APLICACIÓ PRÀCTICA DE LA LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS A L’IES CASSÀ
Descripció i característiques del projecte

Data : Curs 04/05

Resum del treball desenvolupat per l'alumna Elisabet Busquets de l'IES CASSÀ DE LA SELVA  de Cassà de la Selva.  Gironès
 
Professora tutora:
Emma Pagès de  l'IES CASSÀ DE LA SELVA  de Cassà de la Selva.  Gironès
Segon de Batxillerat 
Nota: Hem mantingut en el possible, el redactat de la pròpia alumna, ja que conté certs aspectes positius. Per qualsevol consulta sobre el treball podeu comunicar amb els autors o amb l'Aulatec.
Aquests continguts tan sols son un extracte del CDROM que tenim dipositat a l'Aula de Recursos de Tecnologia a Cerdanyola, que està a disposició de tots els interessats en consultar-ho
................ 

1 Introducció
  • L’elecció d’aquest tema de la prevenció dels riscos laborals com a treball de recerca ha estat per diversos motius:
    • És un tema del qual se'n parla força degut al gran nombre d’accidents que es produeixen als llocs de treball. Segons  les dades donades en una conferència realitzada a Girona aquest mateix any , al nostre país es produeixen el 20% dels accidents mortals de tots els països de la Unió Europea. 
    • A més a més, des de que es va implantar la llei de prevenció l’any 1996 fins ara, han augmentat un 60% els accidents laborals. I encara més esgarrifós és que només un 27% de les empreses del nostre país tenen la formació adequada per prevenir els riscos laborals. Aquestes dades m’han ajudat a decidir de fer aquest treball.
    • També m’interessa conèixer aquest camp de la prevenció per decidir si influirà en la meva decisió d’estudiar o treballar en alguna àrea relacionada amb el tema ja que a part de que m’agrada, la demanda és molt elevada i la necessitat de tècnics de prevenció i d’inspectors també. 
    • En  un principi volia centrar el meu treball de recerca a fer un estudi del pla de prevenció de riscos laborals a la Universitat de Girona. Vaig triar la UdG perquè tinc una germana i altra gent coneguda que hi treballen i que em podien facilitar informació pel treball. 
    • Així doncs vaig decidir respecte al marc teòric estudiar l’aplicació de la llei de prevenció de riscos laborals a la UdG, i pel que fa al treball de camp, veure quin mètode de planificació realitzava la universitat de totes les activitats preventives necessàries. 
    • Per veure la seva aplicació pràctica, pretenia observar directament i fotografiar l’assignació de tasques aplicades al pla d’autoprotecció de la Biblioteca de Montilivi. 
    • El problema que em va sorgir va ser que havia d’observar el pla de la biblioteca fins el març del 2005. Com que hem de presentar el treball el novembre del 2004, he hagut de canviar d’objectiu degut a la falta de temps. 
    • També volia observar els procediments i realitzar entrevistes al personal que té accés al magatzem de residus de la Facultat de Ciències i m'interessava veure les mesures que es prenen a l’àrea d’higiene a la Facultat de Ciències i a la Politècnica. 
    • Finalment, he  decidit centrar el meu treball en el pla de prevenció  i evacuació  de l’IES de Cassà ja que a mesura que el treball anava avançant he vist que seria més pràctic conèixer i intentar millorar el pla d’emergència  del meu institut, l’IES de Cassà de la Selva. 
    • El fet d’estudiar-hi, m’ha motivat a conèixer el funcionament de la prevenció al meu institut i també motivat a fer propostes per millorar la seguretat dels treballadors i dels estudiants. 
    • A cada empresa, la prevenció és qualitat, és vida i per tant aquest tema ens afecta a tots, tant pels que actualment treballen com pels que estem formant-nos per treballar en un futur. 
Índex del Treball
     
    1. Introducció. pàg. 4-6
    2. Objectius pàg. 7-8 
    3. Breu presentació de l’institut de Cassà de la Selva pàg. 9
    4. Marc teòric
    4.1. La Llei de Prevenció de Riscos Laborals
    4.1.1. Introducció
    4.1.2. Principis de l’acció preventiva
             4.1.2.1 Avaluació de riscos
    		 pàg. 10-11
    pàg. 11-12
    pàg. 13-22
    4.2. Legislació sobre la Prevenció de Riscos Laborals
    4.2.1. Lleis i Reials Decrets
    4.2.2. Reial Decret 485/1997
    4.2.3. Reial Decret 488/1997
    4.2.4. Llei 39/1999
    		 pàg. 23-27
    pàg. 27-29
    pàg. 29-37
    pàg. 37-40
    4.3. Pla d’emergència d’un centre docent
    		 pàg.. 41-44
    5. Treball de camp
    5.1 Introducció
    		 pàg. 45-46
    5.2 La prevenció dels riscos laborals a l’IES Cassà
    		 pàg. 47-61 
    5.3 Legislació sobre la Prevenció de Riscos laborals a l’IES Cassà 
    5.3.1 Senyalització
    5.3.2.Ergonomia
    5.3.3.Llei de protecció de la maternitat
    		 pàg. 62
    pàg. 63-126
    pàg. 127-130 
    5.4. Pla d’emergència de l’IES Cassà
    		 pàg. 131-135
    6. Conclusions pàg. 136-137
    7. Bibliografia pàg. 138
2 Objectius
  • En el marc teòric pretenc conèixer la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Explicaré els punts més importants d’aquesta llei, els objectius de la qual són: 
    • Desenvolupar el compliment de la Llei 31/1995 (modificada a 51/2003) de Prevenció de Riscos Laborals.
    • Desenvolupar una cultura de prevenció de riscos laborals 
    • Establir procediments de treball en l’àmbit docent i investigador. 
    En aquest marc teòric, no pretenc explicar tota la Llei de Prevenció.  El que m’interessa saber és els objectius que té la llei, l’àmbit d’aplicació, els principis de l’acció preventiva, les obligacions dels empresaris i els punts més importants d’aquesta llei. També em documentaré sobre el que diu la Legislació sobre Prevenció de Riscos Laborals i sobre els Reials Decrets que apliquen directament a un institut. I per últim, m’agradaria explicar com ha de ser un pla d’emergència d’un centre docent.
     
  • Respecte al treball de camp, el centraré en avaluar tres aspectes de l’institut de Cassà de la Selva: 
    • 1. Mitjançant diverses entrevistes, esbrinar i observar quines mesures es prenen a l’IES per prevenir els riscos laborals. 
    2. Veure com s’apliquen tres Reials Decrets de la Legislació sobre la Prevenció de Riscos Laborals pel que fa a :
    a) Senyalització 
    b) Pantalles de visualització de dades i ergonomia  (com per exemple, observar les postures dels treballadors, la col·locació dels ordinadors, les taules, el mobiliari...). 
    c) Esbrinar les mesures preses durant la maternitat mitjançant diverses entrevistes al personal docent. 
    3. Conèixer com ha de ser el pla d’emergència de l’IES de Cassà comprovant el seu manteniment  i intentant donar recomanacions per millorar-lo. 
    3 Breu presentació de l'IES de Cassà de la Selva
    • L'Institut d’Ensenyament Secundari de Cassà de la Selva depèn de la Generalitat de Catalunya. 
    • Amb les dades del curs 2003-2004 aquest institut està format per un total de 48 professors, dues administratives i dos bidells.
    • Els alumnes estan repartits per classes com estudiants de quatre cursos d’ESO i dos cursos de batxillerat. 
    • El centre  en total té 480 alumnes. 
    • El centre disposa de dues pistes poliesportives, gimnàs, biblioteca, aula d’audiovisuals, aula de música, laboratori de química, laboratori de biologia, laboratori de física i geologia, aula de dibuix, dues aules de tecnologia, dues aules d’informàtica, aula d’idiomes, aula oberta d’aprenentatge i bar-menjador. 
    • L'Institut disposa d’un pla d’emergència i realitza anualment un simulacre  per prevenir els sinistres i les seves conseqüències davant de situacions imprevistes en què pot perillar tant la vida dels treballadors com la dels alumnes. Gràcies a aquest simulacre i la deguda organització de l’institut, es poden evitar reaccions de pànic, lesions i pèrdues materials a l´hora d’un perill real.

    Alguns detalls tècnics interessants
    5.3.2 Ergonomia
    Detalls a considerar en el treball de camp de les visites ergonòmiques:
    • Lloc de treball:
      • Espai de treball:

        • El lloc de treball haurà de tenir una dimensió suficient i estar condicionat de manera que permeti els moviments i afavoreixi els canvis de postura. És convenient deixar lliure el perímetre de la taula per aprofitar bé la superfície de treball i permetre la mobilitat del treballador. 
        Darrera de la taula i haurà de quedar un espai de al menys 115 cm. La superfície lliure de darrera  de la taula (per moure's amb la cadira) ha de ser de al menys de 2 metres quadrats.
        Respecte a la il·luminació, les fonts  de llum han de col·locar-se de manera que evitin els enlluernaments i els reflexos molestos a la pantalla o a altres parts de l'equip. 
        Els llocs de treball hauran d'instal·lar-se de manera  que les fonts de llum,  com finestres i altres obertures i els equips de color clar no provoquin enlluernament directe ni produeixin reflexos molestos a la pantalla. 
        Les finestres hauran d'anar equipades amb un dispositiu de cobertura adequat i regulable per atenuar la llum del dia que il·lumini el lloc de treball. 
      • Mobiliari:

        • Tot seguit es descriuen les característiques més importants que ha de reunir el mobiliari de treball. Els elements més importants d'aquest mobiliari són la cadira de treball i la taula de treball.
        • Cadira de treball:
          • El seient ha de ser estable, i ha de proporcionar a l'usuari llibertat de moviments i una postura confortable.
          • Cal que les cadires tinguin rodes i  la possibilitat de girar per permetre la mobilitat i l'accés als elements de treball. Per tal de garantir l'estabilitat de la cadira, aquesta ha de tenir com a mínim 5 braços de recolzament  al terra i la base de recolzament ha de tenir un diàmetre superior a 50 cm.
          • L'alçada del seient ha de ser regulable.
          • El seient ha de ser de forma més o menys quadrangular, amb cantonades arrodonides i sense arestes ni cantonades dures. La part de davant ha de ser una mica corba per tal d'evitar compressions a sota de les cames i els genolls.
          • El farcit del seient i del respatller no ha de ser massa tou. És ideal un farcit de 2 a 3 cm de gruix sobre una base dura.
          • L'entapissat i el material de farcit ha de permetre la transpiració i l'intercanvi de calor.
          • La profunditat òptima del seient serà la que permeti utilitzar el respatller sense que es noti una pressió excessiva sota els genolls. Els usuaris més baixos poden tenir problemes amb cadires adaptades a la normativa. La solució és disposar de reposapeus, sol·licitar una cadira més petita o disposar de cadires amb regulació de la profunditat del seient.
          • Cal que la cadira de treball disposi d'un recolzament lumbar adequat. L'alçada del respatller ha d'arribar com a mínim fins la meitat de l'esquena. 
          • El respatller no ha de ser massa ample a la part superior per no treure mobilitat als braços.
          • Les cadires destinades exclusivament a usuaris de pantalles (més de 4 hores al dia de treball amb ordinador) han de tenir el respatller reclinable i regulable en alçada.
          • La comoditat del respatller millora si la cadira disposa de sistemes com el contacte permanent  (el respatller acompanya l'esquena al moure's) o al canviar la inclinació del respatller, la del seient s'ajusta en una proporció determinada. Per tal que aquests sistemes siguin efectius, l'usuari ha d'haver rebut la informació sobre la manera d'utilitzar-los.
          • Els elements de regulació han de ser simples d'utilitzar i accessibles mentre s'està assentat a la cadira. És imprescindible que l'usuari disposi de la informació necessari de com ha de regular la seva cadira: una cadira amb moltes regulacions però mal ajustada per l'usuari és tant o més incòmode que una cadira senzilla i ben dimensionada.
          • L'existència de reposabraços permet recolzar espatlles i braços. La superfície útil de recolzament ha de ser d'almenys 5 cm d'ample i està construïda per un material no rígid. Han d'estar una mica més endarrera que la cantonada del seient per permetre acostar-se a la taula amb comoditat. 
          • Quan s'ajusta l'alçada de la cadira respecte de la taula , de tal manera que la taula quedi a l'alçada dels colzes o una mica més alta, és possible que els usuaris més baixos no puguin recolzar amb comoditat els peus al terra. En aquests casos cal subministrar-los un reposapeus. Les dimensions recomanades per un reposapeus són de 33 cm de profunditat, amb una amplada d'almenys 45 cm i una inclinació entre 10 i 25 graus. La superfície de recolzament i la base han de ser antilliscants, per evitar que es desplaci fins al final de la taula.
        • Taula de treball:
          • Haurà de tenir les dimensions suficients i permetre la col·locació flexible de la pantalla, del teclat, dels documents i del material accessori.
          • Les mesures mínimes de la taula seran de 160 cm d'ample per 80 de profunditat, malgrat que és recomanable que tinguin més amplada. Si s’utilitzen monitors de mida gran, cal augmentar la profunditat de la taula (90 o 100 cm), per tal que l'usuari pugui mantenir una distància visual adequada.
          • És convenient disposar de superfícies auxiliars (ales, etc.) adjuntes i al mateix nivell que la superfície de treball principal, sobretot en llocs de treball amb tasques variades com per exemple: feina amb pantalles i atenció al públic. Si es fa així l'usuari podrà configurar diferents zones d’activitat dins del seu lloc de treball i aprofitarà millor l’espai.
          • Sota de la taula de treball hi ha d'haver espai suficient per les cames i per permetre el moviment. Cal evitar els calaixos, la unitat central de l’ordinador, etc. que poden restringir el moviment o que poden ser causa de cops. Aquest espai mínim  sota de la taula ha de ser de 70 cm d'ample  i amb una alçada mínima d'almenys 65 cm. És recomanable que l'alçada mínima sigui de 70 cm i que l'amplada lliure sigui superior a 85 cm.
          • En general és preferible que els calaixos no siguin fixos sota la taula, per tal que l'usuari pugui col·locar-los on li convingui. Aquesta recomanació és més important quan més petita sigui la superfície de la taula.
          • Les recomanacions per l'alçada d'una taula fixa (ha de quedar aproximadament a l'alçada del colze quan s'està assegut) són de 72 +- 1,5 cm, fins a 75+-1,5 cm per usuaris molt alts.
          • L'alçada de la taula ha de ser regulable, per tal d'adequar-la a la mida de l'usuari. En cas de treballadors amb discapacitats, s'han d'adaptar de manera específica.
          • La taula per treballar de manera intensiva amb pantalles ha de ser una taula de despatx. Les taules informàtiques, són útils per desplaçar els ordinadors, però els falta espai per treballar.
          • És convenient que les taules de treball estiguin electrificada, per evitar allò que és tant freqüent que és l'existència de cables solts.
          • És convenient disposar d'un faristol per posar els documents. Ha de ser estable, regulable i col·locat de tal manera que es redueixin el mínim els moviments de cap i ulls.
          • La superfície de la taula ha de ser poc reflexant i ha de tenir els acabats en mate. En general són preferibles els colors suaus i s'haurien d'evitar les superfícies molt fosques que produeixin molt de contrast entre la superfície i els documents.
          • Les cantonades de les taules no han de ser tallants.
          • Els calaixos s'han d'obrir suaument sense haver de fer esforços importants. 
          • Els blocs de calaixos i d’arxivadors han de tenir dispositius antibolcatge.
        • Equip Informàtic:
            • Els dos elements a considerar en aquest apartat són la pantalla de l'ordinador i el teclat i el ratolí.
          • Pantalla de l'ordinador.
            • Els caràcters de la pantalla han d'estar ben definits  i tenir una dimensió suficient
            • La imatge ha de ser estable, sense cap forma d'inestabilitat.
            • S’ha de poder ajustar la lluminositat i el contrast entre els caràcters i el fons de la pantalla, per adaptar-los a les condicions de l’entorn.
            • La pantalla no haurà de tenir reflexos molestos.
            • La pantalla ha de ser orientable i inclinable a voluntat de l'usuari.
            • L'alçada del monitor haurà de ser de tal manera que la part més superior estigui a l'alçada dels ulls de l'usuari (aproximadament 43 a 47 cm per sobre del pla de la taula). Col·locant la pantalla sobre la Unitat Central queda excessivament alta. Una bona solució és col·locar el monitor sobre un suport regulable en alçada.
            • La distància de la pantalla als ulls és un factor a tenir en compte. Aquesta distància estarà en funció de  la mida  i forma dels caràcters, en general però no ha de ser mai inferior a 55 cm.
            • S’haurà de treballar amb el cap davant de l'ordinador, evitant girs. L'angle màxim de gir del cap ha de ser inferior a 35 graus.
          • Teclat i ratolí.
            • El teclat ha de ser inclinable i independent de la pantalla per tal d'evitar el cansament i les molèsties als braços.
            • El teclat no ha de ser massa alt. Com a norma general, la part central del teclat, ha d'estar a menys de 3 cm d’alçada sobre la taula. Aquestes recomanacions es compleixen pràcticament en tots els teclats nous d’ordinadors. Cal disposar de reposacanells quan l'usuari noti molèsties o tingui problemes al canell.
            • Haurà de disposar d’espai suficient davant del teclat per recolzar els canells i avantbraços sobre la taula.
            • La superfície ha de ser mate per evitar els reflexos.
            • La disposició del teclat i les característiques de les tecles hauran d’ajudar a facilitar la seva utilització.
            • Els símbols de les tecles hauran de ressaltar i ser llegibles des de la posició normal de treball.
            • El ratolí haurà de tenir una forma que permeti la utilització còmode tant per dretans com per esquerrans. Els esquerrans hauran de col·locar el ratolí a l’esquerra i canviar la configuració de les tecles.
    Algunes fotos de les visites tècniques per a l'estudi de l'ergonomia
    Un exemple d'informe que hi ha al treball
    INFORME SOBRE L'ADEQUACIÓ DE L'ESPAI DE TREBALL DE LA BIBLIOTECA A L'IES CASSÀ DE LA SELVA
    • Ubicació física:
      • Espai de Treball: 
        • El lloc de treball observat als ordinadors té una dimensió suficient, permet els moviments i afavoreix els canvis de postura.
        • En canvi, el lloc de treball sense ordinadors té l'espai limitat degut a que les taules es troben massa juntes les unes de les altres i l'alçada de les taules és massa baixa pels estudiants més alts.
    • Mobiliari: 
      • Cadires de treball
        • Els models de les cadires d'aquest lloc de treball són inadequats atès que no es poden regular  ni les alçades ni els respatllers. 
        • A més a més, no són estables ni tenen rodes, de manera que restringeixen la mobilitat dels usuaris.
        • Malgrat que les alçades no són regulables, els usuaris dels ordinadors aconsegueixen quedar a l'alçada del colze quan estan asseguts regulant l'alçada de la cadira.
      • Taules  de treball
        • Les taules dels ordinadors són dimensionades i  acompleixen el que s'aconsella tant pel que fa a l'alçada, a l'amplada i a la profunditat. 
        • En canvi, les taules per escriure són massa baixes. 
        • La superfície i els acabats de les taules són mates i arrodonits per no produir reflexos i evitar les contusions.
    • Equip Informàtic:
      • Pantalles dels ordinadors
        • En general s'acompleixen els requeriments pel que fa a les pantalles tot i que la llum natural els hi produeix reflexos a les pantalles.
        • La disposició de les pantalles respecte dels usuaris són correctes ja que no els hi provoquen un gir constant de la nuca. 
        • Tot i així, respecte als ordinadors dels estudiants, les pantalles es troben massa altes i respecte a la pantalla del bibliotecari/a es troba massa baixa, per sota de l'alçada dels ulls. 
      • Teclats i ratolins
        • Tant els ratolins com els teclats són correctes. 
    Observacions de tots els llocs de treball relacionats amb els ordinadors
    • Pel que fa als ordinadors que es troben al despatx de l’Equip Directiu, es recomana reubicar les taules per evitar que les pantalles tinguin reflexos directes de la llum natural. 
    • També es recomana centrar els ordinadors per tal d'evitar girs innecessaris, col·locar la part superior de les pantalles a l'alçada dels ulls dels usuaris i pujar el teclat col·locant-lo sobre la taula.
    • Respecte als ordinadors del seminari de llengua catalana i castellana, es recomana col·locar cortines per tal de que les pantalles no tinguin reflexos i substituir les taules d’ordinadors per taules de despatx de llargada adequada d’acord amb la normativa i estàndards. 
    • També es recomana pujar la pantalla de l'ordinador de la dreta a l'alçada dels ulls de l'usuari.
    • Pel que fa a l'ordinador del seminari de ciències experimentals, es recomana substituir la taula d’ordinador per una de despatx i alçar l'ordinador a l'alçada dels ulls de l'usuari.
    • Respecte als ordinadors de l’aula d’informàtica 1 i 2, de la biblioteca i de l’aula d’idiomes, es recomana col·locar cortines que evitin la llum directa i col·locar la part superior de les pantalles a l'alçada dels ulls dels usuaris. 
    • Per tant, es recomana baixar les pantalles dels ordinadors dels estudiants. 
    • Pel que fa als ordinadors de l’aula d’idiomes, es recomana alçar els teclats col·locant-los sobre la taula. 
    • Respecte a la biblioteca, es recomana substituir les taules d’estudi per mides reals adequades per adolescents i estudiants de secundària entre 12-18 anys.
    • I en tots els llocs de treball es recomana substituir les cadires actuals per noves que acomplexin tots els requeriments.
    En general es recomana als usuaris:
    • Intentar no treballar mai amb una mida de lletra inferior a 12.
    • Mantenir les mans, els canells, les espatlles i els braços relaxats i en la posició més còmode possible mentre treballen.
    • Col·locar els estris de treball a sobre de la taula, de manera organitzada, d’acord amb la freqüència d’ús. 
    • No arribar a la fatiga.
    • Seure el més enrera possible de la cadira i descansar l’esquena al respatller.
    • Recolzar el peus fermament a terra.
    • Treure els calaixos o qualsevol cosa que dificulti el moviment de les cames.
    • .../...
    6 Conclusions
    • El resultat d’aquest treball a nivell personal a estat molt interessant i profitós. M'ha permès descobrir un tema que m’era totalment desconegut i que actualment té una rellevant importància en l’àmbit laboral degut a l’elevat nombre d’accidents laborals.
    • M'ha ajudat a tenir més consciència dels perills derivats del treball i de la necessitat de tenir cura de la nostra salut. 
    • He pogut conèixer la Llei de Prevenció i també comprovar la seva aplicació al meu institut. 
    • Tot i que vaig haver de modificar el treball degut a la seva amplitud, el resultat a estat positiu ja que m'he concentrat més amb l’aplicació de la llei a un ambient proper al meu: l’IES Cassà. 
    • He complert els objectius que m'havia proposat i això m'ha servit per fer recomanacions de millora al meu institut. 
    • Espero que el treball serveixi per millorar l’institut per tal de que sigui un centre més segur i per tal de que les pròximes generacions d’estudiants puguin estudiar en un centre més segur i preparat i saber què han de fer en cas d'una emergència. 
    • També desitjo que aquest treball serveixi per conscienciar més a les persones de la necessitat de prevenir qualsevol incident que pugui presentar-se.
    • Realment, tot i que al principi vam haver de decidir sobre què giraria el treball, cosa que no em va ser fàcil de trobar, al final el tema que vaig decidir fer em pot ser útil en un futur tant a nivell personal com professional. 
    • He après moltes coses noves que m’han motivat a no oblidar tot el que he après sinó a posar-ho en pràctica fins i tot a casa meva. 
    • Per tant, aquest treball m'ha permès conèixer el tema de la prevenció ja que actualment la gent no coneixement de la prevenció dels riscos laborals i perquè és tan important. 
    • No es sap que el principal interès d’aquest servei de prevenció és la seguretat i salut dels treballadors! En el nostre país hi ha insuficiència  de cultura de prevenció. 
    • Per aquest motiu, amb aquest treball, he procurat explicar la Llei de Prevenció per tal de que més persones tinguin cultura de prevenció. A més a més, per desgràcia es passa per alt a molts llocs de treball i a moltes empreses on no es modifiquen les condicions del treball sinó que es queden les activitats preventives en un informe, sense cap aplicació.
    • Per desgràcia, només ho apliquen quan hi ha accidents. Any rere any els treballadors/ores pateixen danys relacionats amb el treball. La majoria es poden evitar amb una gestió correcta de la prevenció dels riscos laborals.
    • Per tant, tot i que als instituts no es produeixen gaires accidents, he volgut suggerir millores al meu per tal de que les persones que hi treballen no pateixin danys.
    • El treball realment m'ha agradat. Però no tot ha estat fàcil sinó que he hagut de recórrer a especialistes del tema perquè m'orientessin sobre la direcció que el meu treball havia de prendre. He hagut d’investigar i seleccionar la informació que més m'interessava, eliminant idees que s'allunyaven del tema principal del treball. M'ha agradat molt el tema i l'ajut que he rebut al llarg de tota l'elaboració d'aquest treball. I també m'ha agradat fer el treball a biblioteques i anar d'un lloc a un altre investigant i preguntant a especialistes del tema. 
    • M'ha resultat fàcil i profitós el fet d'anar a diversos llocs i fer entrevistes o qüestions sobre el tema a diverses persones. M'ha ajudat a saber moure i espavilar-me. 
    • El treball també m'ha ajudat a adonar-me que la prevenció és qualitat, és vida i que per això hem de donar-li molta importància tant en l’àmbit professional com el personal. 
    7 Bibliografia
    • BENAVIDES,F.G; BENACH,J; CASTEJÓN,E; MIRA, MIQUEL; MONCADA, SALVADOR.-: Glosario de prevención de riesgos laborales. Masson, S.A.
    • CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE TREBALL. Lèxic de prevenció de riscos laborals. Barcelona, 2002. Generalitat de Catalunya.
    • SERVICIO DE PUBLICACIONES. UNIVERSIDAD DE CANTABRIA. Libro de la Normativa de Prevención de Riesgos Laborales en la UC.
    • ESTANY, D.-: “Mútua Universal reuneix 160 persones en una jornada a la UdG sobre riscos laborals”. Diari de Girona. (17 d’abril de 2004).
    • http://www.gencat.net
    • http://www.mtas.es
    • http://www.udg.es
    • http://www.xtec.es/centres/b7005650
    .... i molts més detalls tècnics