8. Recursos narratius. L'estil



8.1. Propostes de treball
Us proposem:
  1. Posar exemples de diferents moments en què l'autor utilitza la descripció, el diàleg -directe i indirecte- i el monòleg. Reflexionar sobre la seva funció.
  2. Analitzar de quin recursos es val Rusiñol per a la caricaturització dels personatges.
  3. Una de les característiques de la novel.la, pròpia del costumisme i del quadre de costums, és el seu llenguatge col.loquial (frases fetes, locucions, castellanismes, vulgarismes, ...). Fer-ne un recull, buscar el seu significat i observar la seva vigència actual.
  4. Una altra és l'intent de fixació d'un món que desapareix, com ara els oficis. Recollir vocabulari d'aquestes característiques que surti en la novel.la
  5. En la novel.la, Santiago Rusiñol empra diferents recursos narratius segons el moment. Us en posem uns exemples i us proposem:

    • Analitzar els recursos narratius emprats en cada fragment
    • Comparar els recursos utilitzats en un fragment o en un altre.
    • Explicar l'efecte pretès per l'autor en cada moment.
    • Buscar-ne més exemples.

    Fragment 1, pàg. 41

    Com es veu, l'estudi era "pràctic". Pràctic fins per a l'Estevet, que en comptes de nervis i venes semblava tenir vetes i fils. "Pràctic" per a morir-s'hi a dintre d'ensopiment i de nyonya.


    Fragment 2, pàgs. 63 i 64

    (... ) Si allí no deia "lo que feia al cas", és que no havia nascut poeta.
    com es veu, sí que n'havia nascut, de poeta, perquè encara no van ser al banc va prendre la paraula i va dir:
    - Escolti, Tomaseta -va dir-. Vostè i jo tenim de parlar, i ja ho sap, vostè, que tenim de parlar.
    - Digui- contestà ella, abaixant els ulls.
    Tenim de parlar i parlarem, però no ho direm tot en un dia, perquè ja ens vagarà més endavant de tenir les nostres converses -va dir ell.
    (...)
    - Jo, ja sap que sóc botiguer- digué seguint poèticament-. No crec que mai ningú puga dir que he faltat a l'obligació. Si ho han dit, no han dit la veritat.
    Ella: No ho he sentit dir mai a ningú.
    Ell: Ni jo tampoc, però era un parlar: Jo m'he pujat en el negoci, i tinc voluntat an el negoci. Primer és el negoci que tot pel qui vol muntar una família. No ho creu així, Tomaseta?
    Ella: Sóc del mateix parer que vostè.
    Ell: Doncs, com anàvem dient, avui per demà que jo em casi (...)


    Fragment 3, pàg. 161

    Jo també volia treballar! J'també l'estimo, el meu nom, que és el meu i que és el dels meus avis! I no hauri mort fent... d'escultor!. La vida que hauria dat al marbre hauria sigut de vostè, hauria vingut de vostè!, hauria sigut la coberta de què parlava aquell vell a l'hora de la seva mort! Hauria fet les estàtues per hermosejar aqueixa "Puntual", aqueixa "Puntual" que vostè estima, i jo també, però d'altre modo: vostè perquè l'ha criada, i jo perquè m'he criat; vostè perquè n'ha tret el nom, i jo perquè n'hi voldria donar un, de nom; vostè perquè n'ha tret producte, i jo per esculpir-hi una làpida...

8.1.1. Locucions i frases fetes en L'auca del senyor Esteve


Locucions i frases fetes en L'auca del senyor Esteve

(1a part)
Autores: Cristina Rodríguez
      Elena Nieto
Centre: IPFP Severo Ochoa, Esplugues de Llobregat
Curs: 1995-96

1a PART: L'ESTEVET
Capítol I
Estar perenne: ser-hi sempre "... no va poguer estar perenne al costat de la seva esposa."
Entre cana i cana: entre una cosa i una altra "De prompte, entre cana i cana, un dubte, un qui sap?
Fer calaix: obtenir ganàncies "... no s'havia et tant calaix."
Quedar-se en vaga: estar sense fer res "... es va quedar altre cop en vaga."
Tocar a ranxo: hora d'anar a dinar" ... ha nascut mentre tocaven a ranxo."


Capítol 2
Córrer la nova: córrer la notícia "... aixís que va córrer la nova que el senyor Ramon..."
Esplaiar-se i deixar esplaiar: ser lliure i deixar en llibertat "... deixant l'hereu que s'esplaiés i deixés esplaiar el nét..."
Tenir les mateixes mires: tenir les mateixes intencions "... donar l'enhorabona, tots amb les mateixes mires..."



Capítol 3
De llarg a llarg: d'una banda a l'altra"... de llarg a llarg del quartel; després pel passeig..."
Fer la casa i fer l'home: l'home construeix l'empresa i l'empresa dóna prestigi a l'home"L'home és el que fa casa, i la casa és la que fa l'home."


Capítol 4
Posar els punts i comes: Deixar-ho tot clar"... després d'haver posat els punts i comes en els projectes presentats,..."
Deixar dormir: Deixar reposar un assumpte"... i d'haver-hi dormit dos mesos
Anar a menos:Arruïnar-se"... un gran senyor que havia anat una mica a menos per reversos de fortuna..."
Tenir mans de plata:Tenir bones mans"... però que tenia unes mans de plata."
Quedar xasquejats:Quedar amb un pam de nas"... i haurien quedat xasquejats
Hi haver per matar-hi hores:Haver-hi molta feina a fer"... lo que és de llistons i llistonets, hi havia per matar-hi hores, ..."


Capítol 5
Agafar posats de lloca: Agafar un aire protector. "... havien agafat posats de lloca
Fer nosa: Molestar "Per lo demés, no feia nosa a ningú."


Capítol 7
Ensenyar les beceroles: Ensenyar a llegir i escriure ".. com si els corressin al darrera ensenyant-los les beceroles."


Capítol 8
Sense sotracs ni roderes: Sense problemes"... se li presentava un pervindre sense sotracs no roderes
Robar pomes de l'arbre de les il.lusions: Somniar"... tenia moderació, tenia el do d'estalviar, i el qui en l'edat de robar pomes de l'arbre de les il.lusions."


Capítol 9
Tenir la sang com un caldo de bany Maria: Tenir la sang d'orxata "... l'aigua d'aquelles botigues-cisternes acaben per criar la sang com un caldo de bany Maria."
Separar més que un ninxo: Fer respecte "... un taulell separa més que un ninxo."


Capítol 10
Passar la quinta: Arribar a la majoria d'edat "... "vas a complir vint-i-tres anys. Has passat la quinta."
Tenir pardalets al cap: Tenir molta imaginació"... bona feinera, econòmica i que no tingui pardalets al cap."
Destinar l'hora: Arribar l'hora de morir"... i que t'ajudi a bé morir quan Nostre senyor et destini l'hora".
Donar gat per llebre: Enganyar "... i que no et donguin gat per llebre ..."


Capítol 11
Fer el seu fet: Fer la seva feina" ... va fer el seu et; va obrir, va despatxar.
Mirar de fit a fit: Mirar amb atenció" ... se la va mirar més fit a fit; ja no la va trobar tan magra ..."
Ser un totxo: Ser un babau, no servir per res "... l'avi li diria que era un totxo, i tindria raó"


Capítol 12
Prendre l'estat: casar-se" ... van acabar de convenir tots els detalls que faltaven perquè els nois prenguessin l'estat ..."
Posar la peça al teler: no pensar-s'hi més "Amb això, ja tot arreglat, van posar la peça al teler."
Que l'escriure no faci perdre el llegir: Que una cosa no et faci oblidar una altra"... Estevet, que l'escriure no et aci perdre el llegir. "
Arrapat com una heura de nova mena: Marxar bé"... després de la caiguda, el comerç s'hi havia arrapat com una heura de nova mena ..."
Sortir de fogó: Entusiasmar-se, deixar volar els sentiments " ... en aquells moments d'entusiame, en què els cors surten de fogó ..."
Rajar com la pluja: Sortir amb facilitat" ... i les paraules ragen com la pluja ..."
Ser la costella: Ser la dona"... va dir l'Estevet a la costella..."



8.1.2. El vocabulari de la merceria L'auca del senyor Esteve


Vocabulari de merceria en L'auca del senyor Esteve

Autores: Mayte García
      Sandra Liesa
Centre: IPFP Severo Ochoa, Esplugues de Llobregat
Curs: 1995-96
ParaulaSignificat
AgullaEstri consistent generalment en una barreta que té un extrem acabat en punta i l'altre proveït d'un forat o ull per a passar-hi un fil, cordill, veta, etc., serveir per a cosir, brodar, etc.,
BotóPeça petita, circular, plana o bombada, de metall, os, nacre, etc., que es posa als vestits i serveix principalment, passant-la per un trau o baga, per a subjectar l'una a l'altre dues peces del vestit o parts d'una mateixa peça i serveix a vegades merament d'adorn o com a distintiu
BrodatOrnament fet sobre un teixit amb passades d'agulla emprant fils de cotó, llana, seda, argent, etc.,
CanaMida de longitud de 8 pams, que a la merceria es fa servir per medir teles.
Canemàs ("Canyamaso"Roba feta primitivament amb estopa de cànem, destinada a brodar-hi a sobre amb seda o llana de colors, etc.,.
Cadbell/ ("Capdell")Bolic de fil debanat.
ElàsticsTira de teixit elàstic. Clemàtecs.
EnagosPeça de vestir interior ordinària, faldilla ampla arrugada i sovint de farbalans.
FaiTeixit de seda fet amb lligat de plana i trama gruixuda o doblada a diversos caps per passada.
FilCos de forma capil.lar, molt prim, flexible, d'una llargària indefinida, format ajuntant i torçant brins de cànem, lli, cotó, llana o altres matèries fibroses, que serveix per a cosir teixits, etc.,
FlocManyoc de roba o de matèria filiforme.
GafetPeça de metall en forma de ganxo o croc que, ficada dins d'una anelleta serveix per a cordar o descordar dues coses o parts d'una cosa. Defecte de tissatge que consisteix en petites bastes dels fils d'ordit.
GanxetTija de metall, os, fusta amb la punta doblegada formant un petit croc o ganxo, que serveix per a er treballs de punt o de malla.
LlaçCorda que en un cap té un ull per on passa l'altre cap, que, escorrent-se en estirar-lo, fa petita la baga i serveix per agafar i subjectar. Nus amb bagues escorredores que es fa amb una cinta, veta, cordó, etc., Com a adorn o per a subjectar una cosa amb una altra.
LligacamaCinta, cordó, etc., amb que es cenyeixen les cames per sobre o per dessota del genoll, usada per evitar que les mitges o els mitjons caiguin cames avall.
MadeixaFil tret de l'aspi o de qualsevol altre aparell sobre el qual ha estat obligat a enrollar-se regularment i plegat de manera que no s'embullin les voltes unes amb les altres.
MantellinaPeça de seda, de randa o de tul, usada ordinàriament per a cobrir-se el cap.
MitenaGuant de punt sense dits, que cobreix la mà fins a la meitat del polze i el començament dels altres dits.
RodetCilindre de fusta amb una vora sortint tot al volt de cada base, foradat en la direcció de l'eix, que serveix per debanar fil, cordill, filferro, etc.,.
RuixaTira de roba, tul, etc., plegada i cosida a petites tavelles que serveix per adornar vestits, capells, etc.
SivellaPeça de metall com la que serveix per a unir dos caps d'un cinturó, les dues orelles d'una sabata, etc., consistent en un marc travessat per un eix proveït d'una o més pues fixat a un dels caps, etc., i per on es fa passar l'altre cap, que resta subjecte per mitjà de la pua o de les pues.
TravaTira de roba que subjecta la vora inferior dels pantalons o la part inferior de la sabat.
Trenyella / ("Trenzilla") Corda prima o cinta estreta feta trenant els fils.
TrocaMadeixa
VànovaCobrellit d'abric i ornament, generalment fet de punt.
VetaTeixit en forma de cinta, de lli o cotó, fabricat ordinàriament, amb lligat de plana, usat per a cordar, ribetejar, etc.