
El primer diumenge de maig de 2002, els herbesencs vam pujar a la Tossa per a celebrar la tradicional diada.
Com cada any, els més valents van pujar a peu i els altres van fer el primer trajecte amb cotxe. A la bassa de la Vall ens vam trobar tots i vam continuar la rogativa tot junts a peu. A les Fossetes ens vam aturar per descansar, fer un trago de vi, resar un parenostre, tirar dues pedres, una a cada montó (la tradició diu que hi ha enterrats un capità i la seva dona que estava embarassada i que van ser morts quan fugien durant la guerra carlista, es diu que a vegades se senten els plors del xiquet) i seguir el camí cantant la lletania dels sants fins arribar a l'esplanada de la tossa.
Quan tothom va arribar, vam descansar una mica, vam fer un trago de vi i vam anar al pigronet de la Tossa per a començar la cerimònia, on es van beneir els termes i es va resar pels sants, santes i mare de deus de tots els pobles del voltant.
En acabar la ceremònia vam baixar a l'esplanada , el capellà va beneïr les rotlletes i els de l'ajuntament van repartir les rotlletes (unes per a menjar allí mateix mesclades amb bon vi de les bodegues d'Herbers i les altres per a emportar-se-les a casa per a familiars i amics) entre tots els assistentes asseguts en un pilot, tots en rengs, fent pinya, representant la unió de tots els herbesencs.
Com ja hi havia gana, vam anar a la part del solar (feia molt de fred a l'altre costat) per a dinar: cada ú va treure la seva manta i la "fiambrera" (carmanyola) i vam començar a dinar, compartint l'especialitat de cada casa i fent una menjada col·lectiva, on vam degustar tata classe de plats casolans: croquetes, conill, pollastre, costelles, coques i tot tipus de postres casolans, tot regat amb bons vins i amb bon aiguardent d'Herbers.
Com feia molt de fred, només els xiquets es van arrastrar. Desprès d'una bona sobretaula, vam empendre el camí de retorn cap al poble: els jovens amb el capellà van fer a peu el camí vell de tornada i els altres van anar a buscar els cotxes i vam tornar al poble.


Després de fer una visita al mesón per reprendre energies va començar la processó per tots els carrers del poble i "l'encuentro" (trobada) que es va iniciar amb el cant del "o vere deus" interpretat per Senén i José María i altres veus que van cantar amb tota la seva força i el seu cor continuant la tradició dels nostres avantpassats com el tio Bartolo, el tio Manuel del castell, el tio Bernat i 'altres. Mentrestant repicaven les campanes. Des de la plaça de l'església vam disfrutar del paisatge

