Iniciar una reflexió sobre la importància que l'audició
musical té en l'educació ha estat el repte del present treball.
Immersa en la feina escolar, en el dia a dia de classe, m'ha sorgit la
necessitat i la possibilitat de fer una aturada per veure les coses en
perspectiva i reflexionar sobre la meva tasca professional com a especialista
d'educació musical a Primària, centrant-me en l'audició
i l'escolta.
Com a mestra són molts els interrogants que se'm plantegen dins
els reptes de l'educació en iniciar un nou mil·leni: Quin
paper li pertoca a la música i a l'escola en el desenvolupament
de la capacitat d'escolta del nostre alumnat? Tenim temps per escoltar?
Pot ajudar la l'audició musical a la millora de la capacitat d'escolta?
Un sol fonema separa ambdues paraules: escola - escolta. L'escola ha de
ser un dels marcs on l'escolta es desenvolupi, però no és
l'únic. L'entorn familiar i els diversos àmbits de la nostra
societat han de ser centres educatius d'escolta.
L'educació en l'escolta influeix directament en l'atenció
i la concentració ja des dels més menuts. Escoltar suposa
un esforç general d'intel·ligència que hem de saber
mesurar i dossificar. Com a educadors ens adonem que cada dia l'escolta
perd protagonisme. Quines són les causes que porten a una actitud
poc atenta? Podem trobar solucions que donin resposta a aquesta preocupació
en la nostra tasca educativa?
El tema de la qualitat d'escolta és global, no depèn sols
de l'escola, ni de les diferents matèries que s'hi imparteixen.
La millora en l'actitud d'escolta és responsabilitat de la família,
dels educadors/es, dels diversos àmbits socials on vivim, de les
polítiques culturals...
Un altre tema que no pot deixar de preocupar-nos i que va estretament lligat
a l'anterior és el paisatge sonor que ens envolta.Vivim immersos
dins un caos de sons que ens està tornant cada vegada més
insensibles i sords. En el nostre entorn social la música és
omnipresent, fins el punt que arriba a ser difícil d'estar en qualsevol
racó sense tenir la presència sonora d'allò que disortadament
s'anomena "música". Podem disposar de més música que
mai i ens envolta un món sonor cada cop més complex i sobresaturat.
Suposa això, que tenim més capacitat d'escolta que mai?
L'ambient sonor on la majoria de nens i nenes es mou supera amb escreix
la quantitat de decibels permesa. Concienciar-nos de la contaminació
sonora ambiental pot ser el primer pas per la millora del problema, després
caldrà organitzar campanyes i cercar solucions pràctiques
que donin resultats eficaços. Hem pensat mai a instal·lar
un sonòmetre en el menjador escolar, en el pati a l'hora d'esbarjo,
o en un espectacle infantil?
Els nens i nenes són uns grans imitadors/res. De la imitació
en depèn la seva adaptació i el seu aprenentatge. En gran
mesura són la imatge de les actituds adultes. Tenim temps per meditar
sobre la nostra pròpia imatge?. La mancança d'espais temporals
d'introspecció ens dificulta les potencialitats de l'escolta. No
vaig errada si afirmés que el greu problema de la nostra deficient
escolta és la manca de temps per escoltar.
Els moments de música que ens aporta una audició, una cançó,
aquell joc d'atenció que proposem..., compleixen tots els requisits
per a la millora en l'escolta. L'espai de música a l'escola ha de
ser plaent, fruit de l'atenció, la comunicació i el treball
conscient. La persona que imparteix música ha d'estar apasionada
per allò que ha de trasmetre. Ha de saber-se captivada per l'escolta,
oberta a diferents i nous llenguatges.
Per què algunes persones responem de manera sensible a una música
concreta i d'altres no? Per aquesta pregunta hi ha diferents respostes
que poden ajudar-nos a conèixer la complexitat de la psicologia
de la música. Com a especialistes d'educació musical hem
de ser conscients que les reaccions a una música proposada depèn
de variables com: l'estat anímic de la persona, el seu grau d'atenció
i/o cansament, la seva familiaritat envers la música escoltada,
l'experiència musical prèvia.... També hi influiran:
la motivació rebuda, el grau d'empatia amb l'especialiste/a, l'espai,
la qualitat dels aparells emprats... Aquesta mostra de variables pot fer-nos
adonar de la diversitat de condicionants que trobem a l'hora de definir
criteris estables i globalitzadors en l'educació musical.
La reflexió desenvolupada al llarg del treball m'ha portat a dues
vies que s'entrelliguen pel seu contingut didàctic i psicològic:
La primera, comprendre quins són els passos que un nen/nena segueix
per a aconseguir el seu procés d'aprenentatge; quines són
les bases psicològiques que com a mestres hem de conèixer
i que poden guiar-nos en el complexe camí de l'evolució cognitiva
infantil. La segona, proposar unes premises didàctiques globals
que afavoreixin el treball del gust per la música i la millora en
l'escolta. Malgrat que en la didàctica de l'audició no hi
pot haver receptes estàndards heu ací algunes:
-
Com més música escoltem, més hi disfrutem i més
hi entenem. La seguretat en l'escolta apareix en el rodatge d'hores d'escolta
atenta.
-
La didàctica va apareixent després de moltes hores de música,
de provatures amb encerts i errades.
-
És important acostumar el nostre alumnat a escoltar música
pel goig d'escoltar; el que val la pena és imprimir en els nostres
alumnes el gust de la música; tan se val quines obres escoltin mentre
siguin escoltades partint de la motivació i del gust del mestre/a.
No podem oblidar però, el pensament de Z. Kodaly quan ens proposava:
"Hem
de donar als infants els exemples de la millor música".
-
Una obra musical ha de ser preparada i presentada amb la intenció
de "ferir" la sensibilitat dels oïents; no sempre s’aconsegueix, però
val la pena intentar-ho.
-
La motivació envers l'escolta musical pot partir de moltes direccions:
moviment, conte, dansa, repte d'observació auditiva, coneixement
d'un detall històric o vivencial, descoberta dels instruments que
interpretaran un motiu conegut, acompanyament rítmic-melòdic,
lectura musical, reconeixement idiomàtic, instrumentació
superposada d'instruments Orff... Cal tenir pensada una motivació
i una finalitat educativa de l'audició, però sobretot cal
no tenir por a escoltar un petit fragment de música cada setmana.
Escoltar pel plaer d'escoltar, sense cap més motivació; també
cal experimentar-ho!.
-
Qualsevol referència, sigui gràfica, corporal, lúdica,
expressiva, plàstica,... ajuda a captar l'atenció en l'escolta.
El nostre alumnat, sigui quina sigui la seva edat necessita, com els adults,
referències que captin l'atenció. A mesura que la capacitat
d’escolta creix amb l’edat decreixen les dependències externes musicals.
-
A parvulari l'escolta de la música ha de provocar sensacions. Nens
i nenes hi posen moviment espontani. Sovint la resposta a l'escolta de
la música és motòrica. Es mouen i han de fer-ho. La
mestra/e, amb la seva actitud d'atenció, escolta i moviment ajuda
a motivar-les.
-
Músiques que a 3 i 4 anys han estat escoltades partint del treball
sensorial i del moviment han de ser escoltades de nou durant l'etapa de
Primària, buscant nous recursos i elements de treball. Hem de donar
el goig de tornar a escoltar una música que ha agradat; aquesta
ja forma part del bagatge musical infantil, és part de la seva memòria.
-
Dossificar la música i les seves explicacions. El temps d'escolta
ha de ser el just i necessari depenent dels oïents, la seva experiència
prèvia, l'edat... Cal ser conscients que el que és important
és la música, no llargues explicacions que poden desviar
l'escolta. El pedagog francés Martenot aconsellava :" La durada
en l'escolta ha de ser més o menys la meitat de l'edat de l'oient".
Segons opinió personal crec que encara apuntava massa alt tenint
en compte els condicionants que hem apuntat.
-
Procurar que els oïents parlin, que expliquin què els ha suggerit
allò que han escoltat. Cal deixar espai a les opinions i sensacions
per a conèixer millor les persones i els efectes que els produeix
la música.
Com qualsevol altre aprenentatge escolar, l'audició musical ha de
tenir un repte que motivi i asseguri l'escolta atenta. Hem de propiciar
que els nens i nenes s'interessin per la música, però no
sols com a oïents sinó com a inventors, improvisadors i compositors
musicals; que entenguin com actúa la música a través
d'activitats. Hem de procurar que l'audició no requereixi sols un
acte imitatiu, ha de potenciar una presa de decisions utilitzant el so,
el cos i la paraula com a mitjans expressius. L'atenció i l'escolta
atentes han d'esdevenir un repte per a la intel·ligència.
Cal que el mestre/a passi de "director" a facilitador musical de l'alumne,
tot estimulant, preguntant, aconsellant, ajudant,... més que trasmetent
i informant. Haurem de considerar els resultats produits per la nostra
tasca docent com provisionals, oberts al canvi, al desenvolupament i a
noves reinterpretacions.
Sens dubte, és més dificultós escoltar música
que seguir el fil conductor narratiu inherent a l'explicació d'un
conte. La música instrumental està mancada dels mots que
omplen de significat conceptes coneguts. En una pintura es pot focalitzar
l'atenció, concentrant-la en un espai concret, escollit, del quadre....
Un poema -l'ús de llicències poètiques i el propi
simbolisme del llenguatge poètic- pot suggerir-nos mil imatges.
La música no té el suport verbal i/o iconogràfic d'altres
arts, però el seu llenguatge expressiu obre les portes a la imaginació
i hem de ser capaços d'obrir-les. |
