Els historiadors dediquen grans esforços a establir l’antiguitat i l’autenticitat de les restes històriques. Amb aquesta finalitat s’empren diferents tècniques de datació que són:

-L’estratigrafia, que permet atribuir la mateixa antiguitat al conjunt de restes que es troben al mateix estrat o capa cronològica i determinar quines són més o menys antigues d'acord amb la seva profunditat.

-La seriació d’objectes, per la qual es pot establir l’ordre cronològic en funció del perfeccionament tècnic d’eines de pedra, metall, ceràmiques, etc .

-Datació radiomètrica, que analitza la descomposició radioactiva de diferents elements químics. Aquesta descomposició es produeix en períodes de temps molt llargs i es pot mesurar.

-Carboni-14, un element químic que es troba a tots els éssers vius i que es descompon a un ritme conegut. Ossos i fusta es poden datar amb exactitud fins a 40.000 anys d’antiguitat ( Radiocarbon Web-Info).

-Potassi-40, que mesura la descomposició d’aquest potassi en argó-14. És útil per a datacions de milions d’anys.

-El mètode del fluor, que es troba en la humitat del sòl. Com més fluor té una resta fòssil més antiga és ( Fossil Zone).

( Geologic Time)