|
València al segle XV 4. Marc social |
|
|
|
|
La vida quotidiana de la societat del segle XV al regne de València ha quedat reflectida en diverses obres coetànies, de les quals us oferim alguns fragments: |
||
|
Crema del forn d’en Pellicer. En l’any de 1440,
diumenge a vespre, a 31 de gener, se cremà lo forn d’en
Pellicer, en lo carrer dels Aluders. E donaren-hi foc dos
captius, los quals rossegaren e penjaren dimarts primer dia
de març.
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim Els homes duen vestits llargs i les dones vesteixen amb una gallardia singular, però excessiva, car van tan escotades que mostren els mugrons de les mamelles, i a més d’això es pinten la cara i empren molts afaits i perfums, cosa realment censurable.(...) Els habitants de la ciutat, tant els homes com les dones, acostumen passejar de nit pels carrers, on hi ha sempre tanta gentada que hom creuria trobar-se en una fira, però ho fan amb molt d’ordre perquè ningú no s’hi fica amb el proïsme. Mai no hauria cregut que existís tal espectacle, de no haver-lo vist acompanyat pels meus compatriotes, els honrats mercades de Rafensburg. Les botigues de queviures no les tanquen fins la mitjanit, i així hom pot comprar-hi allò que vullga a tothora. Jeroni Münzer, citat per M. Sanchis Guarner Després de sopar... anàrem a veure el lloc de les dones públiques que és gran com un poble petit, tot envoltat de murs i té una sola porta. Al davant d’aquesta entrada hi ha sempre alçada una forca per penjar-hi els facinerosos que hi hagen comès alguna malifeta. Un encarregat que hi ha a la porta, pren els bastons dels que hi volen entrar, i els adverteix que si volen deixar els diners que duguen ells els els tornarà a l’eixida sense cap minva, però si de cas, tot i tenint-ne no els hi donen i algú els furtava durant la nit, el porter no en serà responsable.En aquest indret hi ha tres o quatre carrers plens de petites cases, a cadascuna de les quals hi ha dones molt ricament abillades amb vestits de vellut i de seda. I n’hi haurà devers dues-centes o tres-centes, les quals tenen les seues casetes adornades i proveïdes de bona roba. La taxa vigent són quatre diners... dels quals es dedueix el delme..., i no en poden demanar més per una nit. Hi ha moltes tavernes i cases de menjar. A causa de la calor no s’hi viu bé de dia, i com que de la nit fan dia, les dones estan assegudes a l’entrada de la seua caseta on penja una bella llàntia que permet de veure-les a pler. Hi ha dos metges encarregats i pagats per la Ciutat, que visiten les dones per saber si n’hi ha alguna malaltia de pústules o d’altra enfermetat secreta, per tal de traure-la d’aquell lloc. Antoine de Lalainge, citat per M. Sanchis Guarner Dotzenament, car com la ciutat sia encara quasi morisca, per la novitat de sa presó, per tal vos cové vetlar que es repar en murs, e en valls, e en carreres; e en places, en cases e en armes, en guisa que per tot hi apareixca ésser lo crestià regiment a les crestianes maneres.(...) Setzenament, car la terra aquesta e ciutat és de si mateixa fort delitosa, perquè hi concorren molts hòmens lleugers e de poca valor, e molta fembra arredoladissa, e hi ha moltes persones que volen fer a llur guisa e es preen prou e que volen tenir estament; e per los nobles e cavallers que hi abunden, e per les terres estranyes que hi són prop, per tal hi ha molts a qui no plau molt treballar, ans fan vila, tots jorns estants ociosos. Perquè per totes aquestes coses e per moltes d’altres qui damunt són tocades e fan a tocar davall, cové que en aquesta ciutat haja sovent grans bregues e grans nafres, e sovent morts d’hòmens, e per consegüent grans crims, per los quals los regents han a portar grans afanys e treballs. (...) Denovenament, com les dones sien ací queucom pomposes e vanaglorioses, així com se són en altres llocs del món, e aitant més ací com més se acosten a les pompes castellanes; per les quals vanitats cové als marits portar grans càrrecs, per les vestidures supèrflues e ornaments ricosos e per altres moltes sumptuositats que requeren (...). Francesc Eiximenis, Regiment de la cosa pública ... una ciutat qui és nomenada València, la qual ciutat fou edificada en pròspera fortuna d’ésser molt pomposa e de molt valentíssims cavallers poblada, e de tots béns fructífera; exceptat espècies, de totes les altres coses molt abundosa, d’on se traen més mercaderies que de ciutat que en tot lo món sia. La gent qui és d’allí natural, molt bona e pacífica e de bona conversació; les dones d’allí naturals són molt femenils, no molt belles, mas de molt bona gràcia e més atractives que totes les restants del món; car ab lo llur agraciat gest e ab la bella eloqüència encativen los hòmens (...) Tres congoixes ha de sostenir aquella noble ciutat, segons recita Elies: la primera de jueus, la segona de moros, la terça de crestians qui no vénen de natura, qui per causa d’ells rebrà dan e destrucció. Encara diu més, que la causa per què és tan fructífera aquella regió e tan temprada si és com l’espera del sol dóna en paraís terrenal, que reverbera en la ciutat e regne de València perquè li està de dret en dret; e d’aí li ve tot lo bé que té.Tirant lo Blanc, capítol CCCXXX ... era vingut en tant [el joc de pilota] que molts ne faien ofici, e tots carrers e tots dies e hores los eren bones a tal joc, e, ço que pitjor era, se’n seguien blasfèmies a Déu e als sants.Sant Vicent Ferrer |
||
|
4.1. Amb la lectura dels textos anteriors i d’altre material bibliogràfic, us podeu aproximar a la vida de la València del segle XV. Situeu-vos en un lloc concret del plànol de la ciutat (apartat III.1.1.) i descriviu l’ambient del carrer. 4.2. Les obres artístiques del segle XV (pintures, gravats, escultures, il·lustracions...) ens mostren l’abillament de diferents classes socials de l’època que dins de les comunitats cristiana, jueva i musulmana (tingueu en compte, també, els esclaus). Comproveu la varietat i característiques dels ornaments dels diversos estaments socials utilitzant el model de fitxa següent. L'abillament al segle XV |
|
OBRA ARTÍSTICA Títol............................. .................................. Lloc on es troba.................. .................................. .................................. Autor............................. .................................. Estil............................. .................................. Data.............................. Material usat..................... Reproducció obra .................................. ABILLAMENT Descripció................................................................ .......................................................................... .......................................................................... .......................................................................... .......................................................................... .......................................................................... Material.................................................................. .......................................................................... Estament/Classe social.................................................... .......................................................................... COMENTARI .......................................................................... .......................................................................... .......................................................................... .......................................................................... .......................................................................... |
|
|
4.3. La magnificència en el vestir, el luxe i l’ostentació servien per demostrar d’una forma visible la pertanyença a una classe social privilegiada. En el fragment següent, el papa Alexandre VI indica al seu fill Joan de Borja com ha de vestir en ocasió d’entrar a Barcelona. Determineu el significat de les paraules del text que no conegueu i comenteu la sumptuositat de l’abillament. |
||
...iràs vestit ab lo gipó de setí carmesí, e roba de brocat rizó, forrada de domàs carmesí e lo collar de balaixos, e la barreta de vellut carmesí al cap, ab lo joiell de l’esmaragda. Lo segon dia portaràs lo collar de diamants e de robins e d’esmaragdes e de perles, ab lo pendent fet de nou d’un robí, un diamant, esmaragda, e tres perles. Los altres dies, los altres collars, e cadenes, etc. E fer t’has de vestir encontinent, segons te serà consellat, d’aqueixos brocats e sedes que t’emportes. E poràs també vestir ab aqueixos saios brodats que t’emportes, e lo capús de vellut carmesí forrat de brocat, ab qualque bell collar, etc., borseguins nous, planelles, etc. E bells collars de camises, etc. Manam-te que no et lleves los guants mai, fins sies en Barcelona, e té cura de les mans, perquè la mar guasta molt, e, així mateix, de la cara e cabells. Iterum, te manam hages gran cura de les mans, perquè en nostra terra s’hi mira molt. Epistolari del Renaixement | ||
|
|