La Catalunya medieval

El feudalisme

A Catalunya, moltes zones van quedar despoblades al segle VIII per la invasió islàmica de la Península Ibèrica. A mesura que els regnes cristians conquerien territoris als musulmans es van anar repoblant les terres ermes, és a dir, terres sense conrear, amb famílies pageses humils mitjançant el sistema d’aprisions. L’aprisió era el dret dels pagesos d’apropiar-se una parcel·la de terra després d’haver-la conreat durant 30 anys. Aquestes terres s’anomenaven alous, i els pagesos, aloers; aquests eren pobres però lliures respecte al poder feudal, i no havien de pagar cap renda o servei a un senyor.

A partir del segle XI, però, les incursions musulmanes, que van fer insegures les terres dels aloers, i uns anys de males collites van fer que els pagesos perdessin les seves terres o les haguessin de cedir als senyors feudals en canvi de protecció. Molts van esdevenir serfs. També van aparèixer els tinents, pagesos de les tinences que treballaven les terres d’un senyor feudal en canvi d’un pagament anual o una part de la collita.

Al segle XII es va remprendre la conquesta de nous territoris a l’islam. Aquest cop, la repoblació es va dur a terme mitjançant les cartes de franquesa o cartes de poblament . Consistien en la concessió de privilegis polítics, jurídics i econòmics a aquells camperols que ocupessin les noves terres conquerides. La Catalunya Nova no va ser tan feudal com la Catalunya Vella.

El comerç català

El comerç català medieval es caracteritza per l’expansió per la Mediterrània. Aquesta expansió, militar i territorial, també va ser comercial i va fer possible la prosperitat de la burgesia de les ciutats catalanes .

L’expansió va tenir dues línies d’aplicació diferents: a les illes de la Mediterrània, amb la conquesta de les Balears i una presència perllongada a Sicília, Sardenya i Còrsega, i als enclavaments comercials en ciutats del nord d’Àfrica. També es van controlar territoris que pertanyien a l’imperi Bizantí.  (L'animació següent recrea les principals fites de l'expansió catalana a la Mediterrània, Crèdits: Zenit ) ( Byzantine and Islamic Worlds).

Durant els segles XIII, XIV i XV Barcelona va esdevenir una de les ciutats comercials i marítimes més importants de la Mediterrània, tot rivalitzant amb Pisa, Venècia , Gènova i Flandes. Els mariners i mercaders catalans salpaven des del seu port i des d’altres de principals com el de Tortosa, Blanes, Cadaqués, Cotlliure i Sant Feliu de Guíxols. Els vaixells que s’utilitzaven eren galeres, llenys, coques i naus.

Les principals exportacions eren de llana en brut, oli, vi, fruites seques, cuir, fusta, corall, paper i teixits de baixa qualitat; les importacions consistien principalment en:

-Or, ivori i esclaus comprats als ports del nord d’Àfrica com Tunis i Bugia.

-Blat i sal de les Illes Balears, Sicília i Sardenya.

-Pebre, canyella, nou moscada, gingebre i teixits de seda comprats a Constantinoble, Beirut, Alexandria i Tir.

-Ferro, estany, pells i teixits de qualitat en canvi d’espècies i safrà a Bruges i ports d’Anglaterra. 

Per la seva extensió territorial i comercial, la corona d’Aragó era considerada una de les potències d’Occident.

La crisi econòmica

La crisi econòmica que va afectar Europa a la baixa edat mitjana va tenir intenses repercussions a Catalunya. Com a Europa, la població havia crescut moltíssim -entre els segle XI i XIII Catalunya va doblar el nombre d’habitants- i la producció agrícola es trobava al límit.

La crisi va començar l’any 1333, anomenat “lo mal any primer”. Collites molt dolentes i la guerra amb Gènova van provocar escassetat d’aliments i fam. Posteriorment, la Pesta Negra i diversos terratrèmols van fer descendir el nombre d’habitants. En menys de cent anys, Catalunya va perdre gairebé la meitat de la seva població i no es va recuperar demogràficament fins al final del segle XVIII (The Black Death).

La davallada de població va provocar una greu crisi econòmica, amb una disminució de la productivitat agrícola i artesanal i la reducció del comerç.

El camp català es va despoblar i moltes masies van quedar abandonades i foren anomenades masos rònecs. Els senyors feudals van augmentar els impostos als pagesos i van exigir el compliment dels mals usos. La revolta al camp català contra aquesta pressió es coneix com la segona guerra dels Remences. Aquests  reclamaven l’abolició dels mals usos i la propietat de les terres abandonades que havien ocupat i treballat. La sentència arbitral de Guadalupe dictada el 1486 pel rei Ferran II , va pacificar el camp català.

A Barcelona, mancada de la seva importància comercial, van ser nombrosos els aldarulls originats per la manca d’aliments i la davallada de la producció manufacturera. Catalunya va perdre la seva importància econòmica i política a la Mediterrània i a la Península Ibèrica.