Puig, J. M. (1995). Aprender a dialogar. Madrid. Infancia y Aprendizaje. Educación y cultura. Pàgs.96. Castellà. Material imprès.
Objectiu: Ensenyar a dialogar; però, per aconseguir-ho, es pretén facilitar als usuaris la presa de consciència de les habilitats per al diàleg, optimitzar-ne les competències dialògiques i donar-los un sentit i un valor morals.
Estructura: Consta de tres parts. La primera es destina a la fonamentació i la descripció teòrica del programa. La segona part, de caràcter pràctic, s'adreça als professors i a les professores i s'hi presenten les propostes d'activitats del programa i les pautes referides a la seva aplicació i la seva utilitat. Aquesta és la part que té més volum i s'organitza en vuit unitats didàctiques amb els seus propis objectius i activitats. Alguns dels temes fonamentals que s'hi plantegen són: l'autoconeixement, el coneixement dels altres, els problemes morals, la resolució de problemes morals i l'exercici del diàleg. La darrera part del programa, que apareix en forma d'annex, recull de nou els textos destinats als alumnes a fi de facilitar-ne la reproducció. El programa combina modalitats d'aprenentatge pensades per a propiciar experiències de diàleg, modalitats d'aprenentatge orientades a la reflexió, a la conceptualització i al control dels mecanismes dialògics (presa de consciència de les habilitats dialògiques) i modalitats d'aprenentage basades en les ajudes informatives que proporciona el mateix programa.
Descriptors: autoconeixement, presa de consciència, habilitats per al diàleg.
Referències: Programa adreçat a educadors i educadores per a treballar en l'àmbit de l'educació ètica el tema del diàleg amb nois i noies de 14 a 18 anys.
Entitat: Grup de Recerca en Educació Moral (GREM). Dept. de Teoria i Història de l'Educació. Facultat de Pedagogia. UB. Baldiri Reixac, s/n. 08028 Barcelona. Tel. (93) 440 92 00.
|