Sexenni Revolucionari (1868-1874) - Amadeo de Saboia (1868-1873)
Historia dels Consums. Revolta a Barcelona (1872)
Font:
ANÒNIM: Historia dels Consums.
Revolta a Barcelona (1872). Barcelona:"La Campana de
Gracia". 4 de Febrer de 1872; Any 3; Batallada 94.2
p.
Comentari:
L´impost dels consums era una
càrrega establerta l´any 1845 sobre el vi, aiguardent,
licors, oli d´oliva, carn, sidra, el xacolí, la cervesa
i el sabó.
En aquest document es fa un repàs de la revolta dels
consums que hi va haver pel Febrer de 1872 que va ser
sofocada per una repressió militar.
La crema de les barraques, on es portava el control del
cobrament dels impostos, era una característica
d´aquest tipus de revolta.
Text:
Se restableix l'odiosa
contribució de consums, á pesar del crit general de
reprobació que per tot arreu s'aixeca. La reatableixen
los mateixos homens que pél Setembre de 1868 cridaban
contra ella. Pero ¿aixo que hi fa? Si ja en la seva
alocusió deyan: <<¡Nada de vejámenes! ¡Nada de
Fielatos!>>. Y a pesar de tot los tiros no hi han
faltat com en tota cosa espanyola y progressista.
Dijous, divendres, disapte y diumenje al dematí gresca
en tots los portals, y en tots ells vejamenes y
fielatos.Alguna trompada crits, burots fugint,
precaucions militars, la recaudasió interrumpuda y
alguna agitació per la ciutat.
Diumenje á la trade, manifestació contra l'odiós
impost, que vá á la Plassa de Sant Jaume Crits
d'<<¡Abaix los Consums!>> en ella y en molts
carrers del ciutat. L'ajuntament fa sortir los municipals
a caball que despejan la plassa ab lo sabre desenveinat.
Aixo ben mirat era una altra especie de bando ó
alucució dirigida al poble. Solament que'ls arguments
que s'empleavan eran una mica mes contundents que'ls
altres.
Mes tard lo poble cala foch á la barraca de Sant Antoni
¡Pobre poble!Poch sab ell que n'hi faran pagar una de
nova. Al cap d'avall lo poble es sempre qui rep
bastonadas.
-------
Per lo cinisme que demostran los concejals ó criaturas
del general Gaminde, me sembla que al sentir los crits
del poble, devian dir:-Esgargamelléuvos,
esgargamelléuvos ximples; al cap d'avall si entre tots
per remullar la gola ús beveu una carga de vi, hauran
entrat quatre pesetas mes en las arcas municipals.
Capassos son d'haver fet aquesta reflexió.
________
Dilluns la cosa ja fou mes seria. Trompadas á la Riba y
á la carretera de Hostafranchs, de las quals resultaren
alguns ferits. Los crits de <<¡Abaix los
consums!>> reproduhintse y fentse generals.
L'Ajuntament en lloch de parlar, lluny de calmar
l'agitació, feya sortir també los municipals a caball
que despejavan la plassa á sa manera. Los de peu estavan
formats carrabina al bras dessota de las estátuas de'n
Fivaller y de D. Jaume, las cuals, si no haguessin sigut
de pedra, se n'hi haurian tornat al veure lo que passava.
A la nit, devant del passatje Madoz un grupo detura un
cotxe. Caorre la véu que á dintre hi vá lo Sr. Soler y
Matas. Lo cotxe estava buit. Jo no sé lo que hauria
succehit si hagués anat á dintre la presona que's
buscava. ¡Pobre senyor Francisco! Ja no es lo mateix
aixó que alló de sortir de casa ab la capa fins als
ulls perque'ls vehins no'l conegan no 'l signin y la
canalleta no'l segueixi.
Ell que es tan aficionat á les créus, per mica que's
descuidi, troba la creu del martiri.
Solsament que aixís com lo Just va morir en lo Calvari,
lloch ahont hi matavan als criminals, lo Sr. Francisco
hauria sufert son martiri al mitx del carré de la
Llibertat.
-------
Entretant l'Ajuntament se reunia. Allí lo senyor Cabot,
devia casi agotar lo torrent de la séva elocuencia y lo
senyor Rius y Taulet prenent alé a cada paraula que
pronunciaba fent malbé los seus pulmons, hasta escusarse
un any de vida;pero la qüestió dels consums era ja una
qüestió de dignitat, y encare que per dignitat hi haji
algunas victimas, primé 's la dignitat que la
sanch.....dels altres.
-------
Arriba per fi lo dilluns. Al dematí foch á totas las
barracas de consums y lo mes notable es que qui aixó
feya eran grupos insignificants y lo mes notable encara
es que'ls agents de l'autoritat, com uns babaus s'ho
estavan mirant sense dir una paraula. ¿Perqué? Ells
dirán, que lo que es nosaltres si haguessém d'entrar en
consideracions, potser lo jutje hi tindría que veure.
¿No es veritat que 'ls lectors de la Campana per una
cosa que ells mateixos tindran la llibertat de judicar lo
mes mal que vulgan, nos dispensarán d'anar á la presó?
Y está clar que sí.
---------
Donchs aném se 'n al fet. Una casilla que hi havia al
Porta de Sant Carlos y que desde 1837 havia servit de
cova de totas las odiositats; quan no de resguardo, de
fielato, era entragada al incendi. Lo mateix succehía ab
lo disposit de tocinos situat en lo glacis de la
Ciudadela. Las barracas del Portal Nou queyan també y no
quedava en lloch fielato per cobrar.
Los agents de l'autoritat feyan los ulls grossos. ¿No es
veritat que es estrany sent ministre de gobernació en
Sagasta y gobernador de Barcelona D. Bernat Iglesias?
Donchs nosaltres no l'hi trobem gens.
----------
Per ultim arriba la nit. Com de costum surtan los
municipals a cavall. A las embocaduras de la Plassa de la
Constitució s'hi plantan los curiosos formant grupos.
No sabém lo que aquests grupos devian fer.Sabem si lo
que vá succehir, sabem que a un quart de déu tot estava
en calma y que á dos quarts de déu ja hi havia hagut
descargas; sabem que un home s'moria al carre de Jaume
primer, que dos altres respectivament feyan lo mateix en
lo carrer de la Llibertat y en lo de Raurich: sabem que
á l'any 1872 vá ferse una cosa semblant á lo que 's
feu en Janer de 1866 en la Rambla per los Mossos de
l'Esquadra; sabem que aixis com lo comandant d'aqueix cos
se deya Joseph Vidal, lo comandant de los municipals, que
foren los qui dispararen, se deya Isidro Pujadas; sabém
que no hi havia motiu ni sombra de motiu per disparar las
carrabinas contra'l poble; sabém que á pesar de que la
lley diu que avans de fer us de la forsa deu ferse la
intimació corresponent per duas vegadas, las intimacions
primeres foren las descargas, sabém que per los carrers
s'hi passajavan gent tranquila y que eran obertas la
major part de la bostigas, sabém que D. Isidro va sortir
la casa de la Ciutat cridant com un ximple en mal
castellá: <<Bueno: ¿quereis sangre? sangre
tendreis!>> (subratllat Sabém que la guardia de'n
Targarona vá arribar á ser, que es tot lo que's pot
dir, mes decent, mes digne, mes amant del poble que la
Guardia Municipal, que aquiex cos fins are redícul,
encarregat tan sols de donar bolas als gossos; sabém que
lo que's feu es una iniquitat, es un fet sellat ab sanch
ignoceta, es una infamia diguém'ho de una vegada.
-----------
¿Y que mes sabem? ¡Ay! Ne sabem tantas de cosas, y es
tan amarch lo que tindriam que dir, que no hi há prou
fél en totas las paraulas del Diccionari per espresar lo
nostre pensament!
A la Plassa de Sant Jaume s'aixecava un crit , que desde
la Revolució de Setembre se havia vingut aixecant. Los
mateixos que posaren los consums saben ben bé lo que
feren en aquella ocasió.
Sino que llavors, en la nit de la Gloriosa, en Cheste vá
ser mes humanitari que'ls progressistas actuals, que
eixos abigarrats arlequins amb mes colors que mals
intents y ab mes mals intents que cabells tenen al cap.
-----------
En lo dematí del mateix dilluns l'Ajuntament acordá fer
dimissió. Quaranta horas despres devia predre possessió
lo nou municipi.Aquest determini, fill del pànich es
tant ridícul com irritant.
¿Perqué no doná aquest pas l'Ajuntament? ¿Per los
consums? Sí, que ell aixís ho declarava. ¿ Es á dir
que'ls considerava inícuos? ¿Llavors perque'ls posava?
¿Perque no 'ls treya al anársen?.
Lo que va fer l'Ajuntament de'n Gaminde ho fá qualsevol
criatura mal educada.
------------
endemà,dimecres,per coronar la festa D. Bernart devia
publicar la seva alocució y dir en ella que'ls
aconteixements del dia anterior eran de poca importancia
que un grapat de insensatos volgué trastornar l'ordre
publich, amagantse hipócritament darrera'ls grupos de
criaturas: que la sangre de los rebeldes ha manchado la
vida publica; y que aquesta llisó será profitosa. Tot
això acompanyat de la adulació mes servil envers la
ciutat de Barcelona.
Nosaltres volem fer lo favor á D. Bernat de creure que
al escriure aquesta estúpida alocució als barcelonins,
ja havia sopat. Sols després de estar ben satisfet de
cos, pot estar-se tant mal de esperit i de sentiments.
Fets com los del dimarts, se ploran; ensalsarlos ó
procurar fredament que sigan tinguts en poca importancia,
val tant com fer-se còmplice d'ells.
Pero á n'en Sagasta l'hi agradan los gobernadors
d'aquesta mena, y d'aquesta feta D. Bernat ja té
assegurat per molt temps lo mangoneig de la provincia de
Barcelona. Aixó es lo fet; lo demés son trons y qui
gemega ja ha rebut.
Ara no més falta que'ls causants de tots aquestos
trastornos, en proba de son valor y de son progressisme,
vajan á celebrarlos cad'any ab un fartori.
En tot cas recomanem LA FONDA DEL SABRE.