El neolític a Catalunya

Una invasió forana

Fa uns deu mil anys, el territori català era un indret molt poc poblat. Els seus habitants eren caçadors i recol·lectors que practicaven el nomadisme per a proveir-se dels aliments necessaris. L’arribada de l’agricultura i la ramaderia es produí al voltant de l’any 6 000 aC i es degué a l’expansió per la conca mediterrània des del Creixent Fèrtil. Amb aquestes aportacions, primer, i amb l’assentament de pobles agricultors, després, s’hi van difondre les tècniques agrícoles i ramaderes i s’hi van introduir les espècies vegetals de blat i ordi  i animals com l’ovella i la cabra, que van servir de base a la nova economia .

Agricultors i ramaders

Els primers assentaments neolítics a Catalunya daten del 3 000 aC, tot i que a partir del sisè mil·lenni ja hi havia comunitats que se situaven a prop d’un llac o un riu i a les zones pantanoses del litoral. La majoria de jaciments arqueològics d’aquesta època es troben al litoral i al prelitoral. En destaca el de la Bòbila Madurell, a Sant Quirze del Vallès. ( El Maresme: el poblament prehistòric)

La difusió de l’agricultura i la ramaderia es va realitzar seguint el curs dels rius principals i no es va implantar arreu de la Península Ibèrica fins a la segona meitat del quart mil·lenni aC.

Els primers agricultors practicaven una agricultura d’artigatge i els ramaders és possible que ja practiquessin la transhumància entre les planes i la muntanya o bé aprofitessin les pastures properes als conreus o els rostolls. Cap al 4 500 aC ja hi ha indicis evidents de la fabricació de ceràmica.

A la darreria del neolític i l'inici de l’edat del bronze va aparèixer en molts pobles europeus el megalitisme , consistent en el costum d’aixecar monuments funeraris amb pedres de grans dimensions . A Catalunya, el megalitisme més corrent és el de sepulcres de corredor o galeries cobertes. També hi trobem dòlmens i menhirs .