5. El context

5.1. Context històric
  • 5.1.1. Una aproximació al temps històric de L'auca del senyor Esteve
    • 5.1.1.1. Cronologia dels fets històrics més importants
    • 5.1.1.2. Reflex d'aquests fets dins L'auca del senyor Esteve
Autors:   Mario Ramirez
      José Bonilla
      Armindo Montanuy
      Jaime Sastre
      Gerard Palet
Centre: IPFP Escola del Treball de Barcelona
Curs: 1995-96
Aquest treball està dividit en dues parts:
  1. Cronologia dels fets històrics més importants
  2. Reflex d'aquests fets dins L'auca del senyor Esteve
En la primera hem fet un quadre cronològic dels fets històrics més importants de l'època que abraça la novel.la i,
en la segona hem investigat si aquests esdeveniments es reflecteixen d'alguna manera en L'auca del senyor Esteve.
5.1.1.1. CRONOLOGIA DELS FETS HISTÒRICS MÉS IMPORTANTS  
 
Any Fests històrics
1860:Renaixença. Jocs florals
1868:Destronament d'Isabel II. Revolució de setembre.
Sufragi universal
Dret d'associació obrera
Llibertat de cultes
13 de desembre, I Congrès de societats obreres catalanes.
Època del general Prim
1869:Cessió dels terrenys de la Ciutadella a Barcelona per a parc públic.
1870:Assassinat del General Prim.
1871: Intauració del sistema mètric decimal al comerç de Barcelona.
1872:Primera línia de tramvia a Barcelona. III Guerra Carlina
1873:I República Espanyola.
La targeta postal neix a Catalunya.
1874:Cop d'Estat del General Pavía. Restauració de la monarquia borbònica. Alfons XII, rei.
1875:La febre de l'or o els anys dolços de la burgesia catalana.
1878:Primer tren Barcelona-Paris
1879:Surt el "Diari català"
1880:La muntanya i el monastir de Montserrat esdevenen centre de ideals religiosos, culturals i patriòtics.
Primer congrès catalanista.
Neixen diferents diaris d'informació.
Època de resplandor de la literatura.
1882: Crisi de la Borsa, que acaba amb la febre de l'or.
1883:Gaudí comença les obres de la Sagrada Familia.
1884:Il·luminació elèctrica de Barcelona.
1885.Epidemia de còlera.
El "Memorial de greuges", primer acte merament polític del catalanisme
1886:Atemptats anarquistes.
1887:S'acaba la façana principal de la catedral de Barcelona.
1888:Exposició Universal de Barcelona. Monument a Colom.
1890: Celebració, per primera vegada, de la festa del Primer de Maig (festa nacional del treballador)
1892:Bases de Manresa, projecte d'autonomia per al Principat, aprovat al Congrés convocat per la Unió Catalanista, fundada l'any anterior.
1893:Atemptat anarquista al Liceu
1895: S'uneixen telefònicament les ciutats de Barcelona-Saragossa-Madrid.
Fundació de la primera biblioteca pública.
1896:Primeres projeccions cinematogràfiques
1897: Integració del pobles veïns a Barcelona
1899: Primer tramvia elèctric a Barcelona.
Tancament de caixes.
Fundació del F.C. Barcelona.
1901: Entra en funcionament el Funicular del Tibidabo.
1902:Vaga general.
Mort de Jacint Verdaguer.
Escàndol artístic per l' expocició d' Isidre Novell (gitanes)
1903: Estudis universitaris catalans.
1904: Construcció de l'observatori Fabra
1905 Turisme en la Costa Brava.
1906. Primer Congrés internacional de la Llengua catalana
1907: Rusiñol escriu L'auca del senyor Esteve
1908: Construcció de la Via Laietana.
1909: Setmana Tràgica i afusellament de Ferrer i Guàrdia
1910: Primer avió a tota Espanya


5.1.1.2. REFLEX D'AQUESTS ESDEVENIMENTS HISTÒRICS EN L'auca del senyor Esteve
 
Després de relacionar els fets històrics amb la novel.la hem arribat a les conclusions següents:

  1. Santiago Rusiñol és un burgès de classe alta que, al llarg de la seva novel.la, reflecteix molt poc els fets històrics produïts en el mateix període de temps en què aquesta transcorre: el període comprès entre 1860 i 1911 és una època molt moguda i trascendental per Barcelona i per Catalunya, ja que s'hi viu una gran transformació: el pas d'una societat preindustrial a una societat que comença la seva industrialització.


  2. Quant a la Política, l'autor només esmenta el tema quan diu que "ser polític" és una professió de prestigi que només pot ser realitzada per gent amb diners i propietats, les quals han d'anar acompanyades d'una certa reputació entre les masses. Així doncs, veiem com Rusiñol en cap moment fa referència a fets polítics trascendentals com el mandat del General Prim, la I República, els moviments anarcosindicalistes,...


  3. Pel que fa als Moviments Socials, Rusiñol només fa esment del moviment ciutadà referint-se a una prossessó, i no presta atenció a moviments populars, vagues generals i petites revolucions típiques de finals del s.XIX i principis del s.XX, ja siguin obreres o populars.


  4. Respecte de l'Economia, l'autor ens dóna a conèixer tot allò relacionat amb la botiga o el barri de Ribera. Quan el protagonista de l'obra es posa a treballar als 14 anys, Rusiñol associa aquest fet amb un augment de les vendes. Històricament, aquests anys van lligats amb "la febre d'or" de la burgesia catalana. De la mateixa manera, quan desapareix la competència dels "Giménez, Rubio, etc"., coincideix amb la crisis de la borsa i la fi de "la febre d'or".


  5. Pel que fa als Avenços tècnics, el nostre autor tampoc en fa una observació adient. D'una banda, fa referència a l'enllumenat elèctric i al tren com a un mitjà de transport ràpid, segur i eficaç; però, d'altra banda, no anomena el tramvia, el telèfon o el funicular.


  6. Quant a l'Arquitectura i l'Urbanisme, Santiago Rusiñol fa una descripció dels canvis que pateix la ciutat, com ara l'enderrocament de la Ciutadella, la transformació del passeig de St. Joan, etc., però es deixa d'anomenar el famós Pla Cerdà de l'Eixample, l'enderroc de les muralles o la construcció de grans fàbriques als voltants de Barcelona.


  7. Pel que fa referència a la Literatura, el protagonista de la novel.la és una persona poc culta, que només sap les "quatre regles". De tota manera, l'autor ens explica que l'Esteve, en un moment concret, va a veure una obra de teatre.


  8. Finalment, citar que, l'any 1880 Montserrat esdevé centre d'Ideals religiosos, patriòtics i culturals per a Catalunya, i el nostre autor en fa una consideració: els protagonistes tenien pensat anar de viatge de nuvis a Montserrat.

5. 2. Context cultural
 
Creiem innecessària, per suficientment coneguda, qualsevol documentació sobre l'aspecte cultural del període en què es desenvolupa L'auca del senyor Esteve, tanmateix, si voleu obtenir una informació global sobre el període, us recomanem el catàleg de l'exposició El Modernisme, organitzada el 1990 amb motiu de l'Olimpíada Cultural, i el suplement de la revista "L'Avenç" "Grans Temes L'Avenç" Imatges i fets de la Catalunya Contemporània (1808-1978), al qual pertany el fragment següent:

La diversa manifestació cultural

"Una de les primeres batalles culturals lliurades, guanyada després d'un llarg procés, fou la unificació gramatical i la reforma ortogràfica de la llengua catalana, realitzades sota la direcció de Pompeu Fabra.

Mentrestant, l'ensenyament a Catalunya passà per una doble experiència enriquidora. Una a l'entorn de la iniciativa privada i la difusió dels nous corrents pedagògics i l'altra, de caire públic, lligada a les activitats de la Mancomunitat.

El segle s'inaugura, de fet, amb la creació de l'Escola Moderna, fundada per Ferrer i Guàrdia, continuadora de les escoles racionalistes i interessada per l'ensenyament mixt i integral, pel laïcisme i l'estudi raonat de les ciències naturals.

Noves i diferents institucions pedagògiques, degudes a la iniciativa privada, anaren sorgint fins a la guerra civil. L'Escola Horaciana, amb Pau Vila; l'escola Vallparadís, amb Alexandre Galí; Nou Col.legi Mont d'Or; l'Escola del Mar, amb Pere Verdaguer, etc. I en totes elles s'anaren difonent les experiències de Decroly, Pestalozzi, Montessori i, més tard, de Freinet.

Paral.lelament, primer la Diputació de Barcelona i deesprés la Mancomunitat crearen o impulsaren diferents escoles professionals i artístiques, com l'Escola d'Agricultura (1911), la del Treball (1913), l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, la de Bibliotecàries, la d'Alts Estudis Mercantils o les Escoles de Caomerç de Tarragona, Lleida, reus, Sabadell, etc.

Aquestes iniciatives foren abonades, en diferents moments, per publicacions com el butlletí i les publicacions de l'Escola Moderna, "Quaderns d'Estudi", els textos "Minerva", etc., i el naixement de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.

L'ensenyament universitari viurà moments d'interès renovador amb la celebració dels dos primers congressos universitaris catalans els anys 1903 i 1918.

Amb el Modernisme, que sorgí a finals del segle XIX a l'entorn de la revista L'Avenç, la burgesia catalana produirà la seva primera generació d'artistes.

En el marc d'aquest moviment de transformació, trobem l'obra literària de Joan Maragall, Raimon Casellas, Jaume Brossa, Ignasi Iglésias, Víctor Català, Pujulà i Vallès o Santiago Rusiñol.

En la pintura, el gravat o la valuosa obra cartellística i publicitària del moment, hi trobem els noms de Joaquim Mir, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, Isidre Nonell.

Així mateix, el Modernisme es manifestà també en les porcellanes d'Antoni Serra, les joies de Masriera, les escultures de Josep Llimona o els vitralls de Jeroni-Ferran Granell.

L'obra més espectacular del Modernisme, per la seva mateixa naturalesa, la trobem en l'arquitectura. A Barcelona encara poden admirar-se obres com l'Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música, de Lluís Domènech i Muntaner; el Parc Güell, la casa Millà, el temple de la Sagrada Família, de Gaudí, o la casa Ametller, de Puig i Cadafalch.

Domènech i Muntaner treballà també a Reus i a Canet de Mar, i Puig i Cadafalch a Mataró, per exemple. I Gaudí fora de Catalunya.

La crisi del Modernisme, amb obres com les de Picasso i de Gargallo d'aquella època, o les de Ricard Opisso, donà pas al moviment cultural conegut com Noucentisme. Un moviment que s'esdevé en els moments que la Lliga Regionalista dirigeix la vida política i cultural de Catalunya a través de la Mancomunitar." (...)

Francesc Bonamusa, Catalunya al segle XX, dins Imatges i fets de la Catalunya contemporània (1808-1978)

5. 3. Propostes de treball
  1. Fer un quadre amb els esdeveniments històrics més importants i un altre amb els esdeveniments més importants de la novel.la per, després, relacionar-los.
  2. Fer un quadre amb els esdeveniments culturals més importants del moment i relacionar-lo amb els dos anteriors.
  3. Explicar com es reflecteixen en la novel.la els esdeveniments històrics i culturals.
  4. El factor econòmic és un element clau dins la novel.la. Recollir i observar totes les dades que, sobre això, hi ha en l'obra. Relacionar-lo amb la realitat econòmica de l'època
  5. Observar en l'obra aquests factors a què fa referència Francesc Bonamusa en el seu text:
    • L'ensenyament: l'ensenyament primari i les escoles d'arts i oficis: Llotja
    • La literatura
    • La pintura
    • L'escultura
    • L'arquitectura
    • Els avenços tècnics
    i si s'aprecia una evolució o no al llarg de la novel.la.
  6. Observar com es reflecteix la iconografia de l'època en la novel.la: els vestits, la decoració, les cançons, ...
  7. Veure les formes de diversió i comparar-les amb les actuals.
  8. Comparar la forma de vida: els horaris, el menjar, etc. i comparar-los amb els actuals.
  9. El tombant de segle van ser una època de grans canvis per a la ciutat de Barcelona. Observar si aquests queden recollits en la novel.la.
  10. Fer un estudi de l'evolució de la ciutat o del poble de l'alumnat durant el període reflectit en la novel.la i comparar-la amb la que ens deixa entreveure L'auca del senyor Esteve.
  11. Analitzar la vida i l'obra de Rusiñol des de la perspectiva d'home del seu temps.
  12. En l'apartat 3 d'aquestes propostes de treball trobareu el text dels rodolins escrits per Gabriel Alomar per a l'auca del senyor Esteve dibuixada per Ramon Casas. Comentar i contextualitzar la la qüestió gramatical.
  13. L'enfrontament entre l'artista i la societat és un tema freqüent durant el Modernisme. Buscar altres obres literàries en què es desenvolupi el mateix tema.