Milers de finestres i cors
t'esguarden com bulls i et regires.

La nit s'atarda.

Els coixins esventrats de la memòria,
la flama del teu somni,
la sang nova del crim,
la infàmia morta, el clam i la barreja!

Barcelona!
Barcelona, ferida i eixalada.
Repiquen les campanes soterrades,
volen les creus,
ocells d'incert auguri.
Els murs suporten voltes invisibles,
fumeres, panys de cel,
roba blanca de núvols.

D'aquí estant, Barcelona,
el tumult és ordre.
L'or pàl·lid ni respira.

Bressen els asfaltats
deliris de les rodes inflades de tempesta,
veles terreres i envilides.

(fragment)

Pere Quart.

Una dama verda,
Amb vestit mudat,
S'arrossega
per damunt del prat

(Endevinalla popular)

LES JOGUINES

Les joguines, molt cansades,
estan tipes de voltar;
dins el sac totes plegades
s'han posat a rondinar.

Al rei negre li demanen
que les deixin en un balcó.
<Ho faré, diu el rei negre,
i com més a prop millor.>

<Si el rei ros no ens ho complica
si el rei blanc dóna permís,
ara us pujo de seguida
al balcó d'un cinque pis>

Quan el sol ja despuntava
vaig alçar-me del meu llit.
Quina sort, quantes joguines
m'han deixat aquesta nit!

Bofill,F.; Puig,A.; Serra,F.

He vist unes roses
d'un vermell pujat,
d'un vermell negrós,
d'un vermell morat.

Penjaven gronxant-se
que mur d'un jardí;
ningú les pot treure,
no es poden collir.

Joan Maragall

L'ABELLA

Abelleta vola
per la farigola,
abelleta, vola,
pel farigolar.

J.Verdaguer

La mosqueta ha fet un bot,
i ha caigut d'esquena,
una pota s'ha trencat,
Déu meu quina pena!

El cargol que és bon doctor,
li ha vist la poteta,
diu que haurà de descansar,
en un llit d'herbeta.

Moltes mosques li han portat
tortells i coqueta,
que els fa pena veure al llit
seva amigueta.

Entremig dels requisits
li han dut medicines
i la mosca ha caminat
sense fer tintines.

Zoltán Kodály

Quan arriba l'hivern
guants i gorro ens posem,

I aixi no ens constipem.
Alguns ocells ja han marxat
perquè el fred ja ha arribat,

I la guineu al cau s'ha quedat.
el carrer es ple de gel
la boira ens tapa el cel

I aviat arribarà el PAPA NOEL.

Anònim
CEIP Jacint Verdeguer
Sant Sadurni d'Anoia

Jo
Jo i una altra persona som un parell
Molts com nosaltres formen un nombre
de gent
Gran nombre de persones són una multitud
Una multitud de gent un poble
Un poble una nació
Moltes nacions un continent
Els continents la Humanitat.

Joan Brossa

LA BALADA DEL FUSTER

Jo vaig ser fuster,
l'ofici que més m'agrada...
Sant Josep també ho va ser
i de molta anomenada.

Em va posar d'aprenent
a cal fuster de la plaça
els primer dies que hi sóc
tota la gent s'hi parava.

Francesc Pujols

Topant aquí i allà
en cada clot de terra,
caminen les formigues
de dret cap el seu cau;
s'encreuen en filera,
se saluden polides;
si vénen diuen << hola! >>
si van << adéu-siau !>> .
Lleugeres van fent via ,
les unes carregades
amb bocinets de coses ,
les altres, sense res .
Aquesta que yo miro
em sembla molt cansada ;
el gra de blat de moro
que porta, és massa pes !
- Qui t'ha manat pobreta ,
ser tan escarrasada ? ,
voldria preguntar-li
si em pogués escoltar .

Que traçuda i valenta
m'ha semblat , la formiga !
Si volgués ser com ella,
què em caldria portar ?

Joana Raspall

Una perdiueta
s'amaga entre el blat;
Els caçadors vénen!
ella els ha clissat.
-Som en temps de veda!
-voldria cridar-;
fins a la tardor
no em podeu caçar!

Amb gorra vermella
i gest malcarat,
Atura els dos homes
un guarda jurat:
-No és temps de cacera!,
i si no enfundeu
la vostra escopeta,
castigats sereu!

Els homes rondinen
i ho fan de mal grat.
La perdiu, contenta,
fuig entre el sembrat
I amb quatre cops d'ala
s'envola ben lluny.

El temps l'ha salvada.
Sort que som al juny!

Joana Raspall

Una cabreta tossuda
que no ha seguit el ramat
s´ha perdut a la muntanya
i el llop negre l´ha trobat.
Bé prou se la menjaria,
aquest llop!, però és tan vell
que ja té les dents gastades
i esclarissada la pell.
La saluda molt amable,
més, amb un somriure amarg.
Com que no la pairia...
decideix passar de llarg.

Joana Raspall

LA ROSELLA

Muntanyes que produiu
moltes plantes, moltes herbes,
i altres flors:
la rosella és la més bella de les flors.

Joan Amades

Jo tinc una caseta,
una caseta blanca;
té un canimal que hi porta
i un jardinet amb tanca.

Té una teulada roja
que li fa de capa,
amb una xemeneia
per on el fum s'escapa.

Té una porteta verda
i una petita entrada
i una finestra amb vidres
per contemplar la prada.

Jo tinc una caseta
xica, bonica i clara,
on visc en companyia
del pare i la mare.

Ramon Folch i Camarasa

Jo vull la taula parada
com el temps en què era nin
a prop de la llar fumosa,
baix el sostre revellit.

Poseu un cap de taula,
la cadira del padrí,
i en l'altre cap la del pare
i la de la mare al mig.

Angel Guimerà

Era una tonada
vestida de seda.
Anava pels aires
cercant una veu
per fer-se paraula
i dir coses belles.

Pareu bé l'oïda
per si l'apreneu !

Joana Raspall

I sempre que veig la mar
sent que a l'esquena m'hi neix
com una cua de peix
empeltada de volar.

I sempre que veig la mar
la pell s'escata salada ,
i la trena pintada
verda d'algues, es desfà.

I sempre que veig la mar
ma veu de fonoll marí
al coll clava el volantí ,
i ja no puc més cantar.

Diria quan veig la mar
que a les prades de la mar
els crancs em mengen els ulls,
més el cor alegre xalest.

Cèlia Vinyas

Un granet de sucre
I un granet de sal
volien aclarir
qui té més amics.
-A mi tots em volen.
-A mi em passa igual.
-Amb mi fan pastissos.
-Amb mi, embotits.
- No has menjat mai crema?
-No has menjat pernil
i olives
I tu, no has menjat tortell,
xoco -Els millors rostits,
qui els fa sense sal?
-Sense sucre ,qui
fa unes bones postres
El cuiner se´n riu:
-Petit ignorants:
potser voleu dir
que els mérits són vostres?
Els granets de sucre
i els granets de sal
feu més agradós
el menjar dels homes,
però només sou
un gust afegit
a les coses bones.

Joana Raspall

Veig entre núvols
un sol estel
l'únic que brilla
esclat rebel,
cant d'alegria
dintre la nit.
Quin dolç missatge
el cel m'ha escrit!

Joana Raspall

LA CAPSETA

Tinc una capsa de nacre
lligada amb un llaç sedós.
Hi guardo sospirs de l´ aire ,
perfum, estels i frescors.
entre paraules boniques.
I l´ amor dels meus amics.

Ai! , si perdés la capseta .
Amb aquets tresors tan rics.!

Joana Raspall

Ai mare meva, veiéssiu la mar
ara que hi baten el vent i la pluja!
ran de coberta s´apaga el fanal
i se´ns esquitxa la cara d´escuma.

Boires endins el navili es fa pas,
la vinya verda no es lluca.

Tomàs Garcés

LA LLEBRETA

Senyor rei de Matalgram:
una llebre tinc al camp
que pastura la verdura,
que se'm menja l'ensiam.

-llebreta, llebreta,
no vols pas fugir del camp?
-No pas per vostè, galant.
-I si els gossos del rei vènen?
Fugiré com una llebre
-I si els gossos del rei van?
-Fugiré com un gegant.

(popular catalana)

Era un ós tan pelut tan pelut,
que ni els ulls se li veien,
i les altres bestioles del parc
se li'n reien.
I li deien:-Barbut!,
Sobretot una mona pelada
que només presumia de dents.
Però un dia d'hivern,tan d'hivern
com els més inclements,
un de peus, per la terra glaçada,
només l'ós ben tranquil
passejava
com si fos a l'abril!

Des del seu fred racó
Va cridar-li, la mona:
-Senyor!,
no us havia vist mai
tan elegant i bell!
-Prou t'entenc, peladeta bufona!,
digué l'ós;
tu voldriesun abric de pell...
però al meu no hi cabríem, tots dos.

Joana Raspall

Quan Jesús morí
dalt de la muntanya,
sa mare Maria,
vora sa cabanya,
tenia un jardí
voltat de violes
i de juliols
i algun gessamí.
Quan l'hivern venia
tot encaputxat,
entre eixes floretes,
les roses i lliris
dels verges assiris,
ella sembra el blat.
Bella sementarà,
gentil sembradora,
la terra ja espera
la messa que enyora;
lo món ja sospita
la vostra collita
que el cel enamora.
A grans voladúries
vénen los pinsans
i amb dolces cantúries
demaneu-li grans.
En sa falda i mans
la Verge els ne dóna,
dient-los: "Preneu:
mes, ai! ,no hi toqueu
a la sembra mia.
Ai! en lo Cor meu
jo lo sembraria
lo blat del bon Déu
de l'Eucaristia".

Jacint Verdaguer

Té cara de pena
i res no hi pot fer.

Penjada
en la fosca
com un llumener,

La lluna
ja plora,
damunt el carrer.

Bofill,F.;Puig,A.;Serrat,F.

De solitària masia
el gos és el guardià;
va amb el pagès a caçar
i, assenyat, és policia.

(Popular catalana)

LLEOPARD

Picasso un bon dia pintà
la meva pell de selvatà.

Miquel Desclot

La dona que renta, la vella que fila
i el brau caçador que sempre vigila

El vell que la terra remou amb catxassa
i el que es beu el vi de la carbassa

El del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la catxitxa perquè té molt fred...

La jove mestressa que duu una gallina,
la del cistell d'ous i el sac de farina.

Aquells que sonant van fent son camí;
el del flabiol i el del tamborí.

Joan Llongueres.

L'ELEFANT

Salut i alegria
jo sóc l'elefant
el forçut més gran
que la terra cria.
Per plans i muntanyes
duc al meu davant
la trompa,dansant
entre dues banyes

Josep Carner

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel; la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera ,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l' herba fresca a l'atzar ... Ella cauria .
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada...Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sense gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del solo que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall

L'eriçó
és rodó,
cap per vall
un raspall.

L'eriçó
té calor:
massa pell,
sols per a ell!

L'eriçó
no té por:
quant ve el gat
l' ha punxat!

Bofill,F;Puig,A;Serrat,F.

MOSQUES I MOSQUITS

La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.

Pere Quart

Nedar de granotes
el meu bassiol
promou les riotes
d'infants en redol.
Fent-los babarotes
l'un diu:-Quin bunyol!
Com mouen les potes?
no saben el <<crawl>>!

Pere Quart

LA PUÇA

Salta, puça,
fes un bot,
puja enlaire,
puja enlaire.

Salta, puça,
fes un bot,
puja enlaire,
a dalt de tot!

Bofill, F.; Puig, A.; Serrat, F.

Te'n vas anar aquell ponent dolcíssim...
caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t'has esllangit per terra
amb els ulls admirats...

Ai, la Mort, i que n'ets d'embellida !
aquell teu primer vel, quan el llançares
damunt de l'hèroe en flor,tots somriguérem
sota els plors estroncats, que una serena.

Pere Quart

Fa mala mar i el vent furiós
s'emporta la barca lleugera,
mariner no diu mai enrera
sinó que entona un cant ben joiós
o mariner de cor valent
navegant dia i nit sota el vent.

(Dansa popular francesa)

LA PATUM

Jo en tinc una banya de bou
i encara més coses;
ai noia, et vols casar amb mi
mai més seràs pobre.

( Popular catalana )

" N´hi ha un argenter
a l´Argenteria ;
de tant filar or
li diuen Orfila.

El fila tan prim
que tot just s´obira;
n´apar un cabell
del front d´una nina.

El filador d´or
diu que en té una filla ,
que és un pom de flors
no cal que us ho diga :

Fila l´or com ell
i la platafina,
retalla brillants
i perles enfila "

Jacint Verdaguer

Veig la negra barca
per la mar oberta
vent xaloc l´atansa
fins arran l'arena.

Salvador Espriu

LA CUCA DE LLUM

Un fanal
fa calor.
Jo l´he vist
I tu no !

Un llumet
Ha sortit:
és el sol
dins la nit !

Bofill,F.; Puig , A .;Serra , F.

Furient va escalant l'odi per la terra,
regalen sang les colltorçades testes,
i cal anar a les festes.
amb pit ben esforçat , com a la gerra.

A cada escalat mortal- la gent trèmula es gira:
la crudeltat que avança , - la por que s'enretira,
se van partit el món....
Mirant el fill que mama, - la mare que sospira,
el pare arruga el front.

Pro l'infant innocent,
que deixa, satisfet, la buidada mamella,
se mira an ell, se mira an ella,
i riu bàrbarament.

Joan Maragall

Perquè avui és Santa Llúcia
dia de l'any gloriós ,
pels volts de la plaça nova
rondava amb la meva amor.

Comprarem grapats de molsa
i una enramada d'arboç
i una blanca molinera
i una ovella i un pastor.

Josep Maria de Segarra

LA ROSA

Jo voldria, en un pom,
una rosa de cent fulles,
d'un color roig com la sang

A l'abril la colliré
-oh la rosa de cent fulles!-
i a Sant Jordi la duré,
cavaller de catalunya
d'un color roig com la sang
i de fulles punxegudes.

Ferran Martori (12 anys)

Se m'arrapen conquilles a desdir,
creixen a arreu de mi
molses estranyes.

He naufragat temps ha
i resto encara sentimental il·lús
al cul de sac de les antimuntanyes
des d'on pretenc la mà
enguantada de bus
que em desperti la pell i les estranyes.

Pere Quart

que el teu pare és a ciutat
a la ciutat de Mallorca.
Tanca la porta, tanca la porta

(popular catalana)

LENTAMENT

Ja ens arriba el cargol
que tan lentament camina;
però, si bé s'examina,
ell sempre fa cap on vol.

(Popular catalana)