ |
 |
|
| En nom de la Rita Codany i d'en Lluís Midaltell, no
podem deixar de sentir una gran admiració per vosaltres. Heu sabut trobar
la raó que tant preocupava l'Antoni Valdersí, aquell reconegut periodista
que no entenia com la poesia i el rock poden anar de la mà. Oi
que ho heu entès?
Heu pogut comprovar com els ratolins xerraires són capaços de fer servir la força de les paraules per fer passar la gana, el fred i la son. És clar que, un cop us heu imaginat que els ratolins poden xerrar, la resta ha estat molt fàcil. Potser us heu enrojolat de les galtes, com el ratolí Frederic, quan heu hagut de manifestar els vostres sentiments. Oi que a vegades costen d'expressar? Tot això que heu sabut fer i resoldre us ha de servir per veure el món amb uns altres ulls. A tots ens passa, això de no entendre cap on va. I als grans, ens preocupa. Ens calen més poetes que siguin capaços d'exaltar els sentiments i la fantasia. A tots ens cal tancar els ulls i deixar volar l'esperit al bat de les ventades, com un estel de cua virolada que s'enfronta al vent i, com més bufa, més s'enfila. La visió des d'allà dalt ha de ser meravellosa! Enhorabona pel que heu estat capaços de portar a terme! Moltes gràcies i fins aviat! Vostres,
|
