11 de gener: Inauguració del Concili Vaticà II. 9 de febrer: El ministre d'Afer Estrangers demana l'ingrés d'Espanya a la CEE. 7 d'abril: Comencen dos mesos de vagues i repressions a Astúries. 23 d'abril: Es publica Nosaltres els valencians ,de Joan Fuster, primer volum de l'editorial Edicions 62. 29 d'abril: S'inaugura l'edifici del Col.legi d'Arquitectes a Barcelona. Maig: Vagues obreres a Catalunya. El primer de maig és declarat l'estat d'excepció. 5 de juny: Congrés de Munic: 118 polítics espanyols es reuneixen a Munic per tal d'exigir el restabliment de la democràcia a Espanya. 5 d'agost: Mor Marilyn Monroe. 19 d'agost: Explota un artefacte al palau d'Ayete de Donosti, residència estival de Franco. 4 de setembre: Els Beatles graven els seu primer disc: Love me do. El disc surt el 5 d'octubre. 26 de setembre: Greus inundacions al Vallès. 14-28 d'octubre: Crisi dels míssils entre Cuba i els EUA. L'URSS retira els míssils i els EUA decideixen no envair l'illa. 12 de desembre: Manuel de Pedrolo, premi Sant Jordi de novel.la amb Balanç fins a la matinada. 25 de desembre: Gran nevada a Barcelona. * Triomf de l'art pop a Nova York (Andy Warhol, Cent llaunes de sopa Campbell). * Miguel Delibes publica Las ratas. * Alejo Carpentier publica El siglo de las luces; Luis Marín Santos, Tiempo de silencio i Juan García Hortelano, Tormenta de verano. * Orson Welles estrena El procès i Luis Buñuel, L'àngel exterminador. * Detenció de Julián Grimau. * Adolf Heichman és penjat a Israel. * Raphael guanya el festival de Benidorm. * Independència d'Argèlia, Uganda, Ruanda i Burundi.
Carlos Arias Navarro és nomenat nou president del Govern en substitució de l'almirall Carrero Blanco, mort el 20 de desembre de 1973 en un atemptat d'ETA. El governador civil de Barcelona presideix una manifestació en la qual es demana que s'augmenti el nombre d'execucions. 4 de febrer Segrest de Patrícia Hearts, filla del magnat de la premsa nord-americana. Poc temps després, Patrícia fa seva la ideologia del grup que l'havia segrestat. 1 de març El Consell de Ministres es dóna per "assabentat" de les condemnes a mort imposades a Salvador Puig Antich i a Heinz Chez. 2 de març Execució de Salvador Puig Antich, a la Model de Barcelona; i de Heinz Chez, a la presó de Tarragona. 4 de març El bisbe de Bilbao, monsenyor Añoveros, és retingut al seu domicili a causa d'una homilia en la qual demanava que es respectessin els drets del poble i, en particular, del poble basc. 25 d'abril "Revolta dels clavells" a Portugal. 6 de maig Dimiteix el canceller alemany Willy Brandt. juliol Neix Convergència Socialista de Catalunya. 9 de juliol Franco és hospitalitzat a causa d'una flebitis. El Príncep Joan Carles assumeix el càrrec de cap d'Estat en funcions. 24 de juliol Cop d'estat militar a Grècia, que acaba amb la dictadura. Espanya és en aquests moments l'única i última dictadura d'Europa Occidental. 29 de juliol Es fa pública la constitució de la Junta Democrática de España. 2 d'agost Franco recupera els poders. 8 d'agost Dimiteix el president dels EUA Richard Nixon. A Sabadell són detinguts 67 membres de l'Assemblea de Catalunya. 13 de setembre Atemptat al carrer de Correus a Madrid, prop de la Direcció General de Seguretat. Més d'una desena de morts i més de 50 ferits greus. Oficialment, la responsabilitat de l'atemptat és atribuïda a ETA, cosa que no ha estat mai demostrada. Els rumors l'han atribuït a grups d'extrema dreta. octubre A Suresnes (França), Felipe González es nomenat primer secretari del PSOE. novembre Ràdio Barcelona comença a emetre "Dietari", el primer programa de ràdio emès regularment en català. 4 de novembre Posada en funcionament del pont aeri Barcelona-Madrid. 10 de novembre Fundació de Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya. 15 de novembre Fundació de Convergència Democràtica de Catalunya. 21 de novembre La Comunitat Econòmica Europea rebutja un acord de lliure comerç amb Espanya a causa de la manca de mesures democratitzadores del règim franquista. desembre Els moviments vaguistes s'estenen per tota Espanya. Els motius principals són l'alça dels preus i les reivindicacions salarials; s'hi afegeixen també els temes de l'amnistia i de la llibertat sindical. La premsa parla de 208.000 vaguistes. Neix la Unió de Pagesos. |
