3. Estructura de L'auca del senyor Esteve

3.1. L'auca. Història d'un gènere popular

Quan el mes de setembre de 1995 vam preparar el dossier de documentació per treballar L'auca del senyor Esteve per al teledebat que es va fer durant el curs 1995-96, vam incloure-hi una còpia del documental L'auca, vehicle de comunicació, vídeo editat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya amb motiu del 1r Concurs d'Auques, celebrat durant el curs escolar 1982-83.
El vídeo, que podeu aconseguir a qualsevol Centre de Recursos, a més d'explicar la història de l'auca, mostra algunes de les auques realitzades pels alumnes per al concurs motiu de la gravació.

3.2. Els rodolins de L'auca del senyor Esteve
Desgraciadament, en les edicions que utilitzem normalment amb els alumnes, no apareix L'auca del senyor Esteve que va dibuixar Ramon Casas i per a la qual va fer uns rodolins el poeta Gabriel Alomar, i que també vam incloure, en el seu moment, com a material de documentació per al teledebat. En aquesta pàgina trobareu el text dels rodolins en la grafia original i, al costat de cada rodolí un símbol que us portarà a la imatge corresponent de l'auca.
.

L'AUCA Dibuixos de Ramon Casas
Rodolins de Gabriel Alomar
Quan naixia l'Estavet
no feia calor ni fret. 		IMATGE El pesen ab la romana
y el miden ab mitja cana.
Entre el trànsit comercial
va a la pila baptismal. 		IMATGE Per celebrar el naixement
repinten l'establiment.
L'Estevet té per juguetes
les capses de fils y vetes. 		IMATGE Li omplen de fideus el pap
y de números el cap.
Fa pedrades ab prudencia
i va agafant esperiencia. 		IMATGE El noy es tan comerciant
que va la casa endevant.
Veu l'Estevet una dona...
si que l'avem feta bona. 		IMATGE L'Estevet molt diligent
ja prepara el casament.
Es declara així com cal
al jardí del General. 		IMATGE El casen a Sant Calgat
ab pau i tranquilitat.
Es la senyora Tomasa
una dona de sa casa. 		IMATGE Per fer creixer la botiga
treballen com la formiga.
Van a fer una costellada
á la Montanya Pelada. 		IMATGE Y els dona nostre Senyór
un fruit de benedicció.
El bon Ramonet creixia
rodejat de merceria. 		IMATGE Li carregen un moltó
per anar a la processó.
Per les ideas del fill
La Puntual corra perill. 		IMATGE Mort el padrí de l'Esteve
y el ploren ... á casa seva.
La Puntual va fentse amunt
pels consells d'aquell difunt. 		IMATGE El nostre betas y fils
honra els cálculs mercantils.
Com que no té cap desgràcia
se compra una torre .... a Gracia. 		IMATGE Amenasa á la Puntual
un daltabaix molt formal.
Per no pensar en la tragedia
Van anar un dia a comedia. 		IMATGE Aquell temporal esclatá
y no queda ni una rata.
Y aqui s'acaba l'historia
Nostre Sinyó'l tingui en gloria. 		IMATGE  

3.3. Propostes de treball
  1. Buscar les característiques dels quadres de costums i les característiques de les auques. Comparar-les amb l'estructura fragmentada en capítols de L'auca del senyor Esteve.
  2. Observar l'estructuració en "quadres". Relacionar els capítols de la novel.la amb els rodolins de L'auca del senyor Esteve.
  3. Fer un esquema de l'estructura de la novel.la tenint en compte les parts i els capítols de què consta.
  4. Analitzar la distribució dels capítols en les diferents parts de la novel.la. Característiques generals de cada una de les parts.
  5. Relacionar l'estructura amb el temps i l'ambient de la novel.la.
  6. Relacionar l'estructura amb el tema i l'argument de la novel.la.
  7. Relacionar l'estructura amb l'evolució dels personatges.
  8. Analitzar l'estructura interna dels capítols.
  9. Reflexionar sobre la funció de l'encapçalament dels capítols.
  10. Buscar exemples d'auques.
  11. Confeccionar un auca.
  12. Comentar les possibles relacions entre les auques i els còmics actuals.