Fórmules de començament i d'acabament de les rondalles


Si coneixes alguna fórmula de rondalla , envia'ns-la i ajuda a ampliar aquest recull.


Dibuix de Josep Lluís Pellicer

En els contes es guarda la vella memòria de la comunitat, hi batega l'ànima de cada poble. Cada una d'aquestes fórmules narratives inicials són un portal que s'obre davant d'un paisatge apassionant. Un dels elements més característics de les rondalles són les fórmules inicials i finals. Aquestes fórmules són universals i responen al sentit semisagrat i primitiu de la rondalla. Fixeu-vos que moltes oracions, salms i formes sacramentals tenen una fórmula de començament i una altra d'acabament. Vegem alguns exemples en el cas de les rondalles.


De començament
· Rondalla va, mentida corre.
· L'any de la picor, quan tothom gratava...
· Quan les "granyotes" portaven sabre... (Margarida Gifra)
· De l'època que dels tigres i lleons en feien carn de canelons... (Bibiana Rubió)
· Vet aquí que en aquell temps que de la palla en feien fems... (Bibiana Rubió)
· Conte va/ conte vingue/ tirat per un cingle/conte va... una rata es va menjar un pa. (M.T Claramunt)
· Un camí... (Aureli Ferrando)
· Una volta... (Aureli Ferrando)
· Vet aquí que una vegada...
· Vet aquí que en aquell temps...
· Una vegada hi havia...
· Era una vegada...
· En un país molt llunyà hi havia...
· Temps era temps, quan els animals parlaven...
· Fa qui sap quants anys...
· Una vegada fa molts anys...
· Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.
· De follies i de rondalles jo us en contaré un grapat, les unes sera mentides, les altres seran veritats.
· Això era i no era, i bon viatge faci la cadernera, per vosaltres un picotí i per a mi una quartera, del bon blat que es bat a l'era, i el bé que se'n vingui i el mal que se'n vagi, i qui bé faci que bé trobi i el dolent que mal hagi.
· Això era i no era, i bon viatge faci la cadernera, per tu un almud, per jo una barcella.
· Això era i no era... Bon viatge faça la cadernera.
· Vet aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven...
· Vet aquí que en aquell temps que els ocells tenien dents...
· Vet aquí en aquell temps que les bèsties tenien dents...
. Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents...
. L'any titurany...
· L'any tirolany...
· Vet aquí en aquell temps dels set estudiants que tres eren ases i quatre bergants...
· Hi havia un rei que parava faves i li queien les baves dins un ribell...
· Vet aquí que en un poblet poblàs on tothom tenia nas...
· Escolteu bé això que us diré que si ho sé, tampoc no ho sé, i si bé mai no ha passat bé podria ser veritat...
· Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà.
· Rondalla ve, mentida corre...
· Vet aquí pels temps d'aquell rei que a qui sabia massa li feia llevar la pell...

· Vet aquí en aquell temps que els arbres cantaven i les unces es mesuraven...


D'acabament
Cric, cric, mon conte es finit. Cric, crac, mon conte es acabat. Nou!
Lo gal cantet e la sorneta finiguet. (El gall cantà i el conte s'acabà) Nou!
Cric, cric, mon conte es finit. Cric, crac, mon conte es acabat. Nou!
Fot un gròs pet et s'ensauvet ! (Va tirar-se un gran pet i va tocar el dos). Nou!

Passi per mon prat, mon conte es acabat. Nou!

E tric e trac, mon conte es acabat. Nou!

Se n'a voluletz pas creire, anatx òc veire. Nou!

Dins un prat son passat, e cric crac mon conte es acabat. Nou!

· Conte contat i qui no s'alse té el cul socarrat. (Mar Jiménez)
· I conte contat, ja s'ha acabat i per l'eixumenera se n'ha envolat! (Josepa Cortés)
· Aquest és el conte del gat pelat, pegues un bot i ja s'ha acabat! (Josepa Cortés)

· Això és dit i jo ho he vist.

· La rondalla està acabada, acabada o no en sé pus; si per cas he dit errada... Perdona'm bon Jesús!
· Això era, per tu un sac de diners i per mi un altre tant més.
· Allà lluny veig un llumeneró blau, bé hi arribaran si a Déu plau.
· Si aquesta és vera, lo cap li torni de cera.
· Un per allà, altre per ací, no m'han dat res pel camí.
· En un camp de molí hi havia un fus i en un altre un gat i el "cuento" s'ha acabat.
· I si no són morts són vius i si no són vius són morts.
· La rondalla està acabada, si us plau mengeu la torrada; si per cas no us agrada, tireu-la dalt la teulada.
· I ells allà i jo aquí, no m'han dat res pel camí; i jo aquí i ells allà, no m'han dat res per menjar. I catacric i catacrac i el conte s'ha acabat. (Bibiana Rubió)
· I la rondalla és acabada amb un tall de cansalada, i aquí plantem un soc per tornar-hi un altre cop. (Bibiana Rubió)
· I aquest conte que jo he dit és per al més eixerit, i aquest conte que hem contat és per al més espavilat. I serà el més eixerit el que dirà primer quiquiriquic... (Bibiana Rubió)
· I jo vaig venir per poder-ho dir i jo hi vaig anar per poder-t'ho explicar, perquè si no hagués vingut no ho hauries sabut. (Bibiana Rubió)
· I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd; i tot això és tan segur com que tot el que és verd no és madur. (Bibiana Rubió)
· I tot això que us he explicat és la pura veritat i el que no s'ho vulgui creure que ho vagi a veure i no sortirà a ballar a la plaça ni beurà vi de la carbassa. (Bibiana Rubió)
· I tot això és tan veritat com que la rondalla s'ha acabat. I si us ha agradat bé, i si no, també. (Bibiana Rubió)
· I tot això és tan veritat com si no hagués passat. (Bibiana Rubió)
· I tot això que us he explicat ha passat i no ha passat. Si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat. (Bibiana Rubió)
· Bé, i ara prou, que si us deia tot el que sé, un altre dia no us podria explicar res. (Bibiana Rubió)
· Si aquesta rondalla t'agrada, menja-te-la fregida. Si fregida no t'agrada, menja-te-la torrada. Si tampoc no t'agrada, menja-te-la pelada, i si encara no t'agrada, llença-la dalt de la teulada. (Bibiana Rubió)
· I mig món diu que sí i l'altre mig diu que no, i aneu a saber qui té raó; i si el conte t'ha agradat, dóna'l per ben escoltat. (Bibiana Rubió)
· Pel bon fat i el mal fat que la meva mare m'ha donat, que tot el que digui sigui veritat. (Bibiana Rubió)
· I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat. (Magda Gil Argemí)
· I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos. (Magda Gil Argemí)
· El conte s'ha acabat i aquí m'he quedat. (M.T. Claramunt)
· Conte contat, ja s'ha acabat i el que no aixecarà el cul se quedarà empegat. (Marc Jornet Niella)
· Conte contat, conte acabat.
· Rondalla explicada, rondalla acabada.
· I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.
· I no són morts si encara són vius.
· I van viure feliços molts i molts anys.
· I van ser feliços i van menjar tots anissos.
· I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
· Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.
· Catacric-catacrac, conte acabat.
· Catacrac-catacric, conte finit.
· I és un gos i és un gat i aquest conte s'ha acabat.
· I tot això es tan veritat que potser mai no ha passat. (Josep Matas Balaguer)
· I van fer un gran dinar; primer van menjar un gall a l'ast, després un capó farcit i després un gat pelat, i vet aquí el conte acabat.
· Per qui no s'ho escolta. El "cuento" del Pare Simiento, tres cagarrutes en un "momento", una per a en Joan, una altra per a en Pere, i l'altra per el qui parlarà primer.

· I foren feliços, i com ells ho poguem ésser nosaltres, i dalt del cel ens puguem veure junts. Amén.

· I es un gat i és un gos i aquest conte ja s'ha fos.
· I darrere la porta hi un plat de confits que tots els llaminers hi posen els dits.
· I darrere la porta hi ha un sac de confits que tots els llaminers hi fiquen els dits. (Xavier Fàbrega Vila)
· I darrere de la porta hi ha un fus i s'ha acabat. Amén Jesús.
· I ens en en vam anar plegats fins a... Allí ens vam deixar i jo vaig venir cap aquí per poder-vos explicar el que acabeu d'escoltar.
· I ells allí i jo aquí, i no m'han dat res pel camí.
· I això és sa rondaia de ... si vos agrada menjau-la-vos frita, menjau-la-vos torrada, i si no us agrada tirau-la dalt sa teulada.
· A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.
· I catacric-catacrac, el conte s'ha acabat. I tuuuuuuuuuut... La guilla ha vingut i se l'ha emportat, ha passat per un forat i allí dintre s'ha quedat.
· I cric-crac, el conte s'ha acabat; aquí planto un soc per tornar-hi un altre cop.
· I el que no vulgui creure aquesta rondalla vera, que el seu cap se li torni de cera.
· Una reina tenia tres filles: una mandarina, una tarongina, una melmelada i aquesta història s'ha acabada.
· Conte contat ja s'ha acabat, de la xemeneia al terrat. (Arantxa Sentandreu Esquer)
· Conte contat ja s'ha acabat i per la xemeneia al terrat. (Arantxa Sentandreu Esquer)
· Entre un gat i un gos aquest conte ja s'ha fos. (Sergi Garcia)

Kwakukhona... (Hi havia una vegada... Fa molt de temps...) Així comencen els contes zulús.

Kâna Ma Kâna... (Era el que era...) D'aquesta manera comencen les narracions àrabs de les Mil-i-una nits.

Na Loindi o Mboa Poo... (Vaig anar en un poble...) És com els negres batanga solen introduir les faules i contalles africanes.

Sas pe Jekhi var (Hi havia una vegada...) Ve a ser, en caló, l'entrada d'un conte gitano.

Set mars, tretze rius... És una de les maneres tradicionals com els bengalins comencen a explicar els contes.


Bibliografia

Rondalles i llegendes. De la literatura oral a la literatura culta.Varis autors. Seminari "El gust per la lectura" 1991-1992. Servei d'Ensenyament del català. Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

La rondalla i la llegenda. Ramona Violant Ribera. Fundació Serveis de Cultura Popular, Editorial Alta Fulla, 1990.

La rondalla a l'escola. Diversos autors. Escola catalana. Edicions Ceac. Barcelona, 1987.

Rondalles, Edició a cura de Sebastià Bech. Editorial Barcanova. Barcelona, 1990.

"L'art zulú de contar històries", Avui, 10-12-1998.

Cartell "Per una cultura de la solidaritat", Institut Municipal d'Educació de Barcelona.

Rondalles per a noys, Aureli Capmany.

Historias y Leyendas del Languedoc, Crítica, Barcelona. 1990.


Les fórmules d'aquesta col·lecció van ser utilitzades a la 8a. Festa del Llibre Gegant de la Massagran, organitzada per la biblioteca Massagran del municipi de Salt (Gironès) i celebrada el 5 de març del 2005. Aquesta festa consisteix en motivar a nens i nenes a escriure contes que són més tard il·lustrats per diferents artistes. És una festa on hi participen diverses entitats del poble i on no hi falta ni gresca ni xerinola.