Evolució de l'agricultura en l'edat mitjana

L'islam

L’economia de l’islam es basava en l’agricultura i el comerç. Al llarg de tot el seu imperi, sobretot a la Península Ibèrica, els musulmans hi van difondre nous cultius i noves tècniques agrícoles i van introduir-hi mercaderies provinents de terres llunyanes. ( Byzantine & Medieval Studies Sites) 

En l’àmbit de l’agricultura van desenvolupar especialment els cultius intensius de regadiu, amb la creació de pous, sínies i sèquies per a assegurar-ne el regatge. Els productes més importants eren cereals, fruites i verdures, els excedents dels quals es venien als mercats de la ciutat o arreu de l’islam mitjançant les rutes de cabanes o les rutes comercials marítimes.

Els musulmans van difondre a Europa nous cultius com el cotó, l’arròs, arbres fruiters (tarongers, llimoners, albercoquers), la canya de sucre i diferents productes de l’horta.

A les zones de secà conreaven cereals i també hi tenien ramaderia, com ovelles, cabres i cavalls. 

Les terres pertanyien a l’estat i els camperols que les treballaven eren lliures. Com que no havien de lliurar part de la collita a cap terratinent, tan sols una renda a l’Estat, l’excedent es podia vendre als mercats de les ciutats. Els camps de conreu també podien ser treballats per mà d’obra esclava. 

El comerç també va ser una activitat molt pròspera gràcies a: 

-L’accessibilitat a un gran mercat unificat per l’imperi.

-El domini de les rutes marítimes i les rutes caravaneres.

-L’existència de ciutats especialitzades en una determinada producció artesanal.

-Una aristocràcia rica que consumia multitud de productes cars, com ara joies, armes, teixits de luxe, pells, espècies. 

Els artesans s’havien especialitzat en el treball de tota mena de primeres matèries: cotó, llana, cuir, seda, paper, colorants, marbre, vidre, metall, fusta, ceràmica, pedres precioses, perles, ivori, etc. També els agricultors conreaven productes destinats a la indústria i el comerç, com safrà, plantes aromàtiques, morera, cotó, lli, etc. Les mercaderies i l’artesania musulmana va ser molt apreciades arreu, fins i tot a l’Europa cristiana.

Les innovacions del segle XI

Als països del centre i nord d’Europa es va desenvolupar, als segles X i XI, un tipus d’agricultura diferent a la que s’havia practicat fins aquell moment i una ramaderia molt més pròspera.

Per a augmentar la fertilitat dels camps es deixava que el bestiar hi entrés per a pasturar els rostolls i així adobés la terra. Del bestiar boví se’n treia força de treball per a tirar les pesants arades normandes que substituïren les arades ròmades. 

Els pagesos del centre i nord d’Europa van estendre al màxim la superfície de terreny cultivada i van passar d’una rotació de conreus biennal  (heretada de l’edat antiga) a una de triennal. Aquest nou sistema permetia conrear dos anys seguits una mateixa parcel·la de terra en alternar cultius de tardor i primavera i deixant-la en guaret el tercer any.

Al voltant d’aquesta nova agricultura atlàntica es van desenvolupar grans innovacions tècniques com: 

-L’arada normanda, de ferro i amb rodes, que va substituir l’arada lliscant o romana . Aquesta arada permetia fer solcs més profunds, airejant més bé la terra i millorant la retenció d’humitat.

-La substitució dels arreus als animals de tir. Als bous es va canviar la corda lligada a les banyes pel jou i als cavalls la collera va substituir la corretja al voltant del coll. També aparegueren les ferradures.

-Els molins , que van substituir la força animal per la de l’aigua o el vent. Els molins s’utilitzaven per a moldre cereals, batanar la llana i moure els martinets de les fargues en la fabricació d’eines de ferro. 

També es van ampliar els terrenys conreables talant boscos, dessecant zones  pantanoses i guanyant terreny a la mar.