|
|
|
Art grec - època hel·lenística |
|
ART I SOCIETAT
-
Unió de Grècia sota Alexandre el Gran ( segle III a. C. )
-
Després de les conquestes d’Alexandre el centre de gravetat es trasllada de Grècia a Orient
-
Influències mútues entre les cultures orientals i grega
-
El gust de l’època porta a l’acceptació de tots els estímuls i a la comprensió dels diferents ideals del passat que porten a un col·leccionisme precursor dels nostres museus, i al desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d’aquesta època
-
En arquitectura es barregen els ordres, s’obliden els cànons
-
Gust pel colossalisme i el luxe ornamental. S’acaba la sobrietat clàssica
|
|
ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM
|
ELEMENTS FORMALS
-
Construit sobre una terrassa, l' Altar de Pèrgam segueix un esquema poc habitual: en comptes d' un fris baix amb columnata, ens trobem un enorme podi, amb un fabulos fris de altíssim relleu i una majestuosa escala. A dalt del tot, domina la columnata jónica d'escasa alçada.
-
La part esencial de l'altar era el podi, i l'alt fris que l'envolta. Dins del fris es desenvolupa la gran escena de la lluita del principi del temps: els deus, representants de l'ordre, contra els gegants, forces del desordre i el caos.
-
Destaquen les figures de Zeus i Atena, les deitats, amb llurs animals corresponents, que rebutgen l'empenta dels brutals fills de la Terra. Tots els artistes que van treballar als relleus, procedents de diferents ciutats (Pèrgam, Atenas, Tralles, Rodes), aconseguiren crear un estil unitari.
Més informació |
ESCULTURA
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
 |
Elements formals
- Els cossos es retorcen, els muscles s’exageren, els rostres expressen dolor.
- Moviment exagerat fins a l’ímpetu, sentit expressiu fins l’agonia, complicació formal i dinàmica.
- Verticalitat trencada totalment.
- Ens trobem davant un estil que no té l’equilibri clàssic per model. És un estil vigorós, amb contrastos, amb grups contorsionats i expressions de dramatisme i emoció, propi de l’escola de Pèrgam o Rodes.
- Hi ha expressada la violència i el desequilibri que caracteritza l’hel·lenisme tardà.
- És un grup que està concebut per contemplar-lo frontalment.
- Els tres escultors que hi van intervenir va mirar de contrarestar la tremenda convulsió dels muscles del Laocoont amb les anatomies més clàssiques dels nens.
|
Significat i funció
- El tema ja diu molt de la sensibilitat hel·lenística.
- Sintetitza els últims moments de l’escultura grega que arriba a la fase més recarregada o barroca (entès a com moment final d’un estil).
- Va ser descoberta el 1506. Va influir en els renaixentistes.
EL NEN DE L'ESPINA
 |
- Segle II a. C.
- Autor desconegut
- Diverses còpies als principals museus d'Europa.
- Representació anecdòtica
Elements formals
Significat i funció
Amb seguretat es tracta d'una obra feta per a un col·leccionista, o un particular ric. És considerada una de les obres més perfectes estèticament del període clàssic. |
GAL MORIBUND
- Escola de Pèrgam. Possiblement Epígon.
- Les victòries del rei de Pèrgam sobre els gals invasors donen motiu de diferents escultures commemoratives
- El gal s’està dessagnant de la ferida mortal que porta oberta al pit i pugna en va per aixecar-se.
- Hi ha un interès per descriure les característiques racials dels gals, que eren alts, de cabells espessos i forts muscles, diferents físicament dels mediterranis. Els artistes hel·lenístics es delectaven amb les diferències existents.
VENUS DE MELOS
 |
Atribuïda a Agessandre o Alexandre
Museu del Louvre
Descoberta el 1820
Característica de la segona meitat del segle II ( 150 -100 a. C.)
-
Grandiositat majestuosa que no tenen la majoria de les Afrodites hel·lenístiques.
-
Durant l’època hel·lenística encara perdura un estil tradicional, acadèmic, clàssic en el sentit fixat des de l’antiguitat, relacionat amb Atenes.
-
L’Afrodita de Melos és l’exemple màxim d’aquest art eclèctic, sublimat aquí per la serenitat i harmonia de les proporcions.
-
Es combinen característiques de l’art de Fídies i de Praxíteles.
|
|
