| ESTRONCI |
38
|
| Classificació |
Grup
IIA de la taula periòdica
|
| Pes
atòmic |
87,62
g/mol
|
| Estats
d'oxidació |
2
|
| Punt
d'ebullició |
1655
K
|
| Punt
de fusió |
1042
K
|
| Densitat |
2,54
g/cm³
|
| Configuració
electrònica |
[Kr]
5s2
|
| Propietats
Àcid/Base |
Bàsic
|
| Estructura
cristall |
Cúbic,
centrat cara
|
| Electronegativitat |
0,95
|
| Calor
de vaporització |
136,9
kJ/mol
|
| Calor
de fusió |
8,2
kJ/mol
|
| Conductivitat
elèctrica |
5,0
106omg-¹cm-¹
|
| Conductivitat
tèrmica |
35,3
Wm-¹K-¹ (a 300 K)
|
| Calor
específic |
0,30
Jg-¹K-¹ (a 300 K)
|
| Afinitat
electrònica |
-29 kJ.mol-1
|
| Primer
potencial d'ionització |
5,695
|
| Volumen
atòmic |
33,7
cm³/mol
|
| Radi
Atòmic |
2,15
Å
|
| Radi
covalent |
1,91
Å
|
| Radi
iònic
(pm) (càrrega de l'ió): |
116(+2)
|
| Sintètic |
No
|
| Color |
Argentat
(en tall recent) i marró-groguenc amb el temps per formació
d'òxid.
|
| Descobert
al |
1790
|
| Descobert
per |
A.
Crawford
|
| Fonts |
Estroncianita
(SrCO3), celestina (SrSO4)
|
| Usos |
Focs
artificials (els vermells (carmesí) més bonics.
Acers especials. Imants de ferrita. Amb 90-Sr, bateries nuclears
lleugeres (per a naus espacials, boies...). Vidre per a tubs de
televisió a color. Refinat del zinc
|
| Vida
mitjana |
Quatre
isòtops naturals: 84-Sr (0,56%), 86-Sr (9,86%), 87-Sr (7,00%),
88-Sr (82,58%). Vint i nou inestables de vida mitjana oscil·lant
entre 69 mil·lisegons del 102-Sr i 28,79 anys del 90-Sr.
Aquest últim es de gran importància, doncs és
producte d'explosions nuclears i presenta un problema de salut:
les plantes ho absorbeixen, passa al ramat i d'aquest al home
a través de la llet (Ver efectes en Chernovil). Es un dels
millors isòtops (i de més llarga vida) emissors
de partícules b d'alta energia
coneguts.
|
|