| XENÓ |
54
|
|
Classificació
|
Gasos
nobles
|
| Pes
atòmic |
131,29
g/mol
|
| Estats
d'oxidació |
0,
2, 4, 6
|
| Punt
d'ebullició |
165,1
K
|
| Punt
de fusió |
161,39
K
|
| Densitat |
5,90
(Gas 273K g/l)
|
| Configuració
electrònica |
[Kr]
4d10,5s2,p6
|
| Propietats
Àcid/Base |
--
|
| Estructura
cristall |
Cúbic,
centrat cara
|
| Electronegativitat |
2,6
|
| Calor
de vaporització |
12,64
kJ/mol
|
| Calor
de fusió |
2,30
kJ/mol
|
| Conductivitat
elèctrica |
--
|
| Conductivitat
tèrmica |
0,00569
Wm-¹K-¹ (a 300 K)
|
| Calor
específic |
0,158
Jg-¹K-¹ (a 300 K)
|
| Afinitat
electrònica |
-77 kJ.mol-1
|
| Primer
potencial d'ionització |
12,130
|
| Volumen
atòmic |
42,9
cm³/mol
|
| Radi
Atòmic |
1,24
Å
|
| Radi
covalent |
1,31
Å
|
| Radi
iònic
(pm) (càrrega de l'ió): |
190(+1)
|
| Sintètic |
No
|
| Color |
Incolor
|
| Descobert
al |
1898 |
| Descobert
per |
Ramsay i Travers |
| Fonts |
Liquació
i destil·lació fraccionada de l'aire. |
| Usos |
Il·luminació:
tubs electrònics, làmpades estroboscòpiques,
làmpades bactericides, làmpades para excitar làser
de rubí. En la indústria nuclear se usa (en estat
líquid) en las cameres de bombolles i altres aplicacions.
Els perxenats tenen aplicació en química analítica
com agents oxidants. |
| Vida
mitjana |
Nou
isòtops naturals: 124-Xe (1,6x1014 anys, 0,10%), 126-Xe (0,09%),
128-Xe (1,91%), 129-Xe (26,4%), 130-Xe (4,1%), 131-Xe (21,2%), 132-Xe
(26,9%), 134-Xe (10,4%) i 136-Xe (2,3x1021 anys, 8,9%). Vint i nou
inestables, de vides mitjanes que oscil·len entre 0,60 microsegons
(110-Xe) i 36,4 dies (127-Xe). |
|