València al segle XV
3. Marc econòmic

L’economia valenciana del segle XV es fonamenta en el moviment mercantil, la indústria artesana i l’agricultura.

3.1. Comerç

3.1.1. Ajudant-vos de la bibliografia adient, estudieu els intercanvis comercials d’aquesta època i ompliu el quadre:

El comerç valencià al segle XV

ImportacióExportació
ProducteProcedènciaProducteDestinació





















3.1.2. El comerç marítim valencià del segle XV es desenvolupa en dos marcs diferents. Per una part, el comerç atlàntic arriba fins a Bretanya, Anglaterra i els Països Baixos; per l’altra, el comerç mediterrani es basa en els intercanvis amb mercaders de ciutats com Marsella, Orà i Alexandria.

          Situeu en el mapa que us adjuntem les ciutats següents:

BrestNàpolsBrugesOrà
BilbaoMelillaAgdeNantes
CeutaTunisMarsellaLondres
AlmeriaPort AvenGènovaAigüesmortes
CàndiaPalermCàller
AlexandriaRodesVenècia


3.1.3. Expliqueu les característiques dels diferents tipus de naus que apareixen en el document que hi ha a continuació, extret de l’article de Jacqueline Guiral inclòs a València, un mercat medieval:

LLISTA DE LES NAUS PROCEDENTS DE L'ÀFRICA DEL NORD,
SEGONS LA SÈRIE DELS "PEATGES DEL MAR"


Any 1459:

18 de gener
18 de gener
28 d'abril
29 d'abril
12 de maig
12 de maig
12 de maig
Arxiu del Regne, secció Vària, núm, 198

Galera del Capità Alevarte dell Vina de Porto Pisà.
Galera del patró Nicolau Bini de Porto Pisà.
Llaüt de Joan Solana de Mostaganem, fol. 111.
Galera de Mossèn Arcasens de Berberia i d’Almeria.
Llaüt de Pere Sebrià de Berberia i d’Almeria, fol. 135.
Llaüt de Joan Llorens de Berberia i d’Almeria, fol. 138.
Llaüt de Joan Livello de Berberia i d’Almeria.



Any 1488:

19 de març
31 de maig
28 d'agost
Arxiu del Regne, secció Batlia, apèndix núm. 68

Caravel·la de Nofre Roger d’Orà, patró Alfonso Borrello.
Galeassa del Regne de França i d’Orà, patró Esteve d’Andrea.
Nau d’Ynego Dortiago d’Orà, Càller i Dènia.



Any 1491:

21 de gener
28 de febrer
15 d'abril
30 d'abril
11 de juliol
Arxiu del Regne, secció Mestre Racional, núm. 11.060

Caravel·la de Perot Valls, patró Perot Ribesaltes de Berberia.
Caravel·la d’Andrés Gallart d’Orà, fol. 103.
Caravel·la de Joan Chapali de Bugia, fol. 159.
Nau de Francisco Albertinelli d’Orà, fol. 170.
Caravel·la de Joan Ferrandis de Berberia d’Orà.



Any 1494:

6 de febrer
6 de febrer
3 de març
15 de setembre
29 de setembre
Secció Generalitat, núm. 4.934

Galeres venecianes de Berberia.
Galeres venecianes de Berberia.
Caravel·la de Guerau Burguera, patró Bertomeu Roig de Berberia.
Nau de Joan Lopes de Berberia, fol. 270.
Galiota de Bertomeu Peres de Berberia, fol. 292.



3.2. Indústria artesana

3.2.1. En el Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim es descriu la desfilada dels gremis de la ciutat de València en honor del rei Joan II (8 de febrer de 1459). Llegiu aquest apartat i classifiqueu els gremis relacionats segons el ram al qual pertanyen:

RAM

- del tèxtil
- del vestit
- de la pell
- del metall
- de la fusta
- del transport
- de la sanitat
- de la construcció
- de la terrisseria
- del combustible
- de l'agricultura
- del comerç i cúria
- de l'alimentació
- de la música

3.3. Agricultura

          L’any 1383, Francesc Eiximenis dedicà als Jurats de la ciutat de València un petit tractat titulat Regiment de la cosa pública. En la carta proemial descriu les especials belleses de la ciutat i regne de València. Llegiu-la i, d’acord amb ella:

3.3.1. Digueu quina era la vegetació de la zona i quin tipus de conreu (secà/regadiu) hi predominava.

3.3.2. Fes una relació dels principals productes agrícoles del segle XIV. Indiqueu quins d’aquests es continuen conreant.

3.3.3. Digueu el significat dels termes següents:
- dacsa
- espelta
- gínjol
- lledó
- sajolida
- englantina
- codony
- sarmenya
- albudeca
- forment
- buglossa
- aranja
- àlber
- fesol
- escalunya
- alquena
- artemísia
- sàlvia