"Explica-m'ho i ho oblidaré;
Ensenya-m'ho i ho recordaré;
Fes-me participar i ho entendré."

"El saber occidental intenta, desde hace veinticinco siglos, ver el mundo. No ha comprendido que el mundo no se mira, se oye. No se lee, se escucha. Nuestra ciencia siempre ha querido vigilar, contar, abstraer y castrar los sentidos, olvidando que la vida es ruidosa y que solo la  muerte es si-lenciosa: ruidos del trabajo, ruidos de los hombres y ruidos de los anima-les. Ruidos comprados, vendidos  o prohibidos. Nada esencial ocurre sin que esté presente el ruido…  Escuchando los ruidos se podrá comprender mejor adónde nos arrastra la locura de los hombres y de las cuentas y qué esperanzas resultan aún posibles."

(Extret del seu llibre: Ruidos. Ensayo sobre la economía política de la música, 1977)

"Podeu estar segurs que la comunicació entre la música i l'alumne passa necessàriament pel filtre del "mestre".  Aquest ha d'estimar la Música, l'ha de conèixer,  ha d'estar convençut que l'audició posa en funcionament  totes les capacitats de l'ésser humà i el compromet tot sencer. Només d'aquesta manera  i amb una fe i capacitat de comunicació, podrà fer una feina  en profit d'unes noves generacions amb més sensibilitat, cultura, estimació i coneixement envers la Música."
(Extret de la Introducció del llibre 51 Audicions )

 
"El nen/a que no escolta prou bé amb l'oïda, pot entrar en la música a través d'una ajuda visual. El nen/a que no disfruta amb la simple confluència de bells sons, pot motivar-se pels aspectes socials de fer música en conjunt i pot estimar-la profundament.  Una altre nen/a pot frustrar-se davant la matemàtica musical, però comprendre aspectes concrets d'aquesta a través del moviment.  Sovint ens apropem a la música per un estret i únic camí, atraient sols a aquells que s'hi senten còmodes i rebutjant als demés. L'èxit d'algunes metodologies i idees pedagògiques d'aquest segle -Dalcroze, Kodaly i Orff entre d'altres-, resideix en la  seva insistència en experimentar  la música des d'àngles molt variats i de molt diverses formes."

(Extret de l'article: ¿Nos hace la música més inteligentes?,  1999)

"Transformar la música en paraules, descriure temes, parlar sobre estructures, és avorrit i inútil. Si el coneixement és solament formal serà perjudicial. Pot arribar a transformar l'art viu en un esquema mort"

"L'audició musical a la llar d'infants ha d'ajudar a habituar al nen a que escolti amb atenció i plaer la música.  Els nens escolten molta música també a casa, però no ho fan amb atenció, sinó com a fons musical de les seves activitats. Les mestres seleccionen amb aquest objectiu cançons curtes i/o fragments clàssics, de manera que el text, la melodia, el timbre i del so captivin l'atenció dels infants (entre 3 i 4 minuts)..."

 "Sovint els infants fan moviments sota l'efecte de la música: balancejen el cap si és una cançó de bressol, piquen de peus o amb les mans si és una marxa.  Aquests moviments, tanmateix, no interrompeixen el plaer de la música, ans el contrari, en aquesta edat, quan la necessitat de moure's de l'infant és més gran, el cant amb moviment col·labora en aquest goig." 

(Extret de: Forrai, K. 1975)

"La Música que haurien de descobrir, dir, elaborar, donar i assimilar els nostres infants és la que es genera en la pròpia persona, en el propi individu; és la que esdevé testimoni viu i compartit de les vivències més íntimes i personals de cadascú, i és la que defineix amb més propietat el magma vivent de cada esperit. 
La música neix en aquesta realitat interior, esdevé ràpidament capacitat creadora i ha de perseverar en tot allò que l'home mateix ha anat ordenant, disposant, organitzant, codificant i afaiçonant per tal de fer possible i cada vegada més perfecte i idoni el seu doble camí de sortida: per una banda el camí d'afirmació de la seva pròpia essència, i per l'altra, el camí que fa possible la comunicació més genuïna.
I encara són  masa paraules. La Música em sembla que és quelcom més simple, més planer, però més profund: no hauria de ser altra cosa sinó la capacitat de sentir i de comunicar, de donar i de rebre els detalls més simples i els més sublims de l'ànima de les persones i de l'ànima dels pobles. Perquè l'ànima individual i col·lectiva necessita la Música com la vida conceptual necessita la paraula."

(Ponència feta al Ir.Congrés Català dela Música. Barcelona febrer, 1994)

"Por lo que he podido estudiar, creo que la fórmula cuento-música es una de las mejores. El lenguaje musical y el oral se llevan bien. El cuento hace que los niños se mantengan atentos. Debemos intentar que la imaginación y el oído se involucren, de alguna manera, hoy en dia, es la norma. Por otra parte, narración y música tienen algunas características idénticas: la entonación, el timbre, el ritmo, la pausa, el volumen, el fraseo, los juegos de expresividad, la estructura... Los tiempos dramáticos se pueden unir para que el cuento y la música produzcan una experiencia complementaria."

(La Voz de Galícia: "La Voz de la Escuela". La Coruña, 22 de marzo de 1995)

"... es muy de desear que con alguna frecuencia el hecho de mecer vaya acompañado de canto y, sobre todo, del mismo canto. ¿Por què el mismo canto? Estudiemos lo que se transmite al niño mientras se mece cantando:
1.- Un desarrollo del sentido rítmico por la sensación coporal global del balanceo asociado al sonido.
2.- Una sensación de seguridad, ya que el sonido musical, unido al abrazo materno, representa el soporte  del sentimiento del amor... Aquí aparece ya la magia del ritmo que adormece junto a la música que consuela.
3.- Un embrión de memoria musical, puesto que el niño encuentra día tras día un principio de estructuración de la forma musical en la repetición de la misma melodia. Pues bien, este último punto es capital. Imaginemos que, en lugar de la misma melodia, la madre canta cada vez una nana nueva o, lo que es más  probable, improvisa los aires más variados. Aún actuarán el elemento forjador del sentido rítmico y el relacionado con el estado afectivo, pero faltará la implantación de un primer embrión  de memoria  musical. No se grabará nada de un modo durable y concreto, porque estas impresiones son demasiado fugaces." (p. 34)
"El placer musical procede, por una parte de la preaudición, y por otra de lo imprevisto. Se trata al mismo tiempo de la previsión de lo esperado y de la espera de lo imprevisto y de lo original." 

(Cites del llibre: Principios fundamentales de la formación musical y su apalicación. M. Martenot) (1993, p.60)

"...se sent massa música i se n'escolta poca. En nom de la música hem de reivindicar el silenci"

(Serra d'Or, Abril de 1984)

"Sovint he pensat que la forma musical primària deu haver sigut una repetició simple, una doble imatge, com la de les dues meitats -esquerra i dreta- d'una fulla quan es pleguen una sobre l'altra. Reconeixem la repetició de dues mitats iguals  rugoses en un ritme o melodia i això ens dona un sentiment de seguretat i d'estar acomplerts, i amb aquesta memòria musical comencem a crèixer" 

(Extret de l'article "La música y el proceso creativo humano.", 1997) 

"Es así que la posibilidad de cantar, más allá de ser un ideal, depende de nuestra capacidad de escuchar con atención y presencia. Cuanto más desarrolamos la paciencia atenta de únicamente escuchar (la escucha pura), más nos preparamos para la apertura (físico-emocional) que facilita el canto. Me refiero al tipo de canto libre y espontáneo que abre el corazón, produciendo en nuetros sentimientos un efecto evocativo..." 

(Extret del seu article  "Estar creativos estar conectados." 1997)

"...saber escuchar es también un factor  fundamental  de la convivencia y debería serlo de la política. No lo es, desgraciadamente. "Se habla mucho y se escucha poco", se suele decir al referirnos a nuestra sociedad. Una mayor compensación de esta afirmación sería positiva, y no solamente para la música." 

(Extret del llibre: Música, imagínense, 1998)

"Si l'únic que sabem fer amb la música és escoltar-la, ni escoltar-la no sabrem. L'objectiu -entès com a capacitat- de saber escoltar no sols es desenvolupa i, en el seu cas, s'assoleix a través d'una activitat que consisteix a escoltar. Tocar, cantar, llegir, improvisar, reflexionar, debatre,… són algunes de les moltes altres activitats que també col·laboren a aprendre l'acte/procediment d'escoltar. Si donem al verb "escoltar" un sentit molt ampli sense que ens faci oblidar les diferències  entre escoltar i sentir, podem considerar que com a professores i professors no ensenyem a escoltar. Fora de l'aula, tot el nostre alumnat sent més música que no pas n'escolta, però tots han escoltat i escolten amb regularitat, i per tant, en saben.  Allò que ensenyem  com a docents és  escoltar d'una/es determinada/es manera/es. Donem unes determinades estratègies  per escoltar música, algunes de les quals queden incorporades al sistema d'hàbits de cada alumne/a." 

 (Ponència  Aprendre a escoltar i escoltar per aprendre, realitzada a les 1eres Jornades de Música , ICE de l'UB, 1996)

"La educación musical debe seguir las mismas leyes psicológicas que las de la educación del lenguaje, según el cuadro siguiente:
 

Lenguaje	Música
Escuchar las voces	Escuchar los sonidos, los ruidos y los cantos
Eventualmente mirar la boca que habla.	Mirar las fuentes sonoras, instrumentales o vocales.
Retener, sin precisión, elementos del lenguaje.	Retener sucesiones de sonidos, trozos de melodías.
Retenr sílabas, luego palabras	Retener sucesiones de sonidos, trozos de melodías.
Sentir el valor afectivo, expresivo del lenguaje.	Volverse sensible al encanto de los sonidos (sonajeros), de las melodías.
Reproducir palabras, aun sin comprenderlas.	Reproducir sonidos, ritmos, pequeñas canciones
Comprender el significado semántico de las palabras	Comprender el sentido de elementos musicales.
Hablar uno mismo, inteligiblemente	Inventar ritmos, sucesiones de sílabas (la-la-la, etc.)
Aprender las letras, escribirlas, leerlas.	Aprender los nombres de las notas, escribirlas, leerlas
Escribir al dictado.	Escribir al dictado
Hacer pequeñas redacciones, poemitasI	Inventar melodías, pequeñas canciones.
Llegar a ser escritor, poeta o profesor.	Llegar a ser compositor, director de orquesta o profesor

(Extret del llibre: El valor humano de la Educación musical, 1981)

"Los preocupados de pedagogía, quizás hayan caído en la cuenta de que es la Música la que enseña sin palabras el justo modo de escuchar.  Gracias a la música, la palabra no defrauda; priva de ella, aun siendo palabra de ver-dad, y más si lo es, se desdice."