A Cap Roig deturem un altre dia el nostre itinerari lineal. El motiu s'ho val: cap Roig és un accident geogràfic, però és també el nom d'una obra arquitectònica magnífica emmarcada en un bellíssim paisatge, que mereixen ser assaborits particularment.

1.Camí de Calella 2.Aparcament 3.Entrada jardí 4.Vivers 5.Camí central dels jardins 6.Castell 7.Mirador sobre Calella 8.Camí tancat a la punta de cap Roig, on hi ha la tomba dels Woevodski

El castell, d'inspiració tardo-medieval, es va començar a construir al 1930 i no es va acabar fins al 1974. Els jardins, en canvi, ja es podien visitar l'any 1935, i al 1955 es va començar a cobrar entrada per entrar-hi a causa de les necessitats del matrimoni Woevodski per amortitzar-ne el manteniment. Però aquesta és una altra història -una bella història- que queda massa allunyada del nostre propòsit d'avui.

El recorregut ens ha dut fins a la portalada senyorial, però l'entrada general al recinte és més amunt del camí, a través d'un caseriu que antigament eren els habitatges dels jardiners i on ens cobraran una mòdica entrada. D'allí comença un passeig que fa de punt concèntric de les dues zones visitables: a l'esquerra, la part noble amb el castell i jardins de regust clàssic, i a la dreta, el jardí botànic. Aquests jardins estan integrats en el paisatge natural i van ser fets amb una clara voluntat estètica, suportats per una successió de murets de pedra que també van deixant pas als camins.

És una llàstima que Caixa de Girona, propietària actual del recinte, no hagi editat un plànol del recorregut, perquè la senyalització és insuficient. No per fer l'itinerari sinó per gaudir-ne com seria convenient, ja que originàriament cada carrer tenia un nom suggeridor: plaça del castell, jardí dels tarongers, jardí de la primavera, escal dels eucaliptus, placeta de la ginesta, passeig Deià cordoral, jardí dels cactus, jardí dels geranis, placeta del te, terrasses dels monjos, etc.

Durant tot el recorregut trobarem prop de 300 espècies botàniques classificades d'arreu del món -un vestigi del banc de llavors que els antics propietaris havien tingut amb més de 500 de diferents- repartides en jardins esplèndids, racons d'una pau extraordinària i, en conjunt, una bellesa que mereix la caminada.