 |
El neolític
Una economia productora
Entre el 10 000 i el 9 000 aC, algunes comunitats de caçadors i recol·lectors d’una zona
coneguda com a Creixent
Fèrtil, a l’Orient Mitjà, van anar transformant la seva economia fins aleshores
depredadora en una economia productora. Van descobrir l’agricultura
i la ramaderia
com a noves formes d’assegurar-se la subsistència, ja que des d’aquell moment
foren capaces de transformar el seu entorn natural per a proveir-se d’aliments.
Aquest canvi no fou brusc, ni tampoc substitutori: l’agricultura
i la ramaderia van seguir convivint durant molt de temps amb la caça i la recol·lecció.
Fou l’observació de la natura el que ajudà els éssers humans del neolític
a adoptar cereals com el blat, l’ordi o el sègol, que fins aleshores creixien en estat
silvestre, per a capturar i criar en captivitat animals fins aquell
moment salvatges com el bou, el porc, la cabra, l’ovella. L’accés al menjar va
ser molt més fàcil, ja que
les terres es podien conrear any rere any i emmagatzemar el que no
es consumia immediatament. La domesticació del bestiar subministrava carn, llet, pells,
llana i també força de treball  ( El Neolític).
Ja no calia traslladar-se contínuament per
a aconseguir menjar i, així, els grups humans es van fer sedentaris.
Es va abandonar l’ús dels antics estris i se’n van crear de nous
.
Més tard, la creació de la metal·lúrgia, en el que anomenem edat
dels metalls, afavorí el sorgiment de les civilitzacions històriques ( Els començaments de la història).
 L'aparició
de l'agricultura
Per als
estudiosos del neolític és encara una gran incògnita per què grups humans que durant
milions d’anys havien viscut de la caça i la recol·lecció van passar a practicar
l’agricultura. Tot i que hi ha moltes hipòtesis, el més factible és que fossin un
conjunt de causes combinades les que comportaren el canvi. Aquestes causes van ser de
tipus natural (el canvi climàtic), de tipus demogràfic (augment de la població) i de
tipus cultural (un primer sedentarisme i una certa innovació tècnica). Sembla, però,
que l’agricultura no va ser un pas conscient i decidit cap a una nova manera de
produir i subsistir, sinó una estratègia, una necessitat enfront d’un conjunt de
factors als quals l’ésser humà va haver d’adaptar-se.
L’agricultura es va
iniciar en diversos indrets del món
independentment i de manera autòctona. A cada zona es van cultivar diversos cereals.
-Pròxim Orient i conca mediterrània: blat i ordi.
-Àfrica subsahariana: melca i mill.
-Sud i est d’Àsia: arròs.
-Amèrica Central i els Andes: blat de moro i patata.
Des del Creixent Fèrtil es van desenvolupar dues
vies de difusió:
-Cap a la Mediterrània: a través de
Grècia i Turquia es va estendre cap a l’oest de la Mediterrània i la vall del Nil i
el sud d’Europa. Durà del 7 000 al 5 000 aC, aproximadament.
-Cap al centre d’Europa: es produí entre el 5 000 i el
3 000 aC.
( Agricultura)
|
 |
