El món conegut s'amplia

Els descobriments geogràfics

Els descobriments geogràfics que els europeus van dur a terme al llarg del segle XV van ser possibles gràcies al perfeccionament d'instruments de navegació com la brúixola , d’origen xinès, els quadrants, escaires i astrolabis, la construcció de vaixells com la caravel·la , més sòlids en les aigües dels oceans i més resistents a la força dels seus vents i la millora de les cartes de navegar i els portolans.

Portugal i Castella van ser els regnes més actius en l’exploració de nous territoris. Mentre els portuguesos avançaven per la costa africana fins arribar a les índies vorejant tot el continent, els castellans van iniciar una expedició cap a l’oest, travessant l’Atlàntic, que els portaria a descobrir terres de les quals els europeus no tenien notícia: el continent americà. (L'animació recrea els diferents descobriments geogràfics que han tingut lloc al llarg de la història, Crèdits: Zenit ) ( The European Age of Exploration)

El món mesoamericà

Quan els europeus van arribar a Amèrica, hi van trobar una gran varietat de cultures. Alguns d’aquests pobles havien arribat a crear importants civilitzacions, com els asteques , els maies i els inques , amb un gran desenvolupament sòcioeconòmic, polític i cultural. Els dos primers es trobaven a Mesoamèrica, l’Amèrica Central, i els darrers a la serralada dels Andes, a l’Amèrica del Sud.
( Lords of the Earth)

La civilització asteca es trobava en el territori de l’actual ciutat de Mèxic. Era hereva d’altres cultures, com la de Teotihuacán o els tolteques . Els asteques van desenvolupar tècniques
de regadiu i camps de cultiu flotants, feien servir un sistema d’escriptura pictogràfic i tenien calendari . Una confederació de ciutats, gestionades per un governador, formaven l’imperi en què l’emperador tenia el poder polític, militar i religiós.

La civilització asteca es trobava en la seva màxima esplendor quan Hernán Cortés la va conquerir. La civilització maia ocupava el territori de la península de Yucatán .

Posseïa un calendari molt precís, una escriptura jeroglífica i havien descobert la necessitat del número zero, cosa que no havien aconseguit els grecs ni els romans. El sobirà, anomenat Halac-Uimic, governava una confederació de ciutats estat. El seu poder era suposadament d'origen diví i era també el sacerdot suprem. Quan els conqueridors espanyols hi van arribar la civilització maia estava en decadència. ( Yucatán: Identidad y Cultura Maya)

Ambdues civilitzacions van desenvolupar  una arquitectura important, amb palaus, piràmides esglaonades i observatoris astronòmics.

El món andí

Els inques van construir el seu imperi al llarg de la serralada dels Andes. Era governat per l’Inca, un cap divinitzat considerat fill del sol, i el títol era hereditari. El territori comprenia quatre províncies, cadascuna de les quals era gestionada per un governador, anomenat curaca. Tot i que no coneixien l’escriptura van desenvolupar un sistema per recordar dates i fets anomenat quipu . Com a arquitectes, van ser molt importants pels seus ponts suspesos, la seva gran xarxa viària i el sistema de feixes. Els espanyols, amb la col·laboració d’altres pobles indígenes sotmesos pels inques, van aprofitar una crisi política de l’imperi andí per conquerir l’imperi. ( Descendents of the Incas: Inca Weaving Traditions)