El romanticisme
La visió del món en el romanticisme
El romanticisme
és el moviment cultural que predominà a Europa des de finals del segle XVIII i durant el
segle XIX. Significà una renovació profunda en molts aspectes, sobretot en la
literatura. Un dels seus principals teòrics fou Jean
Jaques Rousseau (1712-1778) . ( Jean-Jacques Rousseau).
Les principals característiques del romanticisme són les
següents:
-Exaltació de la natura: hi ha un rebuig per
l'artificialitat de la civilització. La natura i el paisatge són considerats idonis per
representar l'estat d'ànim de l'artista.
-Exaltació de l'individu com a ésser únic: es dóna
culte als homes i dones excepcionals, al geni. Destaca la fe en la "bondat
natural" dels homes.
-Exaltació del sentiment i el món emotiu. Es produeix una
victòria de la fantasia i el sentiment sobre la raó.
-Exaltació dels valors
culturals i nacionals. Neix un gran interés per l'època
medieval, per la recerca de les arrels culturals.
Dins d'aquest corrent es perfilaren dues tendències:
-Una conservadora, aristòcrata, creient i reaccionària
que es concentrà a Alemanya.
-Una altra de més radical, escèptica, democràtica i
revolucionària coneguda com romanticisme liberal,
situada a la resta de l'Europa occidental. ( Romantic Chronology i Romanticism).

La Renaixença
El romanticisme es manifestà a Catalunya amb la
Renaixença, cap a la segona meitat del segle XIX. Durant aquest període es dugué a
terme la recuperació de la llengua i la literatura catalanes. El moviment, tot i ser
bàsicament literari en els seus inicis, esdevingué polític fins a convertir-se en una
font pel catalanisme. ( Auca de la Renaixença).
Algunes de les figures més destacades van ser Bonaventura
Carles Aribau (1798-1862) ,
Víctor
Balaguer (1824-1901) i Jacint
Verdaguer (1845-1902)
.

L'art del romanticisme
Durant el romanticisme, les normes rígides de les acadèmies clàssiques entren en crisi
i donen pas a una major llibertat individual per part dels artistes. Algunes de les
característiques de l'art romàntic són l'individualisme, subjectivisme, expressivitat i
fantasia o misticisme, així com el gust pels ambients exòtics i el món medieval. L'art
esdevé un mitjà per a reflectir emocions.
Alguns pintors destacats són:
-Joseph
Mallord William Turner (1775-1851) considerat un dels precursors de l'impressionisme
,
destacà per la plasmació dels fenòmens atmosfèrics i l'aspecte irreal de les seves
pintures ( Joseph Mallord William Turner), o Caspar
David Friedrich (1774-1840) el qual realitzà una obra al·legòrica
a través de paisatges ombrívols que suggereixen malenconia ( Caspar David Friedrich). Modest
Urgell (1839-1919) i altres pintors
catalans seguiren una línia semblant.
-Dins l'àmbit espanyol destaca Francisco
Goya y Lucientes (1746-1828), el qual aportà una gran capacitat d'invenció
de continguts i de renovació de recursos formals així com un perfecte domini del color . Destaquen les pintures negres i la representació d'un món oníric,
grotesc i absurd . ( InfoGoya 96, Francisco José de Goya y Lucientes, Goya: The Black Paintings from Quinta del Sordo i La época de Francisco de Goya y Lucientes).

La música del romanticisme
El romanticisme influí profundament la música que probablement fou el mitjà pel qual
els artistes transmeteren millor la sensibilitat romàntica.
Les primeres escoles que es vincularen a la nova estètica
foren la italiana i lalemanya.
Alguns dels autors més destacats són Ludwing
van Beethoven (1770-1827) considerat com un pont entre el classicisme i el romanticisme (Sonata
Clar de lluna , Simfonia núm. 5 i Simfonia núm. 9 ; ( Ludwig Van Beethoven); Karl
Maria von Weber (1786-1826) creador de la primera òpera romàntica alemanya (Der Freischutz:
Obertura ); Franz
Schubert (1797-1828)
(Quartet núm. 14 en re m. i Simfonia núm. 8 -inacabada- ) ( Franz Schubert), Fryderyk
Chopin (1810-1849) (Nocturn op. 9 núm. 2 i Fantasia-Impromptu op. 66 ) ( Chopin) o Héctor
Berlioz (1803-1869) (Simfonia fantàstica ) entre altres. ( Héctor Berlioz).

El pensament al romanticisme: l'idealisme alemany
Lexpressió filosòfica del romanticisme fou lidealisme
alemany. Aquest corrent de pensament rebé influències de:
-La filosofia de Kant
que, a grans trets, entén la raó com a
centre de coneixement de la realitat. ('Crítica de la raó pura'). ( Kant and kantian Ethic i Prolegomena to Any Future Metaphysics. Immanuel Kant, 1783).
-Les idees de canvi de la Revolució
Francesa. (L'animació recrea el procés de la Revolució Francesa desde l'antic
règim fins a la societat burgesa liberal, Crèdits: Zenit ).
El filòsof més destacat de lidealisme alemany fou Georg
Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831) el qual elaborà una
filosofia de la història basada en la dialèctica.
Aquesta teoria comprèn tres fases:
-Afirmació duna idea o tesi.
-Contraposició duna
idea contrària a lanterior o antítesi.
-Reconeixement que les dues afirmacions anteriors són
veritats parcials i permeten formular una veritat superior o síntesi.
( Georg Wilhelm Friedrich Hegel i Georg Wilhem Friedrich Hegel. An introduction).

El simbolisme
El simbolisme
es considera una expressió tardana del romanticisme. Els artistes elaboraven els seus
propis llenguatges expressius amb un grau alt de personalisme, fet que explica la
diferència de noms que rebé arreu d'Europa.
Es caracteritza per una major exaltació de la
subjectivitat, l'exploració de l'inconscient, el somni i l'evasió de la realitat.
Els seus principals
representants en pintura foren: Gustav
Klimt (1862-1818) ( Klimt, Gustav), Paul
Gauguin (1848-1903) i ( Gauguin, Paul i Paul Gauguin and the Russian Avantguarde), Odilon
Redon (1840-1916) ( Redon, Odilon) i Arnold
Böcklin (1827-1901) mentre que en arquitectura destacaren Victor
Horta (1861-1947) i Otto
Wagner (1841-1918).
|