Sexenni Revolucionari(1868-1874) - Regnat d' Amadeo de Saboia (1868-1873)
L´Urna (1871)
Font:
SERRA,A:L´Urna (1871).
Barcelona:"La Campana de Gracia",12 de Març
1871; Any II;2p.
Comentari:
Article que en to irònic exposa
les qualitats i defectes de l´urna electoral en el marc
del Sexenni Revolucionari.
A. Serra veia a l´urna, com a símbol del sufragi
universal, i una possibilitat de concòrdia entre els
ciutadans espanyols i com un pas per anar a la República
com una solució per a la situació de l´Estat Espanyol.
Text:
Pochs mobles trobareu en aquesta
Espanya ab honra que tinguin tanta importància com la urna.
Aquest caixó que s'obra y tanca ab pany y clau, que te
una o duas escletxas en la tapa superior, té tanta
importància y tant poder que sino resolt la sort
d'Espanya ben poch se n'hi falta.
Feu un viatje ab lo pensament y trasladeus á Madrit.
Busqueu lo palau del ministre de la gobernació y
penetrau en lo despatx del celebre senyor Sagasta.
¿Que veureu?.
Veureu un home tot escabellat, ple d'arrugas lo front, ab
los ulls com volentse sortir de les seves respectivas
órbitas, ab lo pel de la barba crispat, treyent espuma
per la boca, groch de pesar y de impasiencia.
Contornejant-se sobre son silló y de tant en tant tocant
la campaneta,donant ordres als criats, rebent visitas, ó
redactant cartas y telegramas.
¡Ah !Lo senyor ministre esta frenetich, impacient.
Espera alguna cosa y, com espera, las horas li semblan
anys y los dias sigles. Espera noticias. Tal dia son les
eleccions y no sap si guanyará 'l gobern ó guanyaran
les oposicions.
¡Ah ! ¡Urna, urna electoral!
¡Ditxos tu, trist y miserable caixó de fusta, que
logras tenir esclau y pendent de ta voluntat á tot un
senyor ministre...!Ditxos tu, trist caixó de fusta, que
logras fer posar de mal humor á un home que may sap
quina en fará per fer posar de mal humor al pobre pais.
En Sagasta es la nostra pesadilla, pero en cambi tu ets
la pesadilla d'en Sagasta.
Per tu, urna electoral, ballan lo fandango los
gobernadors de provincia; per tu 's donan credencials á
tort y á dret; per tu tenen carta blanca los arcaldes de
fora, per fer guanyar als canditats ministerials; per tu
funciona'l telegrafo dia y nit per compte del gobern
sense qu'els particulars lo puguin utilisar quan lo
necesitan; per tu segueixen presos molts que sols tenen
dret á gosar de la dolsa llibertat individual; per tu 's
tocan trampas dia y nit y á totas horas, y per tu
finalment, la gent del ordre progresista ni
menja, ni dorm, ni sosega, ni fa res que valgui una pessa
de vint y cinch centims, d'aquestas que ara no passan.
¡Quanta gent tens esclava de ton capritxo!
No hi ha mes, per ferse carrech de ta potencia, que
presenciar un escrutini.
Lo president va treyent de ton dintre las papeletas ó
candidaturas, y mentrestant que va llegintlas, un sens fi
d'electors que rodejan la urna van fent trenta mil gestos
y altres tants gemechs ó suspirs, segon guanya ó pert
la candidatura del gobern ó de la oposició.
Es tan gran el teu poder, ¡oh beneventurada urna
electoral!que fins aquells que renegan de ta existencia
te venen a rendir tribut; fins los enemichs de que hi
hagi eleccions, los absolutistas, se valen de tu per
elegir los que han d'anar á les Corts á ferte la
Guerra.
Ets per tothom l'angel de la pau y de concordia. Gracias
á ta existencia es posssible que tiris y troyans pleguin
y desin les armas de mala lley y resolguin per pacífica
mediació teva les questions sense derramar sanch ni
causar trastorns al nsotre desventurat pais.
¡Oh urna electoral! Soldats de pau som nosaltres, los
que desitjem que per tota l'eternitat dominis en la
terra.
Tu has de ser per nosaltres la nostra arca de salvació.
En mitj d'aquet diluvi d'arbitrerietats y de injusticias,
tan sols veyem nosaltres una nova arca com la de Noé ens
salvi del perill: la urna electoral.
Per aixo volem lo sufragi universal, per això acudim
decidits a la lluyta, ab la fe del home que té rahó y
ab la esperansa del que té fe !Ay urna electoral!
Si'l gobern espera de tu que li diguis si'l pais está
content ó no de sa conducta...digali que NO.
Si'l pais 't pregunta si ja arribat, ó al menys si
s'acosta l'hora de plantejar la República
federal....digali que sí
A. Serra.