Escolta el programa Has de tenir el Real player si no el tens pot descarregar-lo

Ràdio Estalella, emissora escolar ........................................................... 6

Com va començar Ràdio Estalella (cursos 1996-97 i 1997-98)

Neix una vocació

Neix R.E.E.S. (Ràdio Estalella, Emissora Simulada)

Com es planificà R.E.E.S ................................................................................ 7

Plantejament

Recollida de dades

Prioritats

Alternatives

Diagnòstic de la situació

Planificació ............................................................................................. 8

Determinació d'objectius

Determinació d'activitats Elaboració de guions

Gravació

Emissió

Recepció

Previsió i consideració dels mitjans necessaris

Elements personals

Elements materials

La planificació es fa realitat ................................................................... 9

Un dia especial

Valoració

Curs 1999-2000

Nou replantejament de la R.E.E.S. per al curs 1999-2000

Diferències estructurals amb la planificació anterior ...................................... 10

Gravació

Emissió

Recepció

Elements personals

Elements materials

Participació de Ràdio Estalella a la ràdio professional

El gran canvi: la beca de la Fundació Enciclopèdia Catalana ........................ 11

El darrer repte: l'emissió diària

Objectius que es treballen a Ràdio Estalella .................................... 13

L'escola pública Dr. Estalella Graells realitza des de fa tres cursos -aquest és el quart- una experiència de ràdio escolar de la qual estem francament satisfets. En parlem amb més profunditat al capítol següent, Ràdio Estalella, emissora escolar.

D'altra banda, des de sempre ha estat una preocupació cabdal de la línia pedagògica del centre l'atenció a la diversitat i, en aquest sentit, la formació del nostre alumnat tot aprofitant el context ric i divers dels nostres nens i nenes. Ric i divers des del punt de vista social, econòmic, cultural i religiós, però també, darrerament i cada vegada més, des del punt de vista ètnic. I aquest darrer punt de vista, no cal dir-ho, multiplica i amplifica tots els altres.

Procurem que tothom dins l'escola entengui la diversitat com un factor d'enriquiment i no pas com un problema afegit als que ja tenim. I creiem que ens n'anem sortint prou bé, dins les òbvies i lògiques limitacions que una tasca d'aquest tipus comporta en la seva mateixa essència.

L'educació en valors i el treball per a l'adquisició dels hàbits que els òrgans que formen el centre han consensuat com a positius des dels àmbits moral i ètic, doncs, constitueixen dins el nostre Projecte Educatiu i dins la nostra metodologia didàctica un pilar tant o més fonamental que l'ensenyament de la llengua o les matemàtiques, el coneixement del medi, la música o l'educació física. I això que en donem molta, d'importància, a totes aquestes matèries. Intentem que el nostre treball diari doni sentit a la frase més famosa del Dr. Estalella Graells, que adorna la font del pati i que pretenem que guiï i acompanyi permanentment la nostra feina:

No cal dir que la solidaritat, el respecte, la tolerància, etc., són valors fonamentals i que necessàriament i urgentment han de ser introduïts i fomentats dins la nostra societat actual. No pas ara en comptes de sempre, però sí que calen ara més que mai. Ens estalviem la justificació d'aquesta afirmació perquè la considerem òbvia.

És bàsicament per totes aquestes raons, doncs -i moltes d'altres que farien aquest text massa feixuc-, que un més dels camps d'aplicació d'aquesta filosofia sigui la programació de Ràdio Estalella, la nostra emissora escolar. Quan les ONGs de Vilafranca ens van proposar de participar en la FESTA DE LA SOLIDARITAT, dins la qual van organitzar una munió d'actes que a l'entorn de la solidaritat i de la resta dels valors de què parlàvem proporcionaven totes les entitats vilafranquines i penedesenques que s'hi van voler sumar, no ens ho vam rumiar pas gaire: per què no hi participem amb un programa extraordinari de ràdio?

I això és el que vam fer. Des de pràcticament el principi de curs, però sobretot durant els mesos d'octubre i novembre, bona part del temps del professorat i l'alumnat de 6è. va ser dedicat a aquesta experiència, que també expliquem a les pàgines que segueixen.

Va ser una experiència ambiciosa i difícil, que ens va deixar, per què no dir-ho?, cansats. Però encara ens va deixar molt més satisfets i orgullosos del treball que entre tots vam dur a terme.

A principis del curs 91-92 la nostra escola va viure una mala temporada. A l’estructura de l’embigat de l’edifici escolar es detectà un procés d’aluminosi alarmant que fa ver que s’hagués de desallotjar. L’alumnat i el professorat fórem ubicats en vuit locals diferents de la vila, on vam estar durant quatre llarguíssims mesos. Ràpidament es van arranjar les parts afectades de l’edifici. A principis del segon trimestre vam reemprendre les classes a la nostra vella, però reformada, escola de la Plaça del Carme. Una vegada ja resituats, un gran esdeveniment va fer que tota la comunitat educativa de l’Escola Estalella fos notícia, una vegada més, per un afer que va donar la volta al món.

La comunitat educativa de l’Escola Estalella va comunicar per Ràdio amb el transbordador espacial ATLANTIS, que en viatge a l’entorn de la Terra, portava a terme, via ràdio, el projecte SAREX, en el qual participaven diversos centres escolars de tot el món.

Els seus tripulants van establir diàleg amb el nostre alumnat i professorat (aquesta connexió, via ràdio, fou seguida en directe per totes les cadenes de televisió de Catalunya i de la resta d’Espanya).

Aquesta experiència va mostrar al professorat els avantatges de la radiodifusió a l’escola, tant des de l’àmbit educatiu com del social i cultural.

Durant el curs 93-94, aprofitant la instal·lació de l’antena que ens havia col·locat el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i seguint la dinàmica creativa que ens havia proporcionat l’experiència SAREX, es va elaborar un pla especial per estudiar l’Antàrtida, un continent força oblidat, mitjançant el programa E.I.A. (Experiència Interescolar Antàrtida). Això va fer possible posar-nos en contacte amb el vaixell Joan Carles I i amb la seva tripulació, en missió científica al continent glacial, i en especial amb la biòloga catalana i gran coneixedora de la realitat de la nostra escola, Josefina Castellví, cap de l’expedició. També ens va permetre fer un seguiment, força exhaustiu, de l’expedició al volcà Erebus, a l’illa de Roos, que va portar a terme l’equip del científic francès JEAN-LOUIS ETIENNE (experiència que va durar des del 15 de desembre fins el 15 de març de 1994).

Cal posar de manifest que, més que una experiència radiofònica, la nostra fou una experiència de comunicació via ràdio. Però això va ser la llavor que va fer néixer en el Claustre de Professors i Professores la necessitat de fer ràdio a l’escola, com a instrument que facilités el desenvolupament d’una comunicació entre els diferents grups-classe i ajudés a millorar l’expressió oral, la lectura i al mateix temps estimulés la recerca de dades per elaborar els guions radiofònics.

Durant els cursos 94-95, 95-96 i 96-97 els nostres alumnes d’EGB es van anar integrant a l’ESO, de recent implantació a la nostra comarca, i el degoteig de professors del nostre Claustre, que passarien als IES, va fer difícil posar en funcionament una emissora a la nostra escola, encara que fos simulada.

És a principis del curs 97-98 que els mestres i les mestres de Cicle Superior de Primària ens plantejàrem portar a terme un vell somni: crear R.E.E.S. Ràdio Estalella, Emissora Simulada.

El mes de setembre, quan el professorat estava enllestint les programacions del curs, davant la necessitat de millorar la lectura, l’expressió verbal, l’expressió escrita i els hàbits d’escoltar, de treure conclusions i de cercar dades, i tot aprofitant l’optimització dels materials de megafonia i de les aules d’idiomes i d’informàtica, vam elaborar un pla puntual d’emissions radiofòniques com a activitat complementària.

Tal com expliquem més avall, l’adjectiu simulada, que va néixer en clau d’humor però que s’ha anat encunyant amb el temps, respon al fet que, en no disposar d’emissora de ràdio, els programes s’enregistraven en una casset al mateix temps que s’emetien, cada divendres a les 9 del matí, a través de la megafonia del pati.

Recollida de dades: Fer un estudi de l’aspecte tècnic (per això comptàrem amb l’ajut i assessorament de Ràdio Ràpia, una emissora escolar veïna, que ja estava en funcionament).

Prioritats: Determinar el material necessari disponible, el personal docent que s’hi dedicaria, l’alumnat a qui aniria adreçada l’activitat i els espais on es portaria a terme.

Alternatives: Comptar amb els aparells de megafonia de l’escola, la taula de so del Laboratori d’Idiomes i de l’Aula d’Informàtica, amb la disponibilitat del professorat de Cicle Superior i l’ajut inestimable d’una mestra auxiliar d’aula que tenia experiència radiofònica.

Diagnòstic de la situació: Es va determinar fer les gravacions a l’Aula d’Audiovisuals i emetre en directe a través de la megafonia instal·lada al pati, a manca d’emissora i d’instal·lació interna de megafonia dins les aules.

Determinació d’objectius. Per això es va comptar amb la implicació del Claustre. Vegeu-los en document adjunt, Objectius que es treballen al Taller de Ràdio (pagines 12-14).

Elaboració de guions

Determinar el contingut del guió: que fos variat, tipus ronda informativa.

Emprar el tractament de text informàtic per a la seva elaboració.

Establir una periodicitat setmanal: cada divendres.

Establir la duració: de 10 a 12 minuts, amb talls musicals inclosos.

Regular la locució per part d’un equip de quatre o cinc alumnes.

Regular l’actuació dels tècnics de so: els propis alumnes.

Establir l’horari de gravació: cada divendres a partir de tres quarts de nou.

Emetre en directe, cada divendres, a través de la megafonia del pati.

Emetre en diferit a través de les ones de Ràdio Vilafranca, si fos possible.

Fer arribar l’audició en directe a tot l’alumnat, i als pares i mares, abans d’entrar a les aules.

Possibilitar que l’audició arribés en diferit a una major audiència.

Fer sis equips de 10 alumnes amb els 59 alumnes de Sisè.

Assignar funcions de tècnics, guionistes i locutors de cada grup.

Establir un calendari de participació de cada grup de treball.

Responsabilitzar els professors tutors del control del compliment d’aquestes funcions.

Assignar a l’auxiliar d’aula la revisió dels guions i control d’assaigs de locució.

Encarregar al mestre responsable d’audiovisuals de l’assistència tècnica de la gravació del programa.

Fer servir la taula de so de l’Aula d’Audiovisuals.

Adaptar quatre micròfons a la taula de so.

Fer servir l’Aula d’Informàtica per confeccionar els textos dels guions.

Habilitar un equip de meteorologia per a fer les medicions climàtiques.

Condicionar la megafonia del pati d’esbarjo.

Després que els tutors i les tutores parlessin amb els seus alumnes, van començar a treballar a primers d’octubre del 97 i la feina els entusiasmà tant, que des del principi no van escatimar esforços, malgrat que es tractés d’una activitat extraescolar (sempre hi ha excepcions que confirmen la regla).

La primera emissió va sortir pels altaveus l’últim divendres del mes d’octubre del 97, amb unes paraules de salutació per part del nostre Director. L’experiència fou tan positiva que l’Equip Directiu va creure oportú plantejar al director de Ràdio Vilafranca, l’emissió en diferit dels programes. Ràdio Vilafranca, emissora municipal, reproduïa els dissabtes, a tres quarts de dues de la tarda, els programes gravats el dia anterior. Així fou com, gràcies a la gentilesa de l’emissora municipal, la nostra escola es donava a conèixer a tots els radiooients de Vilafranca i comarca per la sintonia de la FM 90.2 i també feia partícips els pares i mares del treball dels seus fills.

El dia 28 del mes de febrer de 1998, que queia en dissabte, l’Escola va celebrar una Jornada de Portes Obertes per a pares i mares. Aquell dia es va fer una emissió extraordinària que va durar quatre hores. La sala de gravació va ser el recinte més visitat i causà una sensacional expectació. L’emissió, gràcies a la instal·lació d’altaveus estratègicament situats pels passadissos del centre, es feia perfectament audible en tot moment. Alguns pares i algunes mares van poder ser entrevistats en directe. Tothom va quedar meravellat de la desimboltura que els alumnes mostraven davant dels micròfons.

A final de curs es va valorar l’experiència com a molt positiva i es va perllongar de cara al curs següent, ja que s’havia previst la successió a càrrec dels alumnes de Cinquè, que s’havien de fer càrrec del seu funcionament, tot ajudant durant el mes de juny els alumnes finalistes de Sisè.

Caldria fer esment que aquesta valoració es veu reflectida tant en la Memòria del curs 97-98 com en la del curs 98-99.

A principi de l’actual curs 99-00 es replanteja el funcionament de la R.E.E.S. com una activitat dins del currículum escolar dels alumnes de Cicle Superior de Primària. Es fa, doncs, una nova planificació. Se li dóna el tractament de Taller de Ràdio dins dels quatre tallers que funcionen simultàniament i que són: Taller de Plàstica, Taller de Música, Taller d’Informàtica i Taller de Ràdio.

Aquí farem una breu referència de com funciona el Taller de Ràdio que elabora els guions setmanals i que es graven de la mateixa forma que s’ha fet en els dos cursos anteriors, però que s’emeten a través de Ràdio Vilafranca tots els divendres en hora lectiva, a les 3 i cinc de la tarda, per a ser escoltats per la totalitat dels alumnes a través de l’aparell de ràdio receptor de cada aula.

En els apartats:

No s’ha establert cap hora de pràctiques.

Horari de gravació, divendres de 12 a 13 hores.

No s’emet en directe a través de la megafonia del pati.

S’emet en diferit a través de les ones de Ràdio Vilafranca a les tres hores i 5 minuts de la tarda del divendres de cada setmana.

Fer arribar l’audició a totes les aules connectant el receptor de ràdio al dial de la FM 90.2 de Ràdio Vilafranca.

El taller consta de 12-13 alumnes i té una durada de dos mesos.

Fer dos equips de 6 o 7 alumnes amb els components del Taller.

Assignar funcions de coordinador d’equip, locutors, guionistes i tècnics.

Treballar per elaborar els guions setmanals a raó d’un guió cada dues setmanes per equip durant les dues hores setmanals de durada del taller.

Responsabilitzar un professor del control del compliment de la tasca d’elaboració i revisió dels guions.

Taller de Ràdio (introductori) a 5è.

Adaptar cinc micròfons a la taula de so.

Fer servir també la Biblioteca, amb dos ordinadors, per elaborar els guions.

Dotar cada aula d’un receptor de ràdio per escoltar les audicions.

Instal·lar un patch pannel per optimitzar les sortides de la taula de so.

Instal·lar una platina nova (amb la mateixa finalitat de millora del so gravat).

Incorporar un altre reproductor de CD, es fa servir els làser-disc ja existent per tal de poder barrejar les músiques i les col·laboracions d’altres cursos gravades amb magnetòfon.

Incorporar un mesclador de micròfons per alliberar les sortides de Line de la taula de mescles.

El curs 98-99 vam participar en directe al programa de Catalunya Cultura Patim, patam, patum.

El mateix curs vam enregistrar un reportatge sobre la vinya i el vi, al estudis de l'emissora municipal Ràdio Vilafranca. Aquest reportatge va ser emès per Ràdio Vilafranca al juny del 1999, tot formant part de les activitats del 4 Ratlles... i Altres Troballes, dedicat en aquesta ocasió a l'àmbit de la ràdio i amb la participació de gairebé la totalitat de les escoles de la comarca. Aquest programa de la l'emissora municipal va ser premiat per la Diputació de Barcelona.

Tot aquest projecte va ser presentat a la convocatòria de Beques d'ajuda a l'escola que cada any convoca la Fundació Enciclopèdia Catalana, dotades amb 600.000 pta. La vam aconseguir, amb la qual cosa l'estructura del projecte va canviar radicalment.

Amb aquest import, més el de les subvencions extraordinàries que arran d'haver aconseguit aquesta vam demanar al Consell Comarcal de l'Alt Penedès i a Caixa Penedès, vam poder adquirir una emissora pròpia, una emissora de debò. L'Ajuntament de Vilafranca, a més, es va fer càrrec de la instal·lació de l'antena. S'havien acabat totes les simulacions, i l'emissió real era un fet: el tercer trimestre d'aquest curs continuàvem emetent cada divendres, però en directe, a les 12 del migdia, i a través del 97.9 de la FM, la freqüència pròpia de l'escola Estalella.

Amb l'equipament nou de trinca i amb l'entusiasme que l'experiència havia anat fent calar tant en els mestres com en els alumnes, ens vam posar el llistó molt amunt i durant tot el present curs estem emetent tres quarts d'hora diaris, de les 12.15 a les 13.00, de dilluns a divendres.

Estem organitzats en cinc grups de deu alumnes de 6è. cada un, al front del qual hi ha com a responsable un professor o professora del Cicle Superior, i que s'encarrega de l'elaboració del guió radiofònic d'un dia de la setmana. Cadascun d'aquests grups se subdivideix al seu torn en dos subgrups de cinc alumnes, de manera que a cada alumne li toqui només un programa cada quinze dies.

D'aquesta manera es fa la feina, com si diguéssim, periodística. La transcripció mecanogràfica dels guions, però, es realitza als tallers d'Informàtica i de Ràdio esmentats abans, que es desenvolupen al llarg de tot el curs i pels qual passen tots els alumnes, en grups de 12 o 13, a raó d'unes setze o disset sessions cada curs escolar.

Els mestres responsables tant dels grups de guió com dels tallers avaluen continuadament la tasca, la capacitat i l'actitud dels seus alumnes, de la qual se'n dóna compte en els informes trimestrals als pares i mares.

Cinc parelles d'alumnes s'encarreguen de fer de tècnics, a raó d'un dia a la setmana, fix, cadascuna d'elles. Aquests alumnes desenvolupen aquesta tasca voluntàriament, a més a més de la que els pertoca com a integrant d'un dels equips responsables de guió que hem esmentat abans. És a dir, fan de tècnics un cop a la setmana i de guionistes i locutors un cop cada quinze dies.

Durant l'emissió, hi ha cinc mestres voluntaris -d'entre tots els cicles de l'escola- que, un cada dia, es responsabilitzen que tot funcioni correctament. Aquests mestres també avaluen la dicció, la claredat d'exposició i la naturalitat amb què es mostren els alumnes davant del micròfon, així com la tasca dels tècnics.

Cada dia -de dilluns a dijous- el programa conté un secció destinada a cadascun dels cicles educatius de l'escola, que hi fan aportacions diverses adequades a la seva edat i als continguts que estan treballant a classe. D'aquesta manera, ja des de P3 entren en contacte, per bé que de manera efímera i esporàdica, amb els micròfons de la ràdio.

I finalment, cal esmentar també que tenim quatre espais setmanals fixos de programes ideats i realitzats completament i autònomament per equips estables d'exalumnes de l'escola. Concretament, tenim tres grups que actualment cursen 3r. d'ESO i un que fa 1r. d'ESO. Aquests alumnes signen, abans de començar a emetre, un protocol de funcionament i de normes a respectar elaborat per la Comissió de Ràdio del centre. Malgrat que tanta llibertat de moviments i d'expressió i un grau tan alt d'autonomia ens han presentat alguna contrarietat, globalment n'estem molt satisfets i orgullosos.

LLENGUA ORAL

1. Produir missatges orals (narració, conversa, exposició de temes...) emprant una dicció, entonació i postura corporal adients al registre de la llengua que s’utilitzi (catalana, castellana, anglesa...).

2. Sentir la necessitat de saber escoltar per comprendre, per informar-se correctament i poder participar posteriorment.

3. Descriure oralment, amb precisió i concisió, objectes i situacions conegudes, i saber-ne fer ampliacions.

4. Llegir en veu alta, amb la preparació necessària, textos escrits utilitzant l’entonació i dicció adequades.

5. Memoritzar i recitar poemes, textos breus, dites del mes i cançons, especialment relacionats amb la cultura i les tradicions pròpies de Catalunya i d’altres zones de parla catalana.

6. Adonar-se de les diferències que hi ha entre el text oral i el text escrit.

7. Reconèixer i interpretar els missatges sonors, visuals i gestuals que acompanyen el missatges orals, i assenyalar la relació que s’hi estableix.

8. Tenir en compte l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral.

9. Estar sensibilitzat/da davant les manifestacions literàries.

10. Utilitzar diferents mitjans audiovisuals per a la producció d’activitats orals (receptor de ràdio, magnetòfon...).

LLENGUA ESCRITA

11. Valorar positivament el text escrit com a instrument de comunicació (guions).

12. Redactar textos escrits de tipologia diversa, a partir de diferents models (recepta de cuina, biografia d’un personatge...).

13. Practicar el sentit crític i el respecte davant les diferents produccions escrites.

LÈXIC

14. Utilitzar amb precisió i correcció el vocabulari propi de l’edat i específic d’altres àrees.

15. Valorar positivament l’enriquiment lingüístic.

16. Interpretar i utilitzar les locucions i frases fetes més conegudes.

17. Manejar diccionaris per trobar el significat de les paraules i ampliar-ne el coneixement.

FONÈTICA

18. Valorar positivament la pronúncia correcta.

19. Memoritzar els mots científics, tècnics i estructures gramaticals més freqüents.

20. Ser conscient i apreciar la correcció ortogràfica en l’escriptura.

21. Ser conscient de la necessitat de recórrer a diferents fonts de consulta.

GRAMÀTICA

22. Valorar positivament la correcció gramatical en l’acte comunicatiu.

23. Col·laborar activament amb els companys i companyes, aportant material, opinions, experiències... quan es treballa en equip.

24. Manejar aparells senzills: termòmetre de màxima i mínima, pluviòmetre, higròmetre, a banda de tots els de l’Aula d’Àudiovisuals (magnetòfons, lectors de disc compacte, mesclador, etc.).

25. Llegir textos senzills i llibres de divulgació i difusió a fi d’obtenir coneixements i informació.

26. Formular preguntes.

27. Indicar fets i personatges importants de la cultura i realitat de Catalunya.

28. Mostrar interès per a conèixer la realitat que ens envolta.

29. Donar a conèixer l’actualitat de l’escola i de la vila (agenda cultural...).

30. Memoritzar refranys, cançons i frases fetes típicament catalanes.

31. Memoritzar diferents cançons tradicionals que evoquin algun aspecte significatiu de la història de Catalunya.

32. Indicar alguns trets (fets, personatges, llocs...) de la història de la nostra localitat, Vilafranca del Penedès, i de la nostra comarca, l’Alt Penedès.

33. Reflexionar sobre la pròpia actuació i preveure’n les pròpies conseqüències.

34. Introduir-se en el món de la comunicació periodística i conèixer-ne les claus principals i el funcionament bàsic.

35. Valorar l’extraordinària importància que té la informació en la nostra societat actual.

36. Saber treballar en equip.

37. Organitzar-se i distribuir-se la feina.

38. Responsabilitzar-se de la part que toca a cadascú i adquirir sentit del compromís i de la solidaritat.

39. Ser tolerant amb els gustos musicals de cadascú.

40. Ser respectuós o respectuosa amb el treball dels altres, sigui quina sigui la capacitat de cadascú.

Detallem a continuació l’equipament que ha fet possible l’emissió i gravació del programa Viure en la diversitat. Hem de precisar, però, que la limitació de la nostra taula de so no ens va permetre fer les connexions telefòniques que ens hauria agradat de fer amb alguna ONG o alguna botiga de Comerç Just.

• Transmissor de FM de 20 w SERATEL
• Generador estèreo SERATEL
• Compressor limitador SERATEL
• Híbrid telefònic D&R.
• Antena de FM.

• 1 mescladora AKIYAMA.
• 1 pletina MD SONY.
• 1 pletina MD SHARP.
• 1 doble pletina cassette PIONEER.
• 1 cadena JVC amb: - 1 amplificador
• 1 reproductor CD.
• 1 doble pletina.
• 1 sintonitzador de ràdio.
• 2 altaveus.
• 1 reproductor de LÀSER-DISC que reprodueix CDs.
• 1 mesclador de micròfons.
• 1 amplificador d’auriculars amb 8 sortides estèreo.
• 6 auriculars AKG i 1 VIVANCO.
• 5 micròfons unidireccionals no balancejats AKG.

Tal com ja hem dit a la presentació, la idea d'elaborar aquest programa extraordinari va néixer de la conjunció entre la filosofia pedagògica de l'escola i l'oportunitat magnífica que ens brindava la Festa de la Solidaritat, que les diverses ONGs de Vilafranca van organitzar durant el mes de novembre passat.

A la classe de Coneixement del medi social i cultural dels dos grups de 6è., els tutors van exposar la proposta, que va ser immediatament acceptada per l'alumnat a causa de l'entusiasme i la motivació automàtica que els produeix el fet d'elaborar guions que després seran emesos per la ràdio de l'escola. Tot i tractar-se d'una feinada i d'una feinada extraordinària -hi vam destinar diverses sessions lectives, però la majoria de temps esmerçat en aquesta activitat va ser extraescolar-, si l'objectiu final era un programa de ràdio no calia cap més argumentació. A més, la composició actual del grup de 6è., amb quatre alumnes magribins d'incorporació pedagògicament tardana però cronològicament recent, no va fer altra cosa que sumar-se a la conveniència i l'oportunitat de realitzar un treball a l'entorn d'aquesta temàtica.

Els tutors vam proporcionar a tots els alumnes un seguit de lectures: llibres, opuscles, revistes, fulletons, etc. que, a l'entorn del gran tema de la solidaritat, tractessin a un nivell al qual poguessin arribar els nostres alumnes aspectes com el Tercer Món, la immigració, els drets humans, els drets dels infants, la fam, la misèria, l'explotació infantil, les ONGs, etc. Amb un èmfasi especial en la civilització islàmica, per raons també evidents.

Els nostres alumnes es van encarregar, després de triar voluntàriament els temes que més els interessaven, de resumir els articles que llegien amb els únics criteris següents, que són els que apliquem habitualment en els treballs de recerca i documentació que els proposem:

* Que fessin efectivament un treball de resum, no de simple còpia.

* Que -consultant al diccionari el que calgués, això sí- ells entenguessin absolutament tot el que havien escrit.

* Que es tractava de ser interessants i no llargs; per tant, que no hi posessin palla.

* Que els agradés a ells, com a pas previ i ineludible, el que havien escrit.

Amb aquestes úniques premisses vam posar fil a l'agulla, i pocs dies després nosaltres mateixos estàvem sorpresos de l'acollida tan positiva que havia tingut la iniciativa. No podem dir, en honor a la veritat, que tots els alumnes s'hi llancessin de la mateixa manera, però sí que podem assegurar que, pels paràmetres de motivació esmentats abans, aquesta activitat va comptar amb un suport quantitativament i qualitativament molt més ampli que en les tasques acadèmiques habituals.

Els textos elaborats pels alumnes van ser mecanografiats per l'alumnat de 5è. al Taller d'Informàtica del seu nivell, on es treballa essencialment el processador de textos Word. A partir d'aquí va començar el procés de correcció, d'eliminació de les reiteracions, d'esmena dels errors o de les inexactituds en les dades, etc. I, no cal dir-ho, de confecció del guió pròpiament dit a través dels fragments treballats separadament.

En aquest punt, l'experiència setmanal exposada anteriorment en la confecció dels guions dels programes diaris va ser decisiva. Malgrat que aquests alumnes de 6è. portaven molt poques setmanes amb la responsabilitat de l'emissió, la introducció que van rebre el curs anterior, quan feien 5è., i la il·lusió i la motivació a què ja ens hem referit van compensar de sobres l'evident inexperiència que tenien en començar l'activitat. Malgrat tot, el resultat final, al novembre, ja palesava un rodatge molt diferent, com es pot comprovar en els documents àudiovisuals que acompanyen aquest dossier.

Només faltava ja triar els locutors i els tècnics que es farien càrrec directament del programa, ja que no podien ser pas tots. Si bé tornem a destacar aquí el fet que pels programes diaris habituals hi passen absolutament tots els alumnes, siguin quins siguin la seva capacitat i el seu nivell, en aquest cas vam adjudicar la responsabilitat de la locució als alumnes -a les alumnes, hauríem de dir, sobretot- que més havien treballat en l'elaboració del guió.

I així ho vam fer. Vam editar les còpies del guió, una vegada confegit, a fi que cadascú es preparés la seva part. Només un dia abans de l'emissió vam realitzar un assaig general, sencer i complet. I a l'endemà, sense més preàmbuls, l'emissió real, en rigorós directe, l'enregistrament sonor i un resum àudiovisual de la qual adjuntem a aquest dossier.

Vilafranca del Penedès, gener del 2001