1. Santiago Rusiñol i L'auca del senyor Esteve
|
1.1. Santiago Rusiñol i L'auca del senyor Esteve
|
|
Santiago Rusiñol ha estat objecte de molts estudis centrats tant en la seva biografia com en els seus aspectes d'escriptor, de pintor o de figura emblemàtica del Modernisme català. De tots ells, però, i pensant únicament
i exclusiva en un treball adreçat als alumnes, us recomanem, i sense que l'ordre en què aparèixen signifiqui cap mena
de preferència:
- El llibre de Josep Pla Santiago Rusiñol i el seu temps.
- El llibre de Maria Rusiñol Santiago Rusiñol vist per la seva filla.
- El llibre de Margarida Casacuberta i Marina Gustà De Rusiñol a Monzó
- El llibre d'Isabel Coll Santiago Rusiñol
- El llibre de Vinyet Panyella Petita història de Santiago Rusiñol
- El llibre d'Isabel Soler i Roser Trilla Lectura de "L'auca del senyor Esteve" de Santiago Rusiñol
- El llibre d'Eduard Valentí El primer modernismo literario catalán y sus fundamentos ideológicos
- L'estudi d'Enric Gallén Santiago Rusiñol dins el volum 8 de la Història de la literatura catalana.
- L'estudi introductori de Carles Soldevila a la segona edició (1956) de Obres completes de Santiago Rusiñol.
- L'estudi introductori de Samuel Abrams a la tercera edició (1956) de Obres completes de Santiago Rusiñol.
- L'estudi de Joaquim Molas Tres commemoracions, dins El llibre de tohom.
- L'estudi de Joan Lluís Marfany Rusiñol, pròfug del Modernisme, dins Aspectes del Modernisme
- L'estudi de Feliu Formosa L'auca del senyor Esteve, dins Guia de lectura catalana contemporània
- L'estudi de Josep Palau i Fabre Picasso i les lletres catalanes,dins Cinc aproximacions a la cultura catalana del segle XX
- L'estudi de Xavier Fàbregas Santiago Rusiñol i la iconografia teatral del Modernisme, dins Aproximació al teatre català modern
- El text de Sempronio La gloriosa trinitat, dins Aquella entremaliada Barcelona.
Els textos de Carles Soldevila, de Sempronio i de Joaquim Molas els podeu trobar dins el dossier de documentació
que vam preparar per treballar L'auca del senyor Esteve en el teledebat que es va fer durant
el curs 1995-96 sobre aquesta obra.
També un recomanem el capítol Santiago Rusiñol del programa produït per TV3 En escena, 100 anys de
teatre català en el qual, a més de la biografia de Rusiñol, trobareu la posada en escena d'un acte de la versió
teatral de L'auca del senyor Esteve, concretament el de l'anada dels protagonistes a la Muntanya Pelada.
|
1.2. Propostes de treball
|
|
- Analitzar els punts en comú entre Santiago Rusiñol i els protagonistes de L'auca del senyor Esteve
- Buscar, en la seva biografia i en el temps que va viure, les possibles raons per les qual Santiago Rusiñol va escollir l'auca per donar forma a la seva obra.
- Veure les semblances i les diferències entre la novel.la L'auca del senyor Esteve i l'obra teatral del mateix nom.
- Observar la vida i l'obra de Santiago Rusiñol a la llum del Modernisme.
- Analitzar L'auca del senyor Esteve a la llum del Modernisme.
- Valorar l'elecció del punt de vista emprat en l'obra per part de Rusiñol.
- En determinats moments de la novel.la Rusiñol es dirigeix al lector. Recopilar aquest moments i veure quina funció tenen.
- Analitzar les relacions entre l'artista i la societat en el Modernisme. Apreciar aquestes relacions, i la seva evolució, en l'obra de Santiago Rusiñol.
- Observar les relacions entre la producció pictòrica i literària de Santiago Rusiñol.
|
Normalment es relaciona la vida de Santiago Rusiñol amb el personatge d'en Ramonet perquè tots dos
són artistes però hem vist que el personatge del senyor Esteve també té alguns punts en comú amb el seu autor.
En aquest treball hem intentar trobar aquests trets comuns basant-nos en el text de Carles Soldevila i en la novel.la.
- Santiago Rusiñol i l'Esteve
- Santiago Rusiñol i en Ramonet
|
|
| |
| Santiago Rusiñol | L'Esteve |
|---|
| Va néixer a Barcelona el dia 25 de febrer de 1861 | Va néixer a Barcelona el dia 2 de setembre i, encara que Rusiñol no diu l'any concret, devia ser de 1860:
El primer d'anar-hi va ser l'avi, el senyor Esteve (...) el que havia posat a la porta aquell rètol d'honradesa que feia aturar la gent de bé: "Casa
fundada en 1830". (...) Amb trenta anys d'estar a la botiga .... |
| Va néixer al barri de Ribera, al carrer de la Princesa | Va néixer a la placeta del Born, al barri de Ribera. |
| Era l'hereu de "Can Faluga", els seus avantpassats havien fundat un "vapor" | Era l'hereu de "La Puntual", els seus avantpassats havien fundat un comerç. |
| La família Rusiñol vivia damunt del despatx | La família de l'Esteve vivia damunt de la botiga. |
| La fàbrica familiar era del ram del tèxtil | A la botiga venien teixits |
| Rusiñol és educat pel seu avi | L'avi de l'Esteve, el senyor Esteve és, pràcticament, qui educa el seu nét |
| Va estudiar en una escola, al carrer Barra de Ferro, propera a casa seva | Va anar a escola al carrer de Flassaders, costat de casa |
| Anava a jugar als terrenys de la Ciutadella | Anava a jugar als glacis de la Ciutadella |
| Era bastant mirat pels diners | Era una persona prudent amb els diners |
| S'estimava molt el barri de Ribera | Li fan molta pena els canvis que pateix el seu barri perquè se l'estimava tal com era |
| Es va casar sense pensar-s'hi dues vegades | Va decidir casar-se sense conèixer massa la seva dona |
| Treballar a casa del seu avi li semblava ser la presó | Abans de morir es va adonar que havia passat la seva vida com si fos dins d'una presó: Jo he treballat molt en el món.
Ara que me'n vaig et puc dir que no he viscut, que no sé lo que és viure. |
|
| |
| Santiago Rusiñol | En Ramonet |
|---|
| Era hereu de "Can Faluga"; els seus avantpassats havien fundat un "vapor", o sia, una fàbrica | Era l'hereu de "La Puntual", la botiga de vetes i fils |
| El pare de Rusiñol mor jove, de tuberculosi | El pare d'en Ramonet mor de diabetes força jove, als 50 anys |
| Rusiñol, quan era jove, tenia una incipient curiositat per tot | ... el diantre d'En Ramonet, en comptes de dar-se a aquelles regles, que era lo que li pertocava, aquelles coses inútils eren les que més li agradaven i les que va estudiar amb més delit. |
| L'avi Jaume va sentir un delit extraordinari per veure home a en Santiago; el va vestir prematurament de noi, substituïnt les faldilles que duia, com tots els contemporanis de poca edat, per uns pantalons. Li comprà una capa i el proveí de rellotge i leontina |
L'Esteve volia que el noi fos home i com més aviat millor. Aixís és que l'endemà, no sols li va fer
tallar els cabells, sinó que ja el va vestir d'home: pantalon llarg i americana, botines amb gomes, com
les d'ell, barret de la mateixa forma que el seu i tot tan parió i tan exacte, que quan anaven pare i fill
semblava que al néixer l'home n'havia sobrat la criatura |
| De l'escola Rusiñol (...) sembla no haver retingut sinó la impressió que li produïa la sortida d'aquell seu estudi ... | A en Ramonet li agradava anar sempre vora la mar, allà on hi havia llum, allà on hi havia blau, allà on hi trobava espai per als ulls i aire per omplir els pulmons;
ell anava allà on veia arbres, allà on veia flors, gent, on veia coses que es movien,... |
| Durant la joventut va veure com s'enderrocava la Ciutadella | En aquell barri de Ribera hi havia hagut tant daltabaix
de reformes que ja no quedava res de lo que hi havia. (...) i en quant a la Ciutadella, l'havien tirada a terra, i havien fet bé de tirar-l'hi .... |
| També durant la seva joventut Barcelona entra en l'era industrial | El comerç s'engrandia, s'eixamplava, es tornava gran comerç. |
| Rusiñol treballa al despatx del seu avi però tenia una viva fal.lera pel dibuix i hi accedeix d'amagat de l'avi, matriculant-se a l'Acadèmia Moragues. | En Ramonet anava a Llotja. A la Borsa? A Llotja. a dibuixar. Però ... Hi anava només de nits, però hi anava. Però com pot ser que en aquella casa tan sèria...? Tan...?
Potser perquè no sabien què era Llotja, com no sabien què volien dir aquells llibres que trobaven i que ell llegia d'amagat;... |
| Després de passar per l'Acadèmia Moragues passà Rusiñol per les aules de l'escola de Llotja | Com hem vist, en Ramonet estudia a Llotja |
| Rusiñol, al despatx del seu avi és un dependent tal volta imperfecte però que va tirant i complint | Després de la prohibició del seu pare d'anar a Llotja En Ramonet complia, és veritat, complia serenament, sense planye's ... |
| Un cop mort el seu avi, no li va caler dissimular i va dedicar-se a la pintura | Després de la mort del seu pare es dedica a l'escultura. |
|
