Fitxa tècnica:

Hagia Sofia (Saviesa divina) construïda per Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. 532 – 537, la cúpula reconstruïda el 562, després d'un terratremol. Convertida en mesquita el 1453.

Construïda sota el govern de Justinià, que volia expandir l’imperi fins l’Occident (Itàlia, Nord d’Àfrica i sud d’Espanya).

L’antiga Santa Sofía havia estat destruïda a la guerra civil de l’inici de govern del Justinià, entre els verds i els blaus.

Edifici de 69,70 x 80,90. 55,60 d'alçària. Cúpula de 33m de diàmetre. Planta centralitzada de creu grega. Consta d’un atri, un nàrtex, nau principal, iconòstasi(mur de separació entre el poble i els sacerdots) i la zona sagrada restringida composta pel diacònicon, el presbiteri i la pròtesi. Els materials de construcció son maó, morter, marbres i mosaics.

Espai interior: Quatre grans pilars centrals i sistema de petxines per sostenir la cúpula, dos semicúpules, murs laterals i grans contraforts.

L'element fonamental és la gran cúpula central amb 40 nervis. 40 finestres al tambor de la cúpula, amés de les dels murs i semicúpules.

Espai exterior: Molt compacte, piramidal, elements en cascada i grans contraforts verticals.

No importa molt la façana principal, que només es de totxana recoberta de pintura, amb una galeria de finestres. L'exterior és mol sobri. L'interior molt decorat amb grans mosaics avui casi desapareguts, i rics marbres. Capitells troncopiramidals, treballats amb trepant. Obra capdal de l’arquitectura bizantina, de grans dimensions, cabia molta gent per actes solemnes de l’emperador.

Àlbum d'imatges

Símbol principal del poder de Justinià, amb un cost econòmic immens. Construïda en només 5 anys. Molts elements simbòlics, cúpula=firmament, decoració interior rica (ànima de l’home) exterior pobre (cos de l’home). És Un dels edificis més importants de l’antiguitat clàssica. Supera a tots el temples anterior. Més gran que el Panteó, malgrat que la cúpula és més petita. Es desenvolupa la creu grega (amb els braços iguals). Té molta influència sobre les mesquites posteriors i sobre l’arquitectura oriental i russa. Antemi i Isidor eren científics, no arquitectes, de les acadèmies gregues.

Descripció i anàlisi:

L'edifici s'alça sobre l'antic emplaçament de la basílica de Santa Sofia construïda per Constantino I en 325. La seva tipologia és de planta central amb una gran cúpula, nàrtex i exonártex.

El resultat és original i únic, una basílica rectangular de 77 x 72 metres que combina l'eix tradicional amb una distribució centralitzada. En els angles d'un gran quadrat, que forma la nau central, de 100 peus bizantins o 33 metres s'eleven quatre grans pilars - estreps de 21,5 metres d'altura sobre els quals es recolzen 4 grans arcs que es connecten entre si amb quatre grans petxines que completen la superfície circular sobre la qual se situarà la gran cúpula. Les petxines proporcionen una transició mes elegant entre la superfície quadrada i la circular que les trompes usades durant l'Imperi Romano i una major altura que els suports sobre tambor circular usats en el Pantheón romà. Potser tinguin les petxines origen en l'arquitectura romana, però és en Santa Sofia on s'empren per vegada primera d'una forma tan visible. El seu ús es generalitzarà a partir d'ara en l'art Bizantí i, més tard, en el Romànic, Renaixement, Barroc fins als temps actuals.

L'edifici consta d'una galeria superior amb una llotja des d'on l'emperadriu podia presenciar les llargues i fastuoses cerimònies que generalment se celebraven. L'accés a aquesta tribuna es feia mitjançant una rampa per la qual, si era necessari, podien accedir genets a cavall. S'entra a l'edifici a través d'un nàrtex cobert amb volta d'aresta la longitud de la qual és igual al doble del quadrat central, i a través d'un porta situada en el costat oposat de l'absis oriental que contenia l'altar. Les naus laterals i les galeries situades sobre elles també estan cobertes amb voltes d'aresta. La cornisa de les galeries marca el punt d'arrencada de les petxines i dels quatre arcs que sostenen la gran cúpula.

L'interior de l'església estava decorat amb mosaics de gran qualitat i riquesa. Els musulmans iconoclastes els van amagar sota una gruixuda capa d'estuc. Encara així encara es poden contemplar avui dia una part de la decoració. El paviment original també era de mosaic i marbres policromats, els balustres i revestiments dels murs també eren de marbre així com els capitells i les columnes, gran part d'elles reutilitzades d'edificis anteriors. Són de destacar també els elements de decoració realitzats amb metall. Les finestres tenien làmines d'alabastre. La llum provenia principalment de l'anell de finestres de la cúpula.

Aspectes constructius i estilístics:

L'estructura d'aquesta església serà una de les quals més influència va a tenir sobre tota l'arquitectura de l'Orient musulmà i ortodox. La cúpula de Santa Sofia és l'element més cridaner de l'edifici, té la forma d'una semiesfera rebaixada i està composta per quaranta nervis que s'uneixen en el centre, el seu diàmetre varia entre 30 i 31 m. i està situada a 54 m d'altura. Les quaranta finestres formen un tambor cilíndric que serveixen per alleugerir el seu pes i permetre l'entrada de llum. El "plemento" que connecta els nervis entre si és lleugerament còncau i recorda la forma d'una petxina. A més per alleugerir el pes al màxim, les teules són lleugeres fabricades en Rodas. Van ser precisos grans esforços per recolzar la cúpula a 54 metres d'altura. Per absorbir l'embranzida del seu immens pes, i que no carregués cap a fora sobre els arcs de la cantonada, es van aixecar enormes contraforts de maçoneria sòlida, clarament visibles des de l'exterior.

La cúpula completament coberta de mosaics daurats, harmonitzava amb els rics marbres de colors i el pòrfir de columnes i estreps i amb les vidrieres originals de les finestres. Els capitells extraordinàriament dissenyats i tallats, no pertanyen als ordres clàssics coneguts, sinó que es treballen amb fi relleu, usant la decoració vegetal i geomètrica. El creuer, de secció quadrada, es perllonga en els costats aquest i oest mitjançant semicercles que estan coberts per semicúpules, fins als absis, agrupats de tres en tres entorn dels semicercles i coronats per semicúpules més petites. Probablement hagués estat impossible aquest tipus d'estructura utilitzant la tècnica romana del morter. Antemio i Isidoro aconsegueixen construir les cúpules utilitzant simples fileres de maons units pels extrems. De nord a sud les naus laterals recolcen la nau central i la cúpula mitjançant simples voltes de canó recolzades en gruixuts contraforts. El mur de maçoneria que tanca l'espai interior està alleugerit per nombroses finestres i reforçat per arcs el nombre dels quals i distribució ha estat acuradament estudiat: set arcs en les galeries, cinc en les naus laterals, cinc finestres sobre set en les "lunetas", quaranta finestres en el tambor de la cúpula, cinc en cada semicúpula. Tot això crea un contrast de llum entre lluminoses finestres i foscos arcs, amb grans cúpules envoltades d'altres més petites, augmenta l'espai interior i dóna sensació de flotació de la cúpula principal. La resta de les parets i arcs de l'edifici són de maó recobert de mosaics. En l'actualitat estan recobertes de pintures i cal·ligrafies turques. En les petxines es conserven les figures de quatre àngels. L'enorme basílica va ser conclosa en només cinc anys, però va tenir problemes amb la cúpula que es va afeblir per causa d'un terratrèmol i finalment es va enfonsar l'any 558. L'actual és resultat de diverses reconstruccions. Els minarets que avui flaquegen l'església, com a part dels edificis annexos que l'oculten parcialment, són de construcció turca, posteriors a la caiguda de la ciutat en 1453 i la conversió en mesquita del monument. Aspectes iconogràfics: El repertori iconogràfic dels murs realitzat entre els segles IX i XII, és d'inspiració cristiana, representava la Deisi, Jesucrist, entre la Verge i Sant Joan Baptista, la Verge flanquejada pels emperadors Justiniano (que ofrena l'església a la Verge) i Constantino (que li presenta la ciutat de Constantinoble, també apareixen els posteriors governants Juan Comneno II i l'emperadriu Irene, juntament amb motius geomètrics i florals. L'immens àmbit que creava la volta per sobre dels fidels volia representar un únic Déu i una única fe per a tota la humanitat.

L'església custodiava les relíquies més extraordinàries del cristianisme primitiu, des del pou de la Samaritana, o les restes de la Vera Cruz, fins a la llosa on s'havia dipositat el cos de Jesús. Es creu que l'exterior de l'església tenia un color salmó fosc semblança a l'actual. Santa Sofia representa la síntesi entre Orient i Occident. En ella es fonen les dues concepcions del món i es forma un estil nou, completament original. La simbiosi entre la cúpula, com a símbol de l'art oriental i la planta basilical, l'origen de la qual està a Occident. Diu la llegenda que quan Antemio i Isidoro van acabar l'església, Justiniano va exclamar: "Salomó t'he vençut".

Javier Arrimada 2010