| BERIL·LI |
4
|
| Classificació |
Grup
IIA de la taula periòdica |
| Pes
atòmic |
9,01218
g/mol
|
| Estats
d'oxidació |
2
|
| Punt
d'ebullició |
3243
K
|
| Punt
de fusió |
1560
K
|
| Densitat |
1,85
g/cm³
|
| Configuració
electrònica |
1s2,2s2
|
| Propietats
Àcid/Base |
Anfòter
|
| Estructura
cristall |
Hexagonal
|
| Electronegativitat |
1,57
|
| Calor
de vaporització |
297
kJ/mol
|
| Calor
de fusió |
11,71
kJ/mol
|
| Conductivitat
elèctrica |
25
106omg-¹cm-¹
|
| Conductivitat
tèrmica |
200
Wm-¹K-¹ (a 300 K)
|
| Calor
específic |
1,825
Jg-¹K-¹ (a 300 K)
|
| Afinitat
electrònica |
-48 kJ.mol-1 |
| Primer
potencial d'ionització |
9,322
|
| Volumen
atòmic |
5,0
cm³/mol
|
| Radi
Atòmic |
1,12
Å
|
| Radi
covalent |
0,90
Å
|
| Radi
iònic
(pm) (càrrega de l'ió): |
27(+2) |
| Sintètic |
No |
| Color |
Gris
acer |
| Descobert
al |
1798 |
| Descobert
per |
Louis Nicolas Vauquelin |
| Fonts |
Beril
(silicat d'alumini i beril·li: [Be3Al2Si6O18] = 3BeO.Al2O3.6SiO2),
bertrandita [Be4(SiO4)2.H2O], crisoberilo [BeO.Al2O3] i fenaquita
[Be2SiO4]. La esmaragda i aiguamarina son dos pedres precioses de
berilo amb impureses de Cr3+ i Fe3+, respectivament. |
| Usos |
Degut a la seva baixa densitat se li dona ús a la construcció
de satèl·lits i míssils. També en finestres
de tubs de raigs X, ja que al tenir pocs electrons, làmines
fines del metall son transparents als raigs X i això s'utilitza
per litografia amb raigs X de microcircuits integrats. Barrejat
amb coure s'utilitza per molls de rellotge, contactes elèctrics,
elèctrodes de soldadura de punt. Moderador i reflector en
reactors nuclears (baixa secció de absorció de neutrons
tèrmics) i font de neutrons barrejat amb un emissor de partícules
alfa. Altres aplicacions a on es requereix lleugeresa, rigidesa
i estabilitat dimensional: giroscopis, parts de computadores, avions,
coets i satèl·lits, frens de disc, estructures,...... |
| Vida
mitjana |
Un
isòtop natural: 9-Be. Nou isòtops inestables de vida
mitjana oscil·lant entre 4,5 mil·lisegons (14-Be)
i 1,51x106 anys (10-Be). |
|