Els nostres avantpassats van ordenar i mesurar el temps en funció de cicles naturals. Així doncs, els egipcis van descobrir que el sol trigava 365 dies i ¼ a tornar a aparèixer en un mateix punt en l’horitzó: es tractava de l’any solar.

Els mesopotàmics van ser els primers a atribuir al dia una durada de 24 hores i a cada hora 60 minuts, dividits en 60 segons.

Amb tot i això, la mesura del temps resultava força més complicada que actualment. Abans de la invenció, fa 650 anys, i el posterior perfeccionament dels rellotges mecànics s’utilitzaven els següents mètodes:

-Els rellotges solars, que projectaven l’ombra de l’agulla sobre una superfície on eren marcades les hores del dia .

-Els rellotges d'arena o aigua, que funcionaven pel pas a una velocitat constant d’aquests elements d’un recipient un altre.

-Les espelmes amb osques indicaven el pas del temps a mesura que la cera es consumia.