Els cinc pensaments o habilitats cognitives assenyalats per Spivack i Shure, necessaris per relacionar-se bé

  El pensament causal
El pensament alternatiu
El pensament conseqüència
El pensament de perspectiva
El pensament de mitjans-fins
escultura: Gorriz
foto:Carme Ciscart
 

El pensament causal: és la capacitat de determinar l'origen o causa del problema. És l'habilitat de dir " el que aquí passa és…." I donar un diagnòstic encertat de la situació. Els que no tenen aquest pensament ho atribueixen tot a la mala sort o bé es queden sense paraules davant un problema interpersonal.

El pensament alternatiu: és ( l'habilitat cognitiva) capacitat d'imaginar el major nombre de solucions a un problema determinat . = Creativitat

Los marcos de la creatividad.
Con un barómetro
Siempre trato de pensar lo impensable.

El pensament conseqüència: és la capacitat de preveure les conseqüències de les nostres actituds, comportaments ( d'allò dit o no dit o d'allò fet o no fet) .

El pensament de perspectiva: és (l'habilitat cognitiva)= capacitat de situar-se en el lloc de l'altre. És el pensament que fa possible empatia o sintonia afectiva amb els altres. És el pensament que fa possible l'amor, i per tant, ens fa éssers humans .

El pensament de mitjans-fins: és la capacitat de fixar-se objectius i organitzar els mitjans de que es disposa per aconseguir la finalitat marcada en l'objectiu.