Sexenni Revolucionari (1868 -1874) - Regnat d' Amadeo de Saboia (1868-1873)
¡Abaix les quintes!. Número monogràfic dedicat a l´aniversari del siti de Gracia.
Font:
SERRA, A.:¡Abaix les quintes!.
Número monogràfic dedicat a l´aniversari del siti de
Gracia.Barcelona:"La Campana de Gracia". 9
d´Abril de 1871. Any II. Batallada XLIX. 2p.
Comentari:
El març de 1870 va aparèixer un
decret sobre una nova quinta de quaranta mil homes
malgrat les promeses fetes pels dirigents de La Gloriosa.
Aquest fet va provocar diferents revoltes contra la
contribució de sang. Sans, Gràcia i Sant Martí varen
ser llocs on la revolta adquirí una virulència molt
forta. La repressió, dirigida del capità general
Gaminde, va ser dura i la revolta sufocada.
Un any després " La Campana de Gràcia" amb un
número monogràfic a l´aniversari del setge de Gràcia
recorda a les autoritats que l´abolició de les quintes
era un reivindicació que no havia desaparegut del poble
català i, només, la República podia satisfer aquest
desig.
Text:
Abuy fá un any que tot lo pla de
Barcelona estaba conmogut.
Lo sorteig pera la quinta celebrat uns quants dias avans
en Sans, habia indignat de tal manera los ánimos que no
fou possible evitar escenas tristas y dolorosas,
promogudas pe'ls que prometeren al poble lo que no li han
complert. No en va s'atenta contra la llibertat de un
poble, no en vá se li deixa de cumplir lo que publica y
solemnement s'li ha promès.
La contribució de sanch, per més odiada en un poble tan
actiu y treballador, tant amant de la llibertat y de la
sagrada institució de la familia com es lo poble
català; per mes que fassin los tirans, per mes forsa que
tingan, per mes que amenassin, no s´arrelará may.
Lo poble vol ser libre y no consentirá may en ser
esclau.
Lo poble vol treballar y ja may convindrá en fer
abdicassió de son caracter y de sos instints nobles per
passar á ser una miserable màquina que á més de no
produir res gesta molt y es un perill permanent per los
drets populars.
¿que d'estrany té donchs que are fa un any lo pla de
Barcelona en pes protestes en nom de Catalunya contra'l
restabliment de las quintas, contra'l restabliment d'una
contribució odiosa, malehida, infame que tothom creya
abolida?.
La rahó y la justicia estaban de part del poble y sols
fou posible acallar sa veu, la veu dela veritat, á
canonadas.
Y encara aixis sols s'ofegá la veu del poble per breus
instants. Las aspiracions justas ja may despareixen. Per
xo lo crit de ¡abaix las quintas! que ahir sonaba com
l´eco fidel d'una justa aspiració, sona abuy encara y
sonará sempre mes fins que la abolició de la
contribució de sanch siga un fet.
En va, donchs, satelits y lacayos dels fronts coronats
arrancareu de las filas del poble los que voleu convertir
en vasalls vostres; en va voldreu que las bayonetas sigan
lo fonament solit del vostre edifici ja mitj descalabrat;
en va lo estruendo del canó y lo soroll de la fusilleria
seran los unichs arguments que oposareu á las peticions
fundadas del poble.
Lo dia de la desaparició de las quintas se acosta,
perqué s'acosta 'l dia de l'adveniment de la República
Federal y allavoras los que avuy us serveixen de lacayos
seran los que us demanaran compte dels anys que'ls heu
tingut esclaus.
¡Aquesta any heu quintat! ¡Saben perque? Perque ja s'ha
acabat los temps de las calaveradas. Si voleu repartirvos
graus y condecoracions será precís que dongueu un pas
mes pel cami del cinisme y que ni la escusa tingueu de
que premieu tal ó qual fet heroich.
S'ha acabat lo temps de las calavaredas, prou sanch
inutil s'ha derramat ja. Si vosaltres no escatimeu ni la
sanch del poble, ni la dels vostres lacayos, apreneu de
un poble que, mes humanitari que valtres, escatima fins
la de aquells que sols serveixen per donar trstorns cada
dia á la nostra desventura nació.
S'ha acabat ja lo temps de las calaveradas. Mentres
sigueu forts, mes forts que nosaltres, ja que es lo dret
de la forsa y cap altre lo dret que us sosté, maneu.
Aprofiteus mentres us passa l'hora; quinteu, rifeu als
homens com si's tractés d'uns sers sense inteligencia y
sense voluntat llibre; imposeu contribucions exageradas
que per tot serveixin menos per lo que haurien de
servir:aprofiteus, perque'l dia que s' us acabi ja hi
podreu fer una bona creu.
Aprofiteus, perque las vostras farsas no duraran pas
sempre y vindrá un dia que s'hauran d'acabar.
Aprofiteus perque'l poble vol justicia, lo poble vol la
República y la República vindrá.
Y aquell dia haurá caigut del tot la vostra obra, aquell
dia triunfará de veras la justicia.
Allavoras no tindreu, com are la sort de tot un poble
dins del vostre puny, ni los fills de la terra hauran
d'abandonar la casa, la familia y lo treball per anar á
sostenir en lo trono á un estranjer.
¿Creieu que aixó no vindrá?
Tambe creya Isabel segona que no cauria y avuy es una
reina sense trono.També Napoleon se afiguraba que estaba
molt ben arrelat en son imperi y avuy la Fransa té
republica. També Pio Nové 's creya molt segur en Roma y
avuy Roma es dels italians.
No dupteu de lo que'us diem.
Heu tirat un guant al poble y 'l poble l'ha recullit.
Avuy calla, avuy contempla impassible la seva desgracia;
avuy mira ab silenci lo que passa. Més ¡ay!no callará
sempre. Lo dia que parli aixecará ben be la veu y's
fará sentir, com es va fer sentir lo da 29 de Setembre
de 1868, com se va fer sentir lo any 54, com se va fer
sentir lo dia 2 de Maig, com se va fer sentir en lo
Bruch, com s'ha fet sentir sempre que la mosca li ha
pujat al nas.
No canteu victoria perque heu quintat. La vostra victoria
d'avuy es la derrota vergonyosa de demá.
Estigeu sempre á punt de pujar en lo tren, prepareu bé
las maletas, perque lo tren está á punt de marxar.
No mes falta que xiuli la locomotora perque's posi en
moviment, y com mes quintareu, com mes escarni fareu la
voluntat del poble mes s'acostará 'l dia de que la
locomotora xiuli.
Y quan lo tren marxi ¡ay de vosaltres si voleu deturar
son impúls! Sortintse allavoras de son curs natural us
precipitaria á tots en algun precipici.
A.Serra.