ROMA, NÀPOLS I POMPEIA

Durant les Jornades Culturals, del 9 al 15 de febrer, el Departament de Clàssiques va dur a terme l’anunciat Viatge a Roma, Nàpols i Pompeia. Aquest any el destí era doble perquè uns dies els vam dedicar a visitar Roma i també vam viatjar a Pompeia i a Nàpols.

Dissabte, 10 de febrer. Per tenir una idea panoràmica de Roma fem un passeig tranquil per Il Tridente (piazza del Popolo amb l’església de Santa Maria que té dos esplèndids Caravaggios, Via Ripetta, Via del Corso, Via Condotti i Via Babuino. I acabem a la plaça d’Espanya, feta la llarga escalinata: Trinita di Monti, a la part alta. També veiem els llocs més turístics i coneguts: la Fontana di Trevi, piazza Navona i piazza Venezia amb el monument a Vittorio Emmanuelle II, el Pantéo, piazza Minerva amb l’elefantino suportant l’obelisc egipci.

L’endemà al matí, diumenge, 11 de febrer, visitem l’espectacular i concorregut mercat de Porta Portese vora el Tíber. Hi venen de tot. És sorprenent i divertit. Inacabable. I passegem pel barri típic de Trastevere, a l’altra banda del Tíber. Durant els anys vuitanta va ser refugi d’intel•lectuals i artistes. La tarda ens permet de visitar els Museus Capitolins, amb la plaça interior, renovada i coberta, presidida per una estàtua eqüestre de Marc Aureli majestuós. Hi veiem la delicada debilitat del Nen de l’Espina, la força anatòmica i nodridora de la lloba de Roma, la finor del Mosaic dels Coloms, la seducció de la Venus Capitolina, la noblesa sofrent del Gal moribund. Des d’aquí dalt admirem el Fòrum, el rovell de l’ou de la Roma antiga. Mirant i mirant n’identifiquem els diferents espais.

Dilluns, dia 12, ens llevem molt d’hora. Dia gris, però no fa fred. Toca Pompeia i Nàpols. (Dos-cents cinquanta quilòmetres de carretera.) Amb el quadern d’activitats per a treballar coneixem la desaparició d’una ciutat. El Vesubi va explotar fa gairebé 2000 anys i enterrà una ciutat que avui contemplem adormida en el temps. Al migdia del 24 d’agost de l’any 79 de la nostra era, una densa nuvolada de pols i cendres va cobrir la ciutat de Pompeia. Una espessa pluja de lapil•li i de vapors tòxics va apoderar-se aleshores de tota la ciutat. La capa de cendra, que va posar fi a la vida d’aproximadament dos mil pompeians, és la que ens ha permès, avui, de reconstruir amb una enorme fidelitat el modus vivendi de la població d’aquesta ciutat de la Campània. En efecte, la cendra, convertida en una pasta per l’acció de la pluja, va emmotllar els cossos de les víctimes (en va formar els calcs), i va modelar amb increïble precisió, faccions, ornaments i objectes personals, alhora que va esculpir les expressions de sorpresa i de dolor patèticament gravades en els rostres dels ciutadans.
Comencem la visita per l’amfiteatre, la palestra adjunta i una sèrie de cases i botigues (tauernae) de la zona comercial. Un lupanar o bordell de la ciutat, amb la carta de serveis als murs. Acabem el recorregut al fòrum. L’ull del visitant queda bocabadat davant la bellesa dels frescos que s’hi han trobat i de l’extraordinària conservació de pans, fruites, fruits secs, llits, joies i utensilis diversos que formaven part del dia a dia dels habitants de Pompeia. I A la tarda, Nàpols. El Castello Nuovo, amb les torres arrodonides. El Museu Archeologico, imprescindible: amb la col•lecció d’escultures que fa temps havien pertanyut a la família Farnesio. Les més rellevants són el monumental grup del Toro Farnesi i l’Hèrcules. Pintures, mosaics maquíssims i frescos de Pompeia i Herculà. I el Gabinetto Segretto, tota una col•lecció de material eròtic dels bordells, banys i cases de Pompeia.

Dimarts, 13 de febrer. Els Jardins i el Palau/Museu de la Villa Borghese. El parc més gran de Roma. El nom li ve del cardenal Borghese que en va ser el propietari. Al palau, en unes estances admirables veiem unes escultures de primera: David, Apol•lo i Dafne, Plutó i Prosèrpina, Hermafrodita dorment i el Sàtir dansant, totes de Bernini; La Venus vencedora, de Cànova i pintures de Caravaggio. I encara peces inoblidables: Amor sagrat i Amor profà, de Tiziano, i Dona amb unicorni, de Rafael.
Al migdia, visita a la Piràmide de Cest, entatxonada a les muralles aurelianes. Passeig per la Via Appia antica. Tombes i monuments al peu de la via romana. (Si la poguéssim seguir tota, ens menaria fins a Brindisi.) Prop de la Tomba de Cecília Metela dinem. Tarda de sol. Temps confortable en aquest recer de pau. Ara visitem les Catacombe di San Sebastiano i l’església. Baixem a l’interior obscur i silènciós. Galeries i més galeries. Hi coneixem la tristesa vital d’aquells cristians perseguits.

Dimecres, 14 de febrer. Vaticà i Museus Vaticans. Hi arribem just a l’hora d’obrir i no hem de fer cua. Molt bé. La visita als museu la vam fer amb passa ràpida per la majoria d’estances. És veritat, però, que ens paràvem davant les obres de més qualitat; això va ser suficient per calibrar la magnitud del conjunt. La lluentor de bronze d’Hèrcules, el posat serè d’Antínous, la forta musculatura del Tors de Belvedere, la concentració de Meleagre, l’elegància d’Apol•lo Sauròcton, l’esvelta Venus de Cnido, el turment letal de Laocoont, la inacabable successió d’estàtues, bustos i caps de la Galeria Chiaramonti. I vam arribar a la Capella Sixtina per admirar l’obra de Miquel Àngel Buonarroti. Escenes bíbliques: la volta (amb la creació de la llum, del sol i de la lluna, la separació de les aigües, la creació d’Adam i Eva, el pecat original i l’expulsió del paradís, el sacrifici de Noè i el Diluvi universal), i el Judici Final -rere l’altar major- amb la resurrecció dels morts, amb els sants, amb els elegits i també els condemnats, que són precipitats a la barca de Caront, i aquest els tira al riu infernal.
Sortim a la plaça de Sant Pere. Quin goig, entrar a la Basílica. La continuïtat dels models clàssics es percep arreu. Tu es Petrus et super hanc petram aedificabo ecclesiam meam (...) et tibi dabo claues regni caelorum. (“Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, (...) Et donaré les claus del Regne del cel. (Mt 16, 18-19) El Vaticà es va edificar sobre la tomba de l’apòstol sant Pere, primer bisbe de Roma. La Porta Santa, Mosaic de La navicella de Giotto, La Pietat de Miquel Àngel, Càtedra de Sant Pere, la Sagristia, el Tresor, altar de Sant Pere i Sant Andreu, estàtua de Sant Pere, estàtua de santa Helena, estàtua de santa Verònica, el baldaquí. Davallada a la cripta, el cementiri dels papes.
Ascensió a la cúpula que s’aixeca al damunt de la tomba de sant Pere. És obra de Miquel Àngel, i té una alçada interior de dinou metres. Una part del grup puja amb ascensor fins al peu de la cúpula; l’altra, a peu o corrents. De totes maneres val la pena d’enfrontar-se amb els cinc-cents quaranta escalons i amb la claustrofòbia d’una escala de cargol. Des del templet de la llanterna hi ha una vista esplèndida de Roma, i de l’altre costat, la ciutat del Vaticà. Tot un país. Stato della Città del Vaticano): diversos palauets independents, un helioport, una estació ferroviària de mercaderies, una central termodinàmica d’energia, un supermercat, una gasolinera, una sastreria, una farmàcia amb perfumeria, un centre mèdic, una banc, una emissora de ràdio, un petit hotel, una caserna, un pàrquing.... Continuem la nostra ruta fins el disfressat Mausoleu d’Adrià (ara anomenat Castel Sant Angelo).

Dijous, 15 de febrer. Últim dia del viatge. Plou i sortim protegits amb els paraigües. A Termini, nus de totes les comunicacions de la ciutat, agafem el metro (línia blava). Destí: estació Colosseo. En arribar prop dels fòrums ens mig perdem a causa de la pluja. Aquí i allà s’apilonen els segles en les pedres. Lloc d’un passat esplendorós. Passeig arqueològic: Fòrums, el Palatí i el Colosseu, el cor de la Roma imperial. Ja no plou, i tots plegats, amb l’activitat programada, anem descobrint els diversos espais que el conformen: Arcus Severi, Curia, Basilica Aemilia, Templum Antonini et Faustinae, Templum Sacrae Vrbis et Romae, Colonna Phocae, Templum Caesaris, Templum Veneris et Romae, Templum Vespasiani, Templum Castoris et Pollucis, Arcus Titi, Domus Vestae, Basilica Iulia, Templum Saturni vel Aerarium, Mons Palatinus, Via Sacra et Arcus Augusti, Rostra, Templum Vespasiani, Vmbilicus Vrbis, Milliarium Aureum. Han tocat les dues. Cal dinar. Tenim hora reservada per visitar el Colosseu (Colosseum Amphitheatrum). A la tarda tornem a l’hotel. S’ha acabat l’estada a Roma. Les últimes compres. L’autobús ens porta a l’aeroport. Tot funciona perfectament. Retorn a casa. I ara quan acluquem els ulls veiem fixat en la retina imatges, sensacions i pensaments. Tota una reserva de benestar, memòria d’un viatge que ens ha d’acompanyar força temps, encara.

Professors organitzadors: Glòria Villa, J M Rodríguez i Xavier Crosas. Alumnat: Jasmina Aulinas, Susanna Aulinas, Jordi Badosa, Sergi Bartrina, Cristina Corominas, Mònica Feu, Mireia Herrero, Àurea Llorens, Coralí Pagès, Eva Rebull, Míriam Mestre, Jenifer Molina, Dani Molina, Victòria Morer, Alfons Nogareda, Marc Sarsanedas, Caterina Sedano, Núria Surroca, Pol Vila.

LLATÍ

INTRODUCCIÓ

L’ensenyament de la matèria Llatí no pot fer-se en abstracte, com si fos un element extern i llunyà, com si els continguts objecte d’estudi no tinguessin cap vinculació amb l’alumnat. Al contrari, s’ha de desenvolupar a partir del coneixement que els estudiants tenen de la primera gran civilització que ocupà el nostre territori i que ens llegà llengua, costums, cultura i tot allò que té a veure amb una concepció del món que s’ha anomenat tradicionalment humanisme. Cal aprofitar les restes romanes materials, que són importants, ja que comencen amb Empúries en el segle III aC, continuen amb Tàrraco, capital de la Hispània Citerior, i es perllonguen per tots els llocs on arribà el procés d’aculturació romana, que no solament durà els set segles de presència imperial, sinó que continuà amb les influències d’altres pobles que també tenien un component romà.

La constatació de la pervivència no solament material sinó també espiritual d’alguns aspectes de la civilització romana fins als nostres dies conduirà l’alumnat a reflexionar sobre la propagació, la transformació i la permanència de les cultures, tot i que les persones que n’han estat els artífexs desapareguin. El coneixement del patrimoni rebut, material, cultural i lingüístic, ha de suscitar en l’estudiant l’interès per la seva conservació i ha de desenvolupar-li una actitud cívica de responsabilitat en el seu comportament actual, el qual condiciona no solament el present sinó també el futur de la societat.

La consciència de pertinença a un passat, comú amb altres pobles peninsulars i extrapeninsulars, que els estudiants deuen haver intuït en el decurs del seu ensenyament obligatori, cal refermar-la des d’aquesta matèria. El terme llatí “humanitas”, que tradueix el grec “philantropía”, fou encunyat pels romans per significar, entre altres coses menys nobles, l’actitud de respecte que cal tenir envers els altres. Malgrat que, en el món romà, aquesta actitud no comportà cap canvi en les regles morals que regiren la república i l’imperi, sí que fou un motor de canvi total de costums i de forma de pensar en altres èpoques històriques, la més insigne de les quals fou el Renaixement. En l’actualitat, hem de pretendre que l’estudi de les humanitats contribueixi, d’una banda, a provocar una reflexió profunda sobre l’ésser humà i, d’una altra, a adoptar una actitud coherent de respecte i estima per les seves diverses manifestacions ètniques, culturals, religioses, lingüístiques, i de lluita contra les desigualtats. L’estudi del passat romà ha de servir també per constatar la secular relació de pobles ben diversos i afavorir un positiu interculturalisme.

L’estudi de la matèria Llatí contempla dues grans vessants: la llengua i la literatura, i la civilització. Pel que fa als continguts de llengua i de literatura cal assenyalar alguns dels plantejaments que han guiat la formulació dels objectius i dels continguts que proposa aquest currículum:

1. El llatí, com qualsevol altra llengua, és bàsicament una eina de comunicació, per tant, ha de ser tractada com a tal, tot i les mancances evidents que els usuaris tenen quant als aspectes orals i a l’expressió escrita. En aquest sentit, la competència en lectura comprensiva de textos de dificultat adequada, basada en primer terme en el coneixement que l’estudiant té de la llengua pròpia i de les altres que domina, serà l’objectiu principal que caldrà aconseguir.

 

2. Secundàriament, les llengües clàssiques, i preferentment el llatí, són bons instruments per estimular la reflexió sobre la llengua pròpia i, per extensió, sobre el funcionament de qualsevol sistema lingüístic, ja que la comprensió d’un text llatí comporta en força ocasions un exercici de traducció més o menys conscient que implica la comparació d’estructures lingüístiques diferents.

 

3. Igualment, l’estudi del llatí serveix per reforçar el coneixement etimològic no sols de la llengua pròpia, sinó també d’altres llengües romàniques i àdhuc no romàniques. L’etimologia justifica la grafia i el significat de les paraules i reforça la base dels coneixements lingüístics i culturals.

 

4. La literatura llatina mereix un tractament singular per dues raons. Primerament, perquè la lectura de les obres més importants dels autors llatins augmenta el cabal cultural de l’alumne de batxillerat de cara a esdevenir un lector adult ben format o, si és el cas, un universitari amb una base imprescindible a l’hora de fer front a estudis d’humanitats o de ciències socials. Segonament, perquè la influència de la literatura llatina en la literatura i l’art occidentals ha estat determinant i, per tant, el seu coneixement contribueix a comprendre molts aspectes del nostre entorn cultural passat i present.

Però aquest currículum no pretén només que els estudiants assoleixin uns continguts de llengua i de la literatura, sinó que estableix les condicions necessàries per tal d’aconseguir un equilibri òptim entre els continguts estrictament lingüisticoliteraris i els culturals, i pretén deixar de banda la visió d’aquests dos apartats com compartiments aïllats i sovint oposats. En aquest sentit, pel que fa als continguts de civilització llatina cal tenir en compte tres raons principals que aconsellen la seva integració inexcusable:

 

a) La concepció del món antic clàssic com un tot i no com un conjunt de parcel·les deslligades les unes de les altres. Aquesta concepció global ha estat la forma habitual com els intel·lectuals i els investigadors s’han apropat a l’antiguitat clàssica al llarg de tots els segles. Només potser a partir de les dècades intermèdies del segle passat es va produir una parcel·lació del coneixement deguda al creixent volum d’informació que s’anava acumulant i que no permetia formar professionals competents en totes aquestes àrees del saber. En el camp de la recerca s’ha posat remei a aquesta parcel·lació integrant en un mateix grup investigadors de diverses disciplines com ara la filologia llatina i grega, l’arqueologia, la història antiga, l’epigrafia, la numismàtica, les ciències i les tècniques historiogràfiques, etc. L’aportació més genuïna que es pot fer des de l’àrea de la filologia llatina és el tractament rigorós de les fonts escrites antigues i medievals, en la mesura que poden informar amb molta precisió de fets i situacions que no sempre resulten diàfans a partir del tractament de les fonts materials.

 

b) La influència que tota la cultura llatina –i per extensió, la cultura grega, que fou assimilada pels romans- ha tingut i continua tenint en el món occidental. Destaquem-hi, entre altres camps, la literatura clàssica que ha influït constantment al llarg de totes les èpoques; i la mitologia, que forma part del bagatge cultural d’avui, en el teatre, en el cinema, en la iconografia, en la publicitat, etc.

 

c) El caràcter de multiús que té aquest currículum, en el sentit que pot ser cursat per estudiants amb interessos força diferents que van des d’acabar la seva primera etapa formativa, fins a cursar cicles formatius o estudis superiors diversos, no estrictament filològics.

Per tot això, és evident que l’estudi de la civilització romana, igualment com el de la llengua, ha de ser present en el currículum del batxillerat. Finalment, ens cal assenyalar que l’estudi de la cultura i de la llengua llatines ha d’iniciar els nois i les noies de Catalunya a construir models d’anàlisi de la realitat que els envolta a partir del coneixement d’un món i d’una llengua acabats, que per això permeten ser mirats des de múltiples perspectives com qui contempla un calidoscopi, aplicant-hi sempre, però, pautes de rigor.

En un marc més general, els elements d’aquest currículum també tenen en compte la reflexió endegada les darreres dècades sobre què implica el fet d’ensenyar, considerant que en el procés d’ensenyament-aprenentatge no solament és important el que s’ensenya o s’aprèn, sinó també el com, el perquè i el quan s’aprèn i s’ensenya.

Per això, en el nostre cas, cal atorgar molta importància als objectius actitudinals que volem aconseguir. Quin valor té, en l’actualitat, aprendre llatí? Quin al·licient pot representar per a un o una jove del segle XXI conèixer els trets més importants d’una cultura antiga? La resposta a aquestes preguntes ha de guiar les activitats que es programin des del primer nivell de concreció.

La matèria es desenvolupa en dos cursos: Llatí I i Llatí II. El primer ofereix un apropament elemental a la llengua llatina i una primera aproximació a la cultura i a la civilització romanes. El segon esdevé una ampliació i un aprofundiment dels aspectes tractats en el primer curs, amb una insistència especial en els aspectes literaris i de tradició.

OBJECTIUS GENERALS

L’alumnat, en acabar la matèria ha de ser capaç de:

1. Interpretar, d’una manera coherent, el contingut d’un text de dificultat mitjana, preferentment en prosa, aplicant els coneixements morfosintàctics i lèxics bàsics de la llengua llatina.

2. Relacionar fets lingüístics del llatí (flexió nominal, pronominal i verbal) amb altres de les llengües que en derivaren, principalment del català, del castellà i de l’aranès si hi escau.

3. Reflexionar, en general, sobre els conceptes morfosintàctics i semàntics propis d’un sistema lingüístic i establir relacions entre àmbits lingüístics diversos.

4. Identificar les principals realitzacions històriques, sociopolítiques, literàries i

culturals del poble romà i assenyalar la seva repercussió a la història d’Occident.

5. Obtenir informació a partir de l’estudi de fonts literàries i de tota mena, relacionades amb la cultura llatina, i analitzar-la críticament.

6. Adonar-se i valorar que la llengua i la cultura llatines han perllongat la seva influència en el temps i han esdevingut un model imitable per a generacions posteriors.

7. Reconèixer alguns elements de l’herència llatina i apreciar-los com una de les claus per interpretar els esdeveniments posteriors.

8. Valorar positivament l’esperit eclèctic i pragmàtic romà com un element integrador de diferents corrents de pensament i actituds (ètiques i estètiques) que conformen l’àmbit cultural d’Occident.

9. Extreure informació de textos llatins diversos en traducció pertanyents als diferents gèneres literaris, tot distingint-ne llurs trets essencials.

CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Origen i evolució del llatí.

2. Llengua llatina.

3. El lèxic llatí.

4. Roma i la pervivència de la cultura clàssica a Europa

5. Els textos llatins i la seva interpretació.

Procediments

1. Lectura comprensiva de textos en llatí i en traducció.

2. Traducció i comentari de textos llatins, preferentment en prosa, amb anàlisi

morfosintàctica implícita, i explícita quan calgui.

3. Ús del diccionari.

4. Transformacions morfosintàctiques dels termes, dels sintagmes i de les oracions.

5. Ús de la llengua llatina per a comprendre millor la llengua pròpia.

6. Establiment de relacions lèxiques.

7. Confrontació de fets lingüístics entre el llatí i la llengua pròpia, i de fets culturals

clàssics amb realitzacions posteriors.

8. Maneig de fonts d’índole diversa, tradicionals o digitals, sobre civilització i cultura

llatines.

Valors, normes i actituds

1. Valoració de la traducció com a instrument de comprensió del contingut d’un text.

2. Valoració del nostre passat romà com a clau per a entendre fets posteriors.

3. Sensibilització per l’anàlisi crítica de les fonts.

4. Consciència de la necessitat de rigor científic per a l’estudi de la llengua i de la

cultura llatines.

5. Valoració positiva de la llengua llatina com a mitjà transmissor de cultura.

6. Consideració dels valors positius del poble romà (eclecticisme i pragmatisme).

7. Tendència a comprar el lèxic i les estructures morfosintàctiques llatines amb les de

la llengua pròpia.

PRIMER CURS

1. Origen i evolució del llatí.

1.1. L’indoeuropeu i el llatí.

1.2. Etapes, àmbit i registres del llatí fins al segle VI dC.

1.3. La fragmentació lingüística de l’imperi romà. La formació de les llengües

romàniques.

1.4. L’evolució del llatí a les llengües hispàniques. Nocions bàsiques.

1.5. El llatí medieval i el llatí humanístic. Definició i àmbit d’actuació.

2. Llengua llatina.

2.1. Característiques d’una llengua flexiva. L’ordre dels mots.

2.2. Nocions bàsiques de fonètica, prosòdia i escriptura llatines.

2.3. Introducció a la morfologia nominal i pronominal.

2.4. Introducció a la morfologia verbal.

2.5. Introducció a la sintaxi nominal. La concordança.

2.6. Introducció a la sintaxi oracional.

2.7. Partícules d’ús més freqüent.

3. El lèxic llatí.

3.1. Aprenentatge de lèxic llatí. Sintaxi i semàntica.

3.2. Camps semàntics i famílies lèxiques.

3.3. Expressions llatines en el registre estàndard de la llengua pròpia.

4. Roma i la pervivència de la cultura clàssica a Europa.

4.1. Etapes de la història de Roma dels segles VIII aC al VI dC.

4.2. Aspectes d’organització política, social i religiosa a Roma.

4.3. Aspectes de la vida quotidiana.

4.4. Nocions bàsiques sobre tècnica i art.

4.5. Vigència d’usos i costums romans a la societat actual. El dret.

5. Els textos llatins i la seva interpretació. Iniciació a les tècniques de traducció.

SEGON CURS

2. Llengua llatina.

2.1 Morfosintaxi nominal i pronominal. Revisió i aprofundiment. Formes

considerades irregulars que apareixen en un alt índex de freqüència.

2.2 Morfosintaxi verbal. Revisió i aprofundiment. Les formes nominals. Formes

considerades irregulars que apareixen en un alt índex de freqüència.

2.3 Sintaxi oracional. Aproximació a la subordinació d’aparició més freqüent en

llatí.

3. El lèxic llatí.

3.1 Aprofundiment en la sintaxi i semàntica.

3.2 Aproximació als conceptes de composició i derivació en llatí.

3.3 El lèxic d’origen grecollatí propi de les matèries de batxillerat.

3.4 Expressions llatines en el registre culte de la llengua pròpia.

4. Roma i la pervivència de la cultura clàssica a Europa.

4.1 Aproximació als gèneres literaris llatins: teatre, historiografia, oratòria, èpica,

lírica i elegia. Característiques formals.

4.2 La transmissió de la literatura clàssica.

4.3 Referències culturals clàssiques: literatura, art (pintura, música, escultura,

arquitectura, cinema), mitjans de comunicació, publicitat, etc..

4.4 La cultura material romana a Hispània. Empúries, Bàrcino, Tàrraco i Ilerda.

5. Els textos llatins i la seva interpretació. Aprofundiment en les tècniques de traducció.

OBJECTIUS TERMINALS

 

1. Explicar el concepte de llengua indoeuropea i enumerar les principals llengües que

en derivaren.

2. Enumerar els principals registres i etapes de l’evolució de la llengua llatina.

3. Situar en l’espai i en el temps l’àmbit del món romà.

4. Enunciar les causes que feren possible el naixement de les llengües romàniques.

5. Comparar la morfosintaxi i el lèxic del llatí amb els del català i els de les llengües

romàniques més properes.

6. Analitzar l’evolució del llatí al català i al castellà.

7. Identificar en textos llatins de dificultat mitjana els morfemes nominals,

pronominals i verbals de formes regulars -i, si escau, irregulars- i el seu valor

sintàctic.

8. Reconèixer en textos llatins de dificultat mitjana les estructures sintàctiques més

freqüents de la llengua llatina.

9. Utilitzar algunes expressions llatines d’ús habitual en el registre estàndard de la

llengua pròpia.

10. Assenyalar els fets sociopolítics més importants de la història del poble romà.

11. Enumerar les vies a través de les quals els romans van aconseguir l’assimilació dels

pobles conquerits.

12. Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels romans com ara la religió, l’oci,

i la família.

13. Assenyalar les realitzacions tècniques, urbanístiques i artístiques més importants del

món romà.

14. Adonar-se de la influència clàssica, artística o tècnica, en algunes realitzacions

plàstiques i urbanístiques posteriors.

15. Indicar alguns aspectes d’organització política i administrativa que han perdurat al

llarg de la història d’Occident fins als nostres dies.

16. Llegir correctament un text llatí d’acord amb la pronúncia restituïda.

17. Traduir a la llengua pròpia i comentar textos llatins de dificultat mitjana pertanyents

a diversos gèneres literaris, preferentment en prosa.

18. Relacionar els conceptes lingüístics emprats en l’aprenentatge de la llengua llatina

amb els de les llengües que l’alumne coneix.

19. Relacionar i comparar la morfosintaxi i el lèxic llatí amb els del català i els de les

llengües romàniques més properes.

20. Deduir regles de derivació a partir d’unes constants observades prèviament en el pas

del llatí a les llengües romàniques.

21. Reconèixer un corpus de vocabulari d’unes mil paraules.

22. Utilitzar el diccionari per tal de treure’n el màxim d’informació morfosintàctica i

semàntica a l’hora de traduir un text.

23. Incloure mots o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència

morfosintàctica de l’oració.

24. Transformar estructures de la llengua llatina —i, eventualment, de la llengua

pròpia— en altres d’equivalents en llatí (per exemple, de la veu activa a la passiva,

oracions de relatiu en construccions de participi concertat, construccions d’infinitiu

en oracions completives introduïdes per conjunció).

25. Justificar la grafia i el significat de mots de la llengua pròpia a partir del seu ètim

llatí.

26. Assenyalar les característiques essencials que diferencien estructuralment els

principals gèneres literaris a partir de la lectura de textos traduïts dels autors llatins

més importants.

27. Reconèixer la pervivència d’arguments, temes, tòpics i personatges llatins en la

literatura posterior i en altres manifestacions artístiques.

28. Comparar obres artístiques i literàries llatines amb obres posteriors que s’hi hagin

inspirat per tal de veure-hi les semblances i diferències, i poder-ne extreure

conclusions senzilles.

29. Aplicar les tècniques d’anàlisi, síntesi i comentari en l’elaboració de treballs

monogràfics senzills referents a la llengua i a la cultura llatines.

30. Adquirir l’hàbit d’aplicar el rigor científic en el tractament de la llengua i de la

cultura llatines.

31. Comentar i relacionar, amb l’ajut del professorat, coneixements adquirits a partir del

maneig de fonts arqueològiques i literàries i d’estudis posteriors sobre algun aspecte

elemental de la influència de Roma en l’entorn immediat de l’alumne, usant, si

s’escau, eines digitals.

32. Interessar-se per la història de la llengua i la cultura llatines i per la idiosincràsia del

poble romà, per tal com proporciona informació i aclariments sobre fets posteriors.

33. Interessar-se per les llengües com a mitjà d’expressió dels pobles, i respectar-les.

34. Valorar l’estudi del llatí com un suport important per al coneixement aprofundit de

la llengua pròpia i de les altres llengües que l’alumne coneix i com a eix importador

del saber.

35. Apreciar la validesa de les diverses traduccions d’un mateix text o obra literària,

fetes amb criteris diferents (literaris o divulgadors).

PROGRAMA DE GREC. 2N DE BATXILLERAT

PROPOSTA DE CONCRECIÓ DEL CURRÍCULUM DE GREC

- Origen i evolució del grec i el seu alfabet,

- L’indoeuropeu i el grec. El grec i el llatí,

- Indicació de les varietats dialectals del grec,

- Evolució fins al grec modern,

- L’alfabet grec i els signes de puntuació. Apòstrof i crasi.

Tema 2. Morfosintaxi del grec antic

- Característiques d’una llengua flexiva. Valor sintàctic bàsic dels casos,

- Morfosintaxi nominal. Flexió dels substantiu i de l’adjectiu. Morfosintaxi pronominal.

Les tres declinacions,

L’article,

Adjectius de 1ª i 2ª classe,

Dos adjectius irregulars : poluv" i mevga".

Els demostratius,

L’indefinit ti" i l’interrogatiu tiv", i el negatiu oujdeiv",

Pronoms personals i el pronom aujtov",

El pronom relatiu o{", h{, o{.

- Morfosintaxi verbal. Formes personals de la veu activa i mitjana, i formes no personals.

. Verbs en -w, no contractes i contractes: temes de present, de futur i

d’aorist, en indicatiu, imperatiu, participi i infinitiu, veu activa i veu mitjana.

. El subjuntiu podrà aparèixer en el text per traduir (no a l’exercici de morfologia), però s’indicarà a peu de text que es tracta d’un subjuntiu.

. Verb eijmiv: indicatiu, infinitiu i participi.

. Verbs en -mi, més freqüents : present d’indicatiu, veu activa i vau mitjana

. Tema de present i aorist d’altres verbs irregulars d’ús freqüent: oi\da, e[rcomai, e[cw, levgw, lambavnw, crhv, dei', oJravw, etc.

. Sintaxi de l’oració simple,

. Sintaxi de l’oració complexa,

. Sintaxi bàsica de l’infinitiu i el participi,

. Preposicions i conjuncions més habituals,

. El lèxic grec. Mots més habituals en prosa àtica. Vocabulari culte i científic d’origen grec en català. Etimologies.

Tema 3. La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat.

- Àmbit geogràfic i històric del món grec antic, amb especial incidència en l’època clàssica i en les colonitzacions a la Península Ibérica.

- Mitologia i religió: déus olímpics, guerra de Troia, cicle tebà,. Saber interpretar aquestes qüestions tant a partir de textos literaris com d’imatges gràfiques. Els herois o semidéus (hJmivqeoi),C. García Gual. Br.1.

- Literatura grega clàssica, especialment centrada en els generes èpic i dramàtic.

- Autors i textos. Plató, Apol·lodor i Xenofont.

- Prosa. Historiografia. J. Alberich. Delos 2.

- L’Hèl·lada a través dels temps. (Delos 2)

- Cicles mítics. J. Alberich. Delos 2.

- Els mites hel·lènics com a referents culturals. J. Alberich. Delos 2.

Tema 4. Pervivència de la cultura clásica.

Aquest tema és tan ampli que es fa difícil de concretar: la cultura clàssica perviu en molts aspectes de la nostra cultura occidental, i la seva presència és bona de tenir en compte, tant per la banda de la coincidència com per la de la divergència. Queda recollit molt especialment els valors normes i actituds del currículum.

1r Batx.

HOMER, L’Odissea (Cants: i, vii, ix, xi, xxii, xxiii). BCN. Ed. de la Magrana, L’Esparver Clàssic, 32.

EURÍPIDES. Medea. BCN. Edicions de la Magrana. L’Esparver Clàssic, 5.

ARISTÒFANES. Lisístrata. FBM.

SÒFOCLES. Antígona. Edicions de la Magrana. L’Esparver Clàssic, 2.

EURÍPIDES. Les Bacants

SÒFOCLES. Èdip rei

EURÍPIDES. Medea.

LLUCIÀ. Històries verídiques

2n Batx.

§ Èpica: La Ilíada, L’Odissea.

HOMER. La Ilíada. Trad. de Joan Alberich. Barcelona: Edicions de la

Magrana. L’Esparver Llegir, 19 (Cants: I, XVI, XIX, XXII i XXIII)

HOMER. L’Odissea.Trad. de Joan Alberich. Barcelona: Edicions de la Magrana. L’Esparver Llegir, 43

§ Tragèdia: ÈSQUIL: Prometeu encadenat

EURÍPIDES: Medea, Les Bacant, Fenícies.

SÒFOCLES: Èdip rei, Antígona.

§ Comèdia: ARISTÒFONES: Lisístrata, Els Núvols.

LLUCIÀ. Diàlegs dels déus.

-         Banquet grecoromà

-         Creació i disseny d’elements no vegetals per al Clos Arbori Clàssic

-         Escenificació d’una  Assemblea dels déus

-         Marató de l’Odissea

-         Montar uns “Encants”

-         Partit de futbol: Grècia versus Roma

-         Taller de mosaic romà

-         Marató de lectura (L’Odissea)

-    Taller de cuina grega actual

En una visita als museus següents:

Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona)
Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya (Empúries)
Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya (Sant Pere de Galligants, Girona)
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Museu d’Història de Tarragona
Museu d’Història de Barcelona
Museu Marès (Barcelona)
Museu Municipal de Badalona
Museu de Mataró i el Maresme
Museu d’Història de Sabadell
Museu de la Cartoixa de Vallparadís (Terrassa)
Museu de Manresa
Museu de Granollers
Museu Episcopal de Vic
Museu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida)
Museu de Tortosa

a) Feu una fitxa descriptiva d’una escultura romana

b) Identifiqueu i descriviu un sarcòfag

c) Seleccioneu i descriviu alguns atuells ceràmics

d) Documenteu les peces tant com pugueu utilitzant les publicacions del mateix museu o els llibres indicats en la bibliografia.