La vegetació natural de la comarca seria el bosc de carrasca, un alzinar sec i amb poc sotabosc. Però l'acció de l'home l'ha fet desaparèixer i el seu lloc l'ocupen les garrigues i brolles resseques, erms de llistons o d'espart, o camps de conreu. L'extensió dels regadius ha fet que es trobin arbres com l'om o el vern, prop dels canals.
El nom de la comarca té l'origen en l'antic comtat pirinenc, ja que els comtes d'Urgell van ser uns dels protagonistes de la conquesta en aquesta zona. Només comprèn, però, una petita part de l'antic Urgell.
L'agricultura de la comarca rebé un gran impuls amb la construcció del canal d'Urgell, que transformà les terres seques d'una tercera part del territori en terres de regadiu. Així s'hi poden distingir dues zones: l'occidental, regada, rica, activa i poblada, i la resta del territori, pertanyent al secà. El poblament s'adequa a aquestes característiques i la densitat de població disminueix notablement d'oest a sud-est i nord-est, és a dir, de la terra regada al secà. La indústria s'ha desenvolupat al voltant de Tàrrega.
Amb el pas de la història la comarca s'ha enriquit amb un notable conjunt arquitectònic i diferents
troballes arqueològiques: objectes ibèrics, mosaics, esglésies romàniques, torres de defensa, arquitectura
gòtica i arquitectura renaixentista.
Vallbona de les Monges es creà al voltant del gran monestir cistercenc femení de Santa Maria que forma un conjunt monumental molt important; actualment és el principal focus d'atracció de visitants en una comarca que potencia el turisme per completar els seus ingressos.
De la cuina de la comarca cal destacar els plats típics a base de caça i la "coca de recapte". Agramunt és famós pel "torró" i la "xocolata", Verdú pel seu vi i Tàrrega per l'oli.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 586,2 km2 Població 29.789 habitants Densitat 50,8 habitants/km2 Població 1975 29.784 habitants Població 1981 29.893 habitants Població 1986 29.964 habitants ---------------------------------------