TARRACO: CIUTAT ROMANA
El dia 24 d'abril del 2007, el grup de llatí i grec de primer i segon de batxillerat, vàrem realitzar una sortida a Tarragona, per conèixer la Tarraco Romana. Ens hi van acompanyar les professores Carme Tàrga i Teresa Calaf. Ens vàrem trobar amb un grup d'un I.E.S. Terra Roja, de Sant Coloma de Gramenet amb la qual vàrem compartir la sortida. Allà una guia, la Mireia, ens va explicar l'itinerari:

Al 218 aC, els romans van decidir poblar Tarraco per motius com el nivell del mar que els permetia com a base militar, frenar atacs cartaginesos; la proximitat amb el delta de l'Ebre i el riu Francolí, que permetia fer intercanvis comercials; la fertilitat dels camps; o les bones condicions climàtiques.


Tarraco és anomenada 'la ciutat de l'eterna primavera', i es convertí en la capital de l'Hispania Citerior. El segle II aC, Tarraco assoleix la seva màxima importància. Les muralles, de 4,5 Km de llargada, tenien una gran importància, i encara s'hi conserven tres torres de defensa.
- La primera és la torre de l'arquebisbe, que només conserva la base com a romana, i la resta és medieval. Prop d'aquesta hi ha la còpia d'una estàtua d'August, a qui es representa més jove del que era, i amb els peus descalços, com una divinitat romana. L'estàtua està feta en honor a la seva estança a Tarraco durant dos anys, perquè va caure malferit en una guerra.
- La segona torre és l'anomenada torre del Cabiscol. A prop hi ha l'escultura de la lloba capitolina amb Ròmul i Rem. La lloba forma part de la llegenda, per tradició etrusca, de la fundació de Roma.
- La tercera torre és la de Minerva. Des del quart bloc es poden veure dos caps, que representen divinitats. Pretenien fer por als enemics que volien atacar.
Tarraco és una ciutat construïda dalt d'un turó, i a la part més alta hi havia l'acròpolis (centre polític religiós). A la ciutat s'hi poden distingir tres terrasses que es comunicaven per unes escalinates:
- La superior, dedicada al culte dels emperadors (principalment August).
- La del segon nivell, on es trobava el Fòrum Provincial (edifici per governar tota la província de l'Hispania Citerior) amb uns jardins plens d'escultures.
- La del tercer nivell, on hi havia el circ per fer curses de carros.

A l'exterior de les muralles es trobava l'aqüeducte, que servia per transportar aigua fins a la ciutat. La Via Augusta també travessa Tarraco, paral·lela al mar. La necròpolis (la ciutat dels morts) es situa fora de les muralles degut a les creences religioses, tot i així, s'hi ha trobat 200 sarcòfags. Aquests estaven fets de marbre si eren persones de classe social amb un cert nivell econòmic. Sinó, les classes més baixes, utilitzaven dues àmfores unides o bé amb teules.

Una vegada vàrem fer la ruta per l'exterior de les muralles, vàrem visitar la plaça del Fòrum (de 300 m de llarg). El Fòrum (o Plaça del Rei) era una residència reial. Quan venia el rei de visita a Tarragona, es feia un pregó i la població deixava els objectes al rei, que després eren retornats.

Una altra parada va ser en el museu arqueològic, on hi havia mosaics que antigament decoraven les cases de les persones privilegiades i que posaven a les parets i al terra. Al principi era un disseny molt simple i amb dos colors. Un dels mosaics més ben treballats és el de Medusa, que vàrem poder veure al museu, que és la protagonista d'un mite: Medusa era una noia molt maca que va desafiar a Afrodita. I aquesta, com que era deessa, li va transformar els cabells en serps, a més, cada vegada que Medusa mirava a algú, aquell es transformava en pedra.

En el mateix museu, vàrem veure en una vitrina les tabes (joc romà), llànties, màscares, daus i una nina articulada d'ivori. Aquesta és la única que s'ha conservat sencera, i que es va trobar a la tomba d'una nena. També vàrem veure àmfores de diferents mides que servien pel transport de mercaderies com l'oli, el vi, els cereals o la conserva feta amb salaó.
Després vàrem anar al circ, que antigament tenia una capacitat de 30.000 persones. La volta del circ feia 300m de llargada, i servia per aguantar el pes de tot el públic. Per la 'porta triumphalis' entraven tots els carros participants en la cursa, i només en sortia l'equip guanyador.

Finalment, vàrem visitar l'amfiteatre, on posteriorment es van construir una basílica i l'església de Santa Maria del Miracle, en l'època medieval, a causa de la religiositat d'aquell lloc.

La visita del matí, va acabar a les 13:10h, i vàrem anar a dinar. Després ens vam trobar a les 15:45h, al Portal del Roser, al costat de les muralles de Tarraco, preparats per anar a veure l'obra de teatre llatí "Truculentus" (El rondinaire) de Plaute, que feien a la tarda al Camp de Mart .
Helena Gras
Agnès Fruns
Anna Torres
1r de Batx. B
   
FESTIVAL DE TEATRE GRECO-LLATÍ:

TRUCULENTUS (El Rondinaire ), de Plaute.

El día 24 de abril del 2007, vam anar a Tarragona,on s'ha celebrat el festival de teatre grecorromà aquest any .Vam quedar a la parada de Passeig de Gracia a les 8:00 abm tots els alumnes de 1 i 2 de Batxillerat de llatí i grec de l'IES La Sedeta.

Quan vam entrar al tren, vam conèixer a l'altre institut amb el qual compartiríem la visita, era un institut de Santa Coloma de Gramenet.
Al matí vam visitar Tarragona i a la tarda, a les 4:30 vam anar al Camp de Mart,on el grup de teatre "Clásicos Luna ",de Saragossa feien la representació del "Truculentus"(El rondinaire) de Plaute. Quan vam arribar hi havia moltíssima gent d'altres instituts d'arreu de Catalunya. Ens vam situar al centre del teatre a les primers fileres de davant.
L'argument de l'obra exposa la vida d'una cortesana que té tres amants: un soldat que es deia Estratófanes, un pagès que es deia Estràbax i un jove de ciutat que és deia Diniarc.La noia intenta treure'ls hi tots els diners possibles, és una prostituta de luxe.
La cortesana (Fronèsia) planeja una sèrie d'enganys per tal de sortir-se amb la seva, simula tenir un nadó amb el soldat Estratófanes, pero en veritat el nadó és de Diniarc i de la seva promesa als quals els hi va robar Fronèsia.

D'altra banda trobem al pagès Estrábax a qui Fronèsia fa anar com una baldufa ,per treure-li els diners. Al final després d' una sèrie d'embolics ,l'obra acaba anant-se'n tant el pagès com el soldat ,completament pobres i enganyats i per l'altra banda , Diniarc decobreix tot l'engany de Fronèsia , recupera el seu fill i marxa a casar-se amb la seva promesa.
És una de les darreres comèdies escrites per Plaute i l'única en el conjunt de la seva obra, segons diu Ciceró, que té alguns aspectes de lliçó moral: ve a dir-nos que l'home que cau a les mans de la prostituta es torna pobre.

Aquesta obra en general ha estat bastant entretinguda ja que tenien uns personatges ben curiosos i característics, que es diferencien uns dels altres.

També el que fa que aquesta obra sigui tan agradable de veure es el to humorístic dels diàlegs i el doble sentit de les paraules.

L'ambient era molt bo ja que el teatre tenia molt bona acústica. Després al finalitzar l'obra vam anar amb els de l'altre institut de Santa Coloma a la parada de tren, on ja vam tornar cap a Barcelona.

Fotografia:

Alexandra Jordana
Claudia Navarro

Text:

Reza Naseri
Iván Pastor
1Batx.B