0. Introducció Tots tres surten per l'Ozama ha tingut una trajectòria dilatada. Es va publicar a Mèxic el 1946 i és el fruit de la refosa de diferents contes escrits per Vicenç Riera Llorca entre el 1940 i el 1942, moments en els quals el temps d'escriptura es corresponia amb el de la narració. Aquest fet dóna a la novel·la un valor de reportatge, de document testimonial, sobre l'inici de l'exili dels catalans a la República Dominicana, exili, d'altra banda, explicat amb tota cruesa. Pel que fa en aquest dossier de documentació, va ser elaborat l'any 1992 com a material de suport per al teledebat que, sobre la novel·la, va organitzar el Programa d'Informàtica Educativa del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya durant el curs 1992-93, adreçat a l'alumnat que llavors corresponia a 3r de BUP, COU i 2n grau de FP(1), i està format per un seguit de textos al voltant de l'autor i de l'obra que poden ajudar a una millor comprensió de la novel·la. Els textos han estat seleccionats seguint bàsicament tres criteris: a) Que, ultra la seva funció contextualitzadora, els textos tinguessin un valor per si mateixos. b) Que, a més de tenir un valor literari o històric, pel seu grau de dificultat els textos poguessin ser llegits directament per l'alumnat en una lectura que pot ser anterior o paral·lela a la lectura de l'obra, o com a material de consulta. c) I que, en darrer terme, per tal de facilitar el treball interdisciplinari, els textos fossin -a més d'interessants- útils per poder desenvolupar un treball d'aquestes característiques ja que un dels objectius que ens proposàvem era obrir el teledebat a altres matèries, com ara la història o la geografia, cosa que permetia perfectament una novel·la com Tots tres surten per l'Ozama. Pel que fa a l'estructura del dossier, en un primer moment s'introdueix la vida i l'obra de Vicenç Riera Llorca extreta del llibre Fent memòria, editat per l'Ajuntament de Pineda de Mar. Aquest llibre i el vídeo Vicenç Riera Llorca, que complementen la informació d'aquest dossier, ens els va proporcionar, l'any 1992 quan preparàvem per primera vegada aquest treball sobre la novel·la, Joan Pujadas i Marquès qui l'any següent va publicar juntament amb Joan Ferrer Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca. En un segon moment, tot i que són molts els temes que tracta la novel·la i també molts els temes que, a partir d'ella, es poden tractar, la documentació que s'ofereix tracta bàsicament el tema de l'exili i està organitzada seguint tres grans eixos. 1r. L'exili literari 2n. La derrota i l'exili 3r. L'exili a la Dominicana A l'exili literari es dedica un primer apartat en el qual, sintèticament, es mostra -i s'incita a la reflexió del perquè- una novel·la, en aquest cas Tots tres surten per l'Ozama, que és publicada primerament a Mèxic no és possible publicar-la a Catalunya fins vint-i-un anys després. A la vegada, s'intenta mostrar la valoració que en ambdós moments se'n fa, de l'obra. En el dossier inicial els articles eren una fotocòpia de l'original perquè es pretenia que l'alumne, a més de llegir-los, els pogués veure tan fidelment com fos possible. Ara, però, davant la impossibilitat que suposa la lectura d'un document d'aquestes característiques a través de la pantalla, els hem transcrit i hem inclós la imatge de l'article en qüestió. A la vegada, això permet deixar constància de la importància de les revistes a l'exili com a vehicles de difusió i de conservació d'una llengua, d'unes idees i d'una cultura. La derrota i l'exili és un tema que, dins la novel·la, és tractat de forma el·líptica. En deixem constància en la cronologia que hem establert i en els textos d'Ibáñez Escofet, de Rovira i Virgili i de Montserrat Roig; així com en els mapes que els acompanyen i que ens mostren com la guerra no va acabar el mateix dia per a tothom ni tothom que va sortir del país ho va fer pel mateix indret, cosa que va condicionar el seu destí. També indiquem l'itinerari que va seguir Riera Llorca un cop a França i reproduïm el salconduit que li va permetre desplaçar-se per territori francès per tal d'embarcar cap a la República Dominicana. L'exili a la Dominicana l'hem considerat el punt central de la novel·la i hem volgut veure'l des de tres perspectives diferents: 1r. des d'un punt de vista diguem-ne oficial; d'aquí la raó d'haver inclòs una informació oferta pel govern i que és gairebé contemporània al temps de la novel·la. 2n. des del punt de vista d'altres catalans exiliats a la Dominicana. 3r. des d'una aproximació novel·lada a la realitat política de l'illa a través de les figures de Trujillo i de Jesús Galíndez. A més, hem confegit una Cronologia que va de 1930 a 1939 i en la qual s'indiquen un seguit de fets que poden donar una idea del que va succeir en aquell període. Ramon Salvo Elena Vicioso Barcelona, setembre de 1998 (1) En la discussió de la novel·la van participar els centres i el professorat següents: Centre Localitat Professor/a responsable IB Manuel Blancafort La Garriga Eusebi Alerm IB Castelldefels Castelldefels Zamir Bechara IB Castelldefels Castelldefels Raquel Grau IB Lluís de Peguera Manresa Joan Badia IB Lluís de Peguera Manresa Teresa Vidal Complex Educatiu Centre Salou Elisabet Fabregat IB Mediterrània Masnou Albert Giménez i Blanco IFP Torre Roja Viladecans Marta Mayenco IFP Torre Roja Viladecans Montse Tomeu IB Apel·les Mestres Hospitalet de Llobregat Montserrat Guixé IB Pego Pego Tomàs Llopis i Guardiola IB Sanchís Guarner Silla Francesc Joan López i Sánchez IPFP Escola del Treball Barcelona Ramon Salvo IPFP Esplugues Esplugues de Llobregat Elena Vicioso IPFP Esplugues Esplugues de Llobregat Xavier Nadal IPFP Esplugues Esplugues de Llobregat Àngels Mustienes IES Font d'en Fargues Barcelona Carme Santolària IPFP Baix Camp Reus Imma Singla

El material didàctic generat pel teledebat -el Dossier de documentació i el Dossier de recull d'intervencions- s'ha pogut consultar als CD ROM Sinera 1995 i Sinera 1996