"Para poder manejarse en clase de música
... es necesaria, además de la habitual experiencia docente, una
preparación equilibrada, obtenida al conjugar estos cuatro verbos:
Conocer,
fruto de una inquebrantable afición; comunicar, sólo
posible si se conocen metodologías adecuadas; apasionar,
a base de eso, de pasión; comprender, cuando se conoce el
lenguaje y sus relaciones con todo. Estos cuatro verbos son el llavero
donde se pueden colocar las llaves de nuestras actividades."
Fernando Palacios (1997a)
La persona que imparteix música ha d'estar apassionada per la Música
que escolta i l'ha de saber transmetre. Ha de sentir-se captivada per les
audicions que fa escoltar, per les cançons que canta, pels moviments
del seu cos quan dansa, per la convicció de les pròpies creacions
quan improvitza… El seu paper dinamitzador ha de ser constant, de manera
que totes les activitats que realitzi puguin fer-se amb la complementarietat
de tots els aspectes musicals: alternant períodes d'agitació
- ritmes, moviment, percussió... - amb períodes de tranquil·litat
- cant, audició, (massa estímuls pot fer perillar la disciplina
o al revés...); equilibrant la melodia amb el ritme; cuidant la
disciplina interna, aquell ordre basat en l'interès i l'activitat.
La persona que imparteix classes de música ha d'estar oberta
a diferents músiques, deixant-se obrir pas als nous corrents i nous
llenguatges que omplen de noves categories la música actual i que
poden motivar l'alumnat. Penso en músiques ètniques que ajuden
a conèixer d'altres realitats culturals del nostre "petit" món...
Si volem arribar a l'alumnat, hem d'estar atents a les propostes d'aquest,
confiar en les seves capacitats i ser sensibles als seus productes musicals.
Com a mestres especialistes de música hem de reservar-nos temps
per l'escolta. Ja ha quedat clar que escoltar música suposa estar
atent/a a allò que ens vol transmetre l'autor, o l'intèrpret;
l'obra ha de ser el centre de l'activitat. Aquesta és una acció
que suposa temps. L'escolta no és temps perdut; ens transporta a
un marc revitalitzador d'energia i a la vegada, com a mestres de música,
ens és promotora d'accions didàctiques.
La consciència de saber que la música que s'escolta és
molt difícil de traduir-se en paraules, ens ha de fer receptius
a tota resposta corporal o gestual des oïents; atents a les frases
que emeten, encara que a voltes puguin semblar "intrascendents".
La persona que imparteix la música ha de ser capaç de
transmetre-la amb tot el cos, amb tota la passió que vol transferir
i compartir, amb aquella emoció que és inexplicable i personal,
però plaent i que per sobre de tot arriba. En un curs impartit per
Fernando Palacios vàrem coincidir en una conversa en què
hi ha tota una multitud de sutileses que no es poden descriure, però
que hi són i que conformen una part molt transcendent de la pràctica
a l'aula, ens referíem al currículum ocult, del qual es comença
a parlar. Moltes de les mestres amb qui he tingut l'oportunitat i la sort
de parlar, m'han transmés la seva didàctica amb els nens/es
amb el gest, la mirada, l'entusiasme… més que amb les pròpies
paraules. Aquí rau el secret que amaguem molts/es especialistes;
aquell "secret" que ens "fereix" i que se'ns fa difícil de definir.
La revista Eufonia ha dedicat un monogràfic
especial al tema del currículum ocult. (Núm. 17) Artur Parcerisa
(1999) ens hi exposa que tot i que la transmissió es fa de manera
inconscient.
"...El professorat transmet aprenentatges per
mitjà de la imitació de la manera d'actuar d'un model - persona
significativa per l'alumne/a -. Transmet per sobre de tot valors i actituds."
En el mateix monogràfic Josep Gustems (1999) destaca en el currículum
ocult de la formació de mestres allò que podíem anomenar
"l'estil docent":
"L'anàlisi del discurs està de
moda. El discurs oral, usat majoritàriament encara, és font
de grans diferències entre el professorat. Els judicis de valor
que insertem en el nostre discurs, els gests, els nostres registres emocionals
en la veu,... fan que aprovem o desaprovem d'una manera subtil, però
eficaç, les accions i propostes, tant de la resta de professorat
com de l'alumnat."
M'he trobat amb formes múltiples de fer escoltar música en
la pràctica a l'aula: una més interior, que es proposa fer
escoltar pel plaer d'escoltar; una altra basada més en la comprensió
de la forma i estructura musical; aquella que utilitza principalment el
moviment per aconseguir la comprensió de l'estructura; l'altra que
no para de buscar noves motivacions i tot i així encara no queda
satisfeta;… Allò que realment arriba a l'alumne/a és l'actitud
receptiva, de respecte, d'atenció, de convenciment de l'especialista
envers la música i l'alumnat al qual vol transmetre l'obra que li
agrada.
Joaquim Maideu (1997) exposava així la transmissió vital
i humana de la música:
"Les activitats educatives (les dels pedagogs
i dels educadors i les dels educands), si no porten ni estan marcades per
la inconfusible emprempta de l'ànima, per més importància
que se'ls vulgui donar, a la llarga esdevenen sense sentit o tindran sempre
un caràcter artificial i els resultats seran sempre provisionals."
És sumament important posar en comú les experiències
personals. Sovint un especialista de música és una persona
"professionalment solitària" en un centre, -tot i tenir el suport
del claustre-, en la majoria dels casos, no té cap altre/a docent
a l'escola amb qui compartir projectes comuns de la mateixa àrea.
És del tot recomenable associar-se amb d'altres persones amb interessos
comuns que estiguin en centres propers. Caldrà trobar objectius
compartits que uneixin el grup i que el guiïn vers estratègies
creadores. La formació de grups de treball, seminaris, assessoraments...
hauria de fer-se a redós d'alguna institució educativa, dels
Plans de Formació de Zona del Departament d'Ensenyament,... Una
bona fòrmula és estar en contacte amb alguna escola de música
propera. La interrelació que s'hi estableixi pot ser molt interessant
i l'enriquiment pot ser mutu. La dinàmica de la creació d'aquests
processos relacionals i la posterior coordinació i gestió,
poden dinamitzar-se des dels Centres de Recursos Pedagògics del
Departament d'Ensenyament.
L'especialista ha de ser conscient d'un doble parany que el pot aconduir
a la monotonia i/o la pèrdua d'objectius curriculars:
-
La compulsiva necessitat d'aportar/provar noves músiques, tot oblidant
audicions ja escoltades, pot fer caure en l'error de no trobar l'objectiu
global de l'audició. La monotonia de presentar repetitivament una
mateixa música durant dos cursos seguits, pot aconduir al risc de
la pèrdua de gradació curricular dels continguts a treballar
i conseqüentment, a la desmotivació de l’alumnat. Pot passar-nos
que oblidem quan i a quin curs hem treballat una o altra peça musical.
En una conversa amb una especialista de música del Maresme em comentava:
-No cantes any rera any la cançó Cargol treu banya,
i t'agrada, i procures donar-li tot el sentit? Doncs, perquè no
podem tornar a escoltar de nou Les quatre estacions de Vivaldi,
deixant-nos meravellar per tots els moviments de La primavera cercant-hi
la seva bellesa?
-
El casament forçat -per obligació- o conscient -per devoció-
a una editorial i als seus llibres de text, pot ser facilitador/enriquidor
si no es cau en la monotonia de fer aquella cançó i/o audició
perquè toca, sense tenir el gust ni les ganes de presentar-la a
classe. Hem de saber escollir les audicions que volem presentar, perquè
són aquelles amb què ens hi sentim còmodes i ens agraden,
no perquè les ha programades el llibre de text de torn. El material
editat serà útil si en fem un ús racional, adaptat
i depenent dels nivells de concreció del PCC que la nostra tasca
educativa tracta d'aconseguir. No es pot caure en l'esclavisme del llibre
de text. Amb el repertori de cançons aquestes situacions poden passar,
però en menys mesura. La cançó brolla de forma natural
i sense cap condicionant; l'audició musical feta a partir d'un enregistrament
necessita d'un suport físic –electrònic- i d'un material
prèviament preparat. Tota nova proposta didàctica (descoberta
en un llibre de text o en un curs de didàctica o en la participació
en un grup de treball..), ha de passar pel sedàs del propi docent,
ha de adequar-se al propi gust, al sentiment personal i a un alumnat que
cada vegada ens exigeix més convenciment i seguretat.
En la mesura que calgui i segons l'estructura de cada centre, podem aportar
i/o demanar a les famílies ajut, que pot traduir-se en comprensió-entesa
vers la matèria. En aquest sentit:
-
Podem lliurar-los les gravacions musicals del trimestre, per exemple, en
un CD per tal que puguin ser escoltades des de casa.
-
Rebre ajuda des de l' AMPA en l'organització de concerts en el propi
centre.
-
Poden responsabilitzar-se a captar imatges o enregistraments d'algun concert,
fer-ne còpies, muntatges audio-visuals, incorporar la documentació
a la revista o al web del centre...
-
Organitzar reunions anuals amb pares/mares per presentar el repertori de
cançons i/o audicions i contagiar-los de l'emotiu llenguatge musical.
És imprescindible que cada especialista confeccioni una acurada
programació que asseguri el currículum general de cada curs
i cicle, on hi disposi d’un ampli ventall de variades audicions que permetin
l’acompliment dels objectius. Aquest treball aporta un llistat d'una seixentena
d'obres musicals que pot servir de base per a una exemplificació
curricular al llarg de l'Educació Infantil i Primària. |
