Els infants de cicle inicial estan immersos i molt interessats en l'adquisició de la lecto-escriptura. Entre els cinc anys i mig i els sis i mig aproximadament són al final de la fase de lectura alfabètica, una època d'arrencar a llegir amb certa fluïdesa, i entrant de ple en la fase de lectura universal, entre els sis i mig i els vuit anys, moment en que seran capaços d'enfrontar textos senzills, curts, amb diàlegs, els quals incloguin repeticions i frases senceres que es puguin captar d'un cop.

Haurem de considerar, doncs, el llenguatge en les seves dues manifestacions; per un costat el llenguatge de les imatges, el llenguatge icònic i per l'altra banda l'entrada progressiva en el llenguatge escrit.

Respecte al llenguatge de les imatges la funció que hem remarcat en l'etapa anterior (funció cognoscitiva, d'estímul i reconeixement de la realitat exterior), deixa de ser tan implícita i cal oferir altres possibilitat d'obertura al món de les relacions i de la fantasia.

A la tria de llibres que presentem per a aquest cicle hem buscat aquells àlbums il·lustrats que tinguin "vida", que traspuïn bellesa plàstica quan es contemplin les seves imatges. Ens ha interessat molt més la educació estètica que la rendibilitat pedagògica.

Els llibres, els bon llibres, ens permeten reinterpretar el món que ens envolta. Aquesta recerca personal és per a totes les edats, naturalment. Allò que importa és com veiem, com caminem, com som després de la lectura.

Un llibre que ens fa entrar en la seva pròpia història és Allà on viuen els monstres, un àlbum clàssic, una obra mestra de la literatura infantil que la editorial Kalandraka ha tingut el gran encert de reeditar en un format molt acurat. Ens parla d'un nen que està descobrint el món exterior i que es mostra agressiu, per la pròpia inseguretat. Un dia la seva mare l'enxampa maltractant el gos i l'envia a la seva cambra, castigat, sense sopar. Allà, el nen dóna voltes al que li ha dit la seva mare (ets un monstre!) i nota com la habitació pren vida i les parets es transformen. A mesura que les planes avancen també creix la il·lustració - que no és altra cosa que el propi somni del nen - i apareix el viatge, un viatge que el porta a una illa, al país dels monstres, on serà nomenat "rei dels monstres" i organitzarà una "festa monstruosa". És com el clímax, la catarsi del somni. Després vindrà la tornada a la realitat, com passa amb tots els somnis, la il·lustració es farà més petita i el text anirà omplint l'espai.

Un altre títol clàssic és Històries de ratolins. Un llibre fantàstic que ens ajuda a entendre el món exterior però sense citar-ho explícitament, emprant la via de l'humor. És una pura delícia. El nen o la nena que llegeix aquestes set històries, que un ratolí conta als seus fills abans d'anar a dormir, està aprenent un munt de conceptes, d'una manera molt literària. Aquest llibre ens brinda l'oportunitat de relacionar conceptes matemàtics, espacials, geogràfics, etc. des d'una literatura imaginativa.

En aquestes edats en que la maduració i el creixement personal avancen de pressa poden sorgir alguns problemes, alguns neguits que es poden resoldre mitjançant històries en les quals els protagonistes són animals. Més o menys com ho feien les faules però defugint els aspectes moralitzants. A l'infant li serà més fàcil entendre la realitat referida a un altre ésser, sense deixar de ser-li propera. És el cas del llibre No és fàcil, petit esquirol! en el que una narració directa (l'esquirol petit estava trist. Sentia una pena molt fonda perquè la seva mare s'havia mort i pensava que mai més tornaria a ser feliç) planteja un tema tan complicat d'explicar com és la mort. Es probable que a l'escola ens trobem amb nois i noies que durant el curs pateixen la pèrdua d'un avi o d'una àvia. En aquests casos tenim recursos literaris de tot tipus per explicar aquest procés natural, però la mort de la mare és molt més complicada d'explicar. Per això, llibres com No és fàcil, petit esquirol! poden ser d'utilitat. El treball gràfic és espectacular per la quantitat de suggeriments i detalls que ens aporten unes il·lustracions molt elaborades de Rosa Osuna (la mateixa il·lustradora d'Avis).

Un altres tipus de situacions que convé citar són les referides a l'entorn familiar, perquè el nen reconeix situacions properes, que ell mateix viu i que l'ajudaran a créixer, a resoldre els petits conflictes i a trobar sortides gràcies a aquesta identificació.

És el que pot passar amb les pors nocturnes. Hi ha un àlbum que ho explica perfectament:
Menjapors , escrit per Jorge Zentner, on hi ha un personatge invisible que s'instal·la al cor de les persones per menjar-se les pors. L'afecte i compressió d'una germana ajudaran el nen protagonista que no pot dormir. A destacar les il·lustracions esquemàtiques i suggeridores d'en Tàssies.

Amb la mateixa intenció d'explicar les relacions familiars es troba El meu pare va ser rei. Aquí es parla d'un pare a qui nomenen rei. A partir d'aquest moment, està molt ocupat i no té temps per jugar amb el seu fill. Un fill, com qualsevol altre, necessitat d'afecte i companyia (no era gens divertit - diu el nen - El meu pare era rei de tots, però jo ja no tenia pare.) Aquest tipus de lectures estan molt vinculades a l'esquema de desenvolupament psicològic piagetià.

Respecte al text cal considerar les històries lineals, amb un vocabulari assequible a l'infant, sense noms abstractes i sense ambigüitats. Es preferible que s'emprin les paraules amb el valor real, tot i que es poden anar introduint petits elements figuratius o poètics. És important vigilar la tipografia, que sigui generosa, i que les frases, senzilles estiguin ben distribuïdes a les planes.

L'estructura narrativa ha de ser tancada, que no deixi l'infant amb dubtes ni gaires opcions perquè el nen necessita sentir-se segur d'allò que llegeix, necessita saber com actua cada personatge. Això ho entén molt bé l'àlbum Sopa de pedra, un conte popular molt antic que a Catalunya era protagonitzat per un soldat que tornava de la guerra i aquí és un llop afamat que arriba a un poble on viuen els animals de la granja. El format és gran i les imatges a doble pàgina, amb un fons pla que ens convida a centrar-nos en els personatges, uns animals alguns dels quals tenen petits elements humans (una gorra, un collar). És remarcable el tractament donat als ulls dels animals, unes mirades molt expressives.

Un llibre que fa esment de les enrabiades per qüestions que semblen importants però que no deixen de ser petites foteses és Sopa de carbassa. En aquest conte tres animals amics que conviuen feliços veuran com la seva amistat pot anar-se'n en orris per la rebequeria d'un d'ells, l'esquirol, que vol ser qui remeni la sopa. La composició de les planes està molt encertada i els tipus de lletres (gran, cursives, inclinades, etc.) queden inserides en la narració, donant-li expressivitat. Com tots aquests llibres el final és feliç i el retrobament dels tres amics comporta uns moments d'alegria (momentània, és clar, fins al següent rampell!)

Un llibre ple de suggeriments i referències conegudes és El llop ha tornat!. Parteix d'una situació inicial de calma i convivència pacífica al bosc que es veurà trasbalsada per l'anunci del retorn del llop. La por s'apodera de tothom (els tres porquets, la cabra i els cabridets, Pere, la Caputxeta) i corren a buscar acolliment a casa del conill. Allà pensen que estan a recer però uns cops a la porta i la visió de la figura del llop donaran un gir sorprenent a la història i un final ben divertit. La lectura d'aquest àlbum remet al nen a un grapat de contes coneguts en els quals el llop sempre adopta el rol de personatge dolent al que cal enfrontar-se i vèncer.

La zebra Camil·la és una aventura que invita a la imaginació i al riure. És un conte acumulatiu que té les característiques del contes per a infants més menuts, amb imatges que es van encadenant una rera l'altra i alhora té un punt de fantasia i de "non-sense". La possibilitat que el vent s'endugui les ratlles de la zebra és un punt de sortida esbojarrat i divertit. Un grill que toca el violí, una serp, l'arc de Sant Martí, una aranya o un cargol són els personatges que ajudaran la zebra en la seva recerca i recuperació de les ratlles perdudes.

Finalment, un llibre per a la reflexió col·lectiva: Flon-flon i la Museta. Es planteja la guerra, una guerra, com n'hi ha tantes, en la que es veuen embolicats dos amics conills i que serà motiu d'interrogants sobre la condició humana. Una història dura, tractada amb delicadesa.

tornar a la pàgina principal