El comerç i el desenvolupament urbà

L'apogeu de les ciutats

Els canvis en l’agricultura van afavorir l’augment de la població i un creixement econòmic. Els pagesos van disposar de prou excedents per a anar a vendre’ls als mercats urbans. Els senyors van anar preferint el pagament en diners en lloc dels serveis personals.

L’artesania tèxtil de la llana va experimentar un fort creixement gràcies a  algunes innovacions tècniques com l’aplicació de la roda hidràulica al batanatge i l’adopció del teler horitzontal i de la roda de filar, que van permetre augmentar la producció. La fusta, els cereals i els tèxtils van començar a circular per les rutes que unien Alemanya, Anglaterra i els Països Baixos amb Itàlia, l’Àndalus i Rússia.

Cap a l’any 1000 va aparèixer un nou grup social: la burgesia. El seu origen el trobem en l’augment de la població, que va fer que una part d’aquesta es traslladés als burgs, barris al costat dels castells o de les muralles antigues que devien la seva existència a la instal·lació d’un mercat setmanal. Els seus membres vivien a les ciutats, es dedicaven a l’artesania i al comerç, eren lliures i gaudien d’un cert benestar econòmic.

Les antigues ciutats romanes es van reactivar i se’n van crear de noves al llarg de les rutes comercials. Nombrosos mercats van aparèixer arreu, on pagesos i burgesos intercanviaven manufactures i aliments.

Amb el temps, comerciants i artesans es van fer més rics i poderosos i per a defensar els seus interessos i regular la seva activitat econòmica es van associar en gremis. Els reis van veure en la nova burgesia un aliat en la seva lluita contra els senyors feudals per a recuperar el poder que els havien anat cedint. Com a recompensa pel seu ajut, el rei va atorgar als burgesos el govern de les ciutats. Les ciutats esdevenien políticament autònomes, tenien tribunals propis, recaptaven directament els seus impostos i tenien llibertat per a produir i vendre manufactures. Quedaven fora del domini feudal.

Dues àrees comercials

Al marge del comerç d’àmbit local o comarcal, es va desenvolupar un comerç de llarga distància. La bonança econòmica, un període de pau política i el fet que Europa va deixar d’estar amenaçada per les invasions, van reactivar l’activitat comercial. Les classes altes van començar a consumir productes vinguts de l’Orient, com ara tapissos, catifes i robes luxoses. Sedes i brodats guarniren els vestits, l’or i la plata decoraren les armes, i els ingredients exòtics van entrar a la cuina. També es van difondre manuscrits antics i obres literàries i científiques.

El comerç medieval europeu es va repartir en dues àrees:

-Àrea  bàltica: les ciutats de la mar del Nord i de la Bàltica es van aliar en una associació anomenada la Hansa germànica . La Hansa pretenia assegurar-se el domini comercial de la zona, boicotejant les ciutats contràries als seus interessos, i defensar-se dels atacs dels pirates. Dominava igualment les vies fluvials i terrestres. Les ciutats de Flandes van assolir gran importància. Exportaven teixits i draps als països eslaus i n’importaven pells, fusta i cereals.

-Àrea mediterrània: les ciutats del nord d’Itàlia, Gènova, Pisa i Venècia van rivalitzar pel comerç mediterrani. Els musulmans n’havien perdut el control a causa de les croades i del repoblament dels regnes cristians de la Península Ibèrica. València i Barcelona també van esdevenir centres comercials importants.

Des de Bizanci arribaven productes de luxe: sedes, ceràmiques, perfums, pedres precioses, robes luxoses, paper i espècies. També hi havia relacions comercials amb les ciutats del nord d’Àfrica.