NOTA. En aquest text s'han introduït les
modificacions que estableix el Decret 223/1992.
D'acord amb el Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual
s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de
l'educació infantil, l'educació primària i l'educació
secundària obligatòria a Catalunya, correspon al Govern de
la Generalitat de Catalunya la definició del currículum de
l'educació secundària obligatòria.
L'educació secundària obligatòria té per finalitat
possibilitar que tots els alumnes puguin accedir als
elements bàsics de la cultura en el marc d'un
desenvolupament personal complet. En aquesta etapa, els
alumnes han d'adquirir els conceptes, les habilitats, les
actituds i els valors que els condueixin a l'autonomia
individual, a la construcció de la pròpia personalitat i a
un autoconcepte positiu, per tal de ser capaços d'assumir
els seus deures i exercir els seus drets. També, en aquesta
etapa, s'ha de consolidar la formació que permeti als
alumnes incorporar-se a la vida activa o accedir a la
educació secundària postobligatòria.
Aquestes finalitats i el fet de l'extensió de
l'escolaritat obligatòria a tots els nois i les noies fins
als 16 anys han portat el Govern de la Generalitat de
Catalunya a prendre les determinacions necessàries en
relació amb l'estructura i les característiques del
currículum d'aquesta etapa. Es consideren la
comprensivitat, la flexibilitat i l'opcionalitat com a
puntals fonamentals de l'organització de l'etapa que,
conjuntament amb els diversos elements del disseny
curricular i els professionals implicats en l'acció
educativa, fan possible l'adequació del currículum tant a
les diferències individuals, capacitats i necessitats dels
alumnes com a les exigències del món del treball i de la
societat actual. L'objectiu és, en síntesi, garantir a tots
els nois i les noies les mateixes oportunitats de formació,
tot respectant-ne la diversitat, i de proporcionar-los
aquelles habilitats i coneixements que els permetin de
poder triar entre les diferents sortides que se'ls
ofereixen en acabar l'educació secundària obligatòria.
En conseqüència, el currículum que seguiran els alumnes
de Catalunya a l'etapa de l'educació secundària obligatòria
ha d'atendre la diversitat de necessitats, capacitats i
interessos que es produeixen entre els dotze i els setze
anys. Diversitat que, entesa com un element positiu, demana
un currículum que faciliti a tots els alumnes l'adquisició
de capacitats generals al mateix temps que d'altres de més
específiques. Així, ja des del procés d'experimentació de
la reforma educativa a Catalunya, s'ha buscat el
plantejament en un model obert i flexible, que tingui en
compte l'individu, les seves característiques personals i
la societat a la qual pertany.
És per això que són elements característics d'aquest
model el currículum no homogeni, que preveu, a més dels
continguts comuns per a tots els alumnes, uns altres
d'optatius; l'organització del currículum en crèdits, que
el flexibilitza i potencia l'autonomia dels centres
escolars, i l'acció tutorial, que facilita l'orientació
tant acadèmica com professional al noi o la noia
adolescents.

El currículum dóna resposta a les demandes de la
societat actual. Això comporta incloure els ensenyaments
relacionats amb diferents capacitats cognoscitives,
afectives, psicomotrius, d'inserció social i de relació
interpersonal. En aquest sentit, cal remarcar la
incorporació de la Tecnologia, amb importància equivalent a
altres àrees. També es considera en el currículum
l'adequació de l'ensenyament a les exigències del món del
treball i es reforcen els aspectes d'orientació dels
alumnes i de formació professional de base des de totes les
àrees.
A més, en el currículum hi són presents els elements
que ajuden l'alumne a integrar-se a la societat i al país
on viu i a obrir la seva perspectiva cap a la dimensió
europea i universal. Així, doncs, en aquesta etapa
educativa s'haurà de poder consolidar el domini oral i
escrit de la llengua catalana i adquirir la competència
suficient en el seu ús social, juntament amb el coneixement
d'altres llengües i cultures en un món on la comunicació i
la participació tenen i tindran cada vegada més
importància. També s'haurà d'aprofundir el coneixement dels
signes d'identitat propis de Catalunya, a través de la
història, la societat, el patrimoni artístic i científic,
les tradicions del país, la participació en les
manifestacions sòcio-culturals i l'obertura de perspectives
encaminades a iniciar els joves en la participació
democràtica i cívica de les institucions socials.
L'acció tutorial juga un paper determinant en el procés
educatiu perquè condueix, orienta i assessora l'alumne a
l'hora de prendre decisions adequades a les seves
necessitats, interessos i capacitats.
Les característiques específiques de l'evolució de
l'alumne en aquesta etapa s'han tingut presents a l'hora
d'establir el currículum, i els equips de professors també
ho hauran de considerar a l'hora de concretar i aplicar el
currículum per mitjà de l'acció educativa i la pràctica
docent, els projectes curriculars d'etapa, les
programacions específiques i l'acció orientadora i
tutorial, d'acord amb el context i l'entorn sòcio-cultural
del centre. La coordinació de l'equip docent ha de ser un
element bàsic per dur a terme aquesta tasca, que ha de fer
possible la coherència de cada centre educatiu. Aquesta
coherència s'ha de reflectir en un projecte curricular
realista i aplicable que incorpori tots els elements
necessaris per dirigir les activitats educatives del
centre.
Ateses aquestes finalitats, la present disposició
estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació
secundària obligatòria i els elements constitutius del
disseny curricular: els objectius generals d'etapa i de
cada àrea; els continguts d'ensenyament, amb especificació
dels fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments,
i valors, normes i actituds; els principis metodològics
generals i els objectius terminals.
En virtut d'això, amb l'informe del Consell Escolar de
Catalunya, d'acord amb l'informe de la Comissió Jurídica
Assessora, a proposta del Conseller d'Ensenyament i amb la
deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Article 1
L'etapa d'educació secundària obligatòria s'estructura
en dos cicles, de dos cursos acadèmics cada un.
Article 2
L'educació secundària obligatòria tindrà com a
finalitat que l'alumne, en acabar l'etapa, assoleixi les
capacitats següents:
2.1 Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del
funcionament del propi cos i de les conseqüències dels
actes i les decisions personals per a la salut individual i
col·lectiva, i valorar els beneficis que comporten els
hàbits d'exercici físic, d'higiene i d'una alimentació
adequada.
2.2 Formar-se una imatge ajustada d'ell mateix, de les
pròpies característiques i possibilitats, per desenvolupar
un nivell d'autoestima que permeti encarrilar d'una forma
autònoma i equilibrada la pròpia activitat; valorar
l'esforç i la superació de les dificultats, i contribuir al
benestar personal i col·lectiu."
2.3 Relacionar-se amb altres persones i participar en
activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat,
solidaritat, interès i tolerància, per superar inhibicions
i prejudicis i rebutjar tot tipus de discriminacions
degudes a l'edat, a la raça, al sexe i a diferències de
caràcter físic, psíquic, social i altres característiques
personals.
2.4 Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el
funcionament de les societats, d'una manera especial els
relatius als seus drets i deures com a ciutadà dins els
àmbits socials més immediats -el centre educatiu, la
població, la comarca i la nació-, que li permetin
d'elaborar judicis i criteris personals, i actuar amb
autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta.
2.5 Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen i
condicionen el medi físic, valorar com hi repercuteixen les
activitats humanes i contribuir activament a la seva
defensa, conservació i millora com a element determinant de
la qualitat de vida.
2.6 Conèixer els elements essencials del
desenvolupament científic i tecnològic, valorant les seves
causes i les seves implicacions sobre la persona, la
societat i l'entorn físic.
2.7 Identificar i assumir com a pròpies les
característiques històriques, culturals, geogràfiques i
socials de la societat catalana; tenir coneixement del dret
dels pobles i dels individus a la seva identitat i
desenvolupar una actitud d'interès i respecte envers
l'exercici d'aquest dret.
2.8 Comprendre i produir missatges orals i escrits amb
propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i
castellana i, si s'escau, en aranesa i, almenys, en una
llengua estrangera, fent-los servir per comunicar-se i per
organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els
processos implicats en l'ús del llenguatge.
2.9 Interpretar i produir missatges amb propietat,
autonomia i creativitat, utilitzant codis artístics,
científics i tècnics, articulant-los a fi d'enriquir les
pròpies possibilitats de comunicació i reflexionar sobre
els processos implicats en el seu ús.
2.10 Identificar problemes en els diversos camps del
coneixement i elaborar estratègies per resoldre'ls,
mitjançant procediments intuïtius, de raonament lògic i
d'experimentació, bo i reflexionant sobre el procés seguit
i el resultat obtingut.
2.11 Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar
informació utilitzant les fonts en què habitualment es
troba disponible, i les metodologies i els instruments
tecnològics apropiats, procedint de forma organitzada,
autònoma i crítica.
2.12 Conèixer les creences, les actituds i els valors
bàsics de la nostra tradició i el nostre patrimoni
cultural, valorar-los críticament i escollir aquelles
opcions que afavoreixin més el desenvolupament integral com
a persones.
2.13 Comprendre l'aplicació, en l'àmbit professional,
dels coneixements adquirits com a preparació i orientació
de la futura integració al món laboral.
Article 3
3.1 En el currículum de l'educació secundària
obligatòria definit a l'annex d'aquest Decret
s'estableixen, per a cada àrea, els objectius generals, els
continguts i els objectius terminals que determinen el
tipus i el grau d'aprenentatge que, respecte dels
continguts, hauran d'haver assolit els alumnes en
finalitzar l'etapa.
3.2 Els objectius terminals són els criteris que
s'estableixen com a referència per a l'avaluació del procés
d'ensenyament-aprenentatge.
Article 4
El Departament d'Ensenyament establirà els criteris,
les instruccions i les orientacions necessàries per a
l'aplicació del currículum.
Article 5
5.1 El català com a llengua pròpia de Catalunya ho és
també de l'ensenyament. S'utilitzarà normalment com a
llengua vehicular i d'aprenentatge de l'educació secundària
obligatòria.
5.2 D'acord amb els organismes representatius de la
Val d'Aran es fixaran els àmbits d'aprenentatge i les àrees
que s'impartiran en aranès en aquesta comarca.
5.3 En qualsevol cas, es respectaran els drets
lingüístics individuals de l'alumne, d'acord amb la
legislació vigent.
Article 6
6.1 Les àrees de coneixement de l'ensenyament
secundari obligatori s'organitzen en:
Llengua catalana, llengua castellana i literatura i
llengua aranesa a la Val d'Aran.
Llengües estrangeres.
Ciències de la naturalesa.
Ciències socials.
Educació física.
Tecnologia.
Educació visual i plàstica.
Música.
Matemàtiques.
Religió (voluntària).
"Ciències socials" equival a l'àrea denominada
"Ciències socials, geografia i història" a l'article 3.1.b)
del Reial Decret 1007/1991, de 14 de juny.
6.2 De cada una d'aquestes àrees, llevat de la de
religió, hi ha uns ensenyaments de caràcter comú i
obligatori per a tots els alumnes i uns altres de caràcter
variable i optatiu.
6.3 L'alumne cursarà en tot l'ensenyament secundari
obligatori una llengua estrangera obligatòriament, i podrà
optar per una de segona.
Article 7
Els ensenyaments de cadascuna de les àrees
s'organitzen, al llarg de l'etapa, en crèdits. A cada
crèdit se li assignen 35 hores lectives.
Article 8
Els crèdits corresponents als ensenyaments comuns i
obligatoris s'anomenen crèdits comuns.
Article 9
9.1 Els ensenyaments de caràcter optatiu estan formats
pels crèdits variables.
9.2 Els crèdits variables tenen com a finalitat que
els alumnes consolidin i ampliïn les capacitats i els
coneixements propis, atenent la seva diversitat i tenint
present els objectius generals d'etapa i d'àrea.
9.3 Cada crèdit variable és una unitat tancada i
independent de la resta de crèdits variables, llevat de les
excepcions que s'autoritzin.
9.4 L'alumne tria els crèdits variables que cursarà
cada trimestre, a partir de l'oferta del seu centre i amb
l'ajut del tutor, el qual vetllarà perquè l'opció mantingui
l'equilibri necessari.
9.5 L'oferta de crèdits variables al llarg de l'etapa
es distribuirà entre les diferents àrees o àmbits globals
de coneixement.
9.6 L'oferta de crèdits variables serà suficient per
garantir l'optativitat dels alumnes.
9.7 Amb la finalitat d'adequar l'oferta de crèdits
variables als objectius generals de l'etapa, el Govern de
la Generalitat de Catalunya determinarà i regularà els
ensenyaments d'alguns d'aquests crèdits.
9.8 El Govern de la Generalitat de Catalunya establirà
el procediment i les condicions d'elaboració de l'oferta de
crèdits variables dels centres.
Article 10
10.1 El crèdit de síntesi és format per un conjunt
d'activitats d'ensenyament-aprenentatge concebudes per
comprovar si s'han aconseguit, i fins a quin punt, les
capacitats formulades en els objectius generals establerts
en les diferents àrees curriculars.
10.2 Al llarg del crèdit, l'alumne haurà de mostrar
capacitat d'autonomia en l'organització del seu treball
individual, i també de cooperació i col·laboració en el
treball en equip.
10.3 L'alumne farà un crèdit de síntesi cada any de
l'etapa.
Article 11
El nombre i la distribució de crèdits per a cada cicle
és el següent:
a) Primer cicle.
Crèdits comuns:
Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 8
crèdits (Llengua catalana i literatura: 3 crèdits; llengua
castellana i literatura: 3 crèdits; continguts i
estructures lingüístiques comunes: 2 crèdits.).
Llengües estrangeres: 4 crèdits.
Ciències de la naturalesa: 4 crèdits.
Ciències socials: 4 crèdits.
Educació física: 4 crèdits.
Tecnologia: 4 crèdits.
Educació visual i plàstica: 2 crèdits.
Música: 2 crèdits.
Matemàtiques: 4 crèdits.
Tutoria: 2 crèdits.
Crèdits de síntesi: 2 crèdits.
Crèdits variables: 15 crèdits.
En l'oferta de crèdits variables del centre hi haurà 3
crèdits de religió per als alumnes que voluntàriament hi
optin, i crèdits de segona llengua estrangera.
Les activitats d'estudi alternatives als ensenyaments
de religió s'organitzaran en forma de crèdits que
s'inclouran en el conjunt de l'oferta variable del centre,
sense que es pugui incloure en l'avaluació final del cicle
un apartat d'aquestes activitats alternatives a la
religió.
b) Segon cicle.
Crèdits comuns:
Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 7
crèdits (Llengua catalana i literatura: 3 crèdits; llengua
castellana i literatura: 3 crèdits; continguts i
estructures lingüístiques comunes: 1 crèdit).
Llengües estrangeres: 4 crèdits.
Ciències de la naturalesa: 4 crèdits.
Ciències socials: 4 crèdits.
Educació física: 4 crèdits.
Tecnologia: 4 crèdits.
Educació visual i plàstica: 2 crèdits.
Música: 2 crèdits.
Matemàtiques: 4 crèdits.
Tutoria: 2 crèdits.
Crèdits de síntesi: 2 crèdits.
Crèdits variables: 21 crèdits.
En l'oferta de crèdits variables del centre hi haurà 3
crèdits de religió per als alumnes que voluntàriament hi
optin, crèdits de segona llengua estrangera i crèdits de
cultura clàssica.
Les activitats d'estudi alternatives als ensenyaments
de religió s'organitzaran en forma de crèdits que
s'inclouran en el conjunt de l'oferta variable del centre,
sense que es pugui incloure en l'avaluació final del cicle
un apartat d'aquestes activitats alternatives a la
religió.
Durant el segon cicle, els alumnes hauran de cursar
obligatòriament dos crèdits variables de l'àrea de Llengua,
un crèdit variable de Llengua estrangera, un de
Matemàtiques i un altre de Ciències socials.
El Departament d'Ensenyament i el Consell General de la
Val d'Aran acordaran el nombre de crèdits de llengua
aranesa respectant els mínims de caràcter general.
Article 12
12.1 L'avaluació dels processos d'aprenentatge dels
alumnes serà contínua, amb observació sistemàtica del
procés d'aprenentatge, integradora, en relació amb el tipus
de contingut de les àrees, i amb una visió globalitzada del
procés d'aprenentatge de l'alumne al llarg de l'etapa.
12.2 L'avaluació dels processos d'aprenentatge dels
alumnes es durà a terme en relació amb els objectius
generals i els objectius terminals de cada àrea que
s'estableixen a l'annex d'aquest Decret.
12.3 Com a conseqüència del procés d'avaluació
contínua s'establiran, dins de l'horari escolar, les
mesures organitzatives i els recursos pedagògics necessaris
per a l'atenció a la diversitat dels alumnes i als seus
diferents ritmes d'aprenentatge.
Article 13
13.1 Periòdicament el conjunt de professors que han
intervingut en l'ensenyament d'un alumne, coordinats pel
professor tutor, actuarà de manera col·legiada com a junta
d'avaluació. A les sessions de la junta d'avaluació, podran
incorporar-s'hi també altres professors del centre amb
responsabilitats de coordinació pedagògica.
13.2 La junta d'avaluació s'ha de reunir, com a mínim,
amb una periodicitat trimestral per avaluar cada alumne.
Article 14
14.1 La decisió que un alumne romangui un any més a
l'etapa es podrà adoptar una vegada acabat el primer cicle
o en el segon cicle. Excepcionalment, aquesta decisió podrà
adoptar-se una segona vegada, escoltats l'alumne, i els
pares o representants legals.
14.2 Aquesta decisió serà presa per la junta
d'avaluació. Es podrà promocionar un alumne que hagi
assolit un grau de maduresa global suficient en relació amb
els objectius establerts malgrat que no hagi estat avaluat
positivament en alguna de les àrees.
Article 15
Els alumnes que en acabar aquesta etapa n'hagin assolit
els objectius establerts rebran el títol de graduat en
educació secundària, que facultarà per accedir tant al
batxillerat com a la formació professional específica de
grau mitjà.
Article 16
16.1 L'acció tutorial és el conjunt d'accions
educatives que contribueixen a desenvolupar i potenciar
capacitats bàsiques dels alumnes, orientar-los per tal
d'aconseguir la seva maduració i autonomia, i ajudar-los a
prendre decisions amb vista a les opcions posteriors, de
continuació d'estudis o d'entrada en el món del treball.
16.2 L'acció tutorial es programarà cada any, tenint
en compte el conjunt de tota l'etapa.
16.3 L'acció tutorial l'exercirà tot el conjunt de
professors que intervé en un grup d'alumnes amb la
coordinació del tutor.
16.4 Per dur a terme l'acció tutorial, el centre
organitzarà crèdits de tutoria, on es realitzaran
activitats amb tots els alumnes d'un grup i atencions
individualitzades.
Article 17
17.1 Els projectes curriculars que elaborin els
centres han de ser prou flexibles per permetre concrecions
individuals ajustades a les característiques, els ritmes
d'aprenentatge i les singularitats de cada alumne, per tal
que es pugui donar compliment als principis d'integració i
individualització propis de l'atenció als alumnes amb
necessitats educatives especials.
17.2 El Departament d'Ensenyament podrà també
autoritzar modificacions del currículum per adequar-lo a
les necessitats educatives individuals dels alumnes. En els
procediments d'autorització s'haurà de tenir en compte
l'opinió dels pares o tutors i dels alumes, si escau.
Disposicions finals
- 1 S'autoritza el Departament d'Ensenyament per dictar
les disposicions que siguin necessàries per a l'aplicació
del que disposa aquest Decret.
- 2 Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva
publicació al DOGC.
Barcelona, 28 d'abril de 1992
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Josep Laporte i Salas
Conseller d'Ensenyament
Annex
Currículum comú de l'educació secundària obligatòria
Àrea de Llengua
Són diversos els objectius generals de l'etapa
d'ensenyament secundari obligatori que l'àrea de Llengua
catalana i literatura i llengua castellana i literatura
contribueix a assolir; però destaca el que sosté que, en
acabar l'etapa, els alumnes han de ser capaços de
comprendre i produir missatges orals i escrits amb
propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i
castellana, fent-los servir per comunicar-se i per
organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els
processos implicats en l'ús del llenguatge. Per tal que
aquest objectiu sigui més fàcilment assolible, es proposa
que els alumnes desenvolupin una sèrie d'aprenentatges
organitzats i coherents dins una àrea integrada per llengua
catalana i literatura i llengua castellana i literatura.
L'àrea és formada per continguts de llengua i per
continguts de literatura. Ambdós àmbits responen a camps de
coneixements molt diversos, si bé relacionats estretament.
Pel que a fa a la llengua, es proposa desenvolupar en els
alumnes un seguit d'habilitats lingüístiques, relacionades
amb la comprensió oral, la comprensió lectora, l'expressió
de missatges orals i la redacció de textos escrits.
Val a dir, però, que el professor de llengua i literatura
no s'ha de considerar ni l'únic ni tan sols el principal
responsable del desenvolupament de les habilitats
anteriors. En efecte, tots els professors de l'etapa han de
contribuir a millorar les capacitats de comprensió i
d'expressió.
A més de les habilitats lingüístiques bàsiques, els
professors de Llengua han de plantejar-se altres aspectes
relacionats amb l'augment del cabal lèxic i els
coneixements sobre estructuració del vocabulari, reflexió
sobre el codi gramatical (en els aspectes morfològic,
sintàctic i fonètic), domini de l'ortografia i
estructuració correcta d'un text escrit i d'una intervenció
oral.
Pel que fa a la literatura, aquesta aporta als alumnes
un camp de possibilitats d'aprenentatge important ja que la
seva capacitat de comprensió -com a lectors quasi adults-
els facilita l'accés a les grans obres clàssiques, juvenils
o no.
La literatura, com a fenomen lingüístic totalitzador,
presenta exemples de tots els registres i nivells de la
llengua, de tots els tipus de text. Al costat de textos en
el marc de la vida quotidiana, de textos d'estudi i de
textos dels mitjans de comunicació de massa, els textos
literaris han de conformar el gruix de la lectura dels
alumnes a l'àrea.
Des d'una perspectiva pedagògica, la necessitat d'evitar
repeticions, de confluir i posar-se d'acord en una
terminologia comuna, d'afavorir, mitjançant un plantejament
d'activitats complementàries o de paral·leles, l'eficàcia i
la transferència d'aprenentatges d'una matèria a una altra,
ha fet proposar un sol disseny curricular global per a la
llengua catalana i literatura i la llengua castallana i
literatura. Es tracta, en definitiva, d'un plantejament
que aprofiti els aprenentatges fets en qualsevol de les
dues llengües.
L'estudi de l'àrea ha de ser vist com un tot
globalitzador, que només troba sentit en la comprensió i
l'expressió orals i escrites. Aquest és el marc general de
referència dins el qual s'han de reinterpretar les
diferents unitats del treball escolar de la llengua.
Els continguts de l'àrea (procedimentals, conceptuals i
actitudinals) s'agrupen en sis apartats: llengua oral,
llengua escrita, literatura, lèxic, gramàtica i llengua i
societat.
Cal aclarir, però, que tant la distinció tipològica en
fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments, i
valors, normes i actituds, com l'estructuració en els
apartats anteriors, són recursos d'anàlisi per a la
presentació dels continguts curriculars. En la realitat,
les activitats d'ensenyament i d'aprenentatge amb els
alumnes han de presentar un caràcter integrat. Si prenem
com a exemple la lectura d'una narració literària, s'hi
treballen de forma conjunta continguts procedimentals (com
la lectura expressiva, la comprensió lectora, el resum
-oral o escrit-, la interpretació i el comentari, la
consulta al diccionari, l'anàlisi de frases o d'oracions),
continguts conceptuals (de morfologia, sintaxi, lèxic,
sobre la narrativa) i continguts actitudinals (interès per
la lectura, normes del treball ben fet).
El primer nivell de concreció del disseny curricular de
l'àrea de Llengua que conté els objectius, generals i
terminals, i els continguts és el marc prescriptiu de
referència per a l'elaboració del segon nivell de
concreció. Ni l'ordre en què són presentats els continguts
ni els aspectes de repetició pressuposen res amb vista al
seu desenvolupament en projectes curriculars de centres o a
la seva aplicació més concreta en programacions de classe,
atès el caràcter obert del currículum, tot tenint present
que els objectius terminals han de ser la font per als
objectius de cada crèdit.
Potser la principal novetat que aporta el contingut de
llengua oral sigui la seva mateixa presència perquè anys
enrere l'oralitat havia estat absent de les aules. Això no
obstant, als darrers anys, s'han introduït pràctiques
innovadores que han trencat aquesta línia i que el disseny
curricular de l'àrea ha incorporat. Entre aquestes, el
treball amb els mitjans de comunicació oral: ràdio i
televisió.
Pel que fa a la llengua escrita, convé destacar la
tipologia textual; es pretén demostrar que la llengua
produeix un conjunt de missatges que, segons la
intencionalitat comunicativa, poden ser classificats en una
tipologia que s'ha revelat prou útil a l'ensenyament:
textos narratius, descriptius, expositius, argumentatius,
injunctius, predictius, conversacionals i retòrics o
literaris. Alhora que es té present aquesta classificació,
convé no perdre de vista la funcionalitat dels textos de la
vida quotidiana, de l'estudi, dels mitjans de comunicació i
literaris o artístics.
Dins la literatura, s'hi podrà trobar tot el conjunt de
coneixements necessaris per abordar un text literari
d'acord amb les possibilitats de la generalitat dels
alumnes. Es tracta de formar lectors amb un bagatge
suficient per entendre les obres, assaborir-les i saber
resumir-ne el contingut i fer-ne un comentari.
Pel que fa al lèxic, és també recomanable de posar en
relació els continguts de procediments amb els de conceptes
(no n'hi ha d'específics en actituds i valors); la consulta
al diccionari i el comentari lèxic d'un text han d'anar
paral·lels al treball conceptual que aclareixi les
relacions entre les paraules.
La gramàtica, a més del valor que té en l'aspecte de
formalització del pensament, ajuda l'expressió oral i
escrita.
L'apartat de llengua i societat ajuda els alumnes a
situar-se en una societat que té la llengua com una de les
institucions socials bàsiques. Per això es proposa que els
alumnes hi treballin els aspectes següents: situació de la
llengua dintre d'una història i uns contactes humans, cosa
que els permetrà descobrir les relacions mútues i les
causes (polítiques, migratòries, culturals, comercials,
etc.) que contribueixen a la formació, l'expansió i la
transformació de les llengües; l'espectre lingüístic de
Catalunya, com també les dades sociolingüístiques bàsiques
de les dues llengües que s'hi usen més; les normes legals
que en regulen la convivència, i les varietats de la
llengua (començant pel propi parlar) i la riquesa que
representa aquesta pluralitat.
Una consideració especial cal dedicar a l'anàlisi dels
fenòmens sociolingüístics que revelen un ús del llenguatge
tenyit de prejudicis sexistes, socials o de classe,
territorials (urbans/ pagesívols), etc. És tasca de l'àrea
de Llengua i literatura, però no únicament d'aquesta àrea,
fer notar aquests aspectes i donar als alumnes els elements
necessaris per tal d'analitzar-los i evitar-los el seu ús
lingüístic, i potenciar les actituds de respecte per totes
les manifestacions humanes del llenguatge, com un valor
estimable, que cal protegir i desenvolupar. És a l'àrea de
Llengua on els alumnes han de prendre consciència que un
idioma no és solament un codi indiferent i intercanviable
per passar informació, sinó un vehicle de pensament, una
exteriorització de la pròpia personalitat i una
manifestació de tradició i de cultura.
És tasca de l'àrea de Llengua i literatura patrocinar una
sèrie de valors i d'actituds íntimament lligats amb
l'entorn lingüístic de l'alumnat. Entre aquestes destaca la
conscienciació dels joves estudiants sobre la importancia
de la llengua no solament per transmetre informació sinó
també per a d'altres funcions múltiples: integració social,
vehicle de pensament, exteriorització de la propia
personalitat, manifestació de tradició i cultura,
classificació, anàlisi i interpretació de l'univers
sensible i mental.
Els objectius terminals es presenten globalitzant aspectes
de procediments i de conceptes -alguns inclouen també
elements de valors i de normes. Com s'ha esmentat
anteriorment, aquests objectius terminals han de ser la
font per als objectius de cada crèdit que inspiren la
programació de l'aula.
Objectius generals
En finalitzar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de:
- 1 Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i
desenvolupar el propi pensament.
- 2 Comprendre discursos orals i escrits adequats a les
necessitats escolars i socials pròpies de l'edat.
- 3 Expressar-se oralment i per escrit amb correcció,
coherència i adequació al tipus de discurs, d'acord amb les
necessitats escolars i socials pròpies de l'edat.
- 4 Utilitzar la normativa gramatical i la reflexió
lingüística per millorar la pròpia expressió i com a
element de referència en l'aprenentatge d'altres llengües.
- 5 Servir-se autònomament de la lectura com a font
d'informació, de lleure i de projecció personal.
- 6 Adonar-se que les produccions literàries
constitueixen diverses interpretacions del món i de
l'individu; afavoreixen el desvetllament de la imaginació i
del bon gust estètic, i són un mitjà d'arrelament i
participació en la cultura pròpia, i de relació amb altres
pobles.
- 7 Identificar i valorar els mitjans de comunicació
social com a grans productors de missatges verbals i
no-verbals, i interpretar-ne críticament el contingut en
relació amb els valors de la cultura pròpia.
- 8 Respectar la diversitat lingüísitica i prendre
consciència de la riquesa que representa aquesta
pluralitat.
Continguts
Procediments
- 1 En relació amb la llengua oral.
1.1 Comprensió i classificació dels missatges orals
següents: singulars (exposició, conferència i discurs) i
plurals (diàleg, conversació, entrevista, debat, col·loqui
i taula rodona).
1.2 Producció de missatges orals dels tipus següents:
descripció, narració, instrucció, explicació i exposició.
1.3 Memorització de textos breus de prosa i recitació
de poemes.
1.4 Dramatització.
1.5 Resum de missatges orals.
- 2 En relació amb la llengua escrita.
2.1 Lectura expressiva de textos en prosa i en vers.
2.2 Comprensió lectora.
2.3 Resum de textos escrits.
2.4 Elaboració d'esquemes.
2.5 Elaboració de complexos comunicatius: auca, mural,
anunci o revista.
2.6 Anàlisi i comentari de textos no-literaris.
2.7 Producció de textos escrits, amb estructura
interna diferenciada de tipologia diversa: descripció,
narració, exposició, explicació, conversació, predicció i
instrucció.
2.8 Tècniques de rescriptura i manipulació de textos
escrits.
2.9 Correcció de textos escrits.
- 3 En relació amb el lèxic.
3.1 Ús del diccionari.
3.2 Recerca de significat.
3.3 Definició de paraules.
3.4 Comentari lèxic i semàntic d'un text.
- 4 En relació amb la literatura.
4.1 El comentari de text literari: poesia i prosa.
4.2 La recensió de la lectura.
4.3 Tècniques de creació literària: imitació,
planificació i producció (espontània i preparada) de textos
amb intenció literària.
- 5 En relació amb la gramàtica.
5.1 Anàlisi gramatical: anàlisi, representació
esquemàtica i manipulació d'unitats.
5.2 Inducció de regles morfològiques i sintàctiques.
5.3 Relació entre puntuació i sintaxi en un text.
- 6 En relació amb llengua i societat.
6.1 Treball amb mapes de dominis lingüístics i amb
gràfics i taules estadístiques sobre fets relacionats amb
la llengua.
6.2 Ús dels mitjans de comunicació social per
treballar aspectes relacionats amb aquest apartat.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
- 1 Llengua oral.
1.1 Llengua i comunicació oral. Elements.
1.2 Classes de missatges orals. Les seves principals
característiques i finalitats.
1.3 Llengua estàndard i registres. Les varietats
dialectals.
1.4 Mitjans de comunicació àudio-visual.
- 2 Llengua escrita.
2.1 La comunicació escrita no literària: elements.
2.2 Les convencions de la llengua escrita: Ortografia.
Puntuació i sintaxi. La distribució del text en l'espai.
Lletra manuscrita i cal·ligrafia. Altres aspectes
tipogràfics dels textos escrits.
2.3 Normativa de la llengua escrita. Institucions que
vetllen per la normativa: Institut d'Estudis Catalans i
Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.
2.4 Mitjans de comunicació escrita.
- 3 Lèxic.
3.1 Reculls lèxics.
3.2 Relacions entre paraules per la forma i pel
significat.
3.3 Interferències lèxiques.
- 4 Literatura.
4.1 El registre literari.
4.2 Els gèneres en què s'agrupen les obres literàries:
característiques bàsiques.
4.3 Els recursos expressius de la literatura.
4.4 El context històrico-cultural.
- 5 Gramàtica.
5.1 Sons i grafies del català i del castellà.
5.2 Unitats bàsiques de la morfologia: lexema i
morfema. Morfologia del nom, de l'adjectiu, dels
determinants i del verb.
5.3 Categories gramaticals.
5.4 Sintagmes: classes. Nucli i complement.
Relacionants.
5.5 L'oració simple: funcions.
5.6 L'oració composta: tipus principals.
5.7 Introducció a l'estudi del discurs.
- 6 Llengua i societat.
6.1 La comunicació humana. Elements i procés.
6.2 Les funcions del llenguatge i el seu paper en la
societat.
6.3 Diversitat lingüística en el món actual.
Principals famílies lingüístiques. Les llengües romàniques.
6.4 Procés de formació, transformació, desplegament o
substitució d'una llengua.
6.5 Llengües d'Espanya i normes legislatives que s'hi
refereixen. Normalització lingüística.
6.6 Varietats socials i geogràfiques del català i del
castellà.
Valors, normes i actituds
- 1 Valoració de la comunicació.
1.1 Participació i iniciativa en activitats orals.
1.2 Atenció a la genuïnitat de l'expressió oral.
1.3 Hàbit de lectura de la premsa escrita.
- 2 Obertura i curiositat intel·lectuals.
2.1 Valoració de la llengua com a instrument del propi
creixement intel·lectual.
2.2 Sensibilització per la literatura.
2.3 Interès per conèixer el funcionament de la llengua
com a sistema.
2.4 Actitud crítica raonada.
- 3 Respecte per la pluralitat cultural i valoració de la
pròpia identitat.
3.1 Valoració de la riquesa que aporta la diversitat
lingüística i respecte pels usuaris dels diversos parlars.
3.2 Atenció a la situació sociolingüística de
Catalunya.
3.3 Sensibilització crítica envers els aspectes de la
llengua que reflecteixen valors i prejudicis (classistes,
racistes, sexistes) per tal d'eliminar-los.
- 4 Valoració de l'aprenentatge i dels elements diversos
que hi incideixen.
4.1 Interès per la lectura i per l'expressió escrita
personal.
4.2 Adequació a les normes convencionals de
l'expressió escrita.
4.3 Adequació del registre lèxic al context.
Objectius terminals
- 1 Analitzar missatges orals formals o espontanis, tot
reconeixent si són singulars (exposició, conferència,
discurs), plurals (diàleg, conversa, entrevista, debat,
col·loqui, taula rodona), com també el registre que els
pertoca, i interpretar-ne els elements no-verbals que els
acompanyen.
- 2 Resumir oralment i per escrit missatges orals
formals, explicitant les informacions i les idees
essencials, i la intenció de l'emissor.
- 3 Expressar opinions raonades a propòsit de les
comunicacions orals en què l'alumne pugui tenir un paper de
receptor: tant si són procedents dels mitjans de
comunicació social (televisió, ràdio, cinema, publicitat)
com de la vida escolar, cultural i social (debat,
col·loqui, discurs, conferència).
- 4 Produir missatges orals, espontàniament o amb
preparació prèvia, amb ordre, coherència i claredat
acceptables en l'expressió lingüística i en el registre
emprat, tot seguint, si escau, pautes facilitades pels
professors.
- 5 Participar en les manifestacions orals que es
produeixin en l'entorn escolar d'acord amb les convencions
socials d'aquesta mena de manifestacions: demanar la
paraula, respectar els altres quan en tinguin l'ús,
centrar-se en el tema, expressar l'opinió personal
raonadament i modificar-la quan escaigui.
- 6 Demostrar interès per les manifestacions orals
d'altri que no estiguin estrictament lligades a la vida
escolar (per exemple, les que apareguin a la televisió,
col·loquis, debats, etc.) i que siguin d'iniciació a la
vida adulta.
- 7 Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol
text en prosa o en vers, apropiat a l'edat, tant si és
literari com de les altres àrees del currículum,
reconeixent fets, opinions i interpretacions, quan
s'escaigui.
- 8 Llegir expressivament textos literaris en prosa o
en vers, o de les altres àrees del currículum, amb veu i
entonació adequades i d'acord amb les regles de l'ortologia
de la llengua respectiva.
- 9 Distingir els principals tipus de textos per la
seva finalitat i marques textuals, identificant-ne les
característiques i els elements bàsics que els defineixen.
- 10 Interpretar els diferents gèneres periodístics de
contingut històrico-informatiu (crònica, notícia,
reportatge), argumental (carta al director, editorial i
article d'opinió) i dialogat (entrevista), de temes
d'interès per als adolescents i d'altres d'interès més
general i d'acostament a la vida adulta.
- 11 Emplenar correctament diferents tipus de textos
formals: impresos, talons, telegrames, enquestes i
contractes.
- 12 Redactar textos necessaris per a la vida d'un
adolescent i d'acostament a la vida adulta: cartes,
instàncies, anuncis, actes i currículum, segons les normes
convencionals (dades d'identificació, marges, espais,
cal·ligrafia i ortografia).
- 13 Confeccionar un relat de fets o accions, a partir
d'imatges o d'un guió previ, tot seguint alguna mena
d'ordenació que pugui ser reconeguda per d'altri, d'acord
amb les normes ortogràfiques i de puntuació, espais i
marges.
- 14 Produir textos descriptius, expositius i
instruccionals relacionats amb les àrees del currículum,
d'acord amb l'estructura textual, tot complint les normes
ortogràfiques i de puntuació.
- 15 Resumir textos de tipologia diversa relacionats
amb les àrees del currículum.
- 16 Manejar amb soltesa instruments informàtics d'ajut
a la redacció i a la impressió de treballs escrits, com ara
processadors de textos, verificadors i correctors
ortogràfics, diccionaris de sinònims i programes
d'autoedició.
- 17 Valorar els recursos que proporciona la tecnologia
de la informació per reestructurar els treballs escrits i
facilitar la precisió i la presentació de les idees.
- 18 Manejar diferents tipus de diccionaris: generals,
enciclopèdies i de traducció, tot reconeixent, quan
escaigui, les parts d'un article i interpretant-ne les
abreviatures.
- 19 Utilitzar el concepte d'índex i les eines de
tecnologia de la informació per a la cerca i recuperació
d'informació continguda en bases de dades, enciclopèdies i
diccionaris electrònics.
- 20 Distingir el significat general d'un mot, el
sentit figurat i el significat contextual.
- 21 Descriure les principals formes que regulen la
formació de paraules: derivació i composició.
- 22 Identificar els sufixos, prefixos i infixos
procedents del llatí i del grec que apareixen en mots de la
vida quotidiana i en mots propis de les altres àrees del
currículum.
- 23 Usar els diversos significats de mots polisèmics
corrents, tenint en compte el context.
- 24 Utilitzar mots o construccions de significats
semblants segons el context.
- 25 Interpretar locucions, modismes i frases fetes
d'ús corrent, fent-les servir en els missatges orals i
escrits propis, quan s'escaigui.
- 26 Reconèixer el registre de llengua d'un text a
partir del lèxic emprat.
- 27 Manifestar interès per la literatura com a mitjà
per interpretar la realitat.
- 28 Demostrar interès per la literatura pròpia i per
les altres, especialment les que són a la base del nostre
món cultural (grega, llatina, jueva, àrab i europea en
general).
- 29 Valorar, d'acord amb la sensibilitat pròpia, les
aportacions de la lectura literària, tot demostrant criteri
personal i un cert grau d'autonomia.
- 30 Reconèixer els recursos i les convencions del
registre literari tot adonant-se dels elements que el
diferencien dels altres registres.
- 31 Reconèixer textos de diversos gèneres literaris,
tot fent referència a les principals característiques que
permeten classificar-los.
- 32 Distingir els principals períodes de la literatura
catalana i la castellana, atenent a la relació amb el
context històrico-social, gèneres literaris i alguns autors
significatius per tal de situar les lectures dins el marc
de referència adequat.
- 33 Comentar textos poètics i en prosa, atenent als
aspectes formals i de contingut, a l'autor i a l'època, i
d'acord amb la sensibilitat personal, expressada mitjançant
una opinió raonada.
- 34 Sintetitzar, seguint un guió previ, oralment o per
escrit (recensió) informacions pertinents sobre una obra
llegida, pel que fa a l'autor i a l'època de producció,
procedents de fonts diverses - explicacions dels
professors, consulta bibliogràfica, etc.-, de manera que es
contextualitzi i s'expressi l'opinió pròpia raonada.
- 35 Identificar els elements textuals: parts del text,
elements introductoris, elements relacionants i altres
elements rellevants.
- 36 Segmentar conjunts en unitats aïllant les parts
d'un text, d'un paràgraf, d'una oració o d'una paraula.
- 37 Reconèixer diferents tipus d'oració segons
l'estructura i el significat, tot relacionant l'entonació
amb la puntuació i els canvis que aquestes poden produir.
- 38 Representar esquemàticament l'anàlisi d'una oració
simple.
- 39 Demostar les diferències, des del punt de vista
morfològic, de les diverses categories gramaticals
mitjançant l'anàlisi.
- 40 Utilitzar les possibilitats de formar oracions per
juxtaposició i coordinació.
- 41 Reconèixer el significat i la funció gramatical
d'una frase subordinada per expressar millor el pensament.
- 42 Aplicar als escrits personals les normes
gramaticals apreses de tal manera que aquests tinguin una
correcció acceptable.
- 43 Demostrar interès per conèixer el funcionament de
la llengua com a sistema.
- 44 Reconèixer la diversitat lingüística del món
actual, tot fent referència a l'extensió d'ús d'algunes
llengües, amb especial atenció al català i al castellà.
- 45 Valorar la importància de la llengua pròpia i el
món cultural que li dóna suport i s'hi reflecteix.
- 46 Valorar la necessitat i el fet de comunicar-se en
altres llengües.
- 47 Descriure els aspectes més elementals de la
situació sociolingüística i legal de les llengües
d'Espanya.
- 48 Apreciar les normes que regulen la relació
democràtica entre parlants de les diverses llengües de
l'Estat, tot manifestant actituds de respecte cap a les
llengües i els seus parlants i fent ús dels drets
lingüístics.
- 49 Demostrar coneixement dels aspectes bàsics de la
història social de la llengüa catalana i la castellana, les
seves semblances i les seves diferències.
- 50 Reconèixer els aspectes bàsics de la varietat
estàndard utilitzada pels mitjans de comunicació i de les
varietats dialectals per tal d'assegurar la comprensió de
missatges entre parlants de la mateixa llengua.
Àrea de Llengües estrangeres
L'aprenentatge de les llengües estrangeres obeeix a una
necessitat social d'intercanvi i de comunicació entre els
pobles. Aquesta és una primera raó que justifica la
presència de les llengües estrangeres en el currículum de
l'escolaritat obligatòria.
Però a aquesta raó social se n'hi afegeixen altres
d'educatives; sobretot, l'aprenentatge de les llengües
estrangeres contribueix al desenvolupament personal de
l'alumne en els aspectes psicològic, afectiu, intel·lectual
i social. Però, de manera molt específica, fomenta
l'acceptació de la diferència i l'apreciació de la
diversitat lingüística i cultural, desenvolupa l'actitud de
respecte envers el dret dels pobles i dels individus a la
seva identitat i és un instrument privilegiat per a la
reflexió sobre el llenguatge.
En coherència amb aquestes finalitats educatives, cal
precisar les opcions que defineixen l'aprenentatge d'una
llengua. Atès que una llengua es considera fonamentalment
com un mitjà de comunicació, aprendre un idioma serà
adquirir una competència comunicativa, és a dir, adquirir
l'aptitud de realitzar adequadament una competència
lingüística dins una situació determinada i en funció d'una
discursivitat pròpia, alhora que permetrà de sensibilitzar
els alumnes sobre els diferents aspectes de la comunicació
humana. D'altra banda, qualsevol llengua és també el mitjà
d'expressió d'unes determinades comunitats, de manera que
aquest aprenentatge inclou una sensibilització envers el
vessant cultural que és inherent a l'idioma.
L'ensenyament d'un idioma estranger té també la
particularitat de ser objectiu i mitjà de l'aprenentatge,
la qual cosa repercuteix en la relació de l'alumne amb la
seva pròpia llengua. L'aprenentatge de l'idioma estranger
implica accedir a un nou sistema fonològic, a unes
estructures lingüístiques, a unes correspondències
oral-escrit, a uns àmbits lèxico-semàntics, a una
organització argumentativa i, finalment, a una cultura
vehiculada per aquesta llengua.
Des d'una perspectiva constructivista, l'activitat
mental constructiva de l'alumne és el factor decisiu en la
realització dels aprenentatges escolars. Quan l'alumne
inicia un aprenentatge, ho fa a partir de les seves idees i
representacions prèvies. Així, l'actitud espontània de
l'alumne que aprèn una llengua estrangera és enfocada com
un procés creatiu mitjançant el qual va atribuint nous
símbols a significats que ja coneix. Al principi es tracta,
pel que fa a la comprensió, de reelaborar els missatges de
la llengua estrangera en forma de missatges en llengua
materna, i, pel que fa a l'expressió, d'establir
equivalències representatives entre els nous símbols,
parlats i escrits, i les seves contrapartides ja
significatives de la llengua materna.
L'alumne és el centre del procés d'aprenentatge,
assistit pel professor com a referent lingüístic a l'abast;
es pot definir l'actuació del professor com una intervenció
pedagògica que té com a finalitat guiar i facilitar aquest
procés de construcció creativa. Les activitats que el
professor proposi hauran de permetre la intervenció activa
de l'alumne, de manera que els nous aprenentatges tinguin
com a base el que l'alumne ja té, sobre les preguntes que
es fa i les hipòtesis que avança, i potenciïn en l'alumne
una autèntica activitat reflexiva, de presa de decisions i
de recerca. Això implica defugir actituds homogeneïtzadores
i tenir en compte la diversitat dels alumnes. Per tant
convindrà, per una banda, diversificar les activitats, els
suports i el tipus d'ajuda pedagògica; per l'altra,
proposar tasques amb diferents graus d'aprofundiment i de
complexitat, afavorir propostes i estratègies
d'aprenentatge diverses, respectant sempre els principis
que afavoreixen un aprenentatge significatiu.
Els objectius terminals han estat dissenyats partint de la
consideració que la competència comunicativa mínima per a
aquesta etapa és la que permet intervenir de manera
senzilla però activa en intercanvis orals i escrits, i
comprendre documents orals i escrits de poca complexitat.
Coherentment amb la idea que aprendre una llengua és
desenvolupar una competència comunicativa, es considera
convenient determinar un tipus i grau d'aprenentatge que
integri alhora els diferents continguts, ja que els
conceptes i les actituds es manifestaran per mitjà de les
diferents habilitats que recullen els procediments.
Així mateix, i tenint en compte els alumnes d'aquesta
etapa, els objectius terminals pretenen definir una
competència més alta pel que fa a la comprensió respecte de
l'expressió.
Objectius generals
En acabar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de:
- 1 Valorar l'aprenentatge i ús de la llengua
estrangera com un mitjà de desenvolupament personal.
- 2 Demostrar una progressiva autonomia en el treball
individual i un control gradual del propi procés
d'aprenentatge.
- 3 Compartir activitats comunicatives i de
desenvolupament de la llengua i col·laborar-hi.
- 4 Utilitzar la llengua estrangera de manera efectiva
com a vehicle de comunicació general, demostrant que ha
adquirit les habilitats bàsiques receptives i productives,
tant del llenguatge oral com de l'escrit.
- 5 Mostrar una certa consciència i comprensió de
l'organització interna de la llengua estrangera: de
l'existència de diferents varietats (dialectes, registres,
etc.) i d'alguns aspectes formals (lèxics, semàntics,
gramaticals, fonològics).
- 6 Desenvolupar estratègies comunicatives pròpies en
àrees de comunicació bàsica.
- 7 Demostrar que ha adquirit un conjunt d'estratègies
lingüístiques com a base per a futurs aprenentatges.
- 8 Utilitzar la llengua estrangera com a mitjà de
comunicació amb una actitud creativa i gaudir de l'ús de la
llengua.
- 9 Mostrar una actitud crítica, i alhora de respecte,
envers les opinions i els punts de vista dels altres, la
informació rebuda i les activitats i tasques de classe
(pròpies i d'altri).
- 10 Reconèixer la importància que té el coneixement de
la llengua estrangera com a mitjà per a una millor
comprensió de la llengua i cultura pròpies, i com a
llenguatge de comunicació i entesa internacional en un món
multicultural.
Continguts
Procediments
- 1 Pràctica de la llengua.
1.1 Comprensió oral.
a) Habilitats d'aprenentatge: percepció auditiva,
discriminació dels elements fònics significatius i
desestructuració de l'enunciat.
b) Estratègies pròpies de l'aprenent estranger:
utilització del context i dels elements coneguts.
c) Tipus de comprensió: global, essencial, selectiva i
exhaustiva.
1.2 Comprensió escrita.
a) Habilitats d'aprenentatge: oralització de l'escrit,
reconeixement dels aspectes icònics del text i
reconeixement de l'organització del text.
b) Estratègies pròpies de l'aprenent estranger:
utilització del context i dels elements coneguts.
c) Tipus de comprensió: global, essencial, selectiva i
interpretativa.
1.3 Expressió oral.
a) Habilitats d'aprenentatge: audició, discriminació i
repetició de models significatius; reformulació i
combinació de les adquisicions noves amb les anteriors;
producció "en situació" d'enunciats senzills, estratègies
pròpies de l'aprenent estranger.
b) Tipus de producció oral: preguntes-respostes amb el
professor i els companys; producció dirigida amb pautes o
suports; exposicions preparades, expressió personal.
1.4 Expressió escrita.
a) Habilitats d'aprenentatge: establiment de
correspondències oral-escrit i organització bàsica del text
escrit (redacció de forma ordenada i estructurada,
puntuació i articulació en paràgrafs, pronoms i
connectors).
b) Tipus de producció: reproducció de models escrits
amb variants, manipulació i resum de textos, producció
dirigida amb pautes.
- 2 Reflexió sobre la llengua estrangera, la comunicació i
l'aprenentatge.
2.1 Reflexió sobre la comunicació: raonament referit
als principals aspectes de les situacions de comunicació.
2.2 Reflexió sobre la llengua: pràctica de
l'autocorrecció, inferència de mecanismes bàsics del
funcionament de la llengua, descripcions comparatives
puntuals entre llengües.
2.3 Reflexió sobre l'aprenentatge: apropiació de la
terminologia necessària per a l'aprenentatge, distinció
entre els diferents tipus d'errors i la seva importància,
comprensió del paper de l'error en l'aprenentatge i
autoavaluació com a aprenent en les diferents habilitats.
- 3 Tècniques de treball.
3.1 Utilització de fonts impreses (diccionaris,
índexs, enciclopèdies, llibres de consulta, premsa) i
d'altres fonts (orals, àudio-visuals, informàtiques i
telemàtiques).
3.2 Estratègies per a l'adquisició de vocabulari.
3.3 Elaboració i utilització del propi material de
treball: apunts, fitxes, quadres.
3.4 Participació activa en la dinàmica de la classe:
aportació de documents a classe, exposicions i participació
en l'avaluació de grup.
3.5 Autoorganització del treball individual i de grup.
3.6 Distribució dels recursos per a les diferents
activitats.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
- 1 Aspectes pragmàtics: principals funcions
comunicatives.
1.1 Establir i mantenir relacions socials; fòrmules de
la vida social.
1.2 Demanar i donar informacions.
1.3 Parlar d'un mateix.
1.4 Descriure les coses, l'entorn, la gent, les
situacions.
1.5 Narrar i transmetre.
1.6 Demanar i expressar opinions i argumentar (mostrar
acord-desacord, obligar, permetre, acceptar, rebutjar).
1.7 Expressar i esbrinar actituds emocionals
(grat-desgrat, satisfacció-insatisfacció, interès,
intenció).
1.8 Expressar actituds morals (disculpar-se, perdonar,
lamentar, agraïr, demanar).
1.9 Disposar d'alguns recursos per prendre la paraula
i mantenir una conversa.
1.10 Aprendre en la llengua estrangera a expressar-se
dins de l'aula i a parlar de la llengua.
- 2 Aspectes semàntico-formals de la llengua.
2.1 Fonologia i fonètica: aspectes prosòdics
fonamentals; sistema fonològic de la llengua.
2.2 Gramàtica: morfologia i sintaxi fonamentals;
gramàtica textual (alguns connectors bàsics).
2.3 Lèxic: camps semàntics bàsics; els mots i les
expressions que derivin dels interessos dels alumnes; els
mots transparents i pròxims; expressions idiomàtiques més
freqüents (frases fetes).
2.4 Ortografia: els grafemes regulars i la seva
relació amb els fonemes corresponents; l'ortografia
gramatical i arbitrària corrent.
- 3 Llengua i cultura.
3.1 Registres: el registre estàndard escrit i oral.
3.2 Elements de la vida quotidiana: propis dels joves
de la mateixa edat; articulats amb punts bàsics de
referència relatius a les tradicions, fets històrics i
geogràfics i les institucions dels països que parlen la
llengua objecte d'aprenentatge.
3.3 Productes del patrimoni artístic i literari dels
països que parlen la llengua objecte d'aprenentatge.
3.4 Aspectes culturals que puguin tenir una vinculació
especial amb la comunitat catalana en els àmbits de les
relacions entre les cultures representades per les dues
llengües, la catalana i l'estrangera; influències mútues a
nivell de tradicions, fets històrics i manifestacions
artístiques.
- 4 Tipologia de situacions i de documents de treball.
4.1 Situacions comunicatives pròpies de la classe i de
l'aprenentatge; intercanvis, converses i exposicions breus;
situacions reals i imaginàries.
4.2 Textos i documents, orals i escrits, amb suports
diversificats: pedagògics i autèntics; dels mitjans de
comunicació social, de la literatura moderna i de caire
pràctic; amb funcions textuals diverses; amb funcions
poètiques i lúdiques; cançons tradicionals i modernes.
Valors, normes i actituds
- 1 Valoració de la comunicació interpersonal.
1.1 Actitud de desinhibició enfront de la interacció
comunicativa.
1.2 Actitud receptiva en les situacions de
comunicació.
1.3 Interès per comunicar-se i expressar-se (oralment
i per escrit) amb persones que parlen la llengua
estrangera.
1.4 Interès per expressar-se amb exactitud.
- 2 Respecte per la pluralitat cultural i valoració de la
pròpia identitat.
2.1 Curiositat envers altres realitats.
2.2 Interès per conèixer altres maneres de pensar i
viure.
2.3 Acceptació de l'alteritat i la diferència.
2.4 Interès per adquirir una perspectiva més àmplia de
la cultura pròpia per referència a altres.
- 3 Obertura i curiositat intel·lectuals.
3.1 Valoració de l'increment de perspectiva cultural.
3.2 Interès per la producció de nous models
lingüístics i de noves possibilitats expressives.
- 4 Valoració de l'aprenentatge d'una llengua estrangera i
dels elements diversos que hi incideixen.
4.1 Consciència del propi aprenentatge.
4.2 Actitud positiva per adquirir autonomia en
l'aprenentatge.
4.3 Cooperació i responsabilitat en el treball de
grup.
Objectius terminals
- 1 Tenir una actitud favorable envers la matèria i
escoltar de manera activa i receptiva.
- 2 Entendre la llengua emprada com a llengua vehicular
a classe.
- 3 Copsar el sentit de les entonacions bàsiques i les
unitats significatives de la llengua.
- 4 Copsar el missatge essencial d'intercanvis i
converses referits a la vida quotidiana, en el registre
estàndard de la llengua, amb unes condicions
d'audiciófavorables i amb el suport d'elements no-verbals
(imatges, gestos) que facinentenedora la situació.
- 5 Interpretar correctament instruccions i
explicacions relatives a la vida de cada dia, en la llengua
oral.
- 6 Extreure informacions concretes de textos
d'informació pràctica i reaccionar de manera apropiada.
- 7 Comprendre les idees principals d'exposicions i
relats senzills de temàtica adequada als alumnes.
- 8 Comprendre les idees principals i secundàries de
textos accessibles als alumnes tant per la temàtica com pel
tipus de text, trets de mitjans de comunicació social no
especialitzats i de la premsa juvenil.
- 9 Utilitzar el context, lingüístic i no lingüístic,
com a mitjà per a augmentar la comprensió.
- 10 Superar la inhibició per comunicar en la llengua
estrangera.
- 11 Valorar la diversitat de les formes de comunicació
humana.
- 12 Prendre la paraula i participar en intercanvis
propis de la classe acceptant les regles i els acords
establerts en el grup.
- 13 Fer ús d'estratègies comunicatives elementals.
- 14 Participar en intercanvis i converses pròpies de
situacions reals: viatges, trobades amb gent que parli la
llengua estrangera, etc.
- 15 Formular opinions, apreciacions i argumentacions
personals o reproduir-les d'altri, de manera senzilla, tant
de forma oral com escrita.
- 16 Comunicar necessitats i sentiments bàsics
(acord-desacord, oposició, dubte, preocupació, alegria,
etc).
- 17 Realitzar col·lectivament petits treballs al
voltant d'un tema presentant per diferents mitjans orals i
escrits i de forma organitzada, la informació recollida,
deduint i aportant conclusions.
- 18 Establir les correspondències regulars bàsiques
entre la llengua oral i l'escrita.
- 19 Dominar l'estructura bàsica de la frase i
construir petits textos, organitzant les idees i la
informació de forma coherent i entenedora.
- 20 Emprar el vocabulari i les estructures adequats
per a un tema determinat i en una situació comunicativa
concreta.
- 21 Redactar breus escrits en situacions versemblants:
correspondència privada, qüestionaris o formularis.
- 22 Produir textos creatius simples, a partir de
pautes, amb correcció acceptable.
- 23 Distingir les diverses situacions de comunicació
oral i escrita i la funció principal dels textos més
corrents, mostrant sensibilitat pels aspectes formals i
estètics.
- 24 Comprendre i produïr descripcions i relats
narratius simples, tant orals com escrits.
- 25 Identificar i interpretar actituds i estats d'ànim
elementals expressats en missatges tant orals com escrits.
- 26 Identificar les característiques principals de la
llengua (per contrast amb altres llengües, quan
s'escaigui).
- 27 Ampliar la competència comunicativa mitjançant la
integració de tots els elements adquirits, experimentant
amb la llengua i desenvolupant la pròpia creativitat.
- 28 Fer ús de capacitats intel·lectuals bàsiques, com
ara l'anàlisi, la predicció i la conceptualització
mitjançant la lectura i l'audició de textos.
- 29 Reconèixer el significat i l'ús de les convencions
socials.
- 30 Respectar les opinions dels companys i els
professors.
- 31 Demostrar una actitud oberta, curiositat i interès
per comunicar-se en la llengua estrangera.
- 32 Valorar la creativitat i la imaginació mostrades
en activitats en la llengua estrangera.
- 33 Mostrar una actitud crítica envers la informació,
les opinions, les hipòtesis, els models i els estereotips
i, conseqüentment, una independència en la formulació de
les opinions pròpies.
- 34 Acceptar la diferència i tenir una actitud
d'interès i respecte pels altres pobles i cultures.
- 35 Organitzar el propi treball amb eficàcia i
utilitzar el material d'aprenentatge bàsic (material propi
i de classe, diccionaris, enciclopèdies, índexs, catàlegs,
gramàtiques, etc.) de manera adequada i com a font habitual
d'informació.
- 36 Assolir una certa habilitat d'avaluar el propi
procés d'aprenentatge de la llengua, els objectius assolits
i les necessitats.
- 37 Adaptar-se al treball en grup de manera que
l'aprenentatge de la llengua representi compartir i
col·laborar amb els companys i prendre part activa en la
planificació i en la responsabilitat col·lectiva de les
activitats d'aprenentatge.
- 38 Apreciar el valor del coneixement de la llengua
estrangera per als estudis i els treballs futurs.
Àrea de Ciències de la naturalesa
L'àrea de les Ciències de la naturalesa o ciències
experimentals comprèn la major part dels coneixements que
es relacionen amb l'entorn natural, tecnològic i social, i
que convé que siguin adquirits per l'alumnat en finalitzar
l'etapa d'ensenyament obligatori.
S'adopta un plantejament de ciència integrada: l'àrea
aplega les diverses disciplines tradicionals (ciències
naturals i ciències físico-químiques) amb la intenció que
els seus continguts no siguin compartimentats.
El disseny curricular d'aquesta àrea pren com a punt de
partida el coneixement del medi natural de l'etapa
d'ensenyament primari i pretén proporcionar una visió
general científica del món. El seu desenvolupamentha de
fomentar el plaer d'observar, conèixer i descobrir, ha de
permetre d'entendre alguns fenòmens físics que s'esdevenen
en l'entorn; ha d' acostar a la comprensió de la dinàmica
científico-tecnològica de la societat i ha de procurar el
creixement intel·lectual en una manera de fer científica.
Els continguts de fets, conceptes i sistemes
conceptuals segueixen els cànons tradicionals del saber
científic per facilitar-ne el seguiment. L'eix vertebrador
és l'estudi de la matèria i de l'energia en els éssers
vivents i en els materials inerts, tot relacionant
l'aplicació d'aquests conceptes a aspectes tecnològics, a
l'ús social i a l'atenció de la salut.
En els continguts de procediments l'observació
(abstracció de la realitat), la realització d'experiències
(verificació d'hipòtesis) i l'exteriorització de les idees
són punts característics de l'àrea.
Al llarg del disseny curricular es proposen uns valors
encaminats a la formació cultural i laboral. És propi
d'aquesta àrea el foment de les actituds de respecte a la
natura, de prudència en l'ús de recursos naturals i la
promoció de sistemes de vida, individuals i col·lectius,
saludables. També és propi d'aquesta àrea promoure el
raonament, l'exactitud i la precisió.
A cada moment de l'aprenentatge, els alumnes realitzen
el procés d'elaboració de nous conceptes, el
perfeccionament de certs procediments i la reflexió sobre
alguns valors, i, en conjunt, assoleixen un estat cultural
relacionat amb la ciència. L'exteriorització d'aquest
estat, oralment, per escrit o simbòlicament, és important
per facilitar la comunicació amb els altres individus de la
comunitat.
Els objectius terminals responen a la concepció de
ciència per a una etapa obligatòria i comprensiva. Es
mostren força especificats a fi de concretar el tipus i el
grau d'aprenentatge.
Objectius generals
En finalitzar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de:
- 1 Emprar els coneixements científics per comprendre a
grans trets l'evolució científico-tecnològica de la nostra
societat i per donar suport a les opinions envers aspectes
que afecten l'organització social, com ara l'aprofitament i
l'ús de diverses fonts d'energia; l'ús adequat i la
conservació de matèries primeres, el reciclatge de
materials, la solució a problemes mèdico-sanitaris, la
invenció i ús d'aparells i nous materials que facilitin la
vida de les persones.
- 2 Valorar actituds científiques com la curiositat,
l'objectivitat, l'observació i els processos en la
investigació científica per tal d'obrir-se receptivament a
l'entorn i per distingir la superstició de la ciència pel
fet d'adonar-se que és aquesta la que pot explicar els
fenòmens.
- 3 Respectar les formes de vida i el medi ambient,
considerats com un patrimoni comú.
- 4 Observar, analitzar i classificar objectes,
organismes, fenòmens i processos relacionats amb l'entorn
físic.
- 5 Utilitzar de forma correcta l'instrumental
científic necessari per fer observacions i experimentacions
adequades a la seva edat, tant en el treball de camp com en
el laboratori, iniciar-se en el procés d'experimentació
científica mitjançant l'elaboració i la realització de
dissenys experimentals senzills, i expressar correctament
les observacions realitzades i les mesures preses en forma
d'esquemes, de quadre de dades, de taules, de gràfics i
d'altres sistemes.
- 6 Demostrar que ha adquirit el coneixement de la
terminologia científica i la simbologia bàsica necessària
per comprendre textos científics adequats a la seva edat i
per descriure o explicar els coneixements o les opinions
sobre temes relacionats amb la ciència.
- 7 Reconèixer que l'univers està constituït per
diferents tipus d'unitats discretes de matèria (àtoms i
molècules, cèl·lules, organismes, astres) i saber-les
classificar i relacionar entre elles.
- 8 Reconèixer canvis que constantment es produeixen en
l'entorn i, més en general, a l'univers; algunes de les
seves causes; la possibilitat que siguin cíclics o puntuals
i si són observables o s'han d'inferir a partir de dades.
- 9 Entendre i conèixer la gran diversitat d'organismes
vius i les estretes interdependències entre ells i el medi
físic.
- 10 Conèixer el cos humà i comprendre'n el
funcionament per tal d'utilitzar aquests coneixements per
tenir cura de la salut, tot adquirint aquells hàbits
d'higiene, alimentació i profilaxi que seran útils al llarg
de la vida.
Continguts
Procediments
- 1 Obtenció de la informació.
1.1 Observació amb criteris científics d'objectes,
fenòmens naturals i processos experimentals.
1.2 Observació d'imatges fixes, models, maquetes i
ginys.
1.3 Utilització de mitjans tecnològics (àudio-visuals,
informàtics i telemàtics), de documentació impresa i de
fonts de transmissió oral de temàtica científica.
- 2 Realització d'experiències.
2.1 Ús, neteja i conservació d'utillatge de laboratori
i d'instruments de mesura bàsics.
2.2 Ús de tècniques per a la recol·lecció, conservació
i anàlisi de mostres.
2.3 Identificació i classificació de mostres per al
treball científic.
2.4 Realització d'experiments científics i d'algun
disseny experimental.
2.5 Ús de mitjans automàtics per al registre de dades
experimentals.
- 3 Tractament, interpretació i expressió de la
informació.
3.1 Utilització de tècniques per copsar i posar en
relleu la informació.
3.2 Interpretació de la informació recollida.
3.3 Tractament de dades numèriques en càlculs i
gràfics.
3.4 Expressió oral, escrita i visual de qüestions
científiques emprant terminologia adequada.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
- 1 Matèria i materials.
1.1 Naturalesa discontínua de la matèria: àtoms i
molècules.
1.2 Estats físics de la matèria.
1.3 Mescles.
1.4 Transformacions químiques de les substàncies.
1.5 Materials d'ús quotidià.
- 2 L'energia.
2.1 Formes d'energia
2.2 Transformació i conservació de l'energia.
2.3 Fonts naturals de l'energia i utilització.
- 3 El moviment i les forces.
3.1 El moviment dels cossos.
3.2 Les forces com a causa de les deformacions i de la
modificació del moviment.
- 4 Els organismes.
4.1 Organització cel·lular.
4.2 Els vegetals (inclosos els fongs) i els animals.
4.3 Els organismes i l'entorn.
4.4 L'ésser humà: el cos humà i la salut.
4.5 La perpetuació de l'espècie i l'evolució.
- 5 La Terra.
5.1 La Terra com a planeta.
5.2 L'atmosfera i la hidrosfera.
5.3 Estructura i dinàmica de la litosfera.
Valors, normes i actituds
- 1 Respecte pel patrimoni natural.
1.1 Presa de consciència de la limitació dels recursos
naturals.
1.2 Respecte als éssers vius.
1.3 Defensa del medi ambient davant la contaminació i el
seu deteriorament.
- 2 Respecte per un mateix i pels altres.
2.1 Valoració dels hàbits que propicien el manteniment de
la salut i rebuig dels factors que atempten contra la salut
individual i col·lectiva.
2.2 Valoració del respecte en la comunicació de les idees
i la tolerància envers les diferències entre les persones.
- 3 Sistematització del treball en les ciències
experimentals.
3.1 Valoració de l'ordre, la neteja i l'endreça en
relació amb el treball.
3.2 Tendència a la meticulositat i exactitud en la
realització d'experiències i en l'ús de l'utillatge propi
de l'àrea.
3.3 Valoració de l'enriquiment personal i col·lectiu que
representa el treball en grup.
- 4 Valoració de l'esperit científic i de la importància
de la ciència en la tecnologia.
4.1 Reconeixement de la importància del mètode científic.
4.2 Interès a conèixer les respostes científiques a
problemes plantejats pels éssers humans en diverses
èpoques.
4.3 Disposició a l'observació i a la interpretació de
fenòmens que s'esdevenen en el nostre entorn.
4.4 Valoració de la importància de l'avenç
científico-tecnològic en la millora de la qualitat de vida.
Objectius terminals
- 1 Explicar, en una primera aproximació, el model
corpuscular de la matèria, tot assenyalant-ne el caràcter
discret i la presència de càrregues elèctriques, i
destacar-hi que la matèria té una constitució universal
tant en els materials inerts com en els éssers vius, com
també les característiques bàsiques que els diferencien.
- 2 Descriure les modificacions del moviment de les
partícules d'un sistema, d'acord amb el model corpuscular
de la matèria, en relació amb el bescanvi de calor amb
l'entorn en diverses situacions; explicar com varia la
temperatura d'un sistema quan, en escalfar-lo, passa de
fase sòlida a líquida i després a gas, i descriure, així,
les propietats dels tres estats físics de la matèria,
prenent com a exemple l'aigua.
-3 Elegir un mètode apropiat per a la separació de les
fases d'un sistema heterogeni o per separar els components
d'una mescla amb la finalitat de dur-lo a terme i de
relacionar-lo amb les seves aplicacions industrials i
domèstiques.
- 4 Preparar solucions de solut sòlid i dissolvent
líquid, donada una composició determinada expressada en
unitats de massa per volum o en percentatges, i comparar
solucions de diferent composició quantitativa expressades
en les mateixes unitats.
- 5 Distingir els següents conceptes físico-químics:
massa i densitat, substàncies pures i mescles, elements i
compostos, i canvis físics i químics, i analitzar en
aquests darrers la conservació de la massa i la
transferència d'energia.
- 6 Interpretar canvis químics senzills en els quals
participa l'oxigen (oxidació de metalls, combustió,
respiració) i en els que es provoquen per aplicació de
solucions àcides sobre algunes matèries comprovant-ne la
reducció d'activitat en ser neutralitzades per bases.
- 7 Identificar substàncies mitjançant reaccions
químiques senzilles i comentar la utilització d'alguns
mètodes analítics en l'alimentació, material d'origen
geològic i en altres situacions conegudes; formular els
òxids, halurs, sulfurs i hidrocarburs que facilitaran la
comprensió d'altres continguts.
- 8 Descriure l'origen, les propietats més rellevants i
l'ús de metalls, materials de construcció, combustibles,
plàstics i fibres naturals i sintètiques més comunes, i
aplicar alguns d'aquests coneixements per fer la descripció
d'un procés industrial senzill d'obtenció d'un d'aquests
materials.
- 9 Analitzar les propietats físico-químiques més
rellevants de l'aigua i de l'aire, tot destacant-ne la
importància d'aquestes en els organismes i en alguns
processos quotidians.
- 10 Assenyalar que tota transmissió d'energia a un
sistema hi provoca un canvi i distingir diferents formes i
manifestacions de l'energia: energies potencial
gravitatòria, cinètica, tèrmica, nuclear, química,
lluminosa i sonora, i identificar-ne transformacions
energètiques en situacions simples, com en un circuit
elèctric, en una combustió, en un escalfament per fricció,
en un aparell d'ús quotidià i en el cas més complex d'una
central elèctrica.
- 11 Analitzar el principi de conservació de l'energia
en casos concrets i senzills, i l'aprofitament de l'energia
en màquines i dispositius, tot destacant-ne la idea de
rendiment.
- 12 Relacionar els conceptes de corrent elèctric
continu amb els de diferència de potencial, resistència i
intensitat en un circuit elèctric senzill muntat a l'aula i
esquematitzar-lo tot emprant la simbologia adequada.
- 13 Interpretar fenòmens senzills i fàcilment
observables que s'expliquen per la interacció elèctrica i
la interacció magnètica, i així mateix per algunes
propietats de la llum i del so fàcilment identificables.
- 14 Descriure els conceptes de moviment, velocitat i
acceleració aplicats a moviments rectilinis, i assenyalar
la importància d'utilitzar un sistema de referència en
l'estudi del moviment.
- 15 Determinar el període i la velocitat lineal d'un
mòbil que descriu un moviment circular uniforme, com la
Terra, en una aproximació del seu moviment de translació a
un moviment circular.
- 16 Interpretar les forces com a resultat de la
interacció entre cossos i identificar diversos tipus de
forces que actuen en situacions quotidianes, l'efecte que
provoquen i les aplicacions tecnològiques que se'n deriven,
i explicar les interaccions entre cossos, causades per les
seves masses i càrregues, d'acord amb les lleis de la
gravitació universal i de Coulomb.
- 17 Associar la noció intuïtiva del pes d'un cos a una
força que depèn de la seva massa i de l'acceleració de la
gravetat a la qual està sotmès i que, per tant, varia
segons el planeta de referència, i aplicar les lleis de
Newton a situacions senzilles de la vida quotidiana.
- 18 Utilitzar correctament les unitats de les
magnituds emprant sobretot el sistema internacional i també
altres unitats d'ús quotidià.
- 19 Enunciar els trets fonamentals de la teoria
cel·lular i esquematitzar les parts de la cèl·lula
eucariota i el balanç matèria-energia a les mitocòndries i
els cloroplasts.
- 20 Explicar la composició i funció dels cromosomes i
la conservació del seu nombre a l'individu i a l'espècie i
els mecanismes que regeixen l'herència en l'ésser humà, i
associar Mendel als primers estudis científics sobre
genètica.
- 21 Relacionar la distribució de la vegetació amb el
clima i el sòl: exemplificar algunes adaptacions
rellevants en l'estudi d'una zona determinada i identificar
algunes espècies ornamentals o silvestres de les nostres
contrades.
- 22 Diferenciar els trets fonamentals de la morfologia
externa dels grans grups de vegetals: algues, fongs,
molses, falgueres, gimnospermes i angiospermes i els seus
grans hàbitats, i agrupar les plantes superiors segons la
seva longevitat, i també distingir el diferent aspecte que
presenten segons les estacions de l'any.
- 23 Distingir la nutrició autòtrofa, exemplificant-la
en una planta superior, de les diverses formes de nutrició
heteròtrofa i explicar la importància de la fotosíntesi a
l'ecosistema, com també explicar les fases essencials del
cicle biològic d'un vegetal superior i enumerar d'altres
formes de reproducció en el món vegetal.
- 24 Estudiar mitjançant la tècnica de dissecció
l'estructura de vegetals, d'animals existents en el comerç
i d'alguns dels seus òrgans, i analitzar l'aparició de
teixits en els éssers vius pluricel·lulars i la necessitat
d'organització en òrgans, aparells i sistemes en els més
complexos.
- 25 Diferenciar els principals grups d'invertebrats i
de vertebrats a partir dels trets fonamentals de la
morfologia externa i d'alguns aspectes molt significatius
de l'organització interna i els seus grans hàbitats, i
identificar algunes de les espècies més habituals a les
nostres contrades.
- 26 Relacionar la funció dels aparells implicats en la
nutrició d'un animal i les seves cèl·lules i explicar els
aspectes principals de les funcions de nutrició en
l'espècie humana basant-se en els òrgans, aparells i
sistemes que les duen a terme, i alguna de les malalties
més freqüents que s'hi relacionen, com també la seva
profilaxi.
- 27 Enumerar les funcions del sistema nerviós i
explicar els trets fonamentals del seu funcionament a
l'espècie humana basant-se en els òrgans, aparells i
sistemes que s'hi relacionen, alguna de les malalties més
freqüents que l'afecten i la seva profilaxi.
- 28 Exemplificar els mecanismes de reproducció sexual
i asexual en animals concrets i analitzar les principals
característiques anatòmiques, fisiològiques i psicològiques
sexuals de la dona i de l'home i les bases d'alguns mètodes
de control de la reproducció.
- 29 Valorar i conèixer els hàbits saludables tant
individuals com col·lectius en relació amb l'alimentació,
l'esport, els factors que alteren l'equilibri del sistema
nerviós i la necessitat de prendre mesures adequades per no
consumir drogues i evitar el contagi de malalties, en
especial les de transmissió sexual més freqüents.
- 30 Analitzar, en un ecosistema aquàtic o terrestre
representatiu de l'entorn proper, els seus components, els
principals tipus d'interrelació entre ells, les cadenes
tròfiques més rellevants i el flux de matèria i energia que
s'hi estableix, i també possibles successions ecològiques
causades per la modificació, real o teòrica, de diferents
variables de l'ecosistema.
- 31 Avaluar l'efectivitat, els costos ambientals, la
disponibilitat i la limitació de recursos de les fonts
d'energia emprades habitualment i de les fonts d'energia
alternatives, i analitzar l'impacte de l'espècie humana
sobre el sòl, l'atmosfera, la hidrosfera, la vegetació i
els animals, i també les seves repercussions ecològiques
per tal de prendre actituds de defensa de l'entorn,
especialment en contra de la contaminació.
- 32 Explicar les idees bàsiques sobre la teoria de la
selecció natural de Darwin, establir-ne un paral·lelisme
amb la selecció artificial emprada pels humans en ramaderia
i agricultura, i comentar algunes adaptacions concretes
d'éssers vius al medi i algunes de les principals
estratègies evolutives seguides per aquests per a la
conquesta del medi aeri.
- 33 Representar esquemàticament el sistema solar per
tal d'explicar alguns fenòmens relacionats amb el moviment
de la terra i de la lluna, com ara les estacions de l'any,
les fases de la lluna i els eclipsis i analitzar a grans
trets la constitució del planeta Terra: l'atmosfera, la
hidrosfera, la litosfera i la seva relació amb
l'astenosfera.
- 34 Relacionar la pressió atmosfèrica amb el temps
meteorològic i analitzar els factors més importants que
determinen el clima tot exemplificant-lo en el clima local;
descriure les formes de presentar-se l'aigua a la
superfície terrestre, les funcions generals de la
hidrosfera i les fases del cicle hidrològic, i situar en un
mapa comarcal les aigües superficials i subterrànies com
també el seu abastament per a usos industrials i agrícoles
per tal d'adonar-se de la limitació de l'aigua com a recurs
per a l'espècie humana.
- 35 Explicar com l'escorça terrestre es troba sotmesa
a canvis continus, d'origen intern i extern, la majoria
cíclics, a partir dels quals es configura el relleu;
reconèixer a la naturalesa indicadors que palesin aquests
processos; situar en un mapa els aspectes essencials del
relleu català i adonar-se de la importància d'aquest per a
l'assentament de la població, agricultura, indústries i
construcció d'obres públiques.
- 36 Identificar macroscòpicament alguns minerals
d'interès econòmic, comentar els trets macroscòpics
fonamentals dels tres grans grups de roques, tot
identificant-ne algunes de les més representatives de cada
grup, explicar la importància dels recursos geològics per a
l'home i prendre consciència de les limitacions dels
recursos geològics.
- 37 Interpretar el cicle de les roques com el resultat
de la dinàmica de la terra i explicar els trets fonamentals
de la teoria tectònica de plaques i la relació d'aquestes
amb la distribució de volcans i terratrèmols a la Terra.
- 38 Adonar-se que qualsevol sistema (físico-químic,
biològic, geològic o ecològic) tendeix a l'equilibri i que
una modificació de les condicions del sistema provoca un
desequilibri per tendir, de nou, a l'equilibri;
comprovar-ho en el cas del bescanvi calorífic entre cossos
que es troben en contacte i a diferent temperatura.
- 39 Observar mostres, éssers vius i fenòmens a ull nu
i amb instruments senzills, i fer-ne una descripció o
dibuix acurat tot seleccionant-ne els trets significatius.
- 40 Seleccionar les tècniques més elementals per a la
recol·lecció discreta, etiquetatge i conservació de mostres
del medi natural (mostres d'éssers vius o relacionades amb
aquests, de minerals, roques i sòls) atenint-se a les
normes prèviament establertes i saber actuar amb tot
respecte envers l'entorn per tal d'evitar-ne maltractaments
i espoliacions.
- 41 Observar analíticament informació científica en
forma d'imatges fixes, com ara dibuixos, fotografies,
esquemes, diagrames o mapes topogràfics, mapes
meteorològics senzills, models i maquetes tant reals com en
suport informàtic.
- 42 Extreure les idees bàsiques de textos científics
senzills, de vídeos científics i de simulacions
interactives per ordinador.
- 43 Recollir ordenadament la informació de caire
científic transmesa pel professor o per altres fonts orals,
buscar informació bibliogràfica a l'abast i manejar-la
adequadament.
- 44 Identificar el problema que es planteja en una
experiència, seguir el guió de treball i entendre el
fonament científic d'aquesta, inclosa la possible
necessitat d'emprar proves en blanc o de control;
seleccionar els instruments de mesura i els aparells i
estris adequats a l'objectiu previst.
- 45 Utilitzar, anomenar i netejar adequadament el
material i els instruments de mesura d'ús més freqüent en
el treball de laboratori o de camp i adoptar les normes de
seguretat necessàries per a la manipulació de materials,
estris i equipaments.
- 46 Realitzar experiències senzilles que palesin
fenòmens físics, químics, biològics i geològics; observar,
si és avinent, l'efecte de la modificació de variables que
hi intervenen i, si cal, construir muntatges senzills
emprant el material de laboratori adequat.
- 47 Confeccionar una pauta de treball experimental per
a la resolució d'un problema o comprovació d'una hipòtesi
amb la posterior realització i discussió de l'experiment
dissenyat, amb la finalitat de simular la metodologia
científica i d'identificar-la i valorar-la com a mètode
emprat en la recerca.
- 48 Enregistrar, de forma ordenada i precisa,
manualment i informàtica, en taules de doble entrada i
llistes ordenades, les dades representatives obtingudes en
una observació directa o en les experiències, i també
dibuixar, realitzar diagrames, esquematitzar, fer
descripcions orals i escrites d'objectes, éssers, fenòmens
o processos senzills, recollint les característiques més

rellevants de l'objecte d'observació.
- 49 Usar instrumentació automàtica per al registre de
dades experimentals.
- 50 Interpretar i elaborar representacions gràfiques
d'una variable, manualment i utilitzant un full de càlcul,
mitjançant diagrames de barres, histogrames, diagrames de
sectors, gràfiques cartesianes o altres tipus de gràfics.
- 51 Resoldre problemes numèrics senzills relacionats
amb alguns continguts, amb la posterior discussió sobre la
coherència del resultat.
- 52 Participar en debats, realitzar exposicions
verbals, escrites o visuals, resumir oralment i per escrit
el contingut d'una explicació oral o escrita senzilla,
sempre emprant el lèxic propi de les Ciències experimentals
i tenint present la correcció en l'expressió.
- 53 Seleccionar criteris de classificació d'utilitat
pràctica i comparar-los amb els criteris reconeguts per la
comunitat científica, i manejar claus dicotòmiques simples
per classificar minerals, roques i éssers vius.
- 54 Interrogar-se davant fenòmens i fets per buscar-ne
l'explicació científica i rebutjar-ne explicacions
supersticioses o mítiques.
- 55 Reflexionar sobre l'actitud quotidiana personal
envers problemes com ara la generació de deixalles, el mal
ús de l'energia i de l'aigua, la contaminació i la
limitació dels recursos naturals, des de la perspectiva de
voler trobar vies alternatives que puguin comportar canvis
d'actituds.
- 56 Manifestar-se respectuós i tolerant en la
comunicació amb les idees i amb les persones, i posar
l'esperit de cooperació per davant del de competició en la
realització de treballs en grup, per tal d'extreure'n
resultats reeixits.
- 57 Valorar les solucions històriques donades per la
ciència a problemes plantejats pels humans i les solucions
tecnològiques que milloren la nostra qualitat de vida.
- 58 Treballar amb ordre, pulcritud, netedat, exactitud
i precisió en les diferents tasques pròpies de
l'aprenentatge de les ciències especialment les de caire
experimental.
Àrea de Ciències socials
El propòsit fonamental de l'àrea de Ciències socials és
el de fer conèixer els principals problemes del món actual,
analitzar els fenòmens que es donen en el territori com a
resultat de la interacció dels agents humans i naturals,
comprendre el funcionament bàsic de les societats humanes
en el present i en el passat, i copsar, en un nivell
adequat, la causalitat múltiple dels fenòmens socials.
Els objectius generals de l'etapa proposen, entre
altres, l'assoliment per part de l'alumne de les capacitats
d'analitzar els mecanismes i els valors de les societats;
d'obtenir el coneixement dels drets i els deures en els
àmbits socials més immediats; de valorar la repercussió de
les activitats humanes en el medi; de conèixer i apreciar
el patrimoni cultural -tot considerant la diversitat
lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels
individus a la seva identitat-, i de conèixer la cultura de
la tradició històrica pròpia.
Els objectius generals de l'àrea de Ciències socials
recullen també la història com a font d'arrelament nacional
i la perspectiva de comprensió del present i de l'entorn
físic com a resultat de l'actuació dels grups humans al
llarg dels temps.
És reconegut que les Ciències socials integren
disciplines d'objecte semblant però d'òptiques i mètodes
diferents: Geografia, Història, Sociologia, Antropologia,
Economia i Politicologia. El disseny curricular s'ha
orientat perquè els aspectes essencials d'aquestes
disciplines es puguin presentar com a àrea social
integrada.
Els continguts de geografia consisteixen fonamentalment
en l'estudi de les interaccions de l'acció de les persones
i el medi, la interpretació de l'organització territorial
de les societats humanes, les relacions que s'hi
estableixen i els conflictes que s'hi presenten.
Les Ciències socials han de possibilitar la comprensió
de la cultura del present a la llum del passat,
desenvolupar determinades competències procedimentals per
tal d'inserir-se en el context social contemporani i donar
un sentit d'identitat als alumnes a partir del coneixement
dels seus orígens i dels de la seva comunitat.
Quant a les seqüències històriques, es deixa un ampli
marge per emfasitzar aquelles que es creguin més
convenients, si bé es determina una seqüència específica
d'història de Catalunya, atès que es concep el medi català
com a nacional.
Les Ciències socials van adreçades a uns individus que
són els joves ciutadans d'una nació (Catalunya), emmarcada
en un estat (Espanya), en una identitat genèrica
(cristiano-occidental) dins d'un món on s'articulen altres
cosmovisions i identitats.
Catalunya és el medi nacional d'aquests futurs ciutadans
adults; per tant, les característiques plurals i diverses
de la nació catalana, com també la seva història, vertebren
i són presents necessàriament en la configuració dels
continguts de l'àrea com una expressió de la identitat
pròpia.
Des d'aquesta identitat, caldrà analitzar l'entorn,
entès com els espais més propers i físicament perceptibles
d'una manera directa, i també com l'ampli conjunt
d'informació percebuda pels mitjans de comunicació i
l'espectre de valors que se'n deriva.
El contingut de l'àrea ha d'estar en funció i al servei
de la formació i maduració d'individus crítics, tot
potenciant-ne capacitats, coneixements, habilitats i
actituds que els siguin útils a la vida quotidiana i a la
vida professional.
Es fomenta la igualtat, s'introdueixen qüestions
relacionades amb el civisme, la tolerància, l'educació per
a la pau i, en general, amb l'educació per a la vida
democràtica. D'una manera particular hi són presents
aspectes relacionats amb l'equilibri precari del medi i la
necessitat de la construcció d'una consciència col·lectiva
per a la seva conservació des de l'actitud personal de
cadascú fins a la formació d'opinió col·lectiva.
Objectius generals
En finalitzar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de:
- 1 Interpretar i representar un espai determinat
emprant diferents tècniques i fer una lectura correcta de
diferents espais representats mitjançant diversos tipus de
registre (mapes, plànols, croquis, fotografies).
- 2 Entendre i utilitzar diferents categories
temporals: orientació (passat, present i futur), mesura
(unitats temporals, temps i cronologia històrica),
posicions relatives (successió, simultaneïtat) i durades
(esdeveniments, períodes conjunturals, períodes
estructurals).
- 3 Localitzar, classificar, interpretar i criticar
documents o fonts orals d'informació directes i indirectes
aplicant-los a l'estudi d'una determinada temàtica o a la
resolució de problemes referits a l'àrea.
- 4 Explorar reculls d'informació estructurada (arxius,
bases de dades, taules estadístiques) que puguin ser
objecte d'accés i interrogació per mitjans informàtics.
- 5 Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferents tipus
de registre (gràfics, estadístiques, quadres, fitxes,
àudios), les dades obtingudes mitjançant diferents fonts
d'informació.
- 6 Identificar algunes de les causes i conseqüències
que poden derivar-se d'una situació, acció o fet històric.
- 7 Entendre que l'estructura i la dinàmica de les
nacions, les societats i els territoris són el resultat de
processos històrics en què incideixen múltiples factors.
- 8 Entendre punts de vista, formes de vida, codis
morals diferents als comuns de l'àrea cultural occidental,
tot relativitzant les diferències i valorant les
aportacions d'altres àrees culturals, i, igualment, de
situar-se en el punt de vista de persones d'altres temps o
llocs.
- 9 Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de
l'àrea, emprant-lo amb precisió i rigor.
- 10 Establir models o conclusions generals senzills a
partir de l'anàlisi de diferents fets o situacions
particulars i valorar positivament la correcció i el
respecte en tots els àmbits de relació entre persones i
institucions.
- 11 Opinar, en el nivell adequat a la seva situació,
sobre qualsevol fenomen actual o històric, relacionat amb
les societats i els espais que ocupen, argumentant les
raons, opinions i punts de vista propis.
- 12 Inserir-se activament, participativament,
democràticament i críticament, tot emprant l'anàlisi i el
coneixement del territori i la història de la nació
catalana, en la cultura, la societat civil, les
institucions democràtiques i la realitat nacional catalana,
i, tot partint d'aquesta inserció i aquest criteri,
projectar la seva actuació a àmbits més amplis, on la
cregui necessària i possible.
- 13 Respectar i defensar, en la mesura de les seves
possibilitats, el patrimoni cultural, històrica-artístic i
mèdio-ambiental.
- 14 Valorar positivament la correcció i el respecte en
tots els àmbits de relació entre persones i institucions.
- 15 Relacionar i interrelacionar diferents
coneixements adquirits, informacions i expectatives
diverses en la interpretació de situacions, fets o
esdeveniments socials actuals o històrics.
Continguts
Procediments
- 1 Interpretació i representació de l'espai.
1.1 Aplicació de tècniques d'orientació espacial
(situació i orientació a l'espai).
1.2 Confecció, lectura i interpretació de plànols i
mapes de distintes característiques i escales.
1.3 Identificació i causalitat dels distints tipus de
projeccions.
1.4 Anàlisi, elaboració i lectura de la representació
del relleu.
1.5 Lectura i anàlisi del paisatge.
- 2 Anàlisi, interpretació i representació del temps.
2.1 Identificació de categories temporals (ritmes,
successió, simultaneïtat, continuïtat-canvi, durada).
2.2 Ús de la cronologia i codis per mesurar el temps
històric. Representació gràfica del temps històric.
2.3 Identificació de relacions de causa-efecte i de
causalitat històrica.
2.4 Ús de fonts, documents i testimonis històrics de
caràcter primari i secundari.
2.5 Adquisició i ús del vocabulari històric.
- 3 Obtenció i anàlisi de la informació.
3.1 Pràctica de l'observació directa i indirecta.
3.2 Elaboració i interpretació d'enquestes,
entrevistes, qüestionaris i fonts orals d'informació.
3.3 Accés per mitjans informàtics i telemàtics a fonts
d'informació estructurada.
3.4 Elaboració, lectura i interpretació
d'estadístiques i gràfiques.
3.5 Interpretació de documents escrits.
- 4 Comprensió i aplicació de la informació.
4.1 Participació activa en debats i elaboració de
judicis fonamentats.
4.2 Elaboració de treballs monogràfics.
4.3 Confecció de gràfics, murals i exposicions orals.
4.4 Elaboració de síntesis a partir dels diferents
tipus d'informació.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
- 1 Humanitat i medi físic.
1.1 Representació de l'espai.
1.2 Descoberta i exploració de la Terra. Situació de
la Terra en el sistema solar.
1.3 Els components del medi físic.
1.4 Relleu, climatologia i hidrologia de la Terra.
1.5 El paisatge com a resultat de complexos naturals i
humans. Unitats paisatgístiques de Catalunya i Espanya.
1.6 Les intervencions humanes i els canvis
mediambientals.
1.7 Vivència, experiència i percepció del territori i
de la societat.
1.8 Elements que integren un territori i una societat.
1.9 Heterogeneïtat i diversitat de territoris i
societats en el planeta.
- 2 Ocupació del territori: demografia, hàbitat i
urbanisme.
2.1 Distribució de les persones en el territori.
2.2 Moviments de població.
2.3 Formes d'ocupació del territori rural i urbà.
2.4 Grans àrees urbanes del món actual.
2.5 Evolució de les ciutats al llarg del temps.
2.6 Massificació i marginació social urbana i
problemes que se'n deriven.
- 3 Transformació i explotació del territori: activitats
econòmiques i progrés tècnico-científic.
3.1 Les activitats primàries a l'actualitat. Obtenció
i producció d'aliments.
3.2 Evolució de l'agricultura al llarg del temps.
3.3 Energies pre-industrials i problemes de l'energia
en el món d'avui.
3.4 Incidència del progrés tècnico-científic en la
història de les societats. La ciència i la tècnica en el
món d'avui.
3.5 Els espais industrials a l'actualitat.
3.6 Producció i consum de béns: artesania,
manufactura, indústria.
3.7 Organització econòmica i món del treball.
3.8 Circuits d'intercanvi i mecanismes econòmics
quotidians a l'actualitat. Els mitjans de comunicació de
masses.
3.9 Serveis i intercanvis comercials al llarg del
temps.
- 4 L'organització dels homes i del territori: política i
societat.
4.1 La institucionalització del poder de l'estat.
4.2 L'autoritat i la seva legitimació. La sobirania.
4.3 Estats i nacions: conflictes externs i interns en
el món d'avui.
4.4 Evolució de les estructures socials i polítiques
al llarg del temps.
4.5 Principals fases de l'evolució històrica de les
estructures socials i polítiques a Catalunya. Dels orígens
nacionals al franquisme.
4.6 Poder polític i conflictivitat al llarg del temps.
- 5 La culturalització del territori: manifestacions
artístiques i culturals.
5.1 Cultura i societat.
5.2 L'art com a comunicació i reflex de l'imaginari
d'una societat.
5.3 Tendències i manifestacions artístiques de
diferents civilitzacions històriques.
5.4 Creences, religions i valors morals a les
societats del planeta.
Valors, normes i actituds
- 1 Valoració de les pautes de conducta per a la
convivència i l'estudi.
1.1 Actitud de tolerància i antidogmatisme.
1.2 Actitud crítica.
1.3 Actitud participativa, responsable i de
col·laboració.
- 2 Interès per sistematitzar el treball propi.
2.1 Actitud favorable per l'ordre, el rigor i la
sistematització del treball.
2.2 Preocupació per la correcta presentació i execució
del treball.
- 3 Valoració positiva de la convivència cívica i social.
3.1 Acceptació dels drets i deures com a ciutadans.
3.2 Actitud de participació en les institucions
cíviques i democràtiques.
3.3 Defensa dels drets, les llibertats i el patrimoni
de la comunitat.
- 4 Respecte, solidaritat i cooperació.
4.1 Actitud solidaridària i de cooperació.
4.2 Respecte del medi ambient.
4.3 Respecte del patrimoni del present i del passat.
- 5 Relativisme.
5.1 Relativització de la pròpia cultura i
civilització.
5.2 Valoració de les cultures forànies i les dels
temps passats.
5.3 Valoració dels dilemes morals del nostre temps
Objectius terminals
- 1 Manejar diferents tipus de representacions de
l'espai terrestre tot establint comparacions i identificar
damunt del globus terraqüi o mapamundi la situació de
diferents continents, mars i països, i les diferents línies
i punts convencionals.
- 2 Utilitzar, per orientar-se, els mapes i els punts
cardinals com a referència tot manejant, confeccionant i
interpretant diferents tipus de plànols i mapes de gran i
petita escala i correlacionant les informacions de dos o
més mapes temàtics.
- 3 Descriure a partir de l'observació de la realitat,
de fotografies, mapes o textos les principals
característiques del relleu, les aigües i la climatologia
de la terra, com també les principals unitats
paisatgístiques de Catalunya i d'arreu, tot localitzant-ho
espacialment i distingint diferents tipus de paisatge
segons la intensitat i el tipus d'intervenció antròpica a
què hagin estat sotmesos.
- 4 Descriure els canvis mediambientals que poden
comportar diferents tipus d'intervencions o activitats
humanes, tot analitzant les respostes, els reajustaments i
la localització d'activitats humanes en funció de les
condicions mediambientals tot explicant els principals
problemes del medi en el territori català en relació amb
les condicions ecològiques d'altres països.
- 5 Comportar-se respectuosament amb el medi ambient
natural, rural o urbà.
- 6 Localitzar espacialment Catalunya en el context
territorial espanyol i europeu, i també la seva divisió
territorial, entesa com a relació interactiva entre home i
territori, tot situant els territoris propers a Catalunya
per raons de llengua, símbols o episodis històrics comuns i
descrivint les diferents aportacions culturals que han
configurat la personalitat d'aquests territoris (Països
Catalans).
- 7 Situar les grans àrees de cultura i civilització
del planeta, localitzant diferents nacions, nacionalitats i
regions que componen el mosaic mundial.
- 8 Explicar una societat no europea, tot adoptant una
actitud de respecte i interès per la manera d'actuar
d'altres cosmovisions i cultures diferents a la nostra, i
relativitzar els grans conceptes culturals de l'àrea de
civilització occidental.
- 9 Descriure els mecanismes que condicionen el
creixement o decreixement de la població, identificant les
variables demogràfiques del món d'avui,
interrelacionant-les amb indicadors sòcio-econòmics i
analitzant l'actual règim demogràfic de Catalunya dins el
règim demogràfic modern.
- 10 Identificar les fases, tot explicant-ne les
causes, de les principals migracions interiors i exteriors
de la història moderna i contemporània, analitzant les
causes i la problemàtica de les onades migratòries a
Catalunya.
- 11 Explicar l'estructura urbana d'una ciutat de
Catalunya tot veient la seva àrea d'influència i
relacionant-la amb indicadors econòmics, comunicacionals i
històrics.
- 12 Situar les grans àrees urbanes del món
diferenciant la problemàtica actual i de futur de les zones
dels països desenvolupats i en vies de desenvolupament.
- 13 Explicitar els elements que configuren les
conurbacions actuals, industrials o de serveis i la seva
problemàtica, fent referència a alguna megalòpolis de
Catalunya i d'Espanya.
- 14 Descriure les principals característiques de les
ciutats catalanes a l'antiguitat, edat mitjana, edat
moderna i edat contemporània, tot caracteritzant les formes
de vida que s'hi donaven i representant gràficament els
períodes històrics.
- 15 Explicar les característiques de l'agricultura als
països desenvolupats i en vies de desenvolupament, tot
indicant els diferents tipus d'agricultura que s'hi
desenrotllen i les dependències que s'estableixen entre
ells, com també les causes de la fam i la desnutrició.
- 16 Descriure les principals característiques de
l'agricultura a la Catalunya actual, com també les
d'Espanya i les relacions d'ambdues amb la CEE i altres
mercats mundials.
- 17 Analitzar els trets principals de l'evolució de
l'agricultura en diferents civilitzacions i diferents
períodes històrics, des de la Revolució Neolítica fins a
començaments del segle XX, tot situant-los en un fris
cronològic i identificant-ne els diferents ritmes
d'evolució.
- 18 Identificar les diferents formes d'energia
emprades en el món d'avui en diferents àmbits espacials,
les diferències entre estats respecte a la producció i el
consum, els desequilibris i les tensions que generen, la
problemàtica dels recursos energètics i les perspectives
d'energies en el futur.
- 19 Analitzar la situació actual de desenvolupament
tècnic i científic i les repercussions econòmico-socials
que se'n deriven, tot ressaltant la situació de dependència
del nostre país respecte de l'exterior.
- 20 Identificar les grans etapes de la humanitat
respecte del desenvolupament tècnic i científic i les seves
repercussions en la vida quotidiana i en l'economia de la
societat.
- 21 Localitzar les grans àrees industrials del món i
les zones industrials de Catalunya, tot definint alguns
dels indicadors determinants de la qualificació
d'industrial per a un país actual i situant el conjunt de
la indústria catalana i espanyola respecte de la CEE i el
món.
- 22 Analitzar les relacions entre països desenvolupats
i en vies de desenvolupament en el tema industrial,
especialment pel que fa referència a fonts energètiques i
primeres matèries.
- 23 Explicar, tot situant-ho en el temps i en l'espai,
les característiques principals de l'artesania, la
manufactura i la indústria en les grans etapes històriques,
fent especial referència al procés de la revolució
industrial a Catalunya i a les seves repercussions en la
vida social i econòmica.
-24 Definir els trets fonamentals de l'organització
econòmica capitalista i les institucions bàsiques de
l'economia de mercat, com també els conceptes econòmics
d'ús comú en la vida quotidiana.
- 25 Identificar les principals vies de comunicació i
fluxos d'intercanvis actuals en el món, com també de
Catalunya i d'Espanya, definint el paper d'aquests com a
elements bàsics dels intercanvis econòmics i com a
condicionants de desequilibris territorials.
- 26 Emprar la premsa i els mitjans de comunicació en
general per obtenir informació sobre diferents temes, i
analitzar-la críticament i valorar la importància dels
mitjans de comunicació com a transmissors i definidors de
canvis en les relacions humanes i en la vida privada.
- 27 Situar en el temps i en l'espai els principals
eixos, vies de comunicació i fluxos d'intercanvi mundials
en diferents períodes històrics tot interpretant la
informació de dos o més mapes temàtics, comparant-los entre
si i traient-ne conclusions.
- 28 Distingir diferents tipus d'estats del món segons
les característiques dels seus règims polítics, com també
les grans àrees geoeconòmiques i el paper de les grans
potències.
- 29 Explicar els principis i les institucions bàsiques
dels règims democràtics; la participació política dels
ciutadans, la funció dels partits polítics, les
constitucions, tot identificant la seva presència a la
Constitució espanyola i a l'Estatut d'autonomia de
Catalunya.
- 30 Respectar els principis democràtics i acceptar el
pluralisme polític i cultural, valorant-lo com una
aportació al patrimoni col·lectiu de la humanitat.
- 31 Analitzar algun focus de tensió social, nacional,
política o militar a escala mundial, com també la crisi del
sistema de blocs i el procés d'unitat europea, tot tractant
d'establir les implicacions que comporten per al nostre
país; explicar les iniciatives actuals que s'han fet a
favor de la concòrdia, el progrés, la pau i la justícia.
- 32 Respectar els drets humans fonamentals tot
solidaritzant-se amb els col·lectius, els països o els
grups socials víctimes de desigualtats, explotació o
injustícia, i valorar negativament la discriminació per
motius de sexe, raça, ideologia o nacionalitat.
- 33 Elaborar informes o participar en debats sobre
temes polèmics de l'actualitat local, nacional o
internacional, utilitzant amb rigor i amb esperit crític la
informació dels mitjans de comunicació i manifestant, amb
les opinions, actituds de tolerància, respecte cap als
altres i acceptació de les opinions contràries.
- 34 Definir la situació geoestratègica de les grans i
mitjanes potències respecte de les grans fonts d'energia i
localització de primeres matèries, explicitant la
dependència del països del tercer món.
- 35 Explicar situacions o fets històrics en els quals
es posi en evidència que els ritmes de la història no són
proporcionals ni en totes les facetes ni en totes les
societats.
- 36 Identificar les principals causes que motiven una
situació històrica o conflicte actual, interrelacionant-les
i deduint-ne les conseqüències.
- 37 Manejar les divisions convencionals que
s'utilitzen per dividir la història i identificar-hi les
principals societats i períodes històrics de Catalunya, tot
interrelacionant els trets bàsics d'ordre econòmic, social,
polític i cultural que els caracteritzen a fi de prendre
consciència de la realitat nacional catalana i del seu
patrimoni mediambiental, cultural, lingüístic i
històrico-artístic.
- 38 Descriure les principals formes d'organització
social i política de l'antiguitat clàssica i de l'edat
mitjana a la zona mediterrània i eurooccidental,
referenciant Catalunya en el context general.
- 39 Analitzar el reforçament dels estats a l'edat
moderna, com també el desenvolupament de les monarquies
europees fins a les revolucions burgeses, tot descrivint el
procés d'integració de la Corona d'Aragó a la Monarquia
dels Àustries i a la dels Borbons.
- 40 Descriure els trets fonamentals de la revolució
burgesa i industrial i la liquidació de l'antic règim,
distingint les característiques bàsiques de l'estat burgès
i fent referència a les grans transformacions que ha
experimentat Catalunya en els dos segles darrers.
- 41 Analitzar els grans canvis i conflictes mundials
del segle XX, situant-los geogràficament i explicant
aquells que tinguin especial rellevància per entendre la
complexitat del món d'avui.
- 42 Identificar els problemes socials i polítics més
importants de Catalunya i Espanya des de la Segona
República fins a l'actualitat.
- 43 Identificar la diversitat de manifestacions
culturals en el món d'avui a fi de constatar que hi ha
societats diverses i diferents, situar espacialment la gran
diversitat ètnica, lingüística, nacional i religiosa que hi
ha al planeta, tot distingint els fonaments, el simbolisme
i els mites de la cultura occidental.
- 44 Descriure els principals símbols i trets culturals
de Catalunya, tot identificant els paisatges i les
referències patrimonials més importants de la seva
història.
- 45 Analitzar algun dels problemes de la humanitat
d'avui provocats pel racisme i les ideologies excloents o
contràries a l'entesa de les persones i dels pobles.
- 46 Explicar les tendències i manifestacions
artístiques d'alguna època històrica com a reflex de
l'imaginari individual i l'expressió col·lectiva, tot
relacionant l'imaginari d'una societat (en el temps i
l'espai) amb les opcions i actituds dels seus membres i
analitzar a partir d'algun fet històric les decisions
importants d'algun personatge, grup o societat, tractant
d'interrelacionar el màxim nombre de variables que han
incidit en la situació i proposant altres accions
alternatives que s'hi haurien pogut esdevenir.
- 47 Descriure algunes tendències i manifestacions
artístiques de l'actualitat com a reflex de l'imaginari i
l'expressió de les societats d'avui.
- 48 Crear, mantenir i interrogar bases de dades
senzilles amb suport informàtic per tal de constituir
reculls d'informació organitzada.
- 49 Obtenir, tot analitzant-la i classificant-la,
informació rellevant a partir de diverses fonts
d'observació directa (treball de camp, enquestes,
entrevistes, visites), d'observació indirecta (pel·lícules,
vídeos, gravats, imatges, obres d'art) i de diferent tipus
(documents escrits, gràfics, mapes, estadístiques, bases de
dades), distingint les dades i opinions que proporcionen al
voltant d'un tema.
- 50 Confeccionar diferents tipus de gràfics, taules i
quadres estadístics per emmagatzemar, classificar i
disposar de fàcil accés o lectura de les informacions
recollides.
- 51 Realitzar treballs de síntesi sobre algun fet
important de l'actualitat o del passat a partir
d'informació diversa, tot tenint interès per presentar-los
amb rigor i netedad, i d'acord amb la normativa
pre-establerta i comunicant-los per escrit, oralment o
mitjançant altres registres.
- 52 Identificar elements dels models ètics de vida i
comportament humà en diferents preses de posició a propòsit
de dilemes morals que es plantegen en el món actual.
Àrea d'Educació física
En el conjunt dels objectius generals de l'etapa, s'hi
troba el de conèixer els aspectes bàsics del funcionament
del cos, les conseqüències dels actes i les decisions
personals per a la salut i els beneficis que suposa
l'adquisició d'hàbits d'exercici físic. Un altre objectiu
proposa la formació d'una imatge ajustada d'un mateix, de
les pròpies característiques i possibilitats. I un tercer
objectiu pretén aconseguir la relació amb altres persones i
la participació en activitats de grup.
Per a la consecució d'aquests objectius des de l'àrea
d'Educació física s'articula un seguit d'accions
pedagògiques centrades en la motricitat individual (viscuda
i percebuda) i la participació activa en el grup; d'aquesta
manera, l'alumne és capaç d'interpretar i interioritzar el
seu context, ja que no solament realitza actes motors
pre-establerts, sinó també conductes autònomes tot
desenvolupant les capacitats de reflexió, d'anàlisi i
síntesi, i de presa de decisions.
Aquesta àrea ha de donar la possibilitat de conèixer i
experimentar un ventall ampli d'activitats físiques que
proporcionaran un domini del cos i donaran recursos per a
l'ocupació del lleure. Mitjançant la pràctica quotidiana
de l'activitat física i esportiva s'obtindran beneficis de
salut i qualitat de vida. Amb la pràctica d'aquestes
activitats, els adolescents tindran consciència de les
seves possibilitats i dels canvis que suposa
l'adolescència, i, adquiriran un major coneixement i domini
del seu cos, fent-se responsables d'ell. D'altra banda,
amb la reflexió i la crítica raonada del fenòmen cultural
de l'activitat física i esportiva, es potenciaran actituds
de respecte i equilibri, i s'ajudarà els alumnes a millorar
el desenvolupament personal, l'autoestima i
l'autoacceptació.
Els continguts de l'àrea d'Educació física són una
continuació i un aprofundiment dels continguts treballats a
l'etapa d'educació primària. L'acció i la conducta motriu
en constitueixen l'eix bàsic, ja que el coneixement
corporal pren significat quan hi ha una acció vivenciada,
utilitzant les capacitats lúdiques, expressives i
comunicatives que té el cos.
Si en l'etapa anterior predominaven els aspectes
perceptius, en l'etapa d'ensenyament secundari obligatori
es prioritzen els continguts de decisió i d'execució. El
desenvolupament motor es contextualitza en els diversos
continguts amb l'objectiu d'ampliar les habilitats
adquirides i adaptar-les a situacions motrius més
complexes, alhora que s'estableix una relació social des de
la cooperació i el treball en equip.
Pel que fa al desenvolupament de les qualitats físiques
iniciades amb anterioritat, és en el moment de
l'adolescència quan pren més importància, ja que comprèn
l'aspecte quantitatiu del moviment.
L'esport, en el seu vessant educatiu, no pot ser selectiu
en funció de l'habilitat requerida ni per les diferències
sexuals ni físiques, sinó que ha de realitzar-se a fi de
millorar les capacitats motrius, a més de suposar un repte
personal per a l'alumne.
Des del disseny curricular de l'àrea d'Educació física
es vol contribuir que l'alumne assoleixi cotes d'autonomia
i pautes d'autoregulació. Així, els objectius terminals
tendeixen tots a desenvolupar en l'alumne aquestes
capacitats de manera autònoma, per poder-les exercir tant
durant el procés d'escolarització com quan aquest s'hagi
acabat. Aquesta autonomia contribuirà a adquirir un
equilibri corporal adequat per a qualsevol activitat
professional posterior.
Des de la perspectiva de la formació de l'alumne,
l'Educació física contribueix a la millora de la seva
qualitat de vida i afavoreix l'educació en la presa de
decisions.
Objectius generals
En finalitzar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de:
- 1 Conèixer i utilitzar les habilitats i destreses
motrius en situacions reals de pràctica i en diferents
activitats físiques i esportives.
- 2 Reconèixer les adaptacions dels diferents aparells
i sistemes del cos humà en l'exercici físic, i augmentar
l'eficiència motriu desenvolupant les qualitats físiques.
- 3 Dominar i estructurar el propi cos tot emprant
formes de comunicació expressives corporals valorant la
seva estètica i funcionalitat.
- 4 Identificar i utilitzar aquelles activitats
físiques tradicionals que estiguin arrelades a l'entorn més
proper.
- 5 Conèixer i experimentar diferents activitats
físiques a la natura tot formant-se una actitud personal de
respecte en la relació amb el medi natural.
- 6 Formar-se hàbits de pràctica permanent, tant pel
fet de fruir de l'activitat física com pel coneixement dels
efectes que els hàbits higiènics positius tenen per a la
millora de la salut i de la qualitat de vida.
- 7 Participar en les diferents activitats físiques i
esportives i valorar els aspectes que fomenten el respecte
i la cooperació entre els participants.
- 8 Manifestar autonomia personal en la planificació i
execució d'accions motrius en diverses situacions i medis,
com també el coneixement i respecte del material i les
instal·lacions.
- 9 Valorar les diferents activitats físiques i
esportives com a recursos adequats per a l'ocupació del
temps lliure.
Continguts
Procediments
- 1 Habilitats motrius.
1.1 Utilització de les diferents habilitats motrius
per aplicar-les posteriorment en l' aprenentatge de
tècniques, habilitats i destreses específiques.
1.2 Adequació de les habilitats de gir, salts,
desplaçaments i equilibracions i les seves combinacions en
situacions de complexitat creixent.
- 2 Exercitació de qualitats físiques.
2.1 Exercitació de les diferents qualitats físiques
bàsiques: força, resistència, velocitat i flexibilitat.
2.2 Aplicació d'alguns sistemes d'entrenament de les
qualitats físiques bàsiques per desenvolupar la pròpia
condició física.
- 3 Tècniques d'expressió corporal.
3.1 Pràctiques d'accions motrius amb ritmes i
composicions musicals.
3.2 Tècniques de relaxació.
3.3 Pràctiques de comunicació corporal espontània.
3.4 Tècniques d'expressió corporal amb mobilitat i
coordinacions diverses.
- 4 Pràctica d'activitats físico-esportives.
4.1 Execució dels gestos tècnics dels jocs i esports
col·lectius amb oposició-cooperació, de cooperació,
d'oposició i els individuals sense oposició.
4.2 Utilització de les decisions estratègiques en els
jocs i esports amb oposició-cooperació i els d'oposició.
4.3 Aplicació de les normes i regles en els jocs i
esports amb oposició-cooperació, amb oposició i sense.
4.4 Pràctica d'activitats físiques no reglamentades,
primordialment a la natura.
4.5 Recerca i pràctica de diferents jocs tradicionals.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
- 1 Adequació del cos en l'activitat física.
1.1 Condicionament físic general: les qualitats
físiques bàsiques.
1.2 Principals adequacions dels aparells i sistemes
del cos humà quan es realitza exercici i activitat física i
esportiva.
1.3 Repercussions de l'activitat física per millorar
la salut i la qualitat de vida.
- 2 Expressió corporal.
2.1 Comunicació corporal.
2.2 Tècniques de l'expressió corporal.
2.3 Creativitat corporal.
- 3 Jocs i esports.
3.1 Principals gestos tècnics dels esports i jocs
col·lectius.
3.2 Regles i normes dels esports i jocs col·lectius
elegits.
3.3 Principis de la comunicació motriu i l'estratègia
consegüent en els jocs i esports col·lectius.
3.4 Jocs i esports d'oposició. Característiques
generals.
3.5 Regles i normes dels esports i jocs d'oposició.
3.6 Jocs i esports individuals sense oposició.
3.7 Regles i normes dels esports individuals sense
oposició.
3.8 Activitats físiques a la natura en diferents
medis.
3.9 Jocs tradicionals i esports populars del municipi,
de la comarca, de Catalunya.
3.10 Joc i esport com a elements culturals.
Valors, normes i actituds
- 1 Valoració del propi cos.
1.1 Acceptació, valoració i respecte del propi cos.
1.2 Atenció a la salut i a la higiene personal.
1.3 Valoració dels efectes positius de les activitats
físiques.
- 2 Valoració de la comunicació amb els altres.
2.1 Tolerància envers els comportaments dels altres.
2.2 Acceptació dels resultats en els jocs i els
esports.
2.3 Preocupació per l'aconseguiment de fites comunes.
2.4 Acceptació de les regles i normes de l'activitat
física.
- 3 Respecte per l'entorn.
3.1 Respecte envers l'entorn natural i urbà.
3.2 Preocupació i respecte per la utilització adequada
del material i les instal·lacions.
Objectius terminals
- 1 Descriure els jocs tradicionals del territori.
- 2 Usar les diferents tècniques i habilitats en la
pràctica del exercici físic.
- 3 Utilitzar les tècniques adequades en el
desenvolupament de les activitats físiques a la natura.
- 4 Respondre amb motricitat a problemes
d'estratègia en jocs o esports d'oposició, de cooperació
i de cooperació-oposició.
- 5 Emprar els indicadors fisiològics com a mesura per
controlar el rendiment en l'activitat física.
- 6 Identificar les activitats físiques del territori i
els seus elements culturals bàsics.
- 7 Aplicar les regles i normes dels diferents jocs,
esports i altres activitats físiques.
- 8 Identificar, valorar i emprar hàbits higiènics que
possibilitin la millora de la pràctica física i la qualitat
de vida.
- 9 Identificar les habilitats de les diferents
activitats físiques que es desenvolupin.
- 10 Descriure les modificacions que produeix
l'exercici físic en el sistema respiratori,
càrdio-circulatori i muscular.
- 11 Realitzar de manera autònoma pràctiques
d'escalfament i de mètodes d'entrenament de les qualitats
físiques bàsiques.
- 12 Incrementar el rendiment en les diferents
qualitats físiques bàsiques.
- 13 Millorar i combinar les habilitats motrius com a
base per posar en pràctica les tècniques i destreses
específiques més adequades en cada situació motriu.
- 14 Comunicar-se amb els altres mitjançant elements
propis de l'activitat motriu.
- 15 Utilitzar diferents tècniques d'expressió corporal
per representar individualment o col·lectiva estímuls
interns o externs.
- 16 Emprar tècniques de control corporal per a la
realització de qualsevol moviment o postura.
- 17 Acceptar la pròpia realitat corporal.
- 18 Valorar diverses formes de comunicació no-verbal.
- 19 Acceptar les diferències d'habilitat entre les
persones, sense discriminació per raons de sexe o capacitat
física.
- 20 Esforçar-se per vèncer les dificultats aconseguint
fites personals.
- 21 Cooperar amb els altres nois i noies per
aconseguir fites comunes respectant els resultats en els
jocs i esports.
- 22 Respectar les regles i normes de les diferents
activitats físiques.
- 23 Comportar-se respectuosament amb el medi, natural
i urbà.
- 24 Prendre part en les activitats motrius i els
esports populars de la cultura del propi territori.
- 25 Avaluar les pròpies possibilitats motores i
adequar-hi les pròpies aspiracions personals.
- 26 Sensibilitzar-se per realitzar activitat física
voluntària en temps de lleure.
- 27 Emprar el material i les instal·lacions,
responsabilitzar-se de la seva adequada utilització i
respectar les normes de seguretat.
- 28 Planificar la millora de la seva condició física
aplicant els diferents sistemes d'entrenament.
Àrea de Tecnologia
La tecnologia juga un paper cada vegada més important
en la societat actual. El grau de desenvolupament d'un
país es mesura, entre altres coses, per la seva capacitat
per respondre als nous reptes tecnològics.
L'àmbit de la tecnologia engloba tot el conjunt de
coneixements teòrics i pràctics que, degudament organitzats
i sistematitzats, es dirigeixen a resoldre diferents
necessitats humanes. Amb aquesta afirmació es vol dir que
el camp d'aplicació de la tecnologia és amplíssim, ja que
ho són tant els coneixements científics amb els quals es
relaciona com les diverses necessitats que ha de resoldre.
Així, sovint es fa difícil situar la tecnologia de manera
genèrica sense tenir present alguna aplicació o
especialització que la delimiti.
La tecnologia pren com a punt de partida els
coneixements científics aportats per cada una de les
branques de la ciència, per aplicar-los a una situació
concreta. La tecnologia recull els resultats obtinguts en
àmbits molt diferenciats de la ciència, bo i seleccionant
el que li és útil de cada especialitat; per això no es pot
considerar com el vessant pràctic d'una àrea determinada.
Un cop plantejada una necessitat i proposada una
solució, la tecnologia fa ús dels continguts de la tècnica
per materialitzar-la, valorar-ne la viabilitat,
modificar-ne les condicions si escau, etc. Així, la
tecnologia depèn de les possibilitats de la tècnica a
l'hora d'oferir solucions.
Els alumnes que cursen l'etapa d'ensenyament secundari
obligatori són els futurs ciutadans actius d'una societat
en què la tecnologia és una referència obligada. No ha de
sorprendre, doncs, que s'introdueixi com una àrea nova de
caràcter comú dins el currículum escolar, dotada de
continguts propis. A més, cal transmetre als nois i les
noies d'aquesta etapa la idea que la tecnologia és el pont
que uneix la ciència i la tècnica, i que aquest entramat és
bàsic en la societat actual.
L'àrea compagina en tot moment el vessant teòric en què
té la base i el vessant pràctic que ofereix, salvant la
dicotomia entre treball intel·lectual i treball manual que
tan sovint es presenten enfrontats.
L'àrea de tecnologia ha de guardar coherència amb
l'àrea de Ciències experimentals, ja que s'hi treballen
aspectes de propietats de materials i d'energia; amb l'àrea
d'Educació visual i plàstica, pel que fa a croquisacions i
sistemes de representació gràfica, i ha de tenir presents
els continguts desenvolupats en les àrees més
instrumentals, com ara les Matemàtiques i la Llengua.
Les capacitats que pretén potenciar l'àrea de
tecnologia es mostren en els objectius generals. Les
intencions proposades es dirigeixen sobretot a introduir-se
en l'àmbit tecnològic, a incorporar els coneixements propis
de l'àrea i a saber-los aplicar en el marc d'un treball
individual i col·lectiu rigorós i ben fet.
L'àrea s'ha concebut de manera que els continguts de
fets, conceptes i sistemes conceptuals consten de quatre
apartats. En el primer s'analitzen quines són i han estat
les diverses necessitats humanes que requereixen la
tecnologia. A continuació es proposen diversos processos
de fabricació de materials i objectes que, de fet, són
condicionats per la disponibilitat de recursos naturals i
per l'ús que en facin les persones. El tercer apartat
mostra com han anat evolucionant les necessitats humanes al
llarg de la història i com han evolucionat les solucions
que ha aportat la tecnologia en cada cas. Finalment, el
darrer punt va destinat a presentar als alumnes la
necessitat de treballar d'acord amb les normes
internacionals.
Amb els continguts de procediments es pretén que els
nois i les noies sàpiguen aplicar aspectes de la tècnica
d'ús generalitzat en diversos àmbits de la tecnologia i
comparar la dificultat de realitzar un procés o de
construir un objecte, de forma artesanal i en un sistema de
producció organitzada.
Els continguts de valors, normes i actituds recullen
dos aspectes que són sempre presents en aquesta àrea. Es
tracta, per una banda, de potenciar en els alumnes l'hàbit
d'actuar amb correcció i seguretat en tot el que fa
referència a l'activitat tecnològica; és a dir, treballar
d'acord amb unes normes de seguretat amb vista a un mateix
i als altres, i utilitzar amb correcció, precisió i
especificitat les eines i els aparells. Per altra banda,
convé estimular en els alumnes una actitud crítica envers
l'ús i l'abús de la tecnologia, de respecte als diversos
estadis de desenvolupament tecnològic amb què es poden
trobar diverses societats, i de valoració de les diferents
formes d'incorporació al món productiu.
Objectius generals
En finalitzar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de:
- 1 Relacionar elements bàsics de cultura tecnològica
que li permetin de comprendre els canvis que es produeixen
en les formes de vida: relacions home-natura, relacions
socials i de producció.
- 2 Conèixer les necessitats individuals i socials més
properes i les solucions més adequades que li ofereix el
patrimoni tecnològic del propi entorn.
- 3 Valorar els avantatges i els inconvenients de l'ús
d'objectes, processos tecnològics i recursos naturals.
- 4 Incorporar els coneixements sobre les aplicacions
de la tecnologia a l'hora de considerar posteriors opcions
d'estudi, professionals i d'oci.
- 5 Analitzar el funcionament i descriure la utilitat
tant d'un instrument o aparell com d'un procés de
transformació o fabricació.
- 6 Projectar i construir objectes tecnològics senzills
fonamentant-se en la realitat i elaborant la documentació
necessària.
- 7 Utilitzar amb precisió i a nivell elemental
terminologia, simbologia i instruments de processos
tecnològics.
- 8 Aplicar els seus coneixements en l'àmbit tecnològic
de manera creativa i pràctica utilitzant les diverses
possibilitats aportades per les noves tecnologies.
- 9 Constatar que el treball intel·lectual i manual,
realitzat tant individualment com en equip, constitueix un
tot integrat.
- 10 Adquirir i valorar el sentiment de satisfacció
produït pel fet de realitzar un treball en condicions
adequades, solucionar problemes i perseverar en la
superació de les dificultats pròpies del procés.
- 11 Extrapolar la fabricació artesanal d'un material o
objecte a un sistema de producció industrial considerant la
relació de la tecnologia amb la ciència i amb la tècnica.
Continguts
Procediments
- 1 Representació i interpretació gràfica.
1.1 Simbologia.
1.2 Esquemes. Seqüència de símbols.
1.3 Representació a escala.
- 2 Manipulació directa.
2.1 Anàlisi d'un objecte senzill.
2.2 Planificació i construcció d'un objecte senzill.
2.3 Realització d'operacions.
2.4 Utilització de diversos instruments d'ús comú.
- 3 Obtenció d'informació.
3.1 Observació directa.
3.2 Transmissió oral.
3.3 Documentació escrita.
3.4 Suport electrònic.
- 4 Tractament de la informació.
4.1 Càlcul, tabulació i classificació.
4.2 Elaboració de treballs i projectes.
4.3 Divulgació de treballs i projectes.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
- 1 Humanitat i tecnologia.
1.1 Necessitats humanes en l'alimentació, l'habitatge,
el vestit, l'energia, el transport i la comunicació
d'informació.
1.2 Instruments i tècniques per facilitar la vida
referents a l'alimentació, l'habitatge, el vestit,
l'energia, el transport i la comunicació d'informació.
- 2 Producció i elaboració de materials i d'objectes.
2.1 Fabricació i elaboració de materials i productes.
2.2 Fabricació d'objectes.
2.3 Treball artesanal-industrial.
- 3 L'evolució tecnològica.
3.1 Evolució científico-tecnològica.
3.2 Canvis de les necessitats humanes.
3.3 L'evolució en la fabricació de materials i
d'objectes.
3.4 Avantatges i inconvenients de les aportacions de
la tecnologia.
- 4 Normalització.
4.1 Simbologia.
4.2 Projeccions, acotació i escala.
4.3 Normes específiques.
Valors, normes i actituds
- 1 Valoració de l'activitat tecnològica.
1.1 Respecte envers les condicions de treball.
1.2 Correcció en la utilització d'objectes, materials
i mitjans tecnològics.
1.3 Ordre i polidesa en el treball individual i en
grup.
1.4 Rigor en la resolució de problemes tecnològics.
- 2 Valoració de la tecnologia en l'entorn social.
2.1 Necessitat de la normalització tecnològica.
2.2 Actitud crítica davant de l'ús de la tecnologia i
la seva repercussió social.
2.3 Valoració positiva de professions i treballs.
2.4 Valoració de la limitació dels recursos naturals.
2.5 Consciència de la importància de l'aportació del
treball individual al treball en grup.
Objectius terminals
- 1 Prendre consciència de la tecnificació, la
industrialització i la seva evolució com a resposta a les
necessitats humanes tot respectant societats de nivell
tecnològic diferent.
- 2 Relacionar les actuals necessitats humanes amb els
canvis socials que les han generat i amb les solucions que
hi aplica la tecnologia.
- 3 Descriure l'evolució d'un objecte al llarg de la
història tant pel que fa als materials que el constitueixen
com a la millora del seu funcionament.
- 4 Identificar i descriure tècniques i operacions que
distingeixen, en el sector primari, producció intensiva i
extensiva.
- 5 Relacionar els factors d'interdependència entre
alimentació i producció, elaboració i conservació
d'aliments.
- 6 Identificar els factors que caracteritzen
l'eficàcia de les màquines i els sistemes tecnològics d'ara
comparats amb els anteriors i relacionar-ho amb la font
d'energia utilitzada.
- 7 Explicar i transmetre a altres persones les pròpies
realitzacions en l'àmbit de la tecnologia, tant oralment
com per escrit.
- 8 Cercar informació en mitjans especialitzats,
persones, entitats o empreses, i extrapolar-la a la
realitat tecnològica.
- 9 Assenyalar els grans sectors industrials de
Catalunya i analitzar les condicions naturals, econòmiques,
tècniques i socials que afavoreixen la implantació d'una
determinada indústria en una zona.
- 10 Habituar-se a observar, analitzar i utilitzar
l'entorn tecnològic.
- 11 Contrastar els principals mètodes de conservació
casolana i industrial d'aliments.
- 12 Fer reparacions domèstiques senzilles.
- 13 Indicar les principals tècniques de conservació de
l'habitatge i els estris necessaris per dur-les a terme per
tal que reuneixi les condicions d'habitabilitat.
- 14 Manejar l'ordinador com a usuari d'aplicacions.
- 15 Prendre consciència de la necessitat del
reciclatge de materials.
- 16 Adquirir una actitud crítica davant les solucions
i ofertes aportades en l'àmbit tecnològic, especialment per
les noves tecnologies.
- 17 Utilitzar les eines i els aparells per a la seva
funció específica i d'acord amb les normes de seguretat
apreses.
- 18 Interpretar la informació ressenyada en els
productes comercialitzats abans de fer-ne ús.
- 19 Identificar i classificar, segons diferents
criteris, les primeres matèries d'un procés d'elaboració o
fabricació.
- 20 Relacionar els factors que poden permetre que les
noves tecnologies millorin el procés de producció:
aplicació de la informàtica, substitució d'eines per la
robòtica amb disminució de riscos i millora de l'eficàcia.
- 21 Descriure les propietats i aplicacions més
importants d'alguns materials bàsics.
- 22 Identificar i descriure les diferents parts i el
funcionament dels motors de combustió interna i elèctrics.
- 23 Desenvolupar lògicament el procés de desmuntatge i
muntatge d'un objecte senzill, analitzant-ne les diferents
parts.
- 24 Realitzar alguna operació de les que formen part
d'un procés, comprovant-ne el resultat, repetint-la si
escau, i situar-la en la seqüència d'operacions del procés.
- 25 Descriure un objecte a partir del material, dels
elements que el constitueixen i de la funció que fa.
- 26 Analitzar objectes, processos i el funcionament
d'aparells senzills de l'entorn immediat.
- 27 Descriure els mecanismes més importants de les
màquines i identificar-hi la transmissió de moviment i
d'energia.
- 28 Identificar utillatges i eines, com també l'àmbit
tecnològic al qual pertanyen, explicant-ne l'ús.
- 29 Descriure les instal·lacions, la maquinària i el
funcionament general dels processos importants de producció
i elaboració d'aliments, plàstics, metalls, productes
tèxtils o materials de construcció.
- 30 Realitzar balanços econòmics senzills.
- 31 Confeccionar projectes senzills referits a
objectes, circuits, instal·lacions o processos.
- 32 Construir objectes després d'haver-ne seleccionat
i preparat els components.
- 33 Muntar alguns circuits o instal·lacions a partir
d'esquemes i comprovar-ne el funcionament.
- 34 Representar, proporcionalment i a escala, l'alçat,
la planta i el perfil d'un objecte senzill.
- 35 Calcular les mides d'un objecte real senzill, tant
a partir d'un dibuix a escala com amidant-lo.
- 36 Dibuixar les projeccions d'un objecte senzill en
diferents plans.
- 37 Identificar els símbols dels elements elèctrics i
mecànics d'aparells, circuits, instal·lacions.
- 38 Usar instruments i aparells de mesura.
- 39 Esquematitzar un circuit elèctric o mecànic
senzill, fent ús de simbologies convencionals.
- 40 Valorar la necessitat d'utilitzar la simbologia
internacional i la normalització tecnològica.
- 41 Indicar les diferents magnituds, els símbols que
les representen, les unitats corresponents i els
instruments que les mesuren, i relacionar-los amb les
operacions que constitueixen un procés tecnològic.
- 42 Reconèixer les possibilitats d'utilització dels
ordinadors i dels seus perifèrics en l'àmbit de la
tecnologia.
- 43 Tenir una actitud creativa en les tasques de
disseny, valorant la funcionalitat i l'ergonomia.
- 44 Resoldre problemes numèrics sobre operacions,
processos i mesures, de manera teòrica, o a partir de dades
reals o simulades que corresponguin a un procés tecnològic.
- 45 Donar importància a la planificació i l'ordenació
del treball en equip, col·laborant activament de forma
individual i respectant l'aportació dels companys.
- 46 Col·laborar a mantenir en condicions adequades
l'aula de Tecnologia, el material propi i el d'ús comú.
- 47 Realitzar un treball experimental a partir de la
lectura i interpretació de guions.
- 48 Seleccionar i ordenar la informació necessària que
permeti solucionar un determinat problema tecnològic.
- 49 Valorar l'ordre, la polidesa, la rigorositat i la
qualitat, tant del treball intel·lectual com del
manipulatiu.
- 50 Valorar la importància de les condicions de
treball adequades: influència de sorolls, fum, espai,
llum, netedat i ordre.
- 51 Valorar les condicions i el compliment de les
normes de seguretat laboral i acostumar-se a aplicar-les de
forma continuada en la feina.
- 52 Descriure el funcionament general de les
indústries i les seccions en què són constituïdes.
- 53 Manejar els factors que incideixen en el balanç
econòmic de la fabricació d'un objecte, relacionant la
qualitat amb el cost i amb el preu en el mercat.
- 54 Comparar la producció industrial i l'artesanal en
el procés de fabricació d'un determinat material o objecte.
- 55 Comparar els instruments i les condicions d'una
operació a nivell industrial amb un model simplificat.
- 56 Reconèixer la implicació de diferents àrees del
coneixement en un determinat avenç tecnològic.
Àrea d'Educació visual i plàstica
Immersos en una societat com l'actual, en què els
estímuls visuals adquireixen una dimensió prevalent, la
cultura de la imatge i del fet artístic imposa que els
alumnes sàpiguen discernir i valorar per si mateixos tot el
cúmul d'informació que els arriba per aquest mitjà.
Tanmateix, cal preparar-los per tal que en l'etapa
d'ensenyament secundari obligatori, aconsegueixin tota la
informació necessària per ser capaços d'interpretar i
elaborar missatges de caire subjectiu i objectiu.
Cal preveure un conjunt d'accions
d'ensenyament-aprenentatge consistents en l'aplicació del
llenguatge visual i plàstic a la lectura de formes i
imatges i a la producció d'obres de creació.
L'educació visual i plàstica es proposa aconseguir nivells
d'aprenentatge que permetin als alumnes aplicar el
llenguatge propi de l'àrea en la comprensió i expressió de
missatges visuals i plàstics. Més àmpliament, es pretén
que, en cursar aquesta etapa, els alumnes assimilin
l'entorn visual i artístic més immediat i hi estableixin un
diàleg respectuós i crític que els porti a apreciar i
gaudir dels valors estètics del patrimoni natural i
cultural.
En l'etapa anterior, l'educació visual i plàstica ha
estat treballada de forma intuïtiva i ha donat resposta a
propòsits de caire exploratori (aprendre a veure, descobrir
l'entorn i l'expressió personal). Enllaçant amb aquella, i
d'una forma progressiva, en l'etapa d'ensenyament secundari
obligatori consideren fonamentals dos tipus d'accions: les
que instrumentalitzen els continguts de l'àrea com a
llenguatge i atenen situacions específiques de comunicació
i expressió, i aquelles altres accions que dinamitzen una
part del coneixement, tot desenvolupant aptituds creatives,
enginy, imaginació, intuïció, actituds de reflexió i
autonomia.
El llenguatge visual i plàstic ha de constituir un
mitjà de comunicació que l'alumne ha d'emprar des de
qualsevol àrea de treball, tant a l'escola com
posteriorment en actuacions laborals. A més, l'educació
visual i plàstica connecta l'alumne amb un àmbit tan extens
com és el que configura la cultura de la imatge, l'art, els
mitjans de comunicació i les tecnologies àudio-visuals.
Els continguts d'aquesta àrea se centren al voltant de la
percepció visual, el llenguatge visual i plàstic,
l'expressió gràfico-plàstica i l'elaboració, la lectura,
l'anàlisi i la interpretació d'imatges. La percepció
visual, en realitat, forma part d'una manera implícita dels
altres continguts. Cal ressaltar aquest aspecte perquè la
percepció és l'operació que permet precisament de copsar
tota realitat, i és incidint-hi com es poden aconseguir uns
nivells més alts d'informació. A través d'aquesta àrea,
s'actua justament en aquest sentit, ja que s'aborda el
procés de comunicació des de la percepció sensible passada
per la consciència crítica.
L'aprenentatge característic d'aquesta àrea es basa en
actuacions pràctiques i posa constantment l'alumnat en
situació d'haver de donar respostes plàstiques personals
coherents amb la seva edat i i el seu bagatge conceptual.
Això provoca una intercomunicació satisfactòria entre ell i
la pròpia obra, i el predisposa a ser receptiu i crític
envers aquesta.
Aquest procés d'aprenentatge, essencialment pràctic,
comporta normalment l'obtenció de respostes diversificades
com a resultat d'haver fomentat aquesta diversitat i així
haver atès la individualitat de cada alumne.
Objectius generals
En finalitzar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de:
- 1 Apreciar els valors estètics de les obres d'art, de
disseny i de comunicació visual, fruir-ne, i entendre-les
com a part del nostre patrimoni cultural que cal respectar,
conservar i millorar.
- 2 Analitzar i interpretar raonadament, a partir de
criteris pre-establerts, formes i imatges representades de
manera objectiva i subjectiva.
- 3 Comprendre el lèxic bàsic propi del llenguatge
visual i plàstic i el seu significat conceptual, i fer-ne
una correcta utilització.
- 4 Codificar i descodificar missatges visuals de
caràcter tècnic i aplicar-los en els processos de lectura i
expressió.
- 5 Reconèixer les tècniques de producció d'imatges bi
i tridimensionals, i en el temps. Experimentar i apreciar
les possibilitats d'autoexpressió que ofereixen.
- 6 Col·laborar en projectes visuals i plàstics,
realitzats individualment o col·lectiva, mostrant conductes
responsables, com també tolerància i autocrítica.
- 7 Comprendre les relacions del llenguatge visual i
plàstic amb altres llenguatges, com a mitjà de transmetre i
obtenir informació, i elegir-ne l'opció adequada a
diferents finalitats comunicatives.
- 8 Valorar la importància del llenguatge visual i
plàstic en l'expressió de vivències, sentiments i idees, i
com a potenciador de qualitats positives de la pròpia
personalitat.
- 9 Realitzar composicions gràfico-plàstiques que
expressin sensibilitat en el traç, personalisme expressiu i
resultats originals.
Continguts
Procediments
- 1 Obtenció de la informació visual.
1.1 Observació directa de formes sota condicions
diferents, pel que fa a variants lumíniques i de posició.
1.2 Observació indirecta a partir d'imatges manuals i
tecnològiques.
1.3 Retentiva visual respecte a formes i imatges.
1.4 Descripció de formes i imatges.
- 2 Ús del llenguatge visual i plàstic.
2.1 Definició dels elements que estructuren formes i
imatges.
2.2 Representació, objectiva i subjectiva, de formes.
2.3 Realització de composicions bi i tridimensionals i
en el temps.
2.4 Utilització de signes i codis visuals.
- 3 Tècniques d'expressió gràfico-plàstica.
3.1 Utilització de la tecnologia de producció
d'imatges com a canal de comunicació i expressió.
3.2 Anàlisi i interpretació de textos visuals i
plàstics.
3.3 Transformació d'imatges.
3.4 Transferència a obra plàstica de missatges
verbals, musicals i gestuals.
3.5 Experimentació mitjançant amb els elements visuals
del llenguatge visual i plàstic, de propietats i
possibilitats expressives de tècniques, materials i
suports.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
- 1 Percepció visual.
1.1 La llum. Llum i ombra. Valors.
1.2 Organització del camp visual. Dinàmica perceptual.
1.3 Organització del marc gràfico-plàstic: les
imatges. Aspectes formals.
- 2 Llenguatge visual i plàstic.
2.1 Elements: visuals, conceptuals i de relació.
2.2 La composició: bidimensional, tridimensional i en
el temps.
2.3 Comunicació visual: signes i codis. Missatges
visuals i plàstics (tipus i funcions).
2.4 Valors estructurals, expressius, semàntics i
pragmàtics.
2.5 Sintaxi dels llenguatges visuals específics.
- 3 Expressió gràfico-plàstica.
3.1 Obres de creació. Expressivitat i creativitat.
3.2 La imatge i el fet artístic. Anàlisi d'obres,
sobretot contemporànies i d'art català.
3.3 El disseny: síntesi de valors funcionals i
estètics.
3.4 La imatge: principals tècniques de producció
bidimensional, tridimensional i en el temps.
3.5 Els sistemes de representació.
Valors, normes i actituds
- 1 Sensibilització envers els fenòmens estètics.
1.1 Actitud oberta i receptiva tant respecte al medi
natural com a l'artificial.
1.2 Sensibilització per la bellesa i l'harmonia.
1.3 Hàbit d'observació.
1.4 Respecte envers el patrimoni artístic i cultural
tant en l'àmbit més immediat com el més general.
- 2 Interès per la realització de les activitats
gràfico-plàstiques.
2.1 Interès per la recerca d'informació.
2.2 Constància en el treball.
2.3 Organització del pla de treball.
2.4 Interès per la recerca de noves solucions.
2.5 Autoexigència en la superació de les pròpies
creacions.
2.6 Interès a participar en activitats de caire
artístic en general.
2.7 Responsabilitat en el desenvolupament de l'obra o
activitat.
2.8 Reconeixement de la utilitat del llenguatge
gràfico-plàstic i de les seves possibilitats informatives.
- 3 Desenvolupament de la capacitat crítica.
3.1 Acceptació i respecte envers les obres dels
altres.
3.2 Actitud de crítica raonada sobre qualsevol
missatge, comunicació, obra (gràfico-plàstica).
3.3 Valoració de les pròpies obres i de la dels
altres.
3.4 Autocrítica de la pròpia actuació.
Objectius terminals
- 1 Mostrar sensibilitat per la bellesa i l'harmonia
del medi natural.
- 2 Observar formes i imatges, o conjunts d'unes i
altres, i abstreure'n els elements propis del llenguatge
visual i plàstic.
- 3 Estudiar i preparar formes, tot seleccionant-ne
punts de vista i enquadraments, a fi de crear conjunts
interessants per ésser representats.
- 4 Realitzar composicions bi i tridimensionals de
formes.
- 5 Analitzar i interpretar imatges, tot copsant les
relacions pròpies de sintaxi visual.
- 6 Emprar adequadament el lèxic bàsic de l'àrea pel
que fa al llenguatge, les tècniques i els moviments
artístics.
- 7 Expressar-se amb originalitat, imaginació i
fantasia, mitjançant imatges fixes o mòbils.
- 8 Esforçar-se per superar creativament les pròpies
realitzacions plàstiques.
- 9 Aplicar i interpretar textos gràfics realitzats a
escala o amb signes o codis convencionals.
- 10 Interpretar i representar correctament formes per
mitjà de la geometria plana i descriptiva.
- 11 Distingir aplicacions (pràctiques o estètiques)
d'imatges bi i tridimensionals, identificant-ne les
característiques segons la funció que compleixen.
- 12 Ser conscient de la importància i el protagonisme
dels missatges visuals als mitjans de comunicació i a
l'entorn cultural.
- 13 Reaccionar críticament a manipulacions i
discriminacions (socials, racials, sexuals) fomentades per
determinats missatges visuals publicitaris.
- 14 Experimentar les possibilitats de diferents
modulacions bàsiques bi i tridimensionals.
- 15 Transferir al llenguatge visual i plàstic
missatges emesos en altres llenguatges (oral, escrit,
musical, gestual) aconseguint definir una situació
equivalent o paral·lela.
- 16 Distingir les particularitats sintàctiques dels
llenguatges seqüenciats (auca, còmic, cinema, televisió,
animació) i emprar-ne els recursos bàsics en descripcions i
narracions.
- 17 Interessar-se per l'experimentació de materials,
instrumentació i tècniques, a fi de facilitar la pròpia
expressivitat plàstica.
- 18 Seleccionar, d'entre els diferents recursos del
llenguatge visual i plàstic i les diferents tècniques, els
més adequats a una determinada proposta o a l'expressió
personal.
- 19 Aplicar tècniques en la producció d'imatges, amb
domini i acabats suficients que permetin interpretar-les
amb correcció.
- 20 Planificar i seguir el procés de producció d'un
missatge visual d'acord amb una intenció prefixada:
recollida d'informació, maduració de la idea, esborranys,
proves tècniques i materials, prototipus, realització de
l'obra definitiva i valoració del resultat.
- 21 Comprometre's de manera activa i responsable en
projectes i empreses que es duguin a terme individualment o
en grup.
- 22 Respectar fets i ambients culturals i quotidians i
apreciar-ne les qualitats estètiques.
- 23 Aplicar els procediments o les tècniques
gràfico-plàstiques, especialment aquells que estan més
relacionats amb la seva capacitat expressiva.
- 24 Emprar el dibuix i l'animació assistits per
ordinador per a la creació visual i plàstica tant en dues
com en tres dimensions.
Àrea de Música
La finalitat que es persegueix en aquest primer nivell
de concreció de música és desenvolupar en els alumnes totes
aquelles capacitats que els permetin d'entendre,
expressar-se i fruir amb aquesta forma de comunicació. La
música és un art, i com a tal, un llenguatge. Per tant, els
continguts que es treballen estaran en funció de les
característiques de tot sistema de comunicació, les quals
comprenen els elements propis d'aquest llenguatge i les
diverses formes d'emissió i de recepció.
Al mateix temps, s'intenta desenvolupar la capacitat de
l'alumne per captar els valors estètics i socials que té
tota obra d'art. Des d'aquesta àrea convé incitar i
afavorir la capacitat de manifestar-se d'una forma raonada,
crítica i participativa davant de tota obra musical; i
educar a través de la música, aprofitant tots aquells
aspectes que poden contribuir a l'adequada coordinació de
moviments del cos, a l'enriquiment de la sensibilitat, al
desenvolupament intel·lectual i a la potenciació de la
capacitat de convivència i superació personal. En
definitiva, cal posar l'èmfasi en el valor de la música com
a eina de formació ètica i estètica.
Es pretén la contextualització històrica i social del
producte artístic i, al mateix temps, proporcionar una
visió des de dins de la mateixa obra d'art.
S'opta per un enfocament que considera la música i els
seus elements com a factors que serveixen per comprendre el
món que ens envolta.
Aquesta manera d'entendre l'art té unes repercussions
didàctiques de caire eminentment pràctic que comporten el
domini d'uns determinats procediments, entre els quals
destaquen, per la seva importància, la interpretació,
l'audició i la lectura. El coneixement dels conceptes de la
teoria musical està en funció d'aquests procediments i en
molts casos en deriva.
Bo i partint d'aquesta visió de
l'ensenyament-aprenentatge de l'àrea, aquest primer nivell
de concreció es presenta de manera que cada un dels
continguts deriva d'altres de més elementals treballats a
l'etapa anterior, alhora que incorpora aquells coneixements
musicals que els alumnes reben per via extrascolar (TV,
cinema, ràdio, etc.) que, en força casos, representen la
realitat musical que els és més propera.
Els continguts seleccionats han de permetre que es
puguin adquirir unes estratègies d'apropament al fet
musical tan universals o neutres com sigui possible, de
forma que, tot i que hagin estat apreses en relació amb una
determinada obra musical, gènere o estil, es puguin aplicar
fàcilment a altres obres, fins i tot d'altres autors,
èpoques o cultures.
L'aproximació al fenomen musical es pot fer o bé de
forma teòrica i passiva, com un observador, o bé de manera
pràctica i activa, vivint i gaudint el procés creatiu des
de dintre. Malgrat que, en el futur, el contacte de la
majoria d'adults amb la música és la d'observador/oient,
aquelles dues opcions s'han de combinar perquè els nois i
les noies tinguin una visió correcta del fet musical. Un
dels aspectes d'aquest procés actiu és evidentment
l'expressió o l'interpretació musical que es pot fer amb la
veu (tal com s'ha fet a l'etapa anterior) i amb
l'instrument musical escolar.
L'estudi d'un instrument de fàcil maneig, que requereixi
una tècnica més aviat elemental, és motivat per les
aportacions que aquest pot fer a la manera com es viu i
s'aprén la música: l'apropament a la lectura, la
interpretació de música en grup, la motricitat al servei de
l'expressió, etc.
Objectius generals
En finalitzar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de:
- 1 Mostrar coneixement dels recursos bàsics del
llenguatge musical, aplicar-los i expressar-se musicalment
a partir dels coneixements adquirits.
- 2 Valorar la bellesa i manifestar opinió i capacitat
crítica respecte al fet musical, amb autonomia personal.
- 3 Analitzar el fet musical tot aplicant un procés de
raonament lògic i sistemàtic.
- 4 Valorar la relació existent entre la música i la
resta d'àrees de coneixement.
- 5 Observar l'objecte musical i obtenir i tractar
informació referida al seu context, de forma participativa.
- 6 Fer ús de la tecnologia per enriquir la seva
expressió i percepció musicals.
Continguts
Procediments
- 1 La percepció del so i de la música.
1.1 Observació i experimentació del so com a fenomen
físic i psicològic.
1.2 Anàlisi i identificació de les qualitats del so i
dels elements constitutius de la composició musical.
1.3 Audició musical significativa per a l'anàlisi dels
instruments, les formes, la cronologia, les tendències
estètiques i els gèneres.
1.4 Anàlisi de composicions i fragments musicals.
- 2 L'expressió musical.
2.1 Utilització de la veu i d'instruments, bo i
coneixent-ne la tècnica correcta.
2.2 Improvisació i creació de composicions pròpies.
- 3 Les eines per a la percepció i l'expressió.
3.1 Lectura i escriptura musical.
3.2 Utilització del llenguatge oral i escrit per
expressar de forma entenedora determinats aspectes de
l'obra musical treballada.
3.3 Investigació d'aspectes relacionats amb l'obra
musical treballada: context cultural, autor, gènere, forma
i elements constitutius de la composició musical.
3.4 Utilització de recursos informàtics i electrònics
com a eines d'expressió, representació i interpretació
musicals.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
- 1 El llenguatge musical.
-1.1 Qualitats del so: alçada, durada, intensitat i
timbre.
1.2 Elements constitutius de la composició musical:
ritme, melodia, harmonia, textura, dinàmica i timbre.
1.3 Teoria i nomenclatura musical.
- 2 Estètiques, estils, gèneres, formes i instruments.
- 3 Els vehicles de l'expressió musical. Tècnica i
aspectes interpretatius.
3.1 La veu i la cançó.
3.2 L'instrument musical.
Valors, normes i actituds
- 1 Valoració de la música com a element cultural.
1.1 Valoració del fet musical dins la pròpia educació.
1.2 Valoració de la música en la vida quotidiana.
1.3 Valoració de la potencialitat del llenguatge
musical com a element de comunicació, coneixement i plaer.
- 2 Valoració de la participació activa en el fet musical.
2.1 Audició atenta i conscient, que estimuli la
reflexió i la investigació.
2.2 Actitud crítica i respectuosa en l'ús i consum de
la música.
2.3 Interpretació atenta i conscient, que articuli i
fomenti la contribució personal a la tasca comuna, la
supeditació a criteris col·lectius, i la iniciativa
personal.
Objectius terminals
- 1 Observar, reconèixer i diferenciar els fonaments
físics i psicològics del so, utilitzant diferents recursos.
- 2 Identificar les qualitats del so (alçada, durada,
intensitat i timbre) com a variables de la matèria primera
de la música i aplicar-les a la creació i la percepció
musicals.
- 3 Reconèixer, identificar i relacionar els elements
bàsics del llenguatge musical (ritme, melodia, harmonia,
textura, dinàmica i timbre) i les seves bases teòriques.
- 4 Llegir i escriure els elements bàsics del
llenguatge musical utilitzant la grafia musical; conèixer
la teoria que el regeix i la nomenclatura dels elements de
grafia.
- 5 Relacionar i diferenciar les diferents qualitats
del so en l'audició.
- 6 Reconèixer i diferenciar els elements constitutius
del llenguatge musical: ritme, melodia, harmonia, dinàmica,
timbre i textura en les obres o en els fragments musicals
escoltats i interpretats.
- 7 Reconèixer l'estructura interna de determinades
composicions organitzades d'acord amb les anomenades formes
repetitives, amb tornada i imitatives.
- 8 Distingir, per mitjà de l'audició, els estils i les
estètiques més importants de la història de la música.
- 9 Situar cronològicament els compositors més
representatius dels estils i de les estètiques esmentats.
- 10 Aplicar les lleis més elementals de la teoria
musical per fer les pròpies creacions musicals.
- 11 Reconèixer i valorar els elements extramusicals
presents en l'obra musical escoltada.
- 12 Investigar els aspectes musicals i extramusicals
relacionats amb l'obra treballada i expressar els resultats
de forma oral i escrita.
- 13 Relacionar l'obra musical amb el compositor que
l'ha creada i amb la societat que reflecteix.
- 14 Valorar la tasca de recerca com a complement de la
percepció i l'expressió musicals, i com a font
d'enriquiment cultural.
- 15 Cantar correctament composicions a una sola veu i
polifòniques, tenint en compte els aspectes inherents a la
cançó i les normes que regeixen la interpretació, ja sigui
individual o conjunta.
- 16 Interpretar amb l'instrument escolar peces
musicals de forma correcta, tant des del punt de vista
tècnic com expressiu.
- 17 Interpretar amb l'instrument escolar peces
musicals, valorant les consignes pre-establertes que fan
possible la interpretació conjunta, entenent-la com una
activitat comunitària, de cultura i de tradició.
- 18 Identificar les bases físico-acústiques dels
instruments musicals treballats.
- 19 Classificar els instruments musicals d'acord amb
els criteris de la classificació sistemàtica.
- 20 Reconèixer de forma visual i auditiva les
diferents famílies d'instruments, com també els principals
representants de cadascuna d'elles pel que fa a la música
culta, actual i tradicional.
- 21 Identificar els grups instrumentals i vocals amb
més tradició.
- 22 Utilitzar els recursos que ofereix la tecnologia
pel que fa a creació, edició, interpretació i reproducció
de música.
- 23 Respectar tot fet musical, acceptant criteris i
gustos diferents dels propis, i exposant el propi criteri
amb argumentacions lògiques i raonades.
- 24 Valorar la interpretació i la recepció de música
en directe.
- 25 Tenir cura dels materials de què es disposa per
fer música.
- 26 Interpretar i escoltar la música de forma
solidària.
Àrea de Matemàtiques
L'àrea de Matemàtiques té un paper important en el
desenvolupament d'algunes de les capacitats que es
plantegen en els objectius generals de l'ensenyament
secundari obligatori. En concret, cal destacar especialment
les capacitats de:
Interpretar i produir missatges utilitzant codis
científics.
Identificar problemes i elaborar estratègies per
resoldre'ls mitjançant procediments intuïtius i de
raonament lògic.
Obtenir i seleccionar informació i tractar-la de forma
autònoma i crítica.
Transmetre la informació d'una manera organitzada i
intel·ligible.
D'acord amb això es pretén que la matemàtica sigui entesa
com una ciència en permanent evolució, és a dir, com un
conjunt de coneixements que ha anat canviant des de la seva
gènesi per adaptar-se a les característiques de les
situacions i a les necessitats de cada època i es considera
important que es valori d'una manera especial el caràcter
instrumental de la matemàtica, per sobre d'altres trets que
també la caracteritzen, com són el potencial
lògico-deductiu, la capacitat d'abstracció formal, etc.
Els coneixements matemàtics han de ser aplicats de manera
creativa, és a dir, no mimètica ni repetitiva, a fi que
siguin útils per afrontar situacions noves i no només
aquelles que són pràcticament idèntiques a les que ja s'han
treballat amb anterioritat.
També els coneixements matemàtics han de ser útils per
interpretar raonadament i amb esperit crític aquells
aspectes de la informació rebuda de l'entorn que són
analitzables des d'un punt de vista matemàtic.
Es remarca la necessitat de tenir constància per perservar
en la recerca de solucions quan la situació ho exigeixi,
com també tenir la suficient flexibilitat per canviar
d'estratègia quan la que se seguia hagi esdevingut estèril.
Les capacitats més intrínsecament relacionades amb
l'activitat pròpia de la matemàtica fan referència a l'ús
dels diversos llenguatges, a la sistematització de les
observacions, a la classificació i ordenació de les dades
obtingudes i a la detecció i l'establiment de les relacions
que puguin existir en conjunts de dades. El desenvolupament
d'aquestes capacitats fornirà a l'alumne uns instruments
que li permetran un grau de precisió i de rigor més elevat,
tant en l'anàlisi que faci de la realitat com en la seva
pròpia expressió.
Els continguts de l'àrea responen a coneixements
matemàtics que la societat actual exigeix a qualsevol
ciutadà per poder comprendre la informació que s'hi
produeix i per saber desenvolupar-s'hi amb una certa
facilitat. Per això s'ha donat un pes important a
l'estadística i al tractament de l'atzar com a instruments
de comprensió i anàlisi de gran quantitat d'informacions
que avui dia manegen els mitjans de comunicació, i com a
eina per interpretar i elaborar prediccions en aquells
fenòmens en què intervenen moltes dades o que tenen un
comportament aleatori. Igualment, des d'aquest punt de
vista, la geometria (en la seva faceta més manipulativa, de
construccions a escala i d'interpretació de plànols i
representacions) i la lectura i l'elaboració de gràfics
(tant estadístics com funcionals) són qüestions que són
presents entre els continguts seleccionats.
S'han pres els continguts treballats i els objectius
fixats a l'àrea de Matemàtiques de l'ensenyament primari
com a punt de referència d'aquest disseny curricular. No
ha d'estranyar el fet de constatar que continguts que ja
són presents en l'ensenyament primari tornen a figurar en
l'ensenyament secundari obligatori. En totes les àrees,
però especialment en la de Matemàtiques, cal que al llarg
del procés d'aprenentatge un mateix contingut es vagi
reprenent en diverses ocasions, amb graus de dificultat i
generalització cada vegada creixent, per tal que es vagi
assimilant i afermant de manera sòlida i funcional en el
bagatge cognitiu de cada alumne.
Els objectius terminals de l'àrea tenen un caràcter
majoritàriament procedimental com a expressió de la
priorització d'aquest tipus de contingut per sobre dels
conceptuals, atesa la seva major funcionalitat.
Objectius generals
En finalitzar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de:
- 1 Entendre la matemàtica com a ciència oberta i
dinàmica que ha seguit una evolució històrica i que té
capacitat d'adaptació a les noves situacions.
- 2 Valorar especialment el caràcter instrumental de la
matemàtica en altres camps del coneixement.
- 3 Aplicar de manera creativa, davant de situacions
noves, els mètodes matemàtics apresos.
- 4 Utilitzar tècniques matemàtiques per interpretar i
avaluar, de manera crítica, la informació que rep del seu
entorn.
- 5 Conèixer i valorar les pròpies habilitats
matemàtiques i emprar-les amb flexibilitat (sabent canviar
d'estratègia si cal) i amb constància en la recerca de
solucions a les situacions problemàtiques que se li
plantegin.
- 6 Emprar, quan convingui, diferents llenguatges
matemàtics (algèbric, estadístic, geomètric, gràfic, etc.)
per tal que les seves possibilitats expressives i de
raonament millorin en rigor i precisió.
- 7 Fer observacions sistemàtiques d'aspectes
quantitatius, geomètrics i lògics de la realitat, i
estructurar i presentar la informació obtinguda de manera
que se'n faciliti l'anàlisi posterior.
- 8 Analitzar un conjunt de dades i trobar-hi possibles
relacions, fent ús de models matemàtics elementals
(estadístics, funcionals, algèbrics, etc.).
- 9 Emprar amb soltesa i familiaritat els mitjans
tecnològics (calculadores i ordinadors) que facilitin les
tasques de càlcul i de representació.
Continguts
Procediments
- 1 Llenguatges i processos.
1.1 Ús de diferents llenguatges matemàtics. Traducció.
1.2 Classificació. Ordenació.
1.3 Aplicació de mètodes inductius i deductius.
1.4 Resolució de problemes.
- 2 Tècniques per a la mesura i el càlcul.
2.1 Tècniques de representació simbòlica i gràfica de
nombres.
2.2 Tècniques de mesura directa (amb utilització
d'instruments) i de mesura indirecta (mitjançant algorismes
i representacions a escala).
2.3 Càlcul exacte i aproximat amb nombres: mentalment
i per escrit, amb calculadora o amb ordinador.
2.4 Plantejament i càlcul d'expressions numèriques i
algèbriques sobre problemes concrets.
2.5 Tècniques elementals de resolució d'equacions i
d'inequacions.
2.6 Tècniques de recompte de possibilitats.
2.7 Tècniques de càlcul de paràmetres estadístics.
- 3 Ús de models geomètrics.
3.1 Aplicació de models geomètrics per a la
interpretació de situacions reals.
3.2 Representació plana de figures espacials i,
recíprocament, comprensió de figures espacials a partir de
la seva representació plana.
3.3 Generació de figures per transformacions
geomètriques i altres mètodes (secció, reunió, intersecció
i descomposició).
- 4 Representació i anàlisi de la informació.
4.1 Tècniques de recollida de dades i construcció de
taules de valors i de freqüències.
4.2 Representació gràfica de fenòmens en coordenades
cartesianes.
4.3 Tècniques específiques de representació gràfica
per a la informació estadística.
4.4 Elaboració de fórmules que relacionin variables.
4.5 Anàlisi de dependències funcionals.
4.6 Anàlisi de variables estadístiques.
4.7 Tractament de fenòmens aleatoris mitjançant el
càlcul de probabilitats.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
- 1 Els nombres.
1.1 Nombres naturals. Divisibilitat.
1.2 Nombres enters.
1.3 Nombres racionals.
1.4 Nombres racionals i irracionals expressats en
forma decimal.
1.5 Equacions i inequacions.
1.6 Magnituds i mesura.
- 2 El pla i l'espai.
2.1 Elements i organització del pla.
2.2 Elements i organització de l'espai.
2.3 Translacions, girs i simetries en el pla.
2.4 La semblança en el pla.
2.5 Relacions mètriques i trigonomètriques en els
triangles i rectangles.
- 3 La dependència entre variables.
3.1 Coordenades cartesianes. Característiques generals
de les gràfiques.
3.2 Funcions: dependència i conceptes associats.
3.3 Funció de proporcionalitat directa.
3.4 Funció afí.
3.5 Funció de proporcionalitat inversa.
3.6 Funció quadràtica.
- 4 L'estadística elemental i l'atzar.
4.1 Conceptes bàsics d'estadística.
4.2 Paràmetres de centralització i de dispersió.
4.3 Fenòmens aleatoris.
4.4 Probabilitat: conceptes i lleis bàsiques.
- 5 Elements d'història de la matemàtica.
5.1 Nocions de la gènesi històrica d'aspectes
rellevants de la matemàtica.
Valors, normes i actituds
- 1 Interrogació i investigació davant de situacions i
problemes contrastables matemàticament.
1.1 Esperit crític davant d'informacions i opinions
que admetin una anàlisi matemàtica.
1.2 Perseverança i flexibilitat en la recerca i
millora de solucions matemàtiques a situacions que se li
plantegin.
1.3 Confiança raonada en la capacitat pròpia per
afrontar situacions problemàtiques que exigeixen
l'aplicació de coneixements matemàtics.
1.4 Interès i respecte per les diverses estratègies
matemàtiques que es poden emprar per trobar la solució d'un
problema.
- 2 Sistematització del treball en les matemàtiques.
2.1 Organització del treball en matemàtiques:
planificació, distribució temporal, recerca d'ajuts i
eines.
2.2 Interès per la precisió en el llenguatge i per la
presentació acurada en els treballs matemàtics realitzats.
2.3 Interès en la conservació, ordenació i
actualització dels materials didàctics que s'utilitzen.
2.4 Valoració positiva de la necessitat de realitzar
tasques d'exercitació sistemàtica destinades a consolidar
la utilització de tècniques.
- 3 Valoració de les eines matemàtiques.
3.1 Utilització, de forma habitual, de recursos i
eines matemàtics per afrontar situacions que ho
requereixin.
3.2 Ús habitual i equilibrat dels mitjans tecnològics
que poden ser útils en matemàtiques.
Objectius terminals
- 1 Planificar i realitzar observacions sistemàtiques,
classificar les dades obtingudes i presentar-les de manera
ordenada i entenedora.
- 2 Trobar relacions entre les dades obtingudes o
donades, reconèixer-hi els conceptes i les relacions
matemàtiques que continguin i saber-los expressar
mitjançant el llenguatge natural, expressions algèbriques,
figures o gràfics.
- 3 Planificar la resolució de situacions
problemàtiques: distinció del que es coneix i el que és
desconegut, distinció de la informació útil i la supèrflua,
estimació de possibles solucions, elecció del mètode a
emprar i comprovació de la validesa dels resultats trobats
contrastant-los amb la situació de partida.
- 4 No abandonar la recerca de la solució a una
situació problemàtica quan l'estratègia que s'ha escollit
en primer lloc no ha estat adequada o quan s'ha obtingut un
resultat no satisfactori.
- 5 Acceptar la necessitat de canviar d'estratègia en
la recerca de solució quan la situació ho requereixi i, en
aquest sentit, actuar amb esperit de cooperació, respecte i
interès envers la tasca dels companys amb els quals es
treballa.
- 6 Reduir problemes complexos a d'altres més senzills
que en facilitin la comprensió i la resolució.
- 7 Provar relacions o propietats senzilles raonant-les
de manera deductiva a partir d'unes premisses establertes o
fent ús de mètodes inductius.
- 8 Situar cronològicament aspectes rellevants
relacionats amb la gènesi històrica d'alguns coneixements
matemàtics que es treballen a l'etapa: la geometria grega,
el problema de l'arrel quadrada de 2, els orígens de
l'àlgebra i la probabilitat.
- 9 Mostrar una disposició a interrogar-se davant de
situacions que es plantegin: formular hipòtesis, buscar
exemples o contraexemples i fer comprovacions experimentals
o raonades.
- 10 Mostrar una actitud crítica enfront de la
informació que es rep i analitzar-la mitjançant els
coneixements matemàtics i les possibilitats de raonament
que estiguin a l'abast.
- 11 Interessar-se per contrastar els aprenentatges
fets relatius a la matemàtica amb el que ja sap per tal
d'esbrinar-ne la mútua coherència lògica i trobar-ne
l'adequació correcta.
- 12 Interessar-se per revisar i reordenar
periòdicament el material elaborat (treballs, exercicis,
apunts, proves) i posar un èmfasi especial en l'ordre
lògic, l'expressió acurada i la pulcritud de la
presentació.
- 13 Valorar la importància de realitzar exercicis i
treballs de manera sistemàtica i metòdica per tal de
consolidar i assimilar els procediments i conceptes que
s'aprenen, i especialment les tècniques referides al
càlcul.
- 14 Autovalorar el que s'ha après i conèixer-ne els
límits. Tenir confiança en les pròpies capacitats i ser-ne
conscient.
- 15 Identificar diferents tipus de nombres (naturals,
enters, racionals) i les seves propietats, reconèixer les
diferents formes d'expressió (entera, decimal,
fraccionària, percentual, mixta, científica) i
utilitzar-les per quantificar situacions de la vida
quotidiana.
- 16 Ordenar i representar diferents tipus de nombres
(naturals, enters, racionals).
- 17 Aplicar algorismes de comparació i càlcul amb
nombres enters i racionals en les seves diverses
expressions i conèixer les propietats que els fonamenten,
sabent-ne justificar alguns casos senzills.
- 18 Davant de situacions problemàtiques, plantejar
correctament expressions numèriques que possibilitin la
seva resolució i efectuar els càlculs que se'n derivin amb
nombres enters, racionals i irracionals (pi i quadràtics)
donats en diferents expressions (entera, decimal,
fraccionària, percentual, mixta, científica) i fent servir
les operacions de suma, resta, multiplicació, divisió,
potenciació i radicació quadrada.
- 19 Escollir adequadament quin és el mètode més
convenient per a la realització d'un determinat càlcul:
mentalment, per escrit, amb calculadora o amb ordinador.
- 20 Aplicar algorismes de càlcul amb calculadores o
implementats en fulls de càlcul informatitzats per trobar
els resultats d'expressions aritmètiques, construir taules
funcionals o explorar pautes i regularitats numèriques.
- 21 Valorar la conveniència i emprar, segons el cas,
aproximacions per excés o per defecte de nombres, amb
coneixement de la magnitud de l'error comès.
- 22 Ser conscients de les limitacions en la precisió
que posseeixen els mitjans automàtics de càlcul, i
controlar la correcció dels resultats que ofereixen.
- 23 Emprar les unitats de mesura més usuals en el cas
de longituds, amplituds d'angles, superfícies, volums,
capacitats i temps, i també les seves relacions.
- 24 Aplicar les relacions de divisibilitat al càlcul
d'expressions numèriques (mcd i mcm en els nombres
naturals) a problemes de mesura i a altres situacions que
ho requereixen.
- 25 Identificar i aplicar fórmules per al càlcul de
superfícies planes (limitades per segments i arcs de
circumferència) i de volums de cossos geomètrics (prismes,
piràmides, cilindres, cons i esferes).
- 26 Identificar equacions, inequacions i sistemes, i
classificar-los pel seu grau (fins a segon grau) pel nombre
d'incògnites (fins a dues) i pel nombre de solucions.
- 27 Afrontar situacions problemàtiques mitjançant el
plantejament i la resolució d'equacions (de primer i de
segon grau amb una incògnita, sistemes de dues equacions de
primer grau amb dues incògnites) i inequacions (de primer
grau amb una o dues incògnites) per mètodes analítics o
gràfics, o per tempteig.
- 28 Operar (sumar, multiplicar i treure el factor
comú) amb expressions algèbriques de primer i segon grau.
- 29 Identificar figures planes (cercles, polígons i
sectors circulars) i espacials (prismes, piràmides,
cilindres, cons, esferes i políedres regulars),
construir-ne models a partir de criteris donats i descriure
els seus elements i les relacions entre ells.
- 30 Definir conceptes geomètrics elementals
(incidència, paral·lelisme, perpendicularitat, angles,
moviments i semblança), incorporar-los a la seva expressió
i al seu raonament i enunciar relacions entre ells i
propietats senzilles.
- 31 Obtenir i utilitzar representacions planes de
cossos geomètrics (prismes, piràmides, cilindres, cons,
esferes i políedres regulars) i també, donada una
representació plana, saber-la interpretar.
- 32 Reconèixer què són figures semblants i equivalents
(en àrea o volum) i els mètodes que cal emprar per
obtenir-les.
- 33 Utilitzar correctament aparells de dibuix i mesura
(regle, transportador, escaire, compàs, programes
informàtics) per fer construccions geomètriques planes.
- 34 Aplicar transformacions geomètriques del pla
(translacions, simetries puntuals i axials, girs i
homotècies) a formes planes limitades per segments i arcs
de circumferència.
- 35 Interpretar representacions a escala (plànols,
mapes) i mesurar els elements que contenen, sabent-ne
extreure les dades necessàries.
- 36 Obtenir raons trigonomètriques d'angles aguts per
mètodes gràfics o mitjançant calculadores i, donada una raó
trigonomètrica, saber trobar l'angle a què correspon.
Aplicar-ho a la resolució de triangles rectangles.
- 37 Enunciar i aplicar el Teorema de Thales i les
principals relacions mètriques dels triangles rectangles
(teoremes de Pitàgores, del catet i de l'altura).
- 38 Representar en un sistema de coordenades
cartesianes fenòmens en què hi hagi una dependència afí,
lineal, quadràtica o de proporcionalitat inversa, a partir
de parells de valors donats o obtinguts de manera empírica
o amb la utilització de l'expressió funcional.
- 39 Emprar programes d'ordinador per a la
representació cartesiana de gràfics analitzant-ne les
característiques per mitjà de desplaçaments, canvis
d'escala o comparació de diferents gràfics relacionats.
- 40 Representar punt a punt, en un sistema de
coordenades cartesianes, altres tipus de gràfics
(exponencials, periòdics, esglaonats) lligats a exemples
concrets.
- 41 Descobrir l'existència de relacions entre parells
de valors corresponents a dues magnituds en situacions
concretes i saber-la expressar en els casos de
proporcionalitat directa i inversa, dependència afí i
quadràtica, fent ús correcte dels conceptes i termes
adequats.
- 42 Reconèixer, per les seves equacions i gràfics, les
funcions de proporcionalitat directa o inversa, dependència
afí i quadràtica.
- 43 Llegir i interpretar gràfics funcionals fent ús
intuïtiu de les nocions de continuïtat, creixement, valors
extrems, periodicitat i tendència.
- 44 Aïllar una variable en funció d'una altra en
situacions de dependència afí.
- 45 Distingir els diferents conceptes d'ús corrent en
estadística i probabilitat elementals (població i mostra;
mitjana aritmètica, moda i mediana; recorregut, desviació
mitjana i desviació estàndard; probabilitat i freqüència
relativa) i incorporar-los a l'expressió pròpia de manera
correcta.
- 46 Construir taules de freqüències, representar
gràficament dades estadístiques i emprar programes
informàtics adequats.
- 47 Calcular paràmetres de centralització (moda,
mitjana aritmètica i mediana) i de dispersió (recorregut,
desviació mitjana i desviació estàndard) que facilitin
l'estudi d'una variable estadística, i explicar-ne el
significat.
- 48 Llegir i interpretar informació estadística donada
en forma de taules, gràfics o paràmetres i treure'n
conclusions.
- 49 Distingir els fets o les situacions aleatoris dels
que no ho són i saber descriure, de manera entenedora i
útil, successos en els experiments aleatoris simples i
compostos.
- 50 Fer recompte de possibilitats mitjançant diagrames
en arbre, tècniques combinatòries o altres mètodes.
- 51 Calcular probabilitats de successos a partir del
coneixement de les principals lleis i regles que hi fan
referència (Llei de Laplace, com de la freqüència relativa
es deriva la probabilitat, regles de pas al contrari, unió
i intersecció).
Àrea de Religió
Religió catòlica
El currículum d'aquesta àrea és la concreció feta pels
bisbes de les diòcesis de Catalunya, d'allò establert per
l'Ordre ministerial de 20 de febrer de 1992.
L'ensenyament religiós escolar aporta una comprensió de
la tradició cultural en què es troba immers l'alumne,
tradició impregnada de cristianisme. D'aquí que el
cristianisme i el missatge cristià han de ser objecte
d'aprenentatge, sent com són elements de la nostra cultura,
perquè es puguin entendre millor les Ciències socials,
interpretar textos literaris i també l'art de Catalunya i
de gran part del món occidental.
L'àrea de Religió catòlica ajuda no solament a
descobrir la fonamental dimensió religiosa de l'ésser humà
sinó també a comprendre més la història, la cultura, l'art
i la llengua de la nostra terra. La importància específica
i significativa de l'ensenyament religiós escolar rau en
els següents aspectes:
a) Ofereix un coneixement seriós i crític del fet
religiós i les seves expressions, amb l'estudi de les grans
religions i explicitant particularment la catòlica.
b) Aporta un coneixement de la Bíblia, real i
científic, que ajuda a la seva lectura i a interpretar-la
des de la perspectiva de la història.
c) Presenta i aprofundeix la figura i el missatge de
Jesucrist, amb un estudi sistemàtic i orgànic del
cristianisme, especialment a través de la vida i la
història de l'Església catòlica.
d) Dóna una resposta concreta, coherent i transcendent
als grans interrogants existencials que caracteritzen la
persona humana i el seu món.
e) Estructura i sistematitza els continguts de la fe
catòlica tot fent possible el diàleg i la síntesi entre la
fe i la cultura.
D'acord amb aquests aspectes s'han dissenyat i
organitzat els continguts de Religió catòlica, tot
combinant tres criteris:
Un tarannà de diàleg amb altres àrees curriculars:
l'objectiu d'establir un veritable diàleg fe/cultura només
pot passar per un plantejament acadèmic amb constant
referència a les dades que ens aporten les Ciències de la
naturalesa, les Ciències socials o la Literatura.
Una estructura d'integració: els continguts no són
capítols diferents i successius d'un programa, sinó una
estructura composta de tres elements interrelacionats, com
són els coneixements conceptuals, procedimentals i
d'actituds i valors, els quals han de ser tractats d'una
forma globalitzada, mitjançant una integració.
Una priorització del fet religiós com a fenomen viu,
referencial i significatiu per a una part molt important de
la humanitat, que genera dinàmiques pròpies de les
diferents confessions i, alhora, relacions i lligams amb
les cultures i les societats.
Objectius generals
En acabar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de:
- 1 Seleccionar documentació sobre el fenomen religiós
amb rigor, tot i que sigui de manera senzilla, analitzant,
verificant, corregint i avaluant qualsevol teoria o fet que
se li presenti.
- 2 Descobrir i identificar els principals elements de
diferents tradicions religioses del món contemporani.
- 3 Accedir, per mitjà d'una identificació i comprensió
del llenguatge propi de la Religió, a les interpretacions
que les religions donen sobre la condició humana i sobre el
sentit del transcendent.
- 4 Identificar el fet religiós cristià com a element
determinant de la cultura mediterrània i com una de les
respostes multitudinàries i plurals a l'impacte de la
transcendència en l'home.
-5 Situar i usar les principals fonts del cristianisme en
el seu origen, forma i finalitat, a través d'alguns
criteris d'interpretació de l'església catòlica i
actualitzar la informació que aporten.
- 6 Identificar Jesucrist com el nucli central del fet
cristià, en el seu missatge, vida i actualitat, i en la
realització històrica de l'església.
- 7 Reconèixer el Déu cristià manifestat per Jesucrist,
tot situant la seva identitat en el marc de la
fenomenologia religiosa, la teologia i l'antropologia.
- 8 Reconèixer i valorar críticament el significat de
l'Església per als cristians, amb el descobriment de la
seva aportació històrica en la construcció i el creixement
de la societat europea, i especialment la catalana.
- 9 Interpretar el significat dels signes i símbols
religiosos més rellevants, fent especial esment dels
sagraments i les pràctiques religioses més esteses al seu
voltant.
- 10 Mostrar coneixement d'alguns textos bíblics, del
magisteri eclesial, i de la història de la teologia, més
fonamentals de la fe catòlica, que constitueixen el nucli
essencial o una reflexió important del missatge cristià,
per comprendre i expressar adequadament el vocabulari i les
formulacions de la fe.
- 11 Analitzar els principis i continguts de la moral
catòlica, les seves possibles projeccions a les situacions
concretes i les actituds personals que conformen l'ésser
cristià.
- 12 Valorar i respectar el patrimoni religiós,
artístic i cultural mitjançant el llenguatge simbòlic de
l'arquitectura, pintura, literatura, música i litúrgia, com
a expressió de les grans etapes de la història de
l'església, especialment a Catalunya.
- 13 Valorar els aspectes positius i negatius de la
cultura on és immergit, a partir d'un discerniment dels
valors proposats per aquesta, que inclogui una autocrítica
constructiva i un profund respecte a les diverses opcions i
creences.
- 14 Sensibilitzar-se i interessar-se davant els
problemes i reptes del moment present i comportar-se segons
uns valors, actituds i normes responsables i solidaris.
- 15 Respectar i valorar l'experiència religiosa o
qualsevol procés d'identificació d'una consciència moral,
amb sentit crític, sense judicis previs, tot acceptant-los
com una manifestació profunda, humana i cultural.
Continguts
Procediments
- 1 Obtenció i anàlisi d'informació sobre el fet religiós.
1.1 Obtenció de dades a partir de l'observació directa
i de l'elaboració d'enquestes, entrevistes i qüestionaris.
1.2 Recerca, lectura, anàlisi i comentari crític de la
Bíblia mitjançant l'ús directe i amb l'ajut de diccionaris,
manuals i atlas bíblics.
1.3 Localització dels principals focus de presència de
comunitats i confessions religioses a partir de les dades
atorgades pels ajuntaments, els serveis públics o les
institucions privades.
1.4 Utilització de la documentació escrita sobre el
fet religiós disponible a casa, a la biblioteca escolar o
d'altres properes.
1.5 Lectura i interpretació de textos sagrats de
diferents religions.
1.6 Localització, recollida, lectura, audició i
observació d'expressions orals, articles, programes
informatius i reportatges sobre el fenomen religiós de la
premsa, de les televisions i de les ràdios.
1.7 Selecció i classificació de documents escrits
sobre la història de l'Església.
1.8 Investigació i anàlisi sobre les dades de l'acció
de l'Església en el camp de la cultura, educació i promoció
social, particularment a Catalunya.
1.9 Selecció i organització d'informació sobre fets,
conductes, dades i activitats al voltant de la problemàtica
ètico-moral.
- 2 Contextualització de dades sobre el fet religiós.
2.1 Elaboració, lectura i interpretació de mapes
geogràfics i històrics.
2.2 Lectura i interpretació d'estadístiques sobre les
religions.
2.3 Identificació i distinció d'objectes, ministeris i
accions litúrgiques.
2.4 Lectura i comentari de textos doctrinals i del
magisteri de l'Església en el seu context històric.
2.5 Lectura crítica dels mitjans de comunicació social
tot analitzant el tractament del fet religiós.
2.6 Interpretació adequada dels textos bíblics segons
les regles i els mètodes elementals de l'hermenèutica
bíblica.
2.7 Situació de diferents relats evangèlics en el
context redaccional.
- 3 Procediments de comprensió, elaboració i aplicació
sobre el fet religiós.
3.1 Comparació de dades i conceptes de les religions,
grans moviments culturals en general i el cristianisme.
3.2 Comparació de dades i conceptes del catolicisme
amb altres branques del cristianisme.
3.3 Anàlisi comparativa de testimonis de persones de
diferents credos i de no creients.
3.4 Anàlisi dels factors històrico-culturals i
geogràfics dels fets religiosos.
3.5 Interpretació actualitzada dels signes i símbols
religiosos, dels ritus i la seva significació original.
3.6 Localització i anàlisi dels textos
neotestamentaris que fonamenten les grans afirmacions de la
fe catòlica.
3.7 Utilització de mitjans àudio-visuals per deduir-ne
conceptes sobre la religió.
3.8 Confecció d'esquemes, murals i gràfics, i
resolució d'activitats de caire lúdico-concursiu a partir
de dades de l'àmbit de les religions.
3.9 Lectura del missatge de Jesucrist o sobre
Jesucrist per mitjà d'expressions artístiques.
3.10 Realització de debats, judicis i elaboració de
treballs personals i en equip sobre temàtiques de la
religió.
- 4 Expressió i interiorització del fet religiós.
4.1 Aprofundiment de la significació dels problemes
bàsics de l'existència humana i la relació amb les creences
i pràctiques religioses.
4.2 Exercici de diàleg obert sobre diferents posicions
religioses a partir de resums orals o escrits i de
lectures.
4.3 Representació escènica de fets i situacions sobre
la religió i problemàtica ètico-moral.
4.4 Exercici d'audició de música i poesia religiosa i
exercici de projecció de pel·lícules, reportatges i spots
d'ambientació religiosa.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
- 1 Persona i religió.
1.1 El fet religiós:
L'experiència religiosa.
Les mediacions religioses (llenguatge, simbologia,
llocs i temps sagrats).
La creença i la increença.
1.2 Les grans religions:
Panorama general de les grans religions actuals.
El cristianisme i altres religions (similituds,
diferències, valoració catòlica i cristiana d'altres
religions).
Les religions i la religiositat en la societat
occidental contemporània (la crisi en el si de les
grans religions; les noves manifestacions de la
religiositat).
1.3 El Déu de la Bíblia i la seva revelació:
El món i la religió d'Israel.
Els llibres de l'Antic i el Nou Testament: formació,
estructura i continguts.
Concepció cristiana i catòlica de la revelació.
- 2 Jesús de Natzaret.
2.1 La vida:
Fonts sobre la vida de Jesús.
El marc sòcio-polític i religiós.
Vida pública.
La seva personalitat.
Passió, mort i resurrecció.
2.2 El missatge:
L'anunci del regne, nucli de la predicació de Jesús.
Principals aspectes i continguts de l'anunci del
regne (Déu pare, filiació-fraternitat entre els homes,
dinàmica de l'amor, salvació i alliberament).
L'estil de Jesús (les paràboles, els miracles, la
relació personal, el perdó).
2.3 Jesús el Crist:
La confessió de fe dels apòstols i de les primeres
comunitats.
L'afirmació de Jesús com a Crist i Senyor: Déu i
home.
Sentit i significat d'alguns títols cristològics com
fill de Déu o Messies.
Expressions artístiques i populars de la figura de
Jesucrist.
- 3 El Déu cristià.
3.1 El Déu de l'antic testament manifestat en
Jesucrist: continuïtat i novetat.
3.2 Déu: pare creador, fill salvador i esperit
santificador.
3.3 L'home i la humanitat a la llum de Déu.
- 4 L'Església, comunitat dels deixebles de Jesucrist.
4.1 Els inicis:
La comunitat apostòlica que congregà Jesús.
L'església primitiva en el llibre dels Fets.
4.2 La història:
Principals fets i personatges de l'activitat
evangelitzadora de l'Església.
Principals esdeveniments i dades sobre la seva
organització.
Principals situacions de crisi i dificultat.
Principals moments de creativitat (ordes i moviments)
i consolidació (doctrinal i litúrgica) de la comunitat
cristiana i catòlica.
Principals activitats, personatges i institucions en
la seva acció caritativo-social.
Alguns fets i personatges significatius de l'Església
a Catalunya.
4.3 La vida:
Missió fonamental de l'Església: l'evangelització.
L'Església, comunitat de fe, comunitat de celebració
i comunitat al servei del món.
L'Església catòlica i les altres esglésies.
Estructura i organització de l'Església catòlica.
Signes religiosos cristians i els sagraments de
l'Església.
Dinàmica i vida de l'Església a Catalunya.
- 5 Les exigències morals del cristianisme.
5.1 Dimensió ètica de la vida:
Fonaments de la dimensió ètica: raó i llibertat.
Vida ètica i persona.
Problemàtiques ètiques entorn dels drets humans.
5.2 La moral catòlica:
Jesucrist, fonament de la moral cristiana.
Principis de la moral catòlica.
Moral de les relacions de l'home amb Déu
(reconeixement de Déu i pregària).
Moral personal (vida humana, sexualitat, matrimoni,
veritat i llibertat).
Moral social (solidaritat, relacions laborals,
ecologisme, medi ambient i comunicacions socials).
- 6 La fe catòlica.
La fe com a adhesió a Jesucrist.
El credo: contingut de la fe.
Fe i pertinença eclesial.
La fe, una opció vertebradora de tota la vida
personal.
La fe, do de Déu i recerca personal.
Valors, normes i actituds
- 1 Actituds personals en la vida quotidiana i en l'estudi.
1.1 Acompliment de les normes explicitades -rigor,
ordre i sistematització- per a la presentació i l'execució
del treball.
1.2 Valoració del treball com a mitjà de realització
personal i cooperació amb els altres amb vista al bé comú.
1.3 Actitud positiva i creativa davant el descans i el
lleure.
1.4 Disposició a participar i organitzar activitats
d'estudi, de treball en grup, culturals i del lleure.
1.5 Respecte per les pautes de conducta per a la
convivència escolar, familiar, social i religiosa.
1.6 Actitud oberta i receptiva tant respecte de
qualsevol societat com respecte de cadascun dels seus
membres.
1.7 Manifestació i valoració positiva de la concepció
solidària del món, la justícia, la pau i la llibertat en la
vida quotidiana i en els esdeveniments internacionals.
1.8 Respecte, sensibilitat i responsabilitat pel cos
humà.
1.9 Tolerància i respecte davant altres formes de
pensament i comportament.
1.10 Esperit crític envers els esdeveniments, la pròpia
manera de pensar i la pròpia manera de viure.
1.11 Preocupació per una consciència moral amb vista a
adquirir compromisos personals i socials.
1.12 Actitud crítica davant el consumisme,
l'indiferentisme, el totalitarisme i el terrorisme.
1.13 Respecte i estimació per la vida pròpia i d'altri.
- 2 Sensibilització específica envers el fet religiós.
2.1 Interès per conèixer el context social, polític i
històric de qualsevol problema o fet religiós rellevant.
2.2 Tolerància i acceptació davant el fet religiós i
les seves manifestacions.
2.3 Interès per conèixer les finalitats i el context
dels principals fundadors de grans religions i institucions
religioses.
2.4 Actitud de discerniment i anàlisi sobre les dades i
els interrogants que les diverses àrees del coneixement
presenten sobre la religió.
2.5 Esperit crític, obert i receptiu davant el problema
de Déu.
2.6 Valoració de la influència de la Bíblia en les
manifestacions artístiques i del pensament.
2.7 Valoració crítica de l'aportació del cristianisme
en el món occidental i particularment a Catalunya.
2.8 Interès per conèixer l'origen, la vitalitat i
l'actualitat de les celebracions religioses.
2.9 Consciència dels valors cristians presents en la
cultura contemporània (amor, respecte, solidaritat i
dignitat de l'home).
2.10 Curiositat i valoració dels textos bíblics.
2.11 Curiositat, respecte i valoració de la persona de
Jesús de Natzaret.
2.12 Actitud oberta davant els principals valors
expressats en els testimonis històrics de l'Església.
2.13 Disposició a conèixer i respectar la normativa
fonamental sobre la pertinença a l'Església catòlica.
2.14 Actitud de recerca per tal de fonamentar les
conviccions personals (religioses o ètiques).
Objectius terminals
- 1 Obtenir dades sobre el fet religiós a partir de
l'observació directa.
- 2 Obtenir dades sobre el fet religiós a partir d'una
investigació determinada que impliqui l'elaboració
d'enquestes, entrevistes i qüestionaris senzills amb
precisió i objectius clars, tot tabulant-ne els resultats i
deduint-ne els conceptes més importants.
- 3 Seleccionar documents escrits sobre el fet religiós
i tot el que el contextualitza per tal d'elaborar treballs
monogràfics, citant les fonts de procedència.
- 4 Identificar llocs relacionats amb el fet religiós
situant-los geogràficament i contextualitzant-los.
- 5 Utilitzar amb correcció textos sobre el fet religiós
per tal d'extreure'n informació fonamental, tot
analitzant-la en funció del context, de l'època, de l'estil
i de la finalitat.
- 6 Llegir i interpretar en el seu context cultural i
religiós alguns textos sagrats de les principals religions.
- 7 Identificar i localitzar alguns documents gràfics,
textos literaris, representacions pictòriques o
escultòriques, símbols, ritus, llocs sagrats, persones,
conceptes i doctrines que manifestin que l'home, al llarg de
la seva història, ha tingut l'anhel de la recerca de Déu.
- 8 Descobrir els signes d'obertura a tota realitat
humana que hi ha en el fet religiós.
- 9 Formular les preguntes fonamentals que es fa l'home,
tot sintetitzant les principals respostes del cristianisme.
- 10 Enunciar els principals continguts i dades de les
grans religions actuals.
- 11 Explicar la vida i el missatge dels principals
fundadors de les grans religions actuals.
- 12 Fer un estudi comparatiu entre missatges de les
grans religions, en relació amb els problemes bàsics de
l'existència humana.
- 13 Analitzar les manifestacions de la religiositat
d'avui.
- 14 Explicar els trets fonamentals de l'impacte de la
societat científico-tècnica i postmoderna en el si de les
religions, tot analitzant diferents postures i arguments
contemporanis davant el problema de l'existència de Déu.
- 15 Utilitzar la Bíblia com a font informativa de
l'experiència religiosa d'Israel i del cristianisme.
- 16 Utilitzar estris que permeten el coneixement
científic de la Bíblia i la cultura que l'envolta.
- 17 Identificar grans eixos de l'estructura i de la
formació literària de l'Antic i el Nou Testament.
- 18 Localitzar i sintetitzar informacions de la Bíblia
des de diferents perspectives (punt de vista històric,
geogràfic i cultural).
- 19 Sintetitzar la visió històrico-religiosa de la
tradició jueva.
- 20 Identificar i localitzar les categories fonamentals
que la Bíblia utilitza sobre la història de la salvació.
- 21 Comparar la noció catòlica de revelació amb textos
d'altres religions.
- 22 Copsar les idees essencials i el sentit dels textos
de l'antic testament i del nou testament on es descobreix la
progressiva revelació de Déu com a pare.
- 23 Descriure els principals trets del context històric
de Jesús de Natzaret.
- 24 Classificar a nivell introductori les fonts
documentals sobre la vida de Jesús.
- 25 Identificar i explicar la personalitat i la vida
pública de Jesús de Natzaret.
- 26 Sintetitzar els continguts principals del missatge
de Jesús de Natzaret a partir de l'anàlisi de les paràboles
i dels grans discursos.
- 27 Raonar per què Jesucrist, mort i ressuscitat, és el
centre de la fe cristiana.
- 28 Interpretar el sentit d'alguns títols cristològics.
- 29 Reconèixer en expressions artístiques de diferents
estils i èpoques diverses imatges de Jesucrist.
- 30 Relacionar la noció de Déu de l'antic testament amb
la manifestada per Jesús de Natzaret, tot descobrint els
elements de continuïtat i novetat.
- 31 Adonar-se de l'originalitat del Déu cristià com a
comunió de persones (pare, fill i esperit).
- 32 Explicar les afirmacions sobre Déu proclamades al
credo catòlic.
- 33 Descobrir les principals afirmacions sobre l'home a
partir d'alguns textos de la revelació de Déu.
- 34 Classificar alguns dels principals documents de la
història del cristianisme.
- 35 Copsar els trets caracteritzadors de la vida de
l'església.
- 36 Identificar els principals moments, personatges i
fets de la història de l'església, tot analitzant-ne alguns.
- 37 Identificar els principals moments, personatges i
fets de la vida de l'església a Catalunya, tot analitzant-ne
alguns.
- 38 Mostrar coneixement de les dades actuals sobre
l'acció de l'Església catòlica en el camp de la cultura,
educació i promoció social, particularment a Catalunya.
- 39 Identificar i distingir objectes, ministeris i
accions litúrgiques de la comunitat eclesial.
- 40 Descriure els símbols, les finalitats i els moments
celebratius dels sagraments, adonant-se de la força
expressiva dels símbols en la vida dels homes.
- 41 Situar correctament les festes religioses en el seu
origen i en la seva incidència actual.
- 42 Adonar-se d'algunes aportacions de la ciència i la
tècnica, tot coneixent el pensament del magisteri de
l'Església.
- 43 Obtenir, organitzar i analitzar informació sobre
fets i conductes al voltant de la problemàtica ètico-moral.
- 44 Expressar la fonamentació cristiana de la dignitat
i igualtat humanes, i conèixer les diferents formulacions
que han proclamat els drets humans.
- 45 Descobrir i llegir textos bíblics i del magisteri
que descriguin l'home com a imatge de Déu, tot aprofundint
en la dignitat i l'estima que això li atorga.
- 46 Comentar els elements bàsics de la moral catòlica.
- 47 Contrastar actituds personals i socials amb models
de vida caracteritzats per la seva fidelitat a l'evangeli.
- 48 Identificar i descriure els problemes més greus i
urgents de la humanitat i saber projectar-hi la proposta del
magisteri de l'Església.
- 49 Interpretar l'art, la poesia i la música com a
expressions d'experiències humanes profundes, incloses les
religioses, tot sensibilitzant-se per la bellesa d'aquestes
manifestacions.
- 50 Descobrir les relacions d'aspectes bíblics,
doctrinals i litúrgics amb algunes expressions artístiques i
culturals de l'entorn.
- 51 Adquirir l'hàbit d'exercir de forma dialogant la
capacitat crítica envers altres formes de pensament i
d'actuació.
- 52 Interessar-se pel fet religiós com quelcom
fonamental i referencial en la història de la humanitat.
- 53 Respectar el cristianisme, la seva història, el seu
fundador i les seves esglésies, com a fet viu i significatiu
per a milions de creients.