- Sebastià Sorribas i Roig va néixer a Barcelona el 19 de novembre
de 1928. La seva infantesa transcorregué bàsicament en dos ambients
oposats: el barri xinès de Barcelona (antic districte cinquè), barri que
el va veure néixer, i Sallent, poble del seu pare i on fou criat. A
Sallent es desenvolupà bona part de la vida de nen de Sebastià Sorribas,
ja que la família n'era originària i en regentava la fleca i el cinema.
Els records d'aquesta època són excel.lents, fins i tot, perquè també
cursà els seus estudis primaris a l'escola de la Generalitat republicana
del poble. Els vincles que establí amb aquesta localitat foren
importants i aquest fet serà un referent constant en la seva
vida:
"Jo sempre en dic el meu poble, tot i que sóc de Barcelona.
Pensa que als anys quaranta i cinquanta Barcelona era una ciutat ocupada
per falangistes, militars, i als pobles això era diferent. Per mi,
Sallent era un referent de la llibertat. Barcelona no em va començar a
agradar fins als seixanta.
- Cal considerar, però, un altre escenari que compartirà la
infantesa de Sebastià Sorribas: el barri xinès de Barcelona. El retorn
al seu barri natal es relaciona amb els moments finals de la Guerra
Civil, tal com ens explica Ignasi Riera:
"Acabada la guerra, la
família, trencada, se'n va a viure a l'antic districte cinquè, al barri
xinès de la Barcelona vençuda. La fleca i el cinema continuen sent les
referències del petit Sebastià: veu totes les pelis del món i descobreix
els mecanismes que giren a l'entorn de la cartilla de
racionament."
- A partir d'aquest moment, Sebastià Sorribas experimentarà la seva
'vida de nen' en aquest barri humil i "desagradable" -tal com ell el
qualifica. Els records d'aquesta infantesa són ingenus, però la realitat
del barri i del moment històric era molt dura:
"Jo vaig néixer al
barri Xino de Barcelona i després de la guerra, al meu barri, sempre
érem al carrer. Jo tenia l'edat ideal per disfrutar d'una guerra. No
anàvem a l'escola i, això, per a un nen de 7 o 8 anys, era fantàstic.
Els més grans, que eren més conscients del que passava, ho passaven
malament. Ara, és clar, tenir un germà que era capità al front, per a mi
era fantàstic i molt agradable. Quan vam perdre, però, va ser tremendo.
Un desastre. Vaig plorar molt."
- La visió de la societat i les vivències que experimentarà en
aquests dos ambients el condicionarà i l'influirà en bona manera en
l'enfocament i en el tractament dels personatges i dels escenaris on
ubicarà l'acció.
- A mitjans seixanta, Sebastià Sorribas s'incorporà al món del
treball en diferents empreses. Primer, en un banc, i després a Motor
Ibérica, al Poblenou, on fou elegit jurat d'empresa. És precisament en
aquesta època on cal situar els seus inicis literaris. Sebastià Sorribas
treballava a Motor Ibèrica i havia guanyat dos anys consecutius el
concurs de contes que convocava l'empresa, presentant-hi un conte per a
adults el primer any, i un conte infantil, el segon. L'autor volia
conèixer l'opinió de Paco Candel -expert i amic- sobre la qualitat dels
contes presentats. Candel mostrà la seva preferència pel conte infantil
i l'encoratjà a escriure una novel.la infantil per tal de presentar-la
al premi Folch i Torres. L'any 1965 hi presentà, doncs, El zoo d'en
Pitus, que va guanyar el premi, fet transcendental per a la trajectòria
literària del nostre autor, qui comenta: Hauria deixat d'escriure si El
zoo d'en Pitus no hagués guanyat el Folch i Torres.
- La seva incursió en el món del llibre infantil i juvenil fou
decidida amb la seva novel.la premiada. Va ser la novel.la que va
iniciar, l'any següent, la col.lecció "Els grumets de La Galera" de
literatura infantil i juvenil, que, després de més de trenta anys,
continua essent un best seller, amb 30 edicions al seu darrere.
- Paral.lelament, també desenvolupà tasques de monitor d'activitats
per a joves i per als més petits en suburbis de Barcelona com Can Tunis
o el Polvorí, en un temps en què les onades immigratòries foren
veritablement importants a casa nostra.
- Entre els anys 1969 i 1974, casat i amb tres fills en edat
escolar, Sebastià Sorribas decidí estudiar la carrera d'Història a la
Universitat de Barcelona (en aquells moments treballava en el món
editorial de la mà de l'editorial Laia). L'any 1978 tastà el món de
l'ensenyament en una escola privada durant tres cursos. Constatà que
treballar amb nens i nenes absorbia moltes hores de dedicació i que no
li'n restaven per a escriure, fet que el convencé d'abandonar el món de
l'ensenyament. Més tard s'incorporà a l'Associació de Mestres Rosa
Sensat com a cap de publicacions:
"Jo en aquells moments
treballava a Motor Ibérica, al Poblenou, em llevava a les sis del matí i
feia jornada intensiva. Tot i així, vaig escriure quatre llibres.
Llavors em vaig embolicar a estudiar a la universitat, de gran, i al cap
de dos anys s'hi va afegir la meva dona. Després també vaig escriure
llibres d'història per a nois i noies."
- Sebastià Sorribas ha publicat, a més, les següents novel.les:
Viatge al país dels lacets (1969), Festival al barri d'en Pitus (1969),
Els astronautes del «Mussol» (1972), La cinquena gràcia de Collpelat
(1983), En Peret de Barcelona i la Mercè de Collpelat (1985) i La Vall
del Paradís (1985).
- És també autor de diverses obres que no podríem catalogar de
literàries, com la vessant de divulgació de coneixements d'història de
Catalunya amb la col.lecció de llibres il.lustrats "Visions d'història
de Catalunya", editats per Barcanova (En temps de Guifré el Pelós, En
temps de Ramon Berenguer iv, La Conquesta de Mallorca, Els almogàvers,
Els Remences, Els Bandolers als segles xvi i xvii, El Corpus de sang,
L'Onze de Setembre, Fer les Amèriques al segle xviii, La Renaixença i
Francesc Macià i la Generalitat republicana). També caldria afegir a
aquesta llista els llibres Joan el Roig, pagès del segle x. El naixement
d'un poble i Pere Soldevila, grumet de «La Perla». El segle xviii a
Catalunya.
- La seva tasca com a escriptor de literatura infantil i com a
divulgador de la història ha estat reconeguda i recompensada per
diversos premis i guardons, alguns dels quals ja hem esmentat. En primer
lloc, El zoo d'en Pitus va ser premiat amb el premi Folch i Torres l'any
1965. Posteriorment, La cinquena gràcia de Collpelat va obtenir el Premi
de Literatura Infantil de la Generalitat de Catalunya 1983 i el Premi de
la Crítica de Serra d'Or 1984, premi que tornà rebre posteriorment per
la col.lecció "Visions d'història de Catalunya".
|
