RECOMANACIONS
1.- La responsabilitat del que veuen els infants a la televisió és, bàsicament, de les persones adultes que hi conviuen. És bo pactar amb ells la selecció de programes adequats a la seva edat i als seus interessos. Ensenyem-los a triar .
2.- Limitem el
temps que els infants dediquen a la
televisió. El televisor no ha d’estar tot el dia encès. Apagem-lo quan el
programa seleccionat s’hagi acabat.
3.- Procurem
mirar la televisió amb els nostres fills i filles i comentem els programes i la
publicitat. Aprofitem els valors de la televisió.,
4.- Ensenyem
als infants a qüestionar i a valorar allò que veuen a la televisió tot
estimulant la seva capacitat crítica. Ajudem-los a entendre la diferència entre
realitat i ficció.,
5.- Si no
podem estar amb els nostres fills i filles, interessem-nos pel que miren i pels
motius de le les seves preferències.
6.- Mirar la
televisió no ha de treure hores de son, que són necessàries per al bon
desenvolupament físic i psíquic dels nostres infants.
7.- Traurem
més profit de la televisió utilitzant el video o el DVD per enregistrar els
programes que puguin interessar més als nostres infants.
8.- Busquem
alternatives al consum televisiu: jugar, llegir fer esport, anar amb els amics i amigues, etc. Hi ha moltes coses
a fer a més de mirar la televisió.
9.- No deixem
que la televisió sigui l’única font d’informació i l’única opció cultural dels
nostres infants. Ajudem-los a interessar-se per la premsa, la ràdio, el cinema,
el teatre, etc.
10.- Recordem
que els infants tendeixen a imitar la manera de fer dels adults també pel que
fa a la televisió.
1.
La responsabilitat del que veuen els infanta a la televisió és
bàsicament de les persones adultes que hi conviuen. És bo pactar amb ells la
selecció de programes adequats a la seva edat i als seus interessos.
Ensenyem-los a triar.
PRESENTACIÓ
Habitualment, som els pares i les mares els que ensenyem als nostres fills i filles a escollir allò que creiem que és positiu per al seu desenvolupament. Cada dia els ajudem a seleccionar els aliments que els fan créixer i estar sans, la roba que necessiten per protegir-se del fred, per exemple, o bé hàbits d’higiene personal com dutxar-se o rentar-se les dents, etc.
Amb la televisió potser ens costa una mica
més ensenyar-los a escollir. A més, no sempre tenim prou informació sobre els
programes. Hi ha, però, algunes informacions que ens poden ajudar a educar en
la selecció, com ara la senyalització o l’hora d’emissio[1].
Selecció de programes
Podem plantejar-nos les mateixes qüestions pel que fa a les decisions entorn dels programes de televisió que convé o no que vegin els nostres fills i filles. Es tracta de veure si es fa un consum indiscriminat de la televisió o si es tenen en compte alguns criteris per seleccionar els programes. Podem respondre tres preguntes generals per començar a treballar els hàbits en aquest camp:
1.
Nosaltres,
a casa, seleccionem el que mirem?
2.
Busquem
informació sobre el seu contingut?
3.
En
parlem amb la família, amb els companys de feina o amb els amics?
4.
Ens
fixem en la senyalització
5.
Tenim
en compte l’hora d’emissió?
2.- Limitem el temps que els infants dediquen a
la televisió. El televisor no ha d’estar tot el dia encès. Apagem-lo quan el
programa seleccional s’hagi acabat.
PRESENTACIÓ
Els estudis i recerques que s’han dut a
terme sobre quant de temps els infants dediquen a la televisió confirmen que
els nens i les nenes d’avui miren massa la televisió: Una mitjana de tres hores
diàries. Es passen més hores a l’any davant la televisió (950 hores) que a
l’escola (900 hores)[2]. Per tant, queixar-nos com
a pares i mares de la influència negativa que pot tenir la televisió en els
nostres infants pot resultar contradictori. Hem de prendre mesures i establir
accions específiques per millorar la situació.
ACTIVITATS
1.
Aprendre a limitar el temps
Reflexionem i posem en comú les respostes a aquestes qüestions:
-
Quant
de temps dediquen cada dia els nostres infants a mirar la televisió?
-
Quant
de temps creiem que hi dediquen durant tota la setmana? I els caps de setmana?
I durant les vacances?
-
Mirem
la televisió durant l’esmorzar, el dinar el sopar? Creiem que és adient? Per
què?
-
Pactem
amb els nostres infants quant de temps han de mirar la televisió entre setmana
i quant durant els caps de setmana?
-
Comptem
quantes hores miren la televisió els nostres infants durant tota la setmana. Es
poden reduir? Quant?
-
Tenim
el televisor sempre encès quan som a casa? Si no, quant de temps el tenim encès
i quant apagat?
-
Com
a pares i mares tenim el deure d’ajudar els nostres fills i filles a saber
tancar la televisió quan s’ha acabat el programa seleccionat. Què en pensem?
Algunes consideracions al voltant de mirar la televisió en excés
|
. Hi ha estudis que associen
l’excés de consum de televisió a problemes de salut, tant mentals com físics.
En un estudi elaborat a Nova Zelanda es va trobar una associació clara entre
mirar la televisió durant més de dues hores al dia en els primers anys i: el
sobrepés, nivells alts de colesterol, fumar i una condició física pobra una
dècada més tard.
. L’American Academy of Pediatrics proposa que els pares i mares
limitin el temps de la televisió
dels infants a una o dues hores. De fet, les dades suggereixen que menys
d’una hora diària seria més adiente. . Altres estudis diuen que els infants que
miren la televisió en excés presenten: Rendiment escolar baix Trastorn de dèficit d’atenció Dificultats per realitzar tasques que
comportin esforç Tendència a viure en un món imaginari,
allunyat de la realitat Imitació de comportaments negatius dels
personatges Irritabilitat si no se’ls deixa mirar la
televisió Abandonament d’altres activitats Manca de comunicació amb els altres |
Hi esteu d’acord? Què més els pot passar? Compartiu les vostres experiències.
2.
Modificació dels hàbits de consum
Confeccionem una llista dels programes que miren els nostres infants al llarg de la setmana, a partir de la graella següent:
Anotem, també, les hores en què la televisió està apagada.
|
|
Dl. |
Dt. |
Dc. |
Dj. |
Dv. |
Ds. |
Dg. |
|
Matí |
|
|
|
|
|
|
|
|
Migdia |
|
|
|
|
|
|
|
|
Tarda |
|
|
|
|
|
|
|
|
Nit |
|
|
|
|
|
|
|
Marquem els
programes de televisió que siguin prescindibles. Els infants hi estaran
d’acord?
Si no som a
casa quan els nostres fills i filles miren la televisió, fem que ells mateixos
omplin la graella si tenen més de 6 anys. Si no, ho pot fer la persona que es
quedi amb ells.
|
|
Dl. |
Dt. |
Dc. |
Dj. |
Dv. |
Ds. |
Dg. |
|
Matí |
|
|
|
|
|
|
|
|
Migdia |
|
|
|
|
|
|
|
|
Tarda |
|
|
|
|
|
|
|
|
Nit |
|
|
|
|
|
|
|
3. Procurem mirar la televisió amb els nostres fills i filles i comentem els programes i la publicitat. Aprofitem els valors de la televisió.
PRESENTACIÓ
La difícil conciliació entre l’horari laboral i familiar provoca que, molt sovint, els infants acostumin a mirar la televisió sols. No cal culpabilitzar-se d’una situació que de vegades no és fàcil canviar. Senzillament, es tracta d’aprofitar les estones en les quals estem junts i podem mirar la televisió per comentar allò que estem mirant.
Oferim algunes
propostes per aprendre a mirar la
televisió plegats. La primera pot ser establir un dia a la setmana i un horari
concret per mirar i parlar de la televisió junts.
ACTIVITATS
1. Algunes
preguntes a debat
- Acostumem a mirar la televisió amb els nostres infants?
-
Si
no ho podem fer, som conscients que caldria fer-ho de tant en tant?
-
Quan
ho fem, parlem o comentem el que estem mirant?
-
Quins
temes acostumen a sortir, per exemple, als anuncis?
-
Creiem
que podem aprendre alguna cosa dels programes que mirem conjuntament o bé de la
publicitat? Quina?
2. Què podem aprendre amb la televisió?
L’objectiu d’aquesta activitat és mostrar a les famílies que la majoria dels programes i anuncis que veiem habitualment poden tenir valor educatiu si sabem utilitzar unes estratègies determinades.
Proposem
visionar un anunci o un frgment d’un programa dels que habitualment s’emeten en
horari protegit.
Intentem fer
una pluja d’idees ràpida dels aspectes que faríem notar als nostres fills i
filles.
Tot seguit,
adjuntem una llista de valors a observar en aquests programes televisius.
Proposem
anotar quins d’aquests valors es mostren en l’anunci o programa i quins no.
Valors que podem observar
|
. Es plantegen situacions on quedi clar
que cal respectar els drets humans. .
Hi ha escenes en què els personatges es comporten amb actituds
solidàries i amb ganes de
participar en els problemes socials. .
Els personatges que surten saben resoldre els conflictes de manera
dialogant i no recorren a la violència. .
Els personantges representen la pluralitat social i no únicament un
sol grup social. .
Quan es planteja un conflicte s’explica per què ha passat i quines
conseqüències té. .
Hi ha escenes en què es mostra que cal preservar la igualtat
d’oportunitats entre homes i dones. .
Es mostren situacions on els personantges són respectuosos amb el medi
ambient. .
Els personatges demostren confiança amb si mateixos tot acceptant el
seu propi cos i la seva pròpia identitat. . Apareixen persones amb diversitat
física i psicològica. .
Els personatges tenen sentit crític i capacitat per autocriticar-se. .
Hi ha escenes on es valora la importància de tenir hàbits de vida
saludables. |
Graella per anotar:
|
Valors que apareixen |
Valors que no apareixen |
|
|
|
Quines
conclusions en podem extreure?
Considerem
adequat el contingut de l’anunci o programa? Per què?
Intentem
imaginar quins són els canvis que s’haurien d’introduir en aquest programa per
cobrir els mínims.
4. Ensenyem als infants a qüestionar i a valorar allò que veuen a la televisió tot estimulant la seva capacitat crítica. Ajudem-los a entendre la diferència entre realitat i ficció.
PRESENTACIÓ
Un dels problemes fonamentals dels infants en relació amb la televisió és la confusió entre realitat i ficció. Un dels problemes fonamentals en la relació que els adults mantenim amb la televisió és la confusió entre realitat i discurs sobre la realitat.
Les activitats
que segueixen tenen com a objectiu fonamental ajudar a prendre consciència
d’aquestes diferències.
ACTIVITATS
1. Selecció
de la realitat
- Estem d’acord amb l’enunciat següent: “La televisió és una finestra oberta a la realitat”? En quin sentit hi podem estar d’acord? En quin sentit no?
-
Els
telenotícies tenen com a objectiu informar-nos sobre les notícies més
importants del dia. Ens diuen les mateixes coses els informatius de les
diverses cadenes? Ens les diuen de la mateixa manera?
-
Al
sumari inicial i final de l’informatiu ens indiquen les quatre notícies més
importants del dia. Però, ens estan dient que són les més importants o bé que
són les que hem de considerar importants? Hi ha una altra manera de fer-ho?
-
Què
comporta, això? Vol dir que menteixen? Vol dir que manipulen? Tots els
informatius? Alguns? Cap? Per què?
5.
Si no podem estar amb els nostres fills i filles, interessem-nos el que
miren i pels motius de les seves preferències.
PRESENTACIÓ
La nostra dedicació laboral i la saturació dels horaris impedeixen, de vegades, poder parlar, jugar, passejar, mirar la televisió amb els nostres fills i filles, etc. Fins i tot quan som a casa no sempre tenim temps per compartir amb ells l’experència de mirar la televisió. Per això sovint els nens i les nenes la miren tots sols.
Tenint en compte que la mediació dels adults és imprescindible perquè el consum televisiu dels infants sigui profitós, cal cercar alternatives a la nostra absència quan aquesta sigui inevitable.
ACTIVITATS
1.
Questions per al debat
La televisió és un referent cultural i amb capacitat per formar-nos i per alimentar-nos culturalment.
- Estem d’acord en què la televisió alimenta (forma, educa)? De quina manera ho fa?
- Pensem que els continguts de la televisió són sempre recomanables?
- Quins programes agraden més als nostres fills i filles?
- Per quuè els atrauen? Quines necessitats o desitjos satisfan aquests programes?
- Els coneixem? Els hem vist amb ells?
- Si no podem mirar la televisió amb els nostres fills i filles, trobem maneres de conèixer els programes que veuen? Com ho fem?
- I de conèixer el perquè dels seus gustos? Com?
Per què és important conèixer els motius pels quals alguns programes de televisió agraden als infants? Recordem que les emocions tenen un pes fonamental en la força socialitzadora de les comunicacions: només influeix allò que suscita una resposta emocional.
Observant la graella, sobretot en l’horari que va de les 17.00 a les 22.00 hores, es pot proposar:
1. Fem una selecció dels programes en funció de:
- Les indicacions que es troben de les edats recomanades.
- El que coneixem sobre els continguts.
Coincideixen les dues seleccions?
2. Quina selecció creiem que farien els nostres fills i filles?
3. Coincideix la nostra selecció amb la que farien ells?
4. Quins són els seus programes favorits? Els hem vist mai amb ells? Com són els personatges que hi apareixen (edat, sexe, dedicació, qualitats, defectes, etc.)
5. Com podem conèixer millor tant els continguts dels programes que agraden als nostres fills i filles com els temes que els interessen?
6.
Mirar la televisió no ha de
treure hores de son que són necessàries per al bon desenvolupament físic i
psíquic dels nostres infants.
Des de fa uns anys, molts docents constaten una manca de concentración considerable entre els seus alumnes i també una certa tendència a la somnolència o irritabilitat, sobretot durant les primeres classes del matí. Així mateix, algunes enquestes fetes entre l’alumnat posen en relleu que miren habitualment programes televisius que s’emeten en horari nocturn.
Els pediatres aconsellen que cal habituar els infants a uns bons hàbits de descans evitant que l’ultima activitat del dia, abans d’anar a dormir, sigui mirar la televisió; per contra, altres hàbits com la lectura són molt més relaxants.
ACTIVITATS
1. Respectar les hores de son
necessàries
Proposem un debat inicial que ens ajudi a reflexionar plegats.
- Creiem que és important vetllar el descans dels nostres fills i filles?
- Quantes hores creieu que han de dormir els infants més petits? I els més grans?
- Quins efectes hem detectat que produeix la manca de descans en els nostres infants?
- Tenim establert un horari determinat per encendre i apagar la televisió a casa? Sabem, abans de començar a veure un programa, a quina hora s’acaba?
- Tenim establerta una hora fixa per anar a dormir?
- És possible, abans d’anar a dormir, fer alguna cosa que no sigui mirar la televisió? Podem posar-ne exemples?
- Ens pressionen els nostres fills i filles perquè els deixem veure la programació nocturna? Quin tipus de programa volen veure? Sabem posar límits a les seves demandes televisives?
- Recordem algun dia en què no vam mirar la televisió abans d’anar a dormir i vam fer alguna altra cosa amb els nostres fills i filles?
- Sabem que hi ha un horari protegit d’emissió televisiva? Sabem a quina hora s’acaba ? Creiem que els operadors televisius compleixen aquest horari protegit?
2. Alguns consells
Per tal d’establir un cert control en el consum televisiu que fan els nostres infants proposem debatre aquestes qüestions:
- Quants televisors tenim a casa?
- Els infants tenen un aparell de televisió a la seva habitació?
- En cas que el tinguin, com podem controlar que no la mirin a la nit?
- Creiem que hi ha algun programa que s’emeti en horari nocturn que pot ser adequat per als infants? En cas afirmatiu, podem enregistrar-lo i mirar-lo en un altre moment. Ho fem habitualment?
- Pensem en fórmules per establir un pacte per al consum diari de televisió amb els nostresfills i filles. Com podria ser aquest pacte?
Alguns dels aspectes que poden ajudar-nos a pactar són mirar junts algun programa acordat i enregistrat en video/DVD; plantejar el fet d’anar a dormir de manera positiva; acompanyar-los al llit, i compartir una estona de lectura o xerrada, etc.)
7.
Traurem més profit de la
televisió utilitzant el video o el DVD per enregistrar els programes que puguin
interessar més als nostres infants.
PRESENTACIÓ
Els moments en què els infants poden accedir a la televisió no sempre coincideixen amb aquells en què s’emeten els programes que els poden interessar més.
Les tecnologies de la informació i de la comunicació faciliten cada vegada més la solució d’aquest problema, però les families no sempre en sabem treure tot el partit que podrìem.
ACTIVITATS
1. Qüestions per al debat
- Estem d’acord que l’us del vídeo pot servir per racionalitzar el temps que els infants dediquen a mirar la televisió? Per què?
- Quins avantatges pot tenir enregistrar els programes?
- Utilitzem normalment el video o el DVD per enregistrar programes de televisió?
- Sabem utilitzar el video o el DVD per enregistrar?
- En saben els nostres infants?
- Ensenyem als infants a enregistrar? O ens n’ensenyen ells a nosaltres?
- Sabem amb anticipació quins són els programes que ens interessen més?
- Ens organitzem per enregistrar-los quan els fan a unes hores en què no som a casa o quan preferim anar a dormir?
- Quins programes de televisió veiem enregistrats?
- És possible pactar que s’enregistri les emissions de tota una setmana?
- Enregistrem programes emesos en horari protegit?
- Calculem el temps que dura el programa enregistrat per no quedar-nos a mitges?
- Ens informem, abans de començar a mirar un programa, sobre a quina hora s’acabarà tenint en compte els possibles retards?
A partir del que s’ha comentat fins ara i a partir del que sabem sobre programes interessants que s’emeten en hores en les quals no tenim accés a la televisió, podem elaborar una llista amb els programes que enregistrarem i a quina hora els mirarem.
També ens podem proposar ensenyar als infants a:
. Mirar la graella de la programació televisiva del dia.
. Triar allò que els interessaria mirar.
. Programar-ho i enregistrar-ho.
- Fem una llista de programes que agraden més als diversos membres de la família.
- Votem els programes seleccionats per decidir què s’enregistrarà
- Pactem el o els moments més adients per mirar-los.
- Analitzem els valors/contravalors. Coincideixen amb els que ens agraden?
- Podem organitzar una petita videoteca dels programes o les pel.lícules que ens agraden i organitzar-la per edats, temes, etc.
8.
Busquem alternatives al
consum televisiu: jugar, llegir, fer esport, anar amb els amics i amigues, etc.
Hi ha moltes coses a fer a més de mirar la televisió.
PRESENTACIÓ
Els nens i les nenes creixen cercant referents d’on puguin extreure informació per elaborar models de conducta, tipus de relació formació sentimental, etc. Per a molts infants, la televisió s’ha convertit en un gran generador de referents. La seva presència arreu, la facilitat d’accès dels infants a aquest mitjà i l’ús que se’n fa, moltes vegades com a recurs per omplir hores, han fet que sigui un dels productes més utilitzats i un gran conformador d’imaginaris. Tot i això, creiem que és recomanable facilitar als infants altres maneres de gaudir de les seves hores de lleure i d’ampliar el ventall d’activitats que realitzen.
ACTIVITATS
1. Organització del temps lliure.
Iniciem el debat amb aquestes preguntes:
- Què fan els nostres fills i filles quan s’acaba l’escola?
- Quines activitats extraescolar realitzen els nostres fills i filles? Veuen aquestes activitats com una extensió de l’escola, és a dir, com una obligació, o com una elecció personal de gaudi?
- Procurem pactar amb ells el temps que poden dedicar a activitats diverses (berenar, fer deures, jugar, mirar la televisió, etc.)?
- Quines propostes creiem que poden atreure els infants en el seu temps lliure?
- Moltes vegades hi ha un consum indiscriminat de televisió perquè és l’únic producte que els infants tenen a l’abast. Compartim amb els nostres fills i filles experències culturals alternatives a la televisió?
- Parlem amb pares i mares dels companys dels nostres fills i filles de les activitats de lleure?
- Seria possible desenvolupar propostes de col.laboració entre les famílies per tal d’ajudar els infants a participar en activitats de lleure que reclamen la participació dels adults?
2. Recerca d’alternatives
Els pares i mares no podem oblidar la necessitat que tenim tots els éssers humans de disposar d’un temps de lleure. Cal trobar el difícil equilibri entre activitat i descans.
- Fem una llista de les activitats que “han de fer” els nens i les nenes quan arriben de l’escola. Comptem les hores que els queden lliures. Preguntem als nostres fills i filles quines coses els agradaria fer en aquest temps lliure. Establim un procés de negociació per organitzar a quines activitats dedicarem més o menys temps.
- Elaborem una llista amb pràctiques culturals diverses, entre elles mirar la televisió. De cadascuna apuntem quins valors positius i negatius se’n poden extreure, i perquè ens agradaria que els nostres fills i filles les fessin.
- A l’hora de mirar la televisió, no sempre és necessari que els pares o les mares hi siguem. Plantegem que un dia a la setmana es miri la televisió amb els amics i amigues, com una activitat socialitzadora més.
- Amb els pares i mares dels alumnes de la classe dels nostres fills podem compartir alguna activitat: anar a veure i/o participar en algun esport, sortir a jugar al carrer o al parc, anar a la biblioteca, al cinema, etc. Fem propostes que creiem que es puguin portar a terme. A poc a poc podria sortir una xarxa de famílies que, en petits grups, facilitarien un lleure diferent als infants.
9.
No deixem que la televisió
sigui l’única font d’informació i l’única opció cultural dels nostres infants.
Ajudem-los a interessar-se per la premsa, la ràdio, el cinema, el teatre, etc.
PRESENTACIÓ
Segons nombrosos estudis, la majoria de les persones utilitza com a única font d’informació els missatges televisius. La manca de temps per contrastar les informacions amb altres fonts afavoreix que ens considerem ben informats només el fet d’haver mirat la televisió.
Així mateix, la televisió s’ha anat convertint per a molts infants en l’única font d’accès a la cultura. Cal que els ampliem el ventall de possibilitats i que els ensenyem a descobrir altres pràctiques culturals.
ACTIVITATS
1. Estem informats?
Proposem que cadascú pensi quines són les fonts que utilitza habitualment per estar informat.
- La televisió
- La ràdio
- La premsa
- Internet
- Altres
- Acostumen a contrasctar la informació de la televisió amb la d’altres mitjans?
- Quines diferències hi ha entre escotar una noticia a la ràdio, veure-la a la televisió o llegir-la a la premsa o a Internet?
2. És la mateixa notícia?
Per portar a terme aquesta activitat és necessari disposar de la mateixa notícia en diferents formats:
- Diverses cadenes televisives
- Diverses emissores de ràdio
- Diversos diaris.
Proposem veure, escoltar, llegir i treure conclusions:
- S’explica el mateix?
- S’explica de la mateixa manera?
- Quin mitjà ens aporta informació més complerta sobre un mateix fet?
- Hi ha contradiccións?
- N’hi ha prou amb un sol mitjà per estar ben informat?
3. L’accés a les fonts
d’informació
|
“És francament perillós opinar sobre qualsevol fet
del qual només tenim referència a partir d’un minut de televisió informativa. Malauradament pocs cops tindrem al nostre abast el material
complementari que ens farà descobrir aspectes ocults dels fets i ens ajudarà
a formar-nos una opinió fonamentada, però sempre estem a temps de callar.
Reconèixer la nostra ignorància sobre
un tema, quan la nostra única font d’informació és la televisió, és un acte
d’intel.ligència.”[3] |
4. Què podem fer amb els nostres
filli filles?
Podem posar en comú amb els nostres fills i filles les següents refexions o propostes:
El que diu la televisió és informació i opinió.
- Aprofitem noticies que cridin l’atenció dels infants per ensenyar-los a posar en qüestió les informacions tot formulant preguntes del tipus: Estàs segur que això és així? Pots mirar-t’ho des d’un altre punt de vista? Pots buscar la manera de saber alguns cosa més del què ha passat? On pots trobar més informació?
- Ensenyem-los a contrastar diferents opinions sobre un mateix fet partint d’esdeveniments propers que han passat a casa, a l’escola, al barri, etc.
10.
Recordem que els infants
tendeixen a imitar la manera de fer dels adults també el que fa a la televisió.
PRESENTACIÓ
La conducta humana s’apren en gran mesura per imitació, bo i obsevant els comportament i els hàbits de les altres persones. Els adults, concretament el pare o la mare, són els models més susceptibles de ser imitats per part dels infants. Imiten tant les conductes desitjables com les indesitjables. Així, doncs, els hàbits televisius dels pares i mares poden esdevenir els hàbits televisius dels infants. N’hem de ser conscients.
ACTIVITATS
1. Els infants ens imiten en tot
moment
Reflexionem i posem en comú les respostes a aquestes qüestions:
- Quant de temps mirem la televisió cada dia? Què fan mentrestant els nostres fills i filles?
- Quins programes mirem habitualment? Creiem que són adients per als nostres fills i filles?
- Els programes de la televisió que nosaltres triem, els veiem amb els nostres fills i filles?
- A casa nostra qui té el comandament a distància? Per què?
- Tenim en compte criteris de qualitat a l’hora de seleccionar els programes?
-
Mirem programes titllats de teleporqueria?
2. Observem el nostre
comportament
- Anotem en un paper què fem quan arribem a casa. (Per exemple: saludar els fills o filles, engegar ràpidament la televisió, posar-nos còmode, etc.)
- Si ens posem a mirar la televisió, ens acompanyen els fills i filles?
- Tenim algun programa de televisió preferit que no ens perdem mai? De quin tipus? Quan mirem aquest programa no permetem interrupcions?
- Fem comentaris sobre els continguts dels programes davant dels fills i filles? I ells? De quin tipus (per exemple: criticant, alabant, etc.)?
- Els nostres fills i filles ens veuen fer altres activitats, com ara llegir?
- Creiem que els nostres fills i filles ens imiten? En quin tipus de conductes? I en els hàbits televisius?
Creiem que els nostres fills i filles es poden sentir frustrats per no veure algun programa que sigui vist o comentat pels seus amics i amigues?