Costa, M.; López, E. (1991). Manual para el educador social (Vols. 1 i 2). Madrid. Ministerio de Asuntos Sociales. Pàgs.Carpetes. Castellà. Material imprès.
Objectiu: Pretén ajudar els educadors i les educadores socials a desenvolupar habilitats comunicatives i unes altres destreses que els permetin afrontar d'una manera òptima situacions estressants de la seva tasca professional i que afavoreixin en els seus usuaris l'obertura, la confiança i l'autoacceptació.
Estructura: S'organitza entorn de catorze unitats, set a cada volum. El primer volum se centra en les habilitats de comunicació en la relació d'ajuda i alguns dels temes dels quals s'hi tracta són: «El modelo de competencia y la relación de ayuda», «La comunicación interpersonal como recurso propio de la relación de ayuda», «La autoafirmación personal como modo de relación» i «La comunicación en situaciones de estrés». El segon volum, dedicat a les situacions conflictives i les maneres d'afrontar els conflictes, recull, entre algunes altres, les unitats per a «Aprender a recibir y hacer críticas», «Afrontar el desánimo y el escepticismo» i «Comprender los conflictos interpersonales». A les primeres unitats es treballen habilitats comunicatives diverses que posteriorment s'apliquen a situacions crítiques. El contingut es treballa a partir de faules i dibuixos, d'exposició de situacions quotidianes, de fulls de pensament, de breus lectures complementàries i d'aplicació de les habilitats comunicatives a situacions crítiques.
Descriptors: relació d'ajuda, aprenentatge social, empatia, autocontrol, resolució de conflictes.
Referències: Es tracta de dos fitxers que inclouen un nombre ampli d'exercicis i de dinàmiques per a portar a la pràctica. S'adrecen especialment als educadors i a les educadores que treballen en l'àmbit de l'educació social.
Entitat: Centro de Estudios del Menor. Área de Investigaciones. Condesa de Venadito, 34. 28027 Madrid.
|