Automatització d'un procés industrial
Descripció i característiques del projecte

Data : Curs 02/03


Resum del PROJECTE desenvolupat per l'alumna Marta Madrona Guillen de
l'IES Thalassa de Montgat

 
Professors tutors:
Joan Aragay  de l'IES Thalassa de Montgat
Xavier Revilla de l'IES Thalassa de Montgat
 
Segon de Batxillerat de modalitat de tecnologia
Nota: Hem mantingut en el possible, el redactat del propis alumnes, ja que conté certs aspectes positius. Per qualsevol consulta sobre el treball podeu comunicar amb els autors o amb l'Aulatec.
 


 
Maqueta 
Maqueta 












 
 
   
............. 


Pròleg
“La ciència és una aventura imaginativa de la ment buscant la veritat en un món de misteri.”
  ( Sir Cyril Herman Hinselwood )


Introducció
  • El treball exposat a continuació consta de dues parts. Una memòria escrita que ens dóna totes les dades necessàries per a entendre el projecte i una maqueta que corrobora el funcionament d'allò que ha estat creat i inventat.
  • Es tracta d'un dispositiu classificador de peces de metall i de plàstic.
  • A grans trets, per a fer una idea general del projecte, el procés s'inicia amb un polsador manual que activa l'alimentador ajudat per un cilindre de manera que aquest expulsa una peça. La peça expulsada arriba a un grup de dos sensors; un de presència i un detector de metalls. A partir d'aquest punt les peces es comencen a distribuir.
  • En cas de que la peça detectada sigui de metall, el sensor de metalls junt amb el de presència activen un cilindre que fa caure la peça dins un contenidor.
  • Si la peça és de plàstic, el sensor de presència activa un bufador que la fa caure dins un altre contenidor de manera que també queda classificada.
  • És un treball de recerca en el que s'ha d'agafar informació, passar moltes hores dissenyant i fent pràctiques amb la maqueta fins aconseguir el bon funcionament d'aquesta.
  • Vaig decidir realitzar aquest treball perquè vaig creure que podria ser interessant i a la vegada em podria aportar nous coneixements que en un futur em podrien servir. 
  • De bon principi el fet de realitzar un treball que desprès podria posar en pràctica muntant una maqueta em feia il·lusió i en veure que tenia l'oportunitat de fer-ho, vaig tirar endavant.
  • L'inconvenient que vaig trobar va ser el fet de no saber quasi res sobre el tema. Cosa que al mateix temps em va reptar a continuar endavant per tal de demostrar-me a mi mateixa de que era capaç d'adquirir coneixements nous i posar-los en pràctica.


Índex del projecte 
 
  • Pròleg 
  • Introducció 
  • Característiques generals del projecte 
  • Descripció del elements utilitzats 
  • Relació del material utilitzat 
  • Simulació a ordinador 
  • El grafcet del programa 
  • Semiautomàtic 
  • Automàtic 
  • El PLC (L'autòmat programable) 
  • Característiques de l'autòmat 
  • Parts de l'autòmat 
  • Programació 
  • Connexionat 
  • Programació del PLC des d'un ordinador 
  • Programes creats 
  • Semiautomàtic 
  • Automàtic 
  • Muntatge final 
  • Procés de creació del projecte 
  • Aplicacions 
  • Resultats i conclusions 
  • Valoració personal 
  • Bibliografia 


Descripció i característiques generals del projecte
  • El projecte consisteix en el disseny i la construcció d'un dispositiu automàtic utilitzant operadors pneumàtics i electropneumàtics controlats automàticament per un autòmat programable.
  • Les peces es troben apilades en un alimentador que pot tenir dos tipus de peces (metall i plàstic) i que poden estar en qualsevol ordre.
  • El procés s'inicia amb un polsador manual (I1) que activa  un cilindre de doble efecte (A+) el qual expulsa una peça de l'alimentador sempre i quan hi hagi peça. Un cop la peça és expulsada el cilindre torna a la seva posició inicial (A-) de repòs degut a la detecció de peça que fa el sensor capacitiu (I2). La peça expulsada arriba a un grup de dos sensors; un capacitiu (I2) i un detector inductiu (I3). A partir d'aquest punt les peces es comencen a distribuir.
  • En cas de que la peça detectada sigui de metall, el sensor inductiu junt amb el capacitiu donen senyal i el programa activa un cilindre (B+) que en sortir fa caure la peça dins un contenidor on quedarà emmagatzemada.
  • Si la peça és de plàstic, nomès el sensor capacitiu dona senyal i el programa activa un bufador (C+) que la fa caure dins un altre contenidor de manera que també queda classificada.
  • Desprès d'actuar cada element (B- o C-) tornarà a la seva posició inicial

  •  

     
     
     
     
     

    Així sabem que els elements que necessitem per a fer el muntatge són:

    • Una polsador manual (I1)
    • Un cilindre de doble efecte (A)
    • Un cilindre de doble efecte amb dos sensors magnètics (B) (I4) (I5)
    • Un bufador (C)
    • Una vàlvula 5/2 amb retorn per ressort ( monoestable)
    • Una vàlvula 5/2 biestable
    • Una vàlvula 3/2 amb retorn per ressort ( monoestable)
    • Dues vàlvules reguladores de cabal
    • Dos sensors:
      • Un captador inductiu (I3)
      • Un captador capacitiu (I2)
    • Dos contenidors 
    • Un alimentador
    • Peces de metall i de plàstic
    • Un bastidor
    • Un PLC
    • Un compressor  d'aire
    • Una unitat de condicionament de l'aire comprimit


El Grafcet del programa: 



Muntatge final
  • El muntatge final del treball es realitza amb els elements anomenats i descrits als apartats 1 i 2 de la memòria.
  • La situació del elements sobre el bastidor ha  de ser estratègica. Amb això em refereixo a que les peces han de quedar totes encaixades de manera que totes puguin fer correctament la seva funció.
  • A les barres que queden més endavant del bastidor hi ha muntat el procés, en el qual un cilindre inicial (A) extreu la peça de l'alimentador que queda una mica desplaçat a la dreta. Dos sensors (I2, I3) situats més a la dreta detecten el material de que està feta la peça i activen per últim els dos actuadors finals situats al final de les barres (cilindre (B) i bufador (C)). Per tant  sabem que el procés fa un moviment rectilini horitzontal i lateral sobre una sola barra.
  • Les vàlvules i els elements de control estan situats més endarrere. Cada vàlvula està el més a prop possible del seu corresponent actuador.
  • A la barra del darrera de tot hi ha situat el polsador manual (I1) per a posar en marxa el procés.
  • S'ha de tenir en compte l'existència del compressor d'aire i els elements de condicionament de l'aire comprimit.
  • El compressor d'aire està situat a l'exterior del muntatge per la seva grandària. El que si que es pot veure muntat sobre el bastidor és la unitat de condicionament de l'aire comprimit, també situada a la darrera barra del bastidor
  • Per últim i per tal que el muntatge funcioni automàticament, s'ha de fer el connexionat entre les vàlvules i sensors del muntatge i les entrades i sortides del PLC.
  • El codi de color de cables és el següent:
    • Sensors:  Marró, entrada positiva: Color vermell del PLC
      • Blau, entrada negativa: Color negre del PLC
      • Negre, entrada de senyal: Color blau del PLC
    • Electrovàlvules: 
      • Vermell, sortida positiva (1): Color vermell al PLC
      • Blau, sortida negativa (2): Color blau al PLC.


Procés de creació del projecte
  • La primera cosa que vaig creure necessària fer va ser informar-me sobre el tema de què havia de fer el treball. Així doncs, vaig agafar un parell o tres de llibres sobre pneumàtica i electropneumàtica i els vaig llegir. Un cop llegits els llibres i agafades les notes més importants vaig buscar exemples de processos que estiguessin al meu abast per tal de fer-me una idea de la seva creació. També vaig informar-me a internet per tal de trobar diferents maneres d'enfocar el tema.
  • Un cop vaig definir el procés que volia crear, vaig començar a pensar idees i a fer una llista del material que necessitava i del que disponia. 
  • També em vaig proveir de programes informàtics que em poguessin ajudar a fer el projecte (Pneusim, ZelioSoft) i em vaig informar del seu funcionament.
  • Desprès vaig pensar els passos exactes que havia de fer una peça i l'ordre en el  que el material havia d'actuar sobre ella de manera que vaig poder fer el Grafcet.
  • Un cop ben definit el Grafcet i assegurant-me quasi al 100% de que funcionaria, ja que era un pas molt important, vaig agafar el programa informàtic ZelioSoft i vaig inventar el programa semiautomàtic que faria funcionar tot el procés.
  • Per una altra banda, vaig agafar el programa Pneusim i vaig començar a fer la simulació de la unió de cada vàlvula que hauria d'utilitzar amb el seu corresponent actuador per tal de saber la seva col·locació, ajustar la seva velocitat i solucionar petits problemes que em podrien sorgir a la realitat.
  • Un cop tot el programa estava creat i fetes les simulacions corresponents, vaig realitzar el muntatge físic, la part tangible del projecte.
  • El muntatge el vaig estructurar per parts per tal d'assegurar-me de que tots els elements i connexions funcionaven correctament tot i haver fet simulacions per ordinador amb anterioritat.
  • La primera part que vaig muntar va ser la pneumàtica. Vaig connectar tots els cilindres amb els tubs d'aire comprimit a les seves corresponents vàlvules. Llavors vaig donar senyal elèctrica a les vàlvules i vaig comprovar que tots els actuadors feien la seva funció corresponent i que les vàlvules no tenien cap desperfecte.
  • Un cop fet això em vaig disposar a provar el circuit pneumàtic muntat amb el programa instal·lat al PLC connectant totes les sortides a aquest i simulant les entrades amb els interruptors de l'autòmat.
  • Per últim vaig introduir els sensors al muntatge i vaig fer les connexions pertinents. Vaig fer proves i vaig anar ajustant la distància i la seva sensibilitat perquè poguessin detectar bé la peça.
  • En aquesta etapa va ser on més problemes vaig trobar. Degut a les limitacions que el sensors tenen i el reduït espai per a realitzar el muntatge, vaig haver de treure un sensor fotoelèctric que estava al programa en els seus inicis (hi havia tres sensors) i per tant vaig haver de corregir el programa per a fer-lo funcionar amb dos sensors únicament.
  • Un cop tot funcionava amb el programa semiautomàtic vaig provar l'automàtic directament sobre la maqueta ja muntada.
  • Quant tot estava enllestit vaig fer la memòria i el seguiment de tot el treball, des dels seus inicis fins al seu final.


Aplicacions
  • Aquest projecte té varies aplicacions, doncs es pot considerar una petita part del que podria ser un gran procés industrial.
  • Jo he creat un classificador de peces de metall i de plàstic, però aquesta no és l'única aplicació que poden tenir aquests elements amb què està muntat sinó que tenen moltes més de les imaginables.
  • Nomès fa falta pensar en un procés industrial i ens adonem de la quantitat d'aplicacions que tenen. Un procés gran pot tenir moltíssims automatismes com aquest en una línia on cadascú pot fer la seva petita funció de manera que a la llarga  es fa un treball molt gran.
  • Imaginem, per exemple, un fàbrica on es fan sabons de diferents olors.
  • Podria ser molt car tenir una línia automatitzada per a cada tipus de sabó així que ho ajuntaríem tot en una línia. En començar a passar les ampolles per la línia anirien tenint diferents controls en els quals es faria una neteja de l'ampolla, s'ompliria amb el sabó corresponent, s'etiquetarien, es tancarien, etc. i al final (situació més similar a la que jo he creat) hi hauria un control classificador per a separar cada tipus de sabó i per controlar que no hi hagués cap tipus de desperfecte a les ampolles. 
  • Aquest exemple mostra alguna de les possibles aplicacions industrials que podria tenir aquest projecte.


Resultats i conclusions
 
  •  La maqueta finalment ha funcionat i he pogut demostrar que tot el treball que hi ha darrere d'aquesta forma una base sòlida que suporta tot el projecte justificant els possibles contratemps que puguin sorgir a l'hora de fer el muntatge real. És a dir, he pogut comprovar que la teoria que s'estudia del llibres es pot aplicar a la pràctica.
  • Considero que els resultats han estat prou satisfactoris, ja que he aconseguit que la maqueta funcioni tot i que hi ha hagut alguns contratemps.
  • El contratemps que m'ha semblat més important ha estat el fet de treballar amb material de poca qualitat, fet que m'ha portat més treball de l'esperat. Amb això em refereixo als sensors o captadors, doncs ha estat molt difícil ajustar-los per tal de que fessin la seva funció i detectessin correctament les peces.
  • Un altre factor que ha dut algun contratemps ha estat l'escassetat de material, he hagut d'ajustar-me al material del que disposava l'institut.
  • El projecte té una varietat molt àmplia de possibles millores com són ara un dispositiu d'emergència (parada d'emergència de la línia), un dispositiu que avisés de l'ausència de peces,... 
  • Aquest projecte és un projecte al que es poden donar moltes variants, ja que és aplicable a qualsevol procés industrial. He comprovat que a la indústria utilitzen aquest mateix tipus de material però en processos molt més grans i amb més quantitat d'elements.
  • De fet puc dir que tot el procés que jo he seguit per a fer el meu treball és el mateix que faria un enginyer per a fer un procés industrial per a una empresa però en escala reduïda.
  • És un treball de constància i paciència on tot s'ha de mirar al mil·límetre per aconseguir un funcionament perfecte i, tot i així, sempre hi ha algun lloc on les coses fallen, però amb insistència tot es pot aconseguir i aquesta és una mostra, d'on del no res ha sorgit un dispositiu classificador de peces de metall i de plàstic. 


Valoració de l'alumna
  • Personalment el treball m'ha semblat molt satisfactori pel fet d'haver aconseguit el funcionament d'allò en què he estat treballant durant un llarg període de temps. El fet de tenir resultats ha fet que el treball hagi estat molt agradable. A més, m'ha semblat molt interessant el tema i no m'ha importat haver de passar vàries hores muntant la maqueta o dissenyant els programes.
  • Quan vaig començar a treballar en aquest projecte no sabia res sobre el tema i a mesura que anava passant el temps i anava aprenent més coses més ganes tenia de fer el treball i tirar-lo endavant.
  • Així doncs, aquí dono per acabat el meu treball valorant que ha estat un esforç considerable però que la recompensa de veure que he creat un petit procés automàtic guanya tot esforç fet anteriorment.


Bibliografia
  • Webs d'internet.
    • http://www.sociedadelainformacion.com/20011204/neumatica/neumatica.htm
    • www.xtec.es/aulanet/ciclesf1/interfaz/pneumatica.htm
    • www.xtec.es/aulanet/ciclesf1/interfaz/automatas.htm
    • www.lafacu.com/apuntes/electronica/default.htm 

    •  
  • Llibres.
    • JOSEPH, J.; GARÓFANO,F.; GARRAVÉ, J
    • Tecnologia industrial II. 2ª de. 1999. (Mc Grau Hill) ISBN: 84-481-2241-0
    • JOSEPH, J.; GARÓFANO,F.; CAROL, J.; REYES,J.Mecànica. 2ª de. 1998. (Mc Grau Hill) ISBN: 84-481-1306-3
    • MURGUI IZQUIERDO,M.; VINAGRE PRIETO,Joan J.Tecnologia industrial I 1998. (Edebé)  ISBN: 84-236-4532-0
    • MURGUI IZQUIERDO,M.; VINAGRE PRIETO,Joan J.Tecnologia industrial I 1998. (Edebé) ISBN: 84-236-4533-0
    • MANUAL DE ENTRENADOR DE AUTÓMATA PROGRAMABLE
    • MANUAL DE L'AUTÒMAT SCHNEIDER ELÈCTRIC
    • MANUAL DEL PROGRAMA ZELIOSOFT
    • LLISTA FIR (relació del material del que disposa l'intitut)

.... i molts més detalls tècnics 
  • La totalitat d'aquest treball es troba a la biblioteca del l'Aula de recursos de Tecnologia a Cerdanyola per la vostre consulta. També tenim un vídeo de la presentació del treball de l'autora.
  • Podeu connectar directament amb la professor tutor per a qualsevol consulta.