De la canya,
de la canya;
Peix,peixet,
de la canya
al sarronet.

(Cançó popular catalana)

PLOREU, NINETES

Ploreu, ploreu, ninetes,
que el ruc està malalt;
té mal a la poteta,
i el ventre li fa mal.

No pot menjar civada,
sinó pinyons pelats,
no pot dormir a l'estable
sinó amb coixins daurats

( Popular catalana)

Sóc petita ,sóc i gentil,
sempre arribo al mes d'abril.

M'he posat només per joc
un barret que és blanc i groc.

Pels pradells em trobareu.
Mi senyora,quan passeu,
mireu bé dessota el peu.

Joan Amades
(Popular catalana)

L'Home és un animal
mamífer amb mans i peus
que es distingeix de tots els altres
animals per la seva facultat
d'enraonar.

(fragment) Joan Brossa

VISTES AL MAR

El cel ben serè
Torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar.
Dues coses hi ha
que mirar-les juntes
em fan el cor més gran:
al verdor dels pins,
la blavor del mar.

Joan Maragall

Per tu i per mi,
una barca
per tu i per mi.

Anem enfora del port,
Quina por de les finestres !
La por és blanca.
El colom s'ha tenyit de blau
- anem dins la barca -
i la neu balla qui balla,
disfressada de negreta,
una música de xarop
que fa créixer les palmeres...

I la barca, mar endins, per tu i per mi.
Enfora !

Cèlia Viñas Olivella

Veig muntanyes de joguines,
totes noves i volgudes:
cotxes, nines
pilotes de tots colors,
dolces bestioles peludes,
pallassos amb panderetes,
trens, cuinetes,
capses, capses amb molts jocs...

Però si em feu dir la cosa
que més feliç em farà,
us diré: Conteu-me històries!...
Qui me les vol explicar?

Apagaríem la tele
i jo us podria escoltar!

Joana Raspall

Mira com voleien
i cauen a terra
les fulles tan grogues
que el vent arrabassa
a l'arbre cansat.
Són febles, són tristes;
van juntes o soles,
morint d'enyorança,
per rutes incertes
que el vent ha traçat.

Fulles seques, rebregades,
tèbies de records de sol,
ens endolciu les petjades,
que encara sabeu parlar-nos
de quan éreu a la branca
on cantava el rossinyol.

Joana Raspall

La ginesta altra vegada!
la ginesta amb tanta olor!
es la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
He pujat dalt del serrat:
de la primera besada
per fer-li una abraçada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
l'estisora va en renou
desflorant tanta hermosura,
fins que el cor m'ha dit prou
amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l`he tinguda lligada
m`he girat al mar, de cara,
i he Que brillava com cristall;
he aixecat el pom en l'aire
i he arrencat a córrer avall

Joan Maragall

Em cal un règim per a amagrir .
La pell em tiba, panteixo massa.
No em moc de casa, menjo a desdir:
és clar, m'engreixo com un garrí
-allò que passa.

Però, ara sí:
poques segons, gens de carbassa
i les cents passes cada matí.

Ja tothom parla de Sant Martí!

Pere Quart

SI FOS MARINER

Si fos mariner
me´n vaig a la Xina !

Tot arreu del món
amics hi tindria.

(Popular catalana )

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra amb més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passa-hi en Primavera
i tot cantava al sue pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'aucell, el riu , la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta e dintre de la terra
lo passat jamai passat.
I jorns i nits , de serra en serra
com tot, canta el Montserrat.

Angel Guimerà

Un conill que surt al camp
caminant amb molta traça;
però bota com el llamp
si de cas el gos el caça.

(Popular catalana )

UN CAMÍ

Un camí, quina cosa tan curta de dir
I tan llarga de seguir.

Josep M. de Sagarra

TURCS I CAVALLERS

A la roca el sol hi toca,
a la roca el sol hi neix;
més m'estimo la xicota
que una bossa de diners.

Joan Amades.

Per sobre del mar arrossegant
la cortina furienta se n'anava.
Fugia en un instant :
algú l'enretirava
I ha aparegut el mar, que la rojor
de les rieres en tacava la blavor,
i tot esborronat, que panteixava
amb un panteix seguit i sord...
Tot el cel se movia i clarejava...
i una veu tendra m'ha dit:-Mira la mar!
i:- Ai! la mar!
Mes la pluja s'hi espessia
altra volta .(-Ai !, la mar!...Mira la mar!..)
La riera, revolta,
s'hi eixamplava endins fins no sé on...
Ja no hi havia mar:
la terra se n'hi entrava...

I sempre aquell panteix seguit, pregon.
(Ai !, la mar !,i ai !, la mar !...
Pobra mar blava!

Joan Maragall

Caga tió, tió de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt del pi;
toca, toca, Valentí.

El vicari els ha tastats,
diu que són un poc salats.

Marieta, posa-hi mel;
Marieta, posa-hi sucre,
que seran un poc millor
i així cagarà el tió;
tió de Nadal,
que caga torrons
i pixa vi blanc.

(D' ús general entre la mainada barcelonina
dels nostres temps d'infants)

Tinc un conill
que és molt eixerit
si li toques la boca
et mossega el dit.

Tinc dos conills són molt bons minyons
sempre que puc
els faig dos petons.

Tinc tres conills
són molt sapastrots
sempre que poden
em tiren els pots.

Tinc quatre conills
que són molt polits
sempre que poden
es llepen els dits.

Tinc cinc conills
brillants com un sol
sempre que puc
els porto a fer un vol.

(popular americana)

Sant Nicolau
sigueu la nostra guia!
Sant Nicolau,
doneu-nos el cel blau!
Amic dels nois que canten
i sempre fan bondat
i al de matí a l'escola
hi van ben aviat.
Sant Nicolau,
sigueu la nostra guia!
Sant Nicolau,
doneu-nos el cel blau!

Sant Nicolau, obriu la portada!
Obriu-la bé que hi passi la mainada!
Ja ve Nadal, la nit de la infantesa,
feu que, amb Jesús, jo estimi la pobresa!

Sant Nicolau
obriu, obriu la porta!
Sant Nicolau,
obriu, obriu si us plau!

Joan Amades

He decidit d'anar-me'n per sempre.
Amén.

L'endemà tornaré
perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits
amb inflors de poagre.

Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.

L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.

Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i llenganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.

Prendré el tren de vacances pagades.
Arrapat al topall .
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la vergonya.

Oh terra sense cel!

Però mireu-me :
He retornat encara .
Tot sol ,gairebé cec de tanta lepra.

Demà me'n vaig
- no us enganyo aquest cop.
Sí , sí :me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi ,
per la drecera dels contrabandistes
fins a la ratlla negre de la mort.

Salto llavors dins la tenebra encesa
on tot és estranger.
on viu ,exiliat ,
el Déu antic dels pares.

Pere Quart

No us enutgeu ,guarda amic,
perquè us mirem el vestit.
Quan ens trobem cada matí
voldríem fer vostre camí.

Porteu lluents els botons
i ben planxats els galons;
els guants molt blancs, nets i polits
i el casc brillant ,tan rebonic.

Vindrem amb bé pels carrers
arrenglerats ,ben lleugers.
Marcant el pas molt decidits
no semblarem uns nois petits.

Si vós voleu, tots plegats ,
ajudarem a guardar
boscos i camps, places i jardins
i tots els parcs sempre florits.

Però quan vingui la nit
no ens trobareu ,guarda amic.
Si som valents amb la claror ,
quan és fosc ens ve la por.

D.Puga