És convenient acostumar l'alumnat, a totes les edats, a escoltar fragments que tinguin una entitat completa: amb un inici i un final. Són peces adients: dances tradicionals del propi país o del renaixement; moviments concrets de suites barroques; petits divertiments de l'època clàssica; rondós de l'època barroca i clàssica; música impresionista…

De manera progressiva anirem ampliant la durada i la complexitat de l'obra, procurant que a curt o llarg termini acabin escoltant el moviment sencer d'un concert, una simfonia, unes variacions... A finals de Primària, si han tingut una bona educació auditiva, podem demanar-los que escoltin obres més llargues, posant de relleu aspectes més complexos, com seguir la línea melòdica, llegir una partitura, o taralejar la veu d'algun instrument concret…

Els nens/es han de connectar amb la música de la seva terra, de manera que sempre tindrem present programar obres de música tradicional amb varietats de veus i d'instruments, amb fòrmules rítmiques i melòdiques pròpies, així com amb estuctures que tendeixen a la repetició i a la claretat. Hi ha bones gravacions al mercat, amb acompanyaments de qualitat; en proposem algunes que serveixin d'exemple: del Sac de danses: El Galop; La cobla St. Jordi ha gravat danses tradicionals catalanes; La Camerata de cançó tradicional ha enregistrat La cançó més bonica del món... És aconsellable fer una selecció de cançons tradicionals catalanes cantades a veus blanques o mixtes d'entre la molt variada i rica oferta que ens aporten les entitats corals de casa nostra.

En la tria de les audicions d'iniciació amb els més petits, hem d'optar per l'equilibri entre les que canta el/la mestre, (amb les quals s'estableix uns lligams comunicatius directes) i les obres enregistrades. A mesura que els nens/nenes es fan més grans el volum d'obres escollides es decanta a favor de les enregistrades. L'especialiste/a mai no hauria de renunciar a impressionar-los tot cantant o interpretant melodies amb algun instrument. L'audició en directe ha de ser present cada any a l'escola.

Seleccionarem obres de tot tipus: lentes i més ràpides -que convidin a moure's àmpliament o a fer-ho de forma més discreta-, de ritme binari o ternari, en mode major o menor, d'èpoques diverses: clàssica, romàntica, ètnica, actual…, interpretades per un petit grup instrumental o per una orquestra... La múltiple oferta discogràfica existent ens permet el luxe de poder destriar entre moltes i variades obres, i entre versions diferents d'una mateixa obra.

No hem de tenir cap angúnia en repetir, any rera any, algunes obres que ens semblin cabdals i il·lustratives de la història de la música occidental. De la mateixa manera que comptem amb un repertori de cançons tradicionals infantils que hem d'emprar i transmetre per la seva riquesa patrimonial; al igual que existeix un conjunt d'obres monumentals arquitecòniques o artístiques que cal conèixer; així mateix hauria d'existir un repertori d'obres musicals que constituís el conjunt d'obres cabdals de la Història de la Música que hauria de ser conegut per l'alumnat en acabar l'escolaritat. La incipient inclussió de l' Audició musical, dins l'entorn escolar, fet atribuible al retard històric de la incorporació del àrea de Música dins el sistema escolar, no ha propiciat encara la necessitat socio-cultural d'aquest repertori. El que sí comença a establir-se és tota una sèrie d'obres que ja constitueixen un gènere: "la música d'aula". Ens referim a un conjunt de peces musicals que s'han començat a estandaritzar degut a la seva aparició en llibres de didàctica d'audició musical i posteriorment a la seva massiva utilització en llibres de text, com: Les Estacions d'A. Vivaldi, Pere i el llop de S. Prokoviev i El riu Moldau de B. Smetana... que exemplifiquen música descriptiva; Te Deum de M. A. Charpentier o la Marxa Radetzki de J. Strauss per a comprendre la repetició del tema en l'estructura rondó; el quintet La Truita de F. Shubert o Les variacions 265, Ah, je vous dirai maman de W.A. Mozart per escoltar el tema amb variacions...

Una acurada selecció de música pop, entre el molt repertori de músics i grups actuals, pot ser-nos útil per reforçar aspectes rítmics, de moviment i coordinació. Possiblement aquest tipus de música no tindrà la mateixa riquesa tímbrica, harmònica o polifònica que posseeixen una orquestra, una cobla o una banda, ni els plans sonors que oferten un grup de jazz o una agrupació instrumental trio, quartet..., però forma part del llenguatge actual i cal adoptar-lo com a didàctic.

Pares i mares han d'estar informats del repertori d'audicions que s'escolta a l'escola. Fóra bo facilitar-los un llistat del mateix i si és possible, amb els mitjans que actualment es disposa, posar al seu abast un CD amb obres treballades durant el curs escolar. Val la pena que la música que arribi a casa respecti la durada de tot el fragment musical original.

1. Audicions amb música enregistrada en compact disc i/o en vídeo. Segurament aquesta darrera forma serà ben aviat molt utilitzada, ja que permet fer una acurada tria del fragment musical així com el seu seguiment visual – com en una virtual sala de concerts -. L’obra musical escollida pot treballar-se sota diferents aspectes que poden interelacionar-se: el coneixement de l’obra i l’autor, la instrumentació, el ritme, les melodies, la forma, la textura… És molt interessant que el solfeig es relacioni amb les audicions; poden entendre’s el llenguatge musical i l’audició com un sol bloc, no com dues coses separades.
2. Audicions en directe protagonitzades per tots els alumnes del centre. És bo tenir aquest tipus d’audicions organitzades al llarg de l curs; l’acumulació de feines imprevistes fa que sovint s’oblidin i/o s’acumulin amb sobrecàrrega. Exemples: El tradicional concert de Nadal. El curs de P5 anuncia la primavera a tota l’escola, tot cantant dues cançons amb acompanyament instrumental inventat. Un curs del cicle inicial representa un conte amb una melodia interpretada amb instruments Orff que tots els altres grups del centre escolten. El cicle mitjà surt de l’escola per cantar i tocar amb instruments Orff a la festa de la Candelera al casal d’avis del barri…. Per Sant Jordi el cicle superior fa un concert tot cantant i tocant instruments Orff als Jocs Florals. Moltes són les possibilitats de fer-se escoltar, cada centre, a cada barri i/o poble, té les seves diferents manifestacions internes i de cara enfora. Si encara no s’ha creat sempre hi som a temps de donar-los vida. La possibilitat de donar a conèixer el treball musical fora de l’aula motiva al grup i obliga a l’esforç; per principi una audició-concert és un repte que ha de sortir bé. La col·laboració i participació de tot el professorat del centre és obligada. Cal no caure a la trampa que l’especialista de música és el personatge que organitza totes les "festetes" de cara la "galeria". La feina ben compartida és més assumible, crea cohesió de grup i fa "escola".
3. Audicions que realitzen els alumnes músics més avantatjats de l’escola a diverses classes. Aquesta fòrmula és doblement enriquidora: per una part estimula a l’estudi i habitua a interpretar amb naturalitat davant de públic; per altra part és bo crear espectatives a la resta d’alumnat de l’escola, ja que "si aquest/a nen/a ho fa tan bé, també ho puc fer jo"…
4. Audicions en viu que realitza l’especialista, o bé cantant una melodia amb un grau de dificultat superior al que poden interpretar els alumnes o bé tocant un instrument – flauta, guitarra, piano…-. Si en ocasió del Nadal podem agrupar un petit cor de mestres, pares i mares a l’entorn d’unes cançons, té molt bona acceptació entre l’alumnat del centre; a la vegada que és un acte educatiu, crea lligams entre persones.
5. Audicions en viu d’algun exalumne i/o d’algun familiar d’alumne/a. El concert de Santa Cecília pot ser un bon motiu per a un concert extraordinari, - tot i que per escoltar música no calen els motius extraordinaris -.
6. Concerts que es fan fóra de l’àmbit escolar. Actualment hi ha una bona oferta al respecte. Joves intèrprets presenten la seva oferta a entitats, que els donen el suport i l’espai necessari. Cal que aquestes sortides fora l’espai escolar siguin gradades al llarg dels cicles i tinguin continuïtat. Han de contenir una preparació anterior i posterior que haurà de ser exposada pel docent i valorada treballada per l'alumnat.

• Plantejarem la  classe de forma variable, procurant no presentar la dinàmica d'aula amb el mateix ordre de treball. L'audició pot aparèixer a l'inici o final d'una sessió; com a treball de llenguatge després de la lectura d'un fragment de partitura; com a melodia després de cantar una cançó; pel plaer d'escoltar en qualsevol moment de la sessió; pel gust de repetir-la perquè simplement ens agrada recordar-la...

 
• Provocar alguna qüestió que suposi un repte, alguna pregunta que tingui una res-posta hipotètica abans de l’escolta, però que no pugui ser solucionada fins després de l’audició: escoltareu uns instruments que fan aquest ritme: quins són?; la música va ser pensada per a ser interpretada a l'exterior, quins instruments podien anar mi-llor?; sembla que la música ens vol dir alguna cosa, què ens vol transmetre?; els instruments de metall estan majoritàriament en silenci, procureu escoltar quantes vegades ens parlen amb música…

 
• Acompanyar rítmica i instrumentalment mentre s'escolta l'audició; taralejar suau-ment la melodia, amb diferents síl·labes, per ajudar a memoritzar-la; moure's lliure-ment o pautada....,  són fases i/o activitats metodològiques útils, que van decreixent en la mesura que l'escolta  augmenta en riquesa de sensacions, quantitat d'observa-cions i experiència comparada. Copsar les sensacions i necessitats internes i externes del grup abans i durant l'audició és una de les tasques importants de l'especialiste/a. 

• Quan una música ha captat l'interès de l’alumnat, - pensem i volem deixar palès una vegada més que és el mestre/a qui l'impregna -, llavors es poden explicar més detalls de la mateixa amb coneixements més detallats de l'autor, l'obra, l'època....  Aquesta ampliació pot ser feta al llarg de l'escolarització, ja que la música pot ser escoltada i recordada en diverses èpoques al llarg de l'etapa Infantil i Primària. Tot i així, ja des de l'Educació infantil, cada obra ha de deixar impresa alguna dada rellevant, sigui l'autor o el títol de l'obra.

 
• Procurar que el cos sigui el vehicle de comunicació no-verbal i transmisor de les vi-vències musicals. Explicar prèviament allò que escoltarem amb les paraules més justes i necessàries. Reese (citat per Swanwick 1991, p.148) suggereix, que: 
"Quan l'alumnat s'exercita en l'audició, cal que abordi primer l'obra sense previ anàlisi o exposició. Sols després poden iniciar alguna forma d'anàlisi i quedar sols amb la música, sense posar atenció a determinats detalls, sinó escoltant a través d'ells."
• Cal tenir present que la qualitat global de la música, aquella que es reb pel gust d'es-coltar, és la més satisfactòria i significativa.La música ens pot impressionar de ma-nera general,  i sols podem conèixer tàcitament alguns dels seus detalls (melòdics, rítmics, instrumentals, harmònics..) que influeixen en l'impressió total que rebem. Qualsevol anàlisi implica que hem d'abandonar momentàniament l'enfoc de la tota-litat de l'experiència musical i endinsar-nos en un detall concret. Hem d'aportar pro-gressivament elements de recerca i anàlisi que ens ajudin a disfrutar dels petits de-talls sense perdre la visió global de la música.

 
• Ens hem d’abastir de materials variats que ens donin pistes - imatges, gràfiques... - que ajudin la nostra didàctica. Com a adults captem i apreciem millor la música quan ens ajudem de referències visuals, gràfiques i sobre tot contextuals; també la mainada es situa més òptimament davant d'una obra musical si li aportem materials visuals i situacions vivencials.
• La necessitat d'una conversa crítica  es fa  progressivament més necessària a mesura que avança l'edat. S'ha de procurar compartir l'experiència d'audició amb d'altres, ajudant a desenvolupar la sensibilitat i la intuïció. És important que l'alumnat pugui explicitar allò que li ha suggerit la música, encara que sigui de forma parcial; aquest discurs constituirà una part essencial de l'ensenyament-aprenentatge.
"La qualitat sensorial que transmet la música, el seu contingut no es pot fer explicit.  Sols es pot viure, sols es pot recrear en ella." Polanyi i Prosch, (1975)
• Escoltar música, quan? (en bona hora fem aquesta pregunta!). Mai no saps quan és el millor moment d'escoltar i sempre és bon moment per posar un fragment de músi-ca que t'agrada i vols tranmetre. Cal tenir un variat repertori que es faci present a l'aula. L'escolta d'un fragment musical setmanal és desitjable. Algunes obres tindran per objectiu ser recordades pel plaer de tornar-les a escoltar i reforçar el treball rea-litzat.

 
• L'aprenentatge musical partint d'un llibre de text que hem fet, o ens han fet comprar per als nostres alumnes pot tenir un risc. Depenent de l'ús que en fem pot quedar poc marge per les trobades "significatives", en què les persones responen a la seva ma-nera, estructurant les experiències educatives per si mateixes i decidint aquelles que realment sóndesitjables i imprescindibles. Cal fer un ús racional i musical del llibre de text. Cal escollir aquelles músiques que personalment ens agradin i  s'adequiïn al currículum. Actualment hi ha centres que proposen la col·lectivització dels llibres de text i això permet l'adquisició de llibres per a cada dos alumnes; aquesta possibilitat permet utilitzar el llibre de text de forma lliure i sense pressions  externes en cas de no acabar-lo (compartir sempre és útil!).

 
• Aquelles músiques que han estat utilitzades en el mitjans de comunicació poden ser incloses en el llistat d'obres per a ser escoltades, d’alguna manera ja han superat el primer impacte auditiu. 

 

.- escoltar, taralejar, cantar, cantar per dintre, caminar fent..., coordinant..., evolucionar en l'espai com..., picar amb... tot coordinant dreta - esquerra, fer individualment, amb parella..., dansar, endevinar, representar, interpretar amb instruments, memoritzar, comparar, identificar amb diferent resposta (verbal, gestual, escrita), discriminar plans sonors, renombrar, seguir visualment, llegir, analitzar, reproduir allò escoltat, instrumentar ...

"Ocupar a les persones no és el mateix que assistir-les en la seva educació. Les classes de música han de consistir en alguna cosa més que en fer coses. Allò que s'aprèn és el que queda, potser en forma d'algun canvi en el saber, en l'actitud, en la comprensió o en les destreses". Swanwich, (1991, pàg.: 139)

"A nosaltres com a professors, se'ns demana l'ensenyament i l'avaluació d'un acte tan íntim; i no ens queda altra possibilitat que avaluar l'exteriorització que l'alumne sap o vol fer d'aquesta interpel·lació que li ha fet la música." J. M. Vilar, (1994, pàg.: 13)

Allò que cal observar en l'acte d'avaluar és l'esforç que cadascú fa per poder aconseguir la seva resposta i la forma com ho fa, no tant el resultat com a tal. Potser a un alumne/a no li sortirà prou bé aquella dansa en aquell dia concret, o la lectura melòdica que he proposat no serà del tot reixida; potser en aquella sessió no s'haurà aconseguit un silenci del tot satisfactori, ni les respostes a les preguntes que he formulat han estat del tot encertades. El que comptarà serà el dia a dia i l'esforç personal per a aconseguir petits progressos; l'actitud positiva i de respecte vers el grup-classe i la matèria.

"...Continuant amb l'exemple iniciat en l'apartat de continguts conceptuals sobre audició, voldria observar que la resposta que es demana està íntimament relacionada amb l'estat anímic, cosa que provoca que la resposta actitudinal estigui influïda per la predisposició de cada alumne en aquell moment. Aquest és el repte de l'avaluació dels continguts actitudinals. Com que estan íntimament relacionats amb la persona i amb el seu desenvolupament, sovint és difícil interpretar la resposta dels infants. Per això caldrà, per part del mestre, una actitud de respecte i de comprensió envers els alumnes i alhora una actitud persistent i vivificadora per tal de possibilitar un clima que faciliti aplicar-los." M. Antònia Pujol, (1995, p.: 34)

"1.- Ha de permetre d'ajustar l'ajut pedagògic a les característiques individuals dels alumnes mitjançant aproximacion progressives

2.- Ha de permetre de determinar el grau en què s'han aconseguit les intencions del projecte"

Allò que realment desitgem pels nostres alumnes està exposat per M. Antònia Pujol 1995, pàg. 32) :

"Un dels objectius primordials de l'àrea de música pel que fa a l'ensenyament obligatori és educar musicalment els infants perquè arribin a ser uns bons oïdors i, per tant, bons consumidors de música. Si es parteix d'aquesta premisa, l'activitat avaluativa de qualsevol audició no es pot limitar només a la constatació d'uns continguts de fets i de conceptes -quin instrument és; quina obra és; quin compositor és...-, sinó que cal observar en l'alumne aquells elements que donen informació sobre aquest saber escoltar -escolta quiet, en silenci, manté la mateixa actitud al llarg de l'audició.."