Advocat. Nascut a Amer (Girona) i notari de Balaguer (Lleida). Jove d'Acció Catòlica i, més tard, membre de l'Opus Dei. Milità a la Lliga Regionalista fins a la guerra, en què entrà a FET-JONS. El 1939 fou nomenat secretari de la delegació provincial de l'Auxilio Social per intercessió de la vídua d'Onésimo Redondo, Mercedes Sanz Bachiller. Presidí la Diputació de Lleida de 1940 a 1943. Aquest any el nou ministre de Justícia, el lleidatà Eduardo Aunós, l'incorporà al seu equip com a director general de Registres i Notariat, on es va mantenir fins que cessà el ministre el 1945. El 1947 s'instal.là a Barcelona com a notari. Féu una gran fortuna en el món industrial i financer, vinculat al grup del Banco de Madrid. Fou també vocal del CSIC i jutge d'apel.lacions d'Andorra. En la seva etapa com a alcalde es produí el gran creixement de la Barcelona del Desarrollo, s'aprovà un règim especial per a l'ajuntament -la Carta Municipal- i es constituí la Corporació Metropolitana. Fou l'autèntic ministre de Franco a Barcelona. Dins del consistori adoptà una posició de concentració de les competències bàsiques en un nucli reduït i creixentment auxiliat pels tècnics de nomenament directe, els «Delegados de Servicios». Aquesta tendència convertí una majoria del nombre creixent de regidors en simples espectadors de les grans ocasions. Fou cessat pel ministre Tomás Garicano Goñi amb qui havia rivalitzat quan aquest fou governador civil de Barcelona.(1966-1969). Morí a Vilassar de Dalt el dia 3 de Setembre de 1993.